RESUM DEL 2020

2020, des de l’alerta sanitària a l’exòtica Wuhan, als confinaments, als morts sense comiat, a les PCRs, a les mascaretes i al Nadal virtual, el resum d’un any estrany

Aquest ha estat l’any ben estrany des del punt de vista de salut i també d’altres aspecte de la nostra vida com a conseqüència de la pandèmia. En pocs mesos un nou coronavirus que produïa pneumònies en una regió de la Xina, desconeguda per la majoria de la població, va arribar a Europa i a la resta del mon. El que passava a Xina es va convertir en pandèmia que col·lapsava els sistemes sanitaris i causava una tal mortalitat que va obligar al confinament, a les mascaretes... Dotze titular podem mostrar com hem navegat el tsunami que ha suposat l’aparició del coronavirus a les vostres vides durant aquest any. 

1. Gener: Alerta Sanitaria: Tot i que els casos van començar a finals del 2019, va ser a començament de l’any 2020 quan “...l’Organització Mundial de la Salut ha declarat una emergència de salut pública mundial pels casos de pneumònia per coronavirus. S’han detectat uns 400 casos i 14 morts per un nou coronavirus que provoca pneumònia. Sembla que el focus inicial és un mercat a la ciutat de Wuhan, província de Hubei en Xina. A Europa no hi ha cap cas detectat...”.
2. Febrer: De moment la Grip guanya per golejada. L’alerta sanitària del gener s’havia convertit en una epidèmia per coronavirus, que s’havia batejat com a la COVID19, que és l’acròstic de l’anglès COronaVirus Infectious Disease 2019. “... L’epidèmia afecta ja a més de 40.000 persones i ha provocat més d’un miler de morts, pràcticament tots a la Xina. Mentre això passa, la “nostre” d’epidèmia és la de la grip que afecta a Catalunya a 360 persones cada 100.000 habitants. A Estats Units, per exemple, segon l’informe de Centre de Control i Prevenció de Malalties aquesta temporada hi ha 22 milions d’afectats de grip, 200.000 hospitalitzat i 12.000 morts, 78 dels quals eren infants. De moment la grip guanya per golejada...”
3. Març: Què expliquen als infants sobre el coronavirus. L’avenç de l’epidèmia obligava al mes de marc al Departament de Salut de la Generalitat a publicar una infografia amb el títol “...Què expliquen als infants sobre el coronavirus SARR-CoV 2”. El nou virus, causava ja una epidèmia mundial... “Aquest nou virus ha anant canviant de nom, primer se li va dir nCOV-19, després COVID-19 i que definitivament hem de denominar com a SARS-CoV-2...”.
4. Abril: Rituals de comiat, infants i coronavirus. La epidèmia es va de venir pandèmia. Els morts causat per la pandèmia augmentaven i les famílies, els infants també, no podien visitar, ni acomiadar-se dels seu éssers estimats. Calia encetar amb els infants una conversa sobre la mort. En el post d’aquell mes mostrava algunes “... claus per parlar amb els infants: No amagueu la realitat als infants. Una conversa tant incomoda com ineludible. Demaneu-los si volen parlar: Transmeteu-los seguretat. Feu un ritual de comiat...”. 
5. Maig: Malalties del confinament. La pandèmia va obliga a fer un confinament estricte de la població. Ens preguntàvem aleshores com afectaria això als infants... “No hi ha una relació directa entre el confinament i una malaltia especifica però és necessari que les famílies controlin alguns aspectes concrets de la salut dels infant durant el confinament com dèficit de Vitamina D, sedentarisme, abús de pantalles, alteració de la son, alteracions del comportament”. 
6. Juny: El confinament s’acaba però... les mesures de protecció queden. La situació pandèmica millorava “Per això, tot i que algunes de les mesures adoptades per a contenir (“doblegar la corba de contagis”, dèiem) es relaxaran, algunes altres seguiran segur amb nosaltres durant els propers mesos. El confinament s’acaba però algunes mesures han vingut per a quedar-se,  si més no fins que disposem d’una vacuna o un tractament preventiu o curatiu prou eficaç, si volem evitar un rebrot de l’epidèmia i tornar a omplir els hospitals de malalts críticament greus...”
7. Juliol: Consells per un estiu saludable amb la COVID. La situació havia millorar de manera que pensàvem en un estiu millor que la primavera passada però encara anòmal. “... Han començat les vacances d’un curs escolar anòmal. Tant anòmal com l’estiu que comencen, on haurem de conviure amb la COVID-19. Uns quants consells de salut per gaudir de l’estiu de forma saludable: Normes COVID-19. Rentat freqüent de mans. Mantenir distancia de seguretat. Portar mascareta en espais tancat, en els transports públic i en qualsevol espai on no es pugui mantenir la distància de seguretat. Hidratació. Ulleres de so. Protecció solar. Banys amb seguretat... ”  
8. Agost: Tot esperant una vacuna, algunes noticies esperançadores. A l’estiu començaven haver noticies sobre les vacunes. “...La vacuna és la gran esperança per revertir de manera efectiva la situació actual... La informació de l’Organització Mundials de la Salut així ho avala quan posa de manifest que hi ha més d’un centenar de vacunes en desenvolupament i encara més esperançador quan algunes vacunes estan en fase 3 i altres tantes vacunes en fase 2. Hem de confiar que a curt termini algunes d’aquestes vacunes arribin a tenir un perfil de seguretat i eficàcia adequada per poder-les aplicar a la població...”.
9. Setembre: Retorn a l’escola. Tornar a l’escola semblava un retorn a una certa normalitat, però per poder-lo fer amb totes les garanties es van elaborar unes normes que amb l’experiència dels mesos que han passat s’han mostrat exitoses. “... Normes per l’escola: Flexibilitzar els horaris d’entrada i sortida per a evitar l’acumulació de pares i infants a les portes de l’escola. Grup classe més petits (menors a 20 infants per classe) i tancats (grup bombolla). Aïllar els grups classe i evitar que entrin en contacte amb altres grups. Evitar els desplaçaments innecessaris pels passadissos. Docents i alumnes han de portar mascareta en passadissos i espais comuns. Els docents han de portar mascareta a la classe i també els infants majors de 6 anys. Potenciar el rentat de mans (més de 5 vegades dia)...”
10. Octubre: És un coronavirus? Les PCRs. Era imprescindible saber si la febre o el refredat que patia el infant era produït per un coronavirus o no. Així van entrar els PCRs a la nostra vida o més exactament al nostre nas, “…Aquesta temporada de tardor-hivern al dilema si és un refredat, una grip o una bronquitis, s’ha afegit la COVID. Més que afegir-se ho ha acaparat, perquè ara les famílies més aviat es pregunten: és un coronavirus?. Per la transcendència, pel pacient i per la comunitat, que suposa el diagnòstic de la COVID (confinament dels pacients, seguiment i aïllament de contactes, absències laborals, tancament de classes o d’escoles...) és imprescindible disposar d’un diagnòstic fiable que només es pot aconseguí amb la prova de la PCR. La realització de una prova de la PCR és en aquest moment l’estratègia considerada com més eficaç pel diagnòstic de la COVID i el control de la pandèmia...”.
11. Novembre. Ús de mascaretes. Aquestes alçades de l’any les mascaretes formaven part de la nostra quotidianitat, tot i que no sempre es feien servir correctament. “...Les mascaretes són una de les recomanacions essencials, junt al rentat de mans i a la distancia social, per evitar el contagi de la COVID-19 i s’ha considerat com un element important per una reincorporació segura a l’escola. Les mascaretes en els infants són igual d’eficient que en els adults, però, perquè siguin efectives s’han de fer servir de forma correcta. Les mascaretes són útils perquè redueixen la transmissió de la malaltia per l’efecte barrera de les microgotes de saliva amb virus que es produeixen quan parlem, tossim o esternudem...”. 
12. Desembre. Reunions familiars en temps de la COVID. Arribava  un Nadal que havia de ser més virtual que presencial; així ho demanaven les autoritats sanitàries i ho recomanava el sentit comú, “... la preocupació pel coronavirus suposa canvis en la forma en què ens reuníem i ho celebràvem, perquè la situació sembla que no millora prou; a Catalunya es van notificar la darrera setmana més de 8000 casos, que s’afegeixen als quasi 350.000 confirmats des de l’inici de la pandèmia. Les autoritats santaires recomanen fer el que sigui millor per a vosaltres i els vostres éssers estimats. Estar lluny de la família i els amics durant aquest Nadal pot ser difícil; però separar-vos aquest any pot significar poder passar junt molts nadals, i recuperar tots plegats els rituals propis d’aquests dies de festa en el futur...”.

Aquest any un Nadal diferent!, un Nadal virtuals!

Les reunions amb familiar i amics a les pròximes festes són una oportunitat de retrobada amb moltes persones després de l’aïllament que ha suposat la pandèmia per COVID-19.  Aquest Nadal, la preocupació pel coronavirus suposarà canvis en la forma en què ens reunim i ho celebrem, perquè la situació sembla no millora prou; a Catalunya es van notificar la darrera setmana més de 8000 casos, que s’afegeixen als quasi 350.000 confirmats des de l’inici de la pandèmia. 

Com diuen les recomanacions del Centre de Control de Malalties d’EEUU,  heu de fer el que sigui millor per a vosaltres i els vostres éssers estimats. Estar lluny de la família i els amics durant aquest Nadal pot ser difícil; però separar-vos aquest any pot significar poder passar junt molts nadals,  i recuperar tots plegats els rituals propis d’aquests dies de festa en el futur.

Tot i que les restriccions imposades per la pandèmia de coronavirus o la vostre situació familiar (avis, malalts,...) aconsellin aquest any que les reunions familiars de Nadal siguin diferents; no renuncieu a fer viure als infants de manera divertida les tradicions de Nadal mitjançant el videoxat, compartint cançons i nadales, compartint un menjar especial, compartint el verset de nadal....

Hi ha alguns factors que poden augmentar el risc de contagi de la COVID-19, com els nivells de COVID-19 en la vostre zona, el  lloc de la reunió (lloc tancat o obert), la duració de la reunió, la quantitat de persones o el comportament dels assistents que heu de tenir en compte si organitzeu o assistiu a una trobada familiar durant les festes de nadal:

• Trieu reunions a l’aire lliure millor que en lloc tancats. Si esteu en un lloc tancat en la mesura que el clima ho permeti obriu portes i finestres per ventilar.
• Demaneu als assistents que portin i facin servir la mascareta correctament per reduir al mínim el risc de transmissió del virus.
• Recomaneu als assistents que es rentin o desinfectin les mans quan arribin i quan marxin.
• Mantingueu la major distancia social que el lloc us permeti, idealment més de 1,5 metres.
• Recomaneu als invitats que evitin cridar o cantar, especialment en espais tancats. 
• Limiteu el contacte amb  superfícies d’ús freqüent.
• Eviteu compartir utensilis de servei com culleres, plats, gots... 
• No organitzeu ni participeu a cap reunió presencial si vostè o algú de casa seva està diagnosticat de COVID-19, té símptomes de COVID-19, està a l’espera del resultat d’un test de detecció viral de coronavirus o ha estat en contacte amb una persona amb COVID -19 en els darrers 14 dies.

No hi ha cap mesura aïllada que sigui suficient per a prevenir la propagació de la COVID-19, quan més mesures de prevenció apliqueu, més segura serà la vostre reunió familiar.

Com prevenir els refredats

No cal fer masses estudis ni ser massa expert per assegurar que a l’hivern els infants es refreden molt. El refredat comú és una causa molt freqüent de visites al metge i d'absentisme escolar. Hi ha més de 200 virus que poden causar refredat comú. Aquest any a més tenim el nou coronavirus  SARS-CoV-2,  que pot produir una malaltia respiratòria amb símptomes similars als dels refredats. 

Els símptomes dels refredats són secreció nasal, congestió, esternuts, mal de coll, tos, i de vegades mal de cap, febre i ulls vermells. Els infants especialment els menors de 2 anys podem patir 6 o més quadres de refredat durant els mesos freds de l’any. 

Davant d’aquesta perspectiva les famílies es pregunten quines mesures haurien de prendre per que els seus infants no es refredin tant. Hi ha algunes mesures que s’han mostrat útils en la prevenció de les malalties respiratòries  víriques, però també hi ha algunes que no tenen suport científic que avali la seva utilitat.

Que no serveix

La ingesta de vitamina C no redueix el risc de constipar-se, ni tampoc alleugera els símptomes del refredat, ni disminueix els dies de duració. Què la vitamina C no curi el refredat no vol dir que no tingui propietats, beneficis i funcions molt importants per la nostre salut. La vitamina C afavoreix la síntesis de col·lagen (component estructural de los vasos sanguinis, tendons, lligaments i ossos) o carnitina, té un efecte protector de les malalties cardiovascular, es necessària per la salut de la nostra pell, facilita la absorció d’altres vitamines i nutrients essencials... La vitamina C, és doncs un aliment imprescindible en l’alimentació dels infants però no cura els refredats. 

El fred no és la causa dels quadres catarrals. Tot i que el nom de refredat pugui ser enganyós, el fred no causa refredat sinó que ho són els diferents virus respiratoris. Es cert que l'aire fred i sec de l’hivern produeix uns canvis a les mucoses que poden afavorir la infecció pels virus, també, pel fred, es fan més activitat en espais tancats que igualment afavoreixen la transmissió dels refredats i la grip. Per tot plegat a l’hivern els infants es refreden més, i òbviament cal abrigar-los adequadament  quan fa fred, però més roba no vol dir més prevenció. 

Ras i curt, la llet de vaca no produeix mocs. Hi ha al mercat una gran varietats d’alternatives a la llet de vaca amb diferents qualitats nutricionals que les famílies poden escollir per a fer servir en l’alimentació dels seus infants per raons diverses. No hi, però, cal raó científica que justifiqui substituir la llet de vaca per altres productes per a prevenir o alleugerir els  símptomes dels refredats o altres malalties respiratòries. 

Hi ha molts productes de venda en farmàcia i para farmàcia que asseguren enfortir les defenses i d’aquesta manera prevenen patir refredats a l’hivern. No hi ha ni prou estudis ni prou evidencia que permetin certificar els suposats efectes preventius d’aquestes substàncies.

Els antibiòtics no tenen cap utilitat ni preventiva ni curativa de les infeccions respiratòries víriques, com són els refredats. 

Què funciona

• Vacuna: Desafortunadament només disposen de vacuna eficaç enfront de la grip. Vacunar-se de la grip és una mesura molt eficaç per evitar patir aquesta malaltia. No hi ha, però, cap vacuna efectiva davant els refredats i estem a l’espera de disposar d’una vacuna eficaç davant de la COVID-19. 
• La triple mesura que hem estat sentim els darrers mesos
• Rentat de mans. Es la mesura mes eficaç per prevenir les malalties respiratòries transmissibles.
• Mascareta. L’ús de mascareta es una mesura solidària que ens ajuda tant a prevenir ser contagiat o com a evitar transmetre les virasis respiratòries a altres.
• Distància social. Disminuir la interacció social, mantenint la distància social i evitant el contacte físic impedeix la transmissió de la malaltia. 
• Ventilació. Es ben conegut que el contagi de totes aquestes malalties es produeix amb més facilitat en espais tancats que no pas en espais oberts. Per això la recomanació es realitzar preferentment activitats a l’aire lliure i quan es facin en espais tancats mantenir sempre que sigui possible les finestres obertes. Com a norma de prevenció domestica, recordeu de mantenir ventilada casa vostra adequadament cada dia.

Dos mesos després de l’inici del curs escolar, les escoles són segures?

A mitjans del passat mes de setembre va començar el curs escolar 2020-2021, després que la darrera part del curs anterior, com a conseqüència del confinament, les escoles havien estat tancades. El tancament d’escoles va ser una de les primeres mesures preses per a controlar la pandèmia per coronavirus.

Aquest nou inici de curs va ser ben diferent al d’altres anys. Hi havia la incertesa sobre la seguretat dels alumnes i docents en l’àmbit de l’activitat escolar ordinària. Van haver d’implementar-se moltes noves mesures higièniques, protocols en cas de positius, normes estrictes d’absència i d’assistència a l’escola, etc. Hi havia moltes dubtes al començament de curs.

Sabíem, però, després d’uns mesos de pandèmia que el risc de patir la malaltia és baix a la edat infantil. Les dades a més apunten que la majoria de les persones menors de 18 anys pateixen una COVID -19 lleu o asimptomàtica i que la probabilitat de patir formes greus es molt menor que en els adults. D’altre banda la capacitat de transmetre el SARS-CoV-2 és més baixa en la població pediàtrica. Sembla cada dia mes evident que la població infantil, a diferencia de la grip, significa molt poc en la transmissió de la COVID-19 a altres infants o als adults i que la transmissió a les escoles es relaciona més amb esdeveniments extraescolars que no pas amb transmissió intraescolar. 

Pràcticament dos mesos després de l’inici de l’actual curs, hi ha prou dades per mantenir com s’assegurava que les escoles són segures? Les escoles són segures i les dades del Departament d’Educació ho confirmen, perquè només estan confinats 2 centres (Pallars Llussà, Berguedà) dels 5131 (0.04%), i 885 (1,23% %) dels 72.000 grups classe (dades consultades a la web del Departament d’Educació el 27/11/2020).

L’educació és un dret fonamental dels infants recollit a la Declaració Universal dels Dret Humans i l’educació presencial la recomanació unànime de tots els pedagogs. Així que, com que les dades de les que disposem ara i amb les mesures de seguretats que s’han implementat les escoles són segures, s’ha de valorar mantenir el dret dels infant a l’assistència a l’escola.

El canvi climàtic afecta a la salut de les persones

La repercussió del canvi climàtic sobre la vida i la salut de les persones era una preocupació creixent a tot al mon fins que la pandèmia per coronavirus es va convertir en el problema de salut de primer ordre mundial.  L’Acadèmia Americana de Pediatria va publicar l’any 2015 un informe tècnic titulat  "El canvi climàtic i la salut dels nens" on explicava com afectaven els canvis mediambientals en la salut dels nens i nenes i conscienciava als professionals de la salut sobre la seva rellevància.

Què és el canvi climàtic?

L'augment de la temperatura global, coneguda com a "escalfament global", està causant canvis en els ecosistemes del planeta.  Hi ha un ampli consens entre les principals organitzacions científiques mundials del clima que aquests canvis són el resultat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades per l’ésser humà. Aquest canvi climàtic suposa:

• Esdeveniments extrems del clima, com ara onades de calor, tempestes severes, inundacions, huracans o incendis forestals.
• Augment del nivell del mar i augment de la humitat.
• Aire menys saludable.
• Menys aliments i menys saludables

A més en els països industrialitzats els infants tenen una major exposició a pesticides, o gases derivats de la combustió, entre altres toxines. Tots aquests canvis repercuteixen sobre la salut i el benestar dels infants.

Com afecta als infants ?

Els nens i les nens són el grup d’edat més vulnerable als efectes del canvi climàtic. Tot i que els menors de 5 anys només representen el 15% de la població mundial s’estima que pateixen el 43% de les malalties ambientals.  La immaduresa pròpia de l’edat pediàtrica i el major consum energètic i metabòlic relacionat al seu rapit creixement i desenvolupament són característiques pròpies dels infants que els suposen una major vulnerabilitat als canvis mediambientals.

Alguns exemples dels efectes per la salut del canvi climàtic són: 

• Malalties relacionades amb la calor: S’espera que els pròxim anys patiren onades de calor més llargues i més greus que faran augmentar les visites i hospitalitzacions  per l’especial vulnerabilitat dels infants davant la calor extrema. 
• Qualitat de l'aire: L’asma és la malaltia crònica pediàtrica més freqüent, entre el 5 - 10 % dels nens la pateixen. S’estima que el canvi climàtic farà augmentar i empitjorar l'asma infantil associat a un augment dels contaminants atmosfèrics.
• Malalties infeccioses. El temperament de les temperatures que el canvi climàtic propicia, ha facilitat la presència d’insectes (mosquit tigre, paparra Hyalomma...) que no eren habituals en Europa  i que són potencials vectors transmissor de malalties  (virus Chikungunya, febre hemorràgia de Crimea-Congo, virus del Nil...) que fins ara sempre eren malalties importades. 
• Seguretat alimentària: La seguretat alimentària es veurà afectada per una necessitat creixent d’ús de pesticides. En altres zones del planeta el problema no està en la seguretat sinó en la falta d’aliments resultat de males collites per problemes de sequera per exemple. 
• Salut mental:  S'han descrit símptomes del trastorn d'estrès posttraumàtic en infants relacionats amb el trauma psicològic que suposa viure i patir desastres meteorològics.

Els problemes de salut relacionat amb el canvi climàtic no són un problema del futur, sinó el mon on viuen els nostres infants. El professionals sanitaris, pediatres i infermeres pediàtriques, interessats en la salut dels infants han de recolzar i fomentar accions per a millorar el medi ambient, perquè per millorar la salut dels infants cal millorar el nostre medi ambient.

Símptomes clínics de les malalties víriques respiratòries

Aquesta segona onada de la COVID-19 s’ha presentat, com era d’esperar, en l’època en que apareix l’epidèmia de grip i quan el refredat són més freqüents. Pot resultat difícil de diferenciar una malaltia d’altre perquè els símptomes clíniques de refredat, grip i COVID-19 tenen moltes similitud; però també algunes diferencies, especialment entre refredat i grip que faciliten el seu diagnòstic diferencial. 

Els refredats són quadres clínics habitualment amb poca febre, amb abundant congestió nasal, mucositat i esternuts. La mucositat, que és el símptoma més característic dels refredat, comença amb aspecte aquos i amb el pas dels dies és fa més blanquinosa i espessa. 

La grip és un quadre amb febre alta d’inici sobtat amb mal de cap, de coll i d’ossos i tos persistent. La característica fondament dels quadre gripals és la febre i el malestar (dolors musculars) prou intens com per obligar a enllitar-se al pacient.

El coronavirus en els nens i nenes sol presentar-se con un quadre lleu i de vegades asimptomàtic. Són pocs els casos amb pneumònia o altres complicacions greus. Els infants amb COVID-19 tenen habitualment febre, tos, mal de coll, amb poca o cap mucositat. Els adolescents, com els adults, podem presentar un símptoma típic de la COVID-19 com es l’afectació de l’olfacte i el gust. 

La taula resumeix les diferent característiques dels tres quadres clínics. 

Recomanacions en l’ús de les mascaretes en els infants

Les mascaretes són una de les recomanacions essencials, junt al rentat de mans i a la distancia social, per evitar el contagi de la COVID-19 i s’ha considerat com un element important per una reincorporació segura a l’escola. Les mascaretes en els infants són igual d’eficient que en els adults, però, perquè siguin efectives s’han de fer servir de forma correcta. 

Les mascaretes són útils perquè redueixen la transmissió de la malaltia per l’efecte barrera de les microgotes de saliva amb virus que es produeixen quan parlem, tossim o esternudem.  

La recomanació per la reincorporació a les escoles es que l’ús de mascaretes sigui obligatori en els major dels 6 anys. L’edat obligatòria d’ús de mascaretes a l’escola variarà al llarg del curs depenent de la situació epidemiologia d’on està ubicada l’escola. Els infants menors de 6 anys podem portar mascareta,  no s’aconsella portar mascaretes als infants menors de 2 anys o aquells que tinguin incapacitat de retirar-se-la sense ajuda.  

Busqueu una mascareta que per la seva mida, quan estigui correctament posada cobreixi el nas i la boca i quedi còmodament ajustada a la cara del vostre infant. Per l’elaboració de les mascaretes higièniques no es poden fer servir plàstic ni vinil ni altres materials que impedeixin el pas de l’aire, s’han de fer servir teixits que tinguin una malla espessa com el cotó o el lli.

Renteu-vos les mans abans i després de posar-li la mascareta al vostre infant. No toqueu la part davantera de la mascareta. Renteu les mascaretes de tela reutilitzables després de fer-les servir durant tot el dia. Ensenyeu al vostre infant a no tocar ni manipular la mascareta

Les mascaretes quirúrgiques o higièniques eviten la transmissió dels virus amb eficàcia. A alguns infants amb situacions especials (immunodepressió... ) se’ls pot haver recomanar usar una mascareta diferent (mascareta amb filtre).  L´ús de mascaretes està especialment recomanat en els infants amb asma o altres malalties respiratòries. El protectors facials no poden fer servir per a substituir les mascaretes.

L’ús de mascaretes quirúrgiques durant l’exercici, amb les dades de les que disposen en aquest moment, no han mostrat cap disminució en els paràmetres cardiovasculars ni en el rendiment esportiu ni s’ha constatat cap efecte advers si es fan servir adequadament, tot i que si que afecten clarament el confort.  Les mascaretes quirúrgiques es poden fer servir amb seguretat en la practica esportiva especialment en els llocs tancats i en els esports de contacte.

Alguns infants, especialment els més petits, podem tenir al principi por de fer servir o de veure a altres persones amb mascareta. Podeu ajudar a acceptar el seu ús si expliqueu adaptant-lo a la seva edat la utilitat de les mascaretes, si feu una mascareta divertida i personalitzada pel vostre infant, si dibuixeu mascaretes als personatges dels seus llibres, o poseu mascareta al seu ninot favorit...

Portar-se mascareta és un gest de protecció solidària perquè a més de la pròpia protecció serveix de protecció pels altres.

Castanyada 2020

El Departament d’interior de la Generalitat va publicar el passat 9 d’octubre un document amb el títol: “Recomanacions davant la COVID-19 en la festivitat de Tots Sants” on recollia les normes per la celebració d’una castanyada segura. Donava recomanacions per la visita als cementiris, per la venda al carrer de castanyes, elaboració de panellets, etc. (https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/mes_consells_dautoproteccio/Pautes-COVID-19-Tots-Sants/index.html#bloc1)

M’ha cridat l’atenció la recomanació que diu: “No es pot fer l’activitat de “truc o tracte” per la qual els nens i nenes van disfressats casa per casa per demanar llaminadures”.

En aquest bloc on escrit regularment sobre salut infantil, per aquestes dades, els anys passats escrivia post sobre com parlar de la mort amb els infants o si havien d’assistir o no o a partir de quina edat es recomanava assistir als rituals funeraris. Ressaltava en aquells textos la importància de no ocultar, però fent-lo adequadament, la mort, perquè fos una oportunitat de creixement personal i no pas una angoixa pels infants.  Tot i que, l’entrada al blog de l’any passat per aquestes dates ja portava el significatiu títol de: ”Castanyada o Halloween?  de castanyera o de zombi? Panellets o pastís de carbassa? Importa?”. (https://draft.blogger.com/blog/post/edit/5825144529090826204/3818595852026103259)

La tradició americana que la televisió ens ha portat és més festiva que reflexiva.  La Acadèmia Americana de Pediatria publica cada any uns consells per Halloween on recorda a les famílies que s’han d’assegurar que les disfresses o mascares no dificulten la visió dels seus infants;  que és millor que els infants vagin en grup, i no pas sols; que no es mengin les llaminadures fins arribar a casa o que portin cintes reflectants en les disfresses o llanternes per poder ser vistos pels conductors. Totes elles semblaven recomanacions poc útils per la seguretats dels infants catalans, en el passat potser, però probablement seran necessàries de recordar en el futur proper.

Aquest any, però, he de recordar a les famílies que lamentablement per raó de la pandèmia per coronavirus no es podrà fer la molt “nostrada” i “americana” tradició de “truc o tracte”. 

Comença la temporada de la bronquiolitis, una bronquitis dels menors de 2 anys

S’han començat a administrar les primeres dosis d’aquesta temporada de Palidizumab per a prevenir la bronquiolitis en els lactants menors de 24 mesos amb factors de risc per patir una forma greu de la malaltia.

Tots els anys, durant els mesos freds, entre novembre i abril, alguns lactants pateixen bronquiolitis. La bronquiolitis és una infecció vírica que afecta a lactants menors de 24 mesos que produeix la inflamació dels bronquis més prims de l’aparell respiratori, els bronquíols, d’aquí el seu nom. 

La bronquiolitis comença amb símptomes com moc, tos i poca febre, i en el curs de 2 a 3 dies hi ha un empitjorament de l’estat de l’infant apareixent aleshores dificultat per a respirar i xiulets al pit. El diagnòstic es fa normalment amb l'interrogatori i l'exploració que fa el pediatra, sense necessitat de cap prova addicional, tot i que en l’actual situació de pandèmia per la COVID-19 i per la similitud dels símptomes entre la bronquiolitis i la COVID-19 a molts infants s’haurà de fer una prova de PCR per descartar un infecció per Coronavirus. 

La majoria dels lactants pateixen una forma benigna de bronquiolitis amb símptomes lleus; aquests infants han de romandre en el seu domicili fins la curació de la malaltia. Els lactants que han nascut prematurs, o amb alguna malaltia prèvia, especialment dels pulmons o del cor, podem presentar símptomes més greus (dificultat severa per a respirar, febre alta, impossibilitat d’alimentar-se...) i pot ser necessari l’ingrés hospitalari. La bronquiolitis, depenent de la seva gravetat, pot trigar entre 2 i 4 setmanes fins la seva curació.

No existeix un tractament específic contra la bronquiolitis. S’han de fer rentats nasals amb sèrum fisiològics per netejar els mocs del nas i millorarà d’aquesta manera la respiració del lactant. Els lactants, amb o sense bronquiolitis, ha d’estar en un espai lliure de fum. S’ha d’aconseguir que estiguin correctament hidratats i alimentats sense forçar-los, oferint menjar en petites quantitats i més sovint. És útil posar l’infant al llit semincorporat, aixecant la part del capçal del matalàs, per facilitar la seva respiració. Com que és una malaltia vírica, els antibiòtics són útils

No disposen d’una vacuna enfront del virus sincitial respiratori, però sí de Palidizumab, un anticòs que s’ha mostrat útil per la prevenció de la bronquiolitis produïda per aquest virus. Als lactants amb factors de risc de patir formes greus de bronquiolitis (prematurs, malalties del cor, o pulmonars...) se’ls administrarà al seu Hospital de referencia per via intramuscular, un cop cada mes, durant els mesos de de tardor – hivern una dosis d’aquest fàrmac per a prevenir que pateixin aquesta malaltia .

Campanya antigripal 2020

La segona quinzena d’octubre començarà la campanya de vacunació antigripal de la temporada 2020 - 2021 per la població general. Sabeu si el vostre infant s’ha de vacunar?

La grip és una malaltia infecciosa vírica que habitualment apareix en forma de brots epidèmics durant els mesos d’hivern. Els símptomes principals que presenten els infants amb grip són febre, tos, mocs, mal de coll, mal de cap, dolor musculars o d’ossos...

Com cada any, la vacunació antigripal es recomana especialment en els infants que tenen alguna malaltia crònica o alguna condició especial. Aquest any amb pandèmia de COVID que presenta una simptomatologia similar a la grip és fa més oportuna i necessària aquesta recomanació.

Quins infants es consideren de risc?

1. Infants majors de 6 mesos amb

• Malaltia respiratòria crònica (fibrosis pulmonar, displàsia broncopulmonar, bronquièctasis, asma...)

• Malalties del cor

• Malalties metàboliques (diabetis...)

• Malaltia renal o hepàtica crònica

• Malaltia celíaca

• Immunodeficiències

• Malalties de la sang 

• Malalties oncològiques

• Malalties reumàtiques

• Malalties neuromusculars

• Obesitat mòrbida i desnutrició

• Síndrome de Down

2. Infants majors de 6 mesos que són contacte estret amb pacient amb risc.

Que heu de saber de la vacuna antigripal¿

La vacuna recomanada pels infants aquesta temporada 2020 - 2021 és la vacuna antigripal tetravalent que inclou dues soques del virus influença tipus A i dues soques tipus B. 

Només poden vacunar-se els infants majors de 6 mesos.  Els infants han de rebre una dosis de vacuna, excepte els infants entre 6 mesos i 8 anys que es vacunes per primera vegada que han de rebre dues dosis amb separades per un mes. 

Les vacunes antigripal són molt eficaces i segures, nomes ocasionalment alguns pocs infants poden patir efectes adversos. Després de la vacunació alguns infants poden presentar una mica de reacció en la zona de la vacuna amb envermelliment i dolor, rarament produeix malestar general lleu. 

Quins infants s’han de vacunar?

El Comité Asesor de Vacunas de la Asociación Española de Vacunas a més de recomanar la vacunació pels infants amb factors de risc aconsella que es vacunin el major nombre d’infants amb o sense factors de riscs però prioritzen de forma clara els infants amb risc.

És un coronavirus?

Les famílies que es preguntaven abans: és un refredat o grip?,  es pregunten ara: és un coronavirus? Només es pot respondre a la pregunta amb una prova de la PCR. 

Arriba la tardor-hivern, l’època de l’any on les malalties respiratòries (refredats, grip, bronquiolitis...) són més freqüents especialment entre els infants. Fa només un any les famílies en les properes setmanes o mesos començarien a fer-se preguntes com: és un refredat o una grip? Quan hauríem d’anar a l’ambulatori? Què li donem? Quan pot tornar a l’escola? ...

La pandèmia de COVID ho ha capgirat tot. Aquesta temporada de tardor-hivern al dilema si és un refredat, una grip o una bronquitis, s’ha afegit la COVID. Més que afegir-se ho ha acaparat, perquè ara les famílies més aviat es pregunten: és un coronavirus?.  Les  respostes a les preguntes que es feien l’any passat són diferents enguany.

Alguns infants amb coronavirus estan sense símptomes, quan hi ha símptomes els més habituals són febre, tos, dificultat per a respirar, fatiga i dolor musculars, mal de cap, mal de panxa amb diarrea o vòmits, congestió nasal o mal de coll amb febre i pèrdua del sentit dels gust i l’olfacte. Aquests darrers símptomes, pèrdua del sentit dels gust i l’olfacte, són típics i diferencials de la COVID, tot i que són més habituals en els adults. La resta dels símptomes són semblants a les altres malalties respiratòries que afecten als infants en aquesta època de l’any, i és difícil diferenciar pels símptomes una malaltia d’altre. Aquesta falta de símptomes específics de la infecció per coronavirus que permetin fer un diagnòstic diferencial amb altres malalties respiratòries fa necessària una prova de la PCR per a fer un diagnòstic específic de COVID. La prova de la PCR serveix per a detectar la presencia del virus SARS-CoV-19 a les vies respiratòries. 

Per la transcendència, pel pacient i per la comunitat, que suposa el diagnòstic de COVID (confinament dels pacients, seguiment i aïllament de contactes, absències laborals, tancament de classes o d’escoles...) és imprescindible disposar d’un diagnòstic fiable que només es pot aconseguí amb la prova de la PCR. La realització de una prova de la PCR és en aquest moment l’estratègia considerada com més eficaç pel diagnòstic de COVID i el control de la pandèmia.

A mig termini tindrem un inconvenient afegit, perquè els infants, especialment els més petits, durant els mesos de tardor-hivern pateixen múltiples episodis de febre, tos, diarrea... compatibles amb COVID, així que és molt probablement a alguns infants se li hagis de fer la prova de la PCR diferents vegades durant aquest període. La recollida de la mostra de nas i boca  per la realització de una prova de la PCR es bastant molesta. Hi ha estudis molt prometedors sobre la fiabilitat de realitzar la prova de la PCR en saliva, molt millor tolerada, que esperem pel benefici dels infants estiguin disponibles el més aviat possible. 

Polls al cap! Què fer? El secret està en el pentinat!

Més aviat que tard apareix una nota a l’agenda escolar informant de la presencia de “bestioletes” al cap dels infants. El poll del cap és un insecte que viu entre els cabells i que fa picor de cap .  El contagi, es produeix pel contacte amb alguna persona infectada o amb algun dels seus estris d'ús personal com pintes, raspalls, roba, coixí, etc. Qualsevol persona per neta que sigui, es pot infestar.

Com és tracta?

Tracteu el mateix dia a tots els membres de la família amb polls. Si no desinfecten tots (infants i adults) hi haurà re-infestacions. Els tractaments amb Permetrina, que trobareu de venda lliure a les farmàcies, és la solució.

1. Apliqueu la loció antiparasitària sobre el cap i el cabell, de manera que quedi tot el cap ben mullat. Apliqueu-la fent una suau fricció, i insistiu al clatell i darrere de les orelles, que solen ser les zones més afectades. Deixeu actuar el preparat durant una o dues hores, embolicant el cap amb una tovallola o barret de plàstic.
2. Renteu el cap amb un xampú antiparasitari i aclariu amb aigua abundant. Vigileu amb els ulls (no és tòxic però cou), si entra sabó renteu bé amb aigua neta.
3. Afegiu una mica vinagre a l'aigua de la darrera esbandida per facilitar el despreniment dels ous (llémenes).
4. Pentineu detenidament.
5. Repetiu tot el procés a la setmana 

El secret està en el pentinat 

El raspallat del cabell es una eina bàsica del tractament. Les llémenes queden fortament adherides fins i tot quan són mortes, per això cal raspallar amb una llemenera per poder arrossegar els ous.

1. Aconseguiu una bona llemenera, una pinta amb pues llargues que estiguen molt a prop entre si.
2. Busqueu un lloc ben il·luminat, i una tassa d'aigua a prop per netejar la pinta després de cada passada. 
3. Posar condicionador facilita la feina, perquè la pinta es queda bloquejada si hi ha nusos al cabell.
4. Dediqueu temps, especialment al clatell i darrere les orelles.
5. Manteniu un raspallat diari fins que hagi passat una setmana sense trobar res (aquest és el temps que triga un ou en incubar-se). 

Com fer prevenció?

1. Eviteu els olis essencials que tenen un dubtós efecte preventiu i poden ser tòxics si s'aspiren o s’ingereixen.  
2. Eviteu fer servir xampús antiparasitaris com mesura preventiva, perquè augmenten la resistència dels polls als tractaments. 
3. Les úniques mesures que s'han mostrat eficaces i segures són:
• Revisar regularment, un cop per setmana, els caps de tota la família, incloent-hi els adults. 
• Evitar compartir efectes personals, com a raspalls per al cabell o barrets, de persones infectades. 
• Si algú esta infectat, renteu els llençols i la roba de llit amb aigua calenta (55º durant uns 20 minuts), i si és possible que s'assequin a l'assecadora, a temperatura elevada. Deixeu unes hores els raspalls i pintes en vinagre o alcohol de 90º. Passeu l'aspirador a consciència per la seva habitació (matalàs, catifa, etc.).
• Tanqueu els objectes no rentables (peluix, joguines..) en una bossa d'escombraries durant 3 dies (el poll només sobreviure 24 hores fora de l'individu humà).

Si les coses no milloren, consulteu al vostre Centre de Salut. Però ja us avanço el seu consell: Compri una bona pinta i preparis a passar unes bones estones amb el seu infant.

L’escolarització dels infants que pateixen malalties cròniques, ofereix més beneficis que no pas riscos

La reincorporació a l’escola després que per causa de la pandèmia per coronavirus és van tancar les escoles durant el curs anterior fa aparèixer moltes inquietuds i preguntes a les famílies i encara més en les famílies on hi ha un infant que pateix una malaltia crònica.

Les mateixes eines fonamentats pel desenvolupament dels infants (formació acadèmica, creixement emocional, social i comunitari) que l’escolarització presencial ofereix als infants sans són igualment necessàries pels infants amb malalties cròniques pel seu benestar físic i emocional. L’escolarització domiciliaria ha de ser un recurs a reservar per alguns casos molts concrets.

 

Els grups de treballs de les diferents especialitats de la Societat Catalana de Pediatria han elaborat un document on es posicionen inequívocament a favor de la reincorporació a l’escola de la majoria dels infants amb malalties cròniques i on proposen les seves recomanacions per assegurar que el retorn dels infants amb malaltia crònica sigui segura. 

Les propostes dels grups de treballs per una tornada segura dels infants amb malalties cròniques a l’escola són: 

1. Mesures preventives. Les mesures barrera i higièniques (rentat sovint de mans, la mascareta en els majors de 6 anys o la distancia social -grup classe, grup bombolla-), que són les normes bàsiques per evitar el contagi de la COVID entre els infants, han de ser d’aplicació molt estricte en els infants amb malalties cròniques.
2. No més risc. No hi ha evidència de que els infants amb malalties cròniques tinguin un risc més alt de contagiar-se per coronavirus, ni de patir una malaltia més greu. 
3. Control símptomes. S’ha de fer un control estricte dels infants amb malalties cròniques amb infecció amb COVID-19 perquè alguns dels símptomes de la infecció per coronavirus (febre...) poden facilitar l’aparició d’una descompensació de la malaltia crònica de l’infant. 
4. Vacunes. Els infants amb malalties cròniques, els infants sans també, en el moment de reincorporar-se a l’escola han de tenir el seu calendari vacunal actualitzat, sense descuidar quan correspongui la vacunació enfront de la grip estacional. 
5. Tractament de base. Sempre, però amb la reincorporació a l’escola encara més, és fonament que els infants mantinguin els seus tractament de base o de rescat si escau. 
6. Visites de control. Els infants amb malalties cròniques no han de descuidar les seves visites de control o agudes en cas de descompensació per la por del contagi.   
7. Malalties descompensats. Els infants amb malalties cròniques greus o descompensades (immunodeficiències, malaltia hepàtica descompensada, asma moderada-greu no controlada, insuficiència cardíaca, hipertensió pulmonar greu, cors univentriculars, trasplantament...), han de seguir les recomanacions dels seus especialistes en quan a retardar la reincorporació a l’escola o realitzar una escolarització al domicili o telemàtica.
8. Infant sa. És una exigència ètica no portar a l’escola cap infant amb símptomes (febre, tos, diarrea...) per responsabilitat social cap a la resta dels infants, i especialment amb els infants amb malalties cròniques. 

Normes per un retorn a l’escola amb tota seguretat

L’educació és un dret universal de tots els infants. L’escola és fonamental per la instrucció acadèmica, però també és imprescindible pel desenvolupament de les habilitat emocionals i socials i és una eina bàsica de la lluita contra la desigualtat socials entre altre beneficis pels infants. Per això, els experts insisteixen perquè l’obertura de les escoles en el proper curs escolar sigui el més normal possible. 

En l’actual pandèmia s’ha de buscar un equilibri entre el dret a l’educació i la seguretat de docents i infants. S’ha d’aconseguir que l’escola sigui un lloc segur pels infants i professors.

El Departament d’Ensenyament i Salut de la Generalitat de Catalunya han proposat un protocol que podem resumir en aquest decàleg:

1. Normes per l’escola

o Flexibilitzar els horaris d’entrada i sortida per a evitar l’acumulació de pares i infants a les portes de l’escola

o Grup classe més petits (menors a 20 infants per classe) i tancats (grup bombolla)

o Aïllar els grups classe i evitar que entrin en contacte amb altres grups

o Evitar els desplaçaments innecessaris pels passadissos

o Docents i alumnes han de portar mascareta en passadissos i espais comuns

o Els docents han de portar mascareta a la classe i també els infants majors de 6 anys. 

o Potenciar el rentat de mans (més de 5 vegades dia)

2. Infant sa. Cap infant malalt pot anar a l’escola. Aquesta no és una nova norma, ni ara ni mai abans un infant malalt ha pogut anar a l’escola. 

3. PCR poblacional. Es faran mig milió de PCR a les diferents escoles de Catalunya, que es triaran segon les dades epidemiològiques disponibles, per conèixer la situació real d’afectació de la població escolar. 

4. Aïllament. Si un infant comença a trobar-se malalt a l’escola (amb febre, tos, mucositat, dificultat respiratòria, diarrea... ) l’infant s’ha de separar del grup i aïllar-lo amb mascareta mentre arriben els pares o tutors a recollir-lo.

5. Malaltia No COVID. Si l’infant té una malaltia No COVID (amigdalitis, infecció d’orina...) ha de fer l’exclusió de la escola els dies determinats en el document “Criteris de no-assistència de l’alumnat a l’escola o a la llar d’infants durant un període de temps determinat a causa de malalties transmissibles”. (https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Professionals/Vigilancia_epidemiologica/documents/arxius/eviccioescolar.pdf)

6. Fer PCR. Si té símptomes COVID, s’ha fer una PCR a l’infant.

7. Confinament familiar. Mentre s’espera el resultat de la PCR tant l’infant com la seva família ha d’estar confinats a casa seva.

8. PCR negativa. Si la PCR resulta negativa, l’Infant podrà tornar a l’escola quan estigui sense símptomes.

9. PCR positiva. Si la PCR resulta positiva, a més de l’estudi de contactes, l’infant i la família han de complir un aïllament de 14 dies que també han de realitzar el docent i la resta de companys del grup classe, tot i que tinguin una PCR negativa.

10. Brot. Si hi ha 3 o més casos en diferents grups d’una escola es platejarà el tancament de tota l’escola.

Només els infants sans poden anar a l’escola

Els infants malalts no poden anar a l’escola. Els infants tenen “dret” ha estar malalts i quedar-se a casa amb les cures i carícies del seu pare o la seva mare. El Departament de Salut (Subdirecció de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública) va elaborar un document, actualitzat al 2018, on determinava els dies de no-assistència a l’escola quan els infants patien una malaltia transmissible, perquè aquesta no es una nova norma que surti en relació a l’actual pandèmia de coronavirus. L’actual situació el que ha fet es remarcar encara més l’obligació de que els infant es quedin a casa durant els dies necessaris quan estan malalt.

La infecció per coronavirus, excepte en poques excepcions, provoca una malaltia lleu i de vegades asimptomàtica en els infants, especialment en els menors de 10 anys. Això és una dificultat per intentar controlar la transmissió de la malaltia perquè tot i els símptomes lleus o absents la carrega viral dels infants és prou alta com per a transmetre la malaltia. Per això fixar-se en el seguiment dels símptomes dels infant és una estratègia ineficaç per identificar els infants infectats i poder controlar la transmissió de la malaltia

Quan es tornin a reobrir les escoles en el proper curs escolar, les mesures més eficaces per afrontar el curs són les ja conegudes:

• Rentar sovint de mans

• L’ús de mascaretes

• Mantenir les distàncies. Que en els infants vol dir no compartir joguines, ni material escola, ni menjar...

La obertura de les escoles obligarà a afegir un altra mesura: La realització sistemàtica de proves PCR entre la població escolar. Com que els infants tot i ser asimptomàtic poden ser potencialment transmissors de la malaltia, la realització de PCR sistemàtiques a la comunitat escolar permetrà disposar d’una foto real de la situació d’afectació dels infants i docents.

Tot esperant una vacuna, algunes noticies esperançadores i algunes serps d’estiu

Ara fa poc més de 8 mesos que els hospitals de la província xinesa de Wuhan atenien un número  molt augmentat de malalts amb pneumònia provocada per nou virus de la família dels coronavirus, fins aleshores desconegut. 

Des d’aquella explosió de casos localitzat en una zona de Xina, hem passat en aquests pocs mesos a una pandèmia mundial amb més de 22 milions de casos i més de 780.000 morts  (22.0145.0643 casos i 781.100 morts, segons les dades del 19/08/2020 de la web Johns Hopkins Resource Center)

Fins ara cap tractament s’ha mostrat definidament efectiu, tot i que hi ha alguns que ajuden tractar la malaltia, fins i tot alguns tractaments que s’havien postulat con efectius s’ha comprovat que eren més aviat contraproduents.

La vacuna és la gran esperança per revertir de manera efectiva la situació actual. El desenvolupament d’una vacuna és un procés complex on no es poden fer servir dreceres, per això és reconfortant que l’esforç col.laboratiu de milers d’investigadors de tot el mon ens estigui apropant en un temps record a una vacuna efectiva. La informació de l’Organització Mundials de la Salut així ho avala quan posa de manifest que hi ha més d’un centenar de vacunes en desenvolupament i encara més esperançador quan algunes vacunes estan en fase 3 i altres tantes vacunes en fase 2. Hem de confiar que a curt termini algunes d’aquestes vacunes arribin a tenir un perfil de seguretat i eficàcia adequada per poder-les aplicar a la població.

Mentre estaven en això, apareix el president de Rússia, Vladímir Putin, anunciant que disposen d’una vacuna la “Spunik 5” que ja han començat a administrar a la seva població davant de la estupefacció de la Organització Mundial de la Salut i la comunitat científica internacional. Xina també ha anunciat que disposa d’una vacuna contra el coronavirus. Esperem que la geopolítica (o la geotestosterona d’alguns mandataris) no espatlli la confiança, no només en la vacuna del coronavirus,  si no també en les vacunes en general que tant ha costat d’aconseguir.

Mentre no disposem d’alguna d’aquestes vacunes amb seguretat i eficàcia contrastada i reconeguda i es pugui fer l’esforç titànic de produir i administrar milers de milions de dosis de vacuna a la població mundial, en d’insistir en la necessitat de mantenir el trilema que ja forma part de la nostra quotidianitat, rentar-se sovint les mans, mascaretes i distància de seguretat.

Per evitar ofegaments la vigilància ha de ser visual, permanent i de prop

Estem en els dies de la canícula de l’estiu. Tot i lo anormal d’aquest estiu amb pandèmia de COVID-19, com cada any hem de lamentar morts per ofegament a les platges i piscines. Dos infant ja han mort aquest estiu a Catalunya per ofegament. L’ofegament és la tercera causa de mort en menors 

L'ofegament és molt silenciós i ningú no s'adona si no està vigilant. Perquè sigui eficaç,  la vigilància ha de ser visual i permanent, perquè els infants més petits es poden ofegar en tant sol 20 cm d‘aigua i en menys tres minuts. 

Us recordem alguns consells per evitar els ofegaments de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):

1. Prevenció. L’única acció veritablement eficaç davant d’aquest problema és la prevenció. Ensenyeu als infants a nedar com més aviat millor. 
2. Socorrista. Escolliu sempre que pugueu triar, platges o piscines que estiguin supervisades per un socorrista.
3. Vigilància: Mai els deixeu sense vigilància, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un instant. No demaneu que un germà gran vigili a un infant petit. Per la vigilància recordeu la regla 10 – 20: No més de 10 segons sense vigilància i tant a prop com per a poder actuar en menys de 20 segons.
4. Inflables. Desconfieu de flotadors o matalassos inflables, no són mesures prou segures per evitar ofegaments. Feu servir armilles salvavides, especialment si els infants van en una embarcació.
5. Ensenyar. Els infants i adolescents han de conèixer i respectar les regles de seguretat (significat del color de les banderes, obeir les ordres dels socorristes, no nedar sol i sempre fer-ho amb supervisió d’un adult, no capbussar-se en aigües que no coneguin, la relació que hi ha entre els ofegaments i la ingestió d'alcohol o drogues d’abús...)
6. Reanimació cardiopulmonar. Pares i mares haurien d'aprendre i ensenyar als seus fills grans a realitzar maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica.
7. Demaneu ajuda. Truqueu al telèfon d'emergència 112 si el vostre infant s’ha ofegat

Els infants de casa nostre poden patir un ofegament en l’entorn lúdic, però no es pot oblidar els infants migrans o refugiats que han perdut la vida en el Mediterrani, ni no tenir un record especial per Aylan Kurdi, el nen sirià de 3 anys que va mori ofegat, el cos del qual va aparèixer en una platja de Turquia (2015). 

Setmana Mundial de la Lactància Materna . Recolzar la lactància materna per un Planeta més sà

Des de l’any 1992 la primera setmana d’agost, promoguda per l’OMS, es commemora la Setmana Mundial de la Lactància Materna. El lema d’aquest any 2020, “Recolzar la lactància materna per un Planeta més sà”, vol posar èmfasi en l’impacte que la alimentació infantil té en el medi ambient i el canvi climàtic i com la lactància materna contribueix a aconseguir un planeta mes saludable. 

Recolzar, protegir i promoure la lactància materna a més de saludable pels infants ajuda a la salut del planeta i de tota la població.

La lactància materna ofereix als infants la millor alimentació possible des del primer dia de vida perquè els aporta beneficis nutricionals i emocionals. La lactància materna proporciona anticossos que protegeixen als nadons de moltes malalties infeccioses, al mateix temps el infants alimentats amb lactància materna tenen menys risc de patir obesitat, asma, malalties cardiovasculars o diabetis. La recomanació és que es mantingui la lactància materna exclusiva durant els primers 6 mesos de vida.

La llet materna en un recurs natural. L’organisme de la mare produeix tota la llet que el seu fill necessita i no precisa consum d’aigua ni altres productes, ni d’energia, ni transport ni envasos i/o recipients.

Tot i que la lactància materna és un procés natural no sempre es fàcil instaurar-la i mantenir-la per això les mares procés en recolzament i assessorament per a tenir prou seguretat per superar les dificultats.  La Setmana de la Lactància Materna és també una crida a institucions i govern per la creació de polítiques i programes que fomentin la lactància materna.

A l’actual pandèmia de coronavirus, pels gran beneficis que suposa pels infants la lactància materna, la recomanació actual és aconsellar-la amb les precaucions addicionals necessaris. Si la mare està amb COVID cal estrictes mesures de neteja de mans i ús de mascareta. La mare pot sentir-se més segura traient-se la llet i deixant que altres persona sense virus ho doni al bebè.

Cop de calor

La calor anirà a més. Aquesta informació la repetiran els meteoròlegs durant les properes setmanes. I és que a l’estiu fa calor, molta calor.

Una exposició prolongada a altes temperatures pot produir, especialment en els infants mes petits un cop de calor. El cop de calor provoca una pèrdua de líquids i sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres) i un augment de la temperatura del cos.

La gravetat d’un cop de calor depèn del temps que l’infant ha estat exposat a la calor, del seu estat salut previ i de la seva edat. Quan més petits sigui l’infant amb més facilitat patirà un cop de calor i més greu serà. El cop de calor pot ser prou greu com per causar danys als òrgans del cos i fins i tot arribar a ser fatal.

Quins són els símptomes del cop de calor?

L’infant amb un cop de calor, presenta una elevació de la temperatura del cos, que pot arribar fins a 40ºC, amb la cara congestionada i la pell seca, calenta i envermellida. Pot queixar-se de mal de cap, rampes a les cames o tenir nàusees i vòmits. Té la boca seca amb una set intensa. Està ploraner, neguitós, i si el cop de calor és més greu pot presentar convulsions, dificultat per a respirar i ritme cardíac accelerat.

Què cal fer per prevenir un cop de calor?

Per evitar que els infants puguin patir un cop de calor, la recomanació és que:

1. Eviteu feu passejades o activitats a l'aire lliure en les hores de més calor del dia. Sortiu al matí d'hora o al vespre quan el sol està més baix. 
2. Limiteu les estones d’exposició solar: Si apareix envermelliment de la pell vol dir que s’ha fet massa exposició al sol. Poseu sempre crema solar.
3. Reduïu els esforços físics.
4. Ventileu i refresqueu casa vostre.
5. Resguardeu-vos en un lloc fresc o amb aire condicionat a les hores de més calor.
6. Oferiu-los molta aigua sense esperar a que tinguin set.
7. Dutxeu-los o banyeu-los amb aigua fresca tantes vegades com sigui necessari per mantenir-los frecs o remulleu-los amb una tovallola humida.

Què fer davant un cop de calor

Si el vostre infant té els signes o els símptomes que us fan pensar que pateix un cop de calor

1. Porteu l’infant en un lloc fresc i ventilat.
2. Poseu l’infant estirat boca amunt o semiassegut.
3. Apliqueu compreses d’aigua freda al cap.
4. Venteu-lo.
5. Doneu a beure aigua fresca en petits glops.
6. Truqueu al vostre centre sanitari o al servei urgències (061)

Brots de coronavirus

Veurem apareixer el mostre aqui i allà, però no podrem posar-li el peu al coll a la bèstia fins que no disposem de una vacuna. Ara toca les normes COVID-19: Rentat de mans,distància de seguretat i mascaretes.

Consells per un estiu saludable amb COVID

Fa poc dies ha començat l’estiu meteorològic. Els infants i joves han començat les vacances d’un curs escolar anòmal. Tant anòmal com l’estiu que comencen on haurem de conviure amb el COVID-19. Uns quants consells de salut per gaudir de l’estiu de forma saludable

1. Normes COVID-19. Rentat freqüent de mans. Mantenir distancia de seguretat. Portar mascareta en espais tancat, en els transports públic i en qualsevol espai on no es pugui mantenir la distància de seguretat.
2. Hidratació: Els infants necessiten prendre, en proporció al seu pes i talla més líquids que els adults. Per exemple un lactant de 3 mesos precisa prendre uns 800ml de líquids al dia (que ells aconseguirà de la llet principalment), un infant en edat escolar precisa 1200ml i un adolescent com un adult uns 2 litres al dia. Durant la temporada d'estiu  oferiu sovint aigua als infants per a mantenir-los ben hidratats.
3. Ulleres de sol: Les ulleres de sol no són una moda sinó una protecció necessària pels ulls. Igual que feu protecció de la pell davant del sol, heu de fer una bona protecció solar visual, per evitar complicacions oculars, com llagrimeig, ull vermell, cataractes, problemes  a la retina, etc.
4. Protecció solar: Després del confinament feu de ser especialment curosos  amb la protecció solar. Només 15 minuts d’exposició a les radiacions ultraviolades poden danyar la pell. Protegiu els infants d’una exposició solar excessiva. Apliqueu filtre solar amb factor de protecció alt (als infants protecció 50), vint o trenta minuts abans de sortir de casa.
5. Protegiu-vos del sol: Trieu la roba adequada: Poseu-los roba lleugera i barret. Busqueu l'ombra i planifiqueu les activades evitant anar de passeig o fer activitat a l'aire lliure en les hores de més calor del dia (entre les 12-16 hores) Sortiu al matí d'hora o al vespre quan el sol està més baix.
6. Banys amb seguretat: Ensenyeu als infants a nedar com més aviat millor. Com sempre la mesura més eficaç és la prevenció. Escolliu sempre, si podeu triar, platges o piscines que estiguin supervisades per un socorrista. Mai els deixeu sense vigilància, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un moment.

El COVID-19 és una malaltia poc pediàtrica que afecta poc i lleument als infants

A la tardor-hivern quan comença la temporada de les malalties respiratòries víriques, com el refredat o la grip, els primers afectats són els infants i els joves. Per aquesta raó són un important focus de transmissió de les malalties respiratòries víriques entre la població. 

Així què, quan va començar l’actual pandèmia de coronavirus, un virus que provoca bàsicament una malaltia respiratòria, es va postular la hipòtesis que aquest virus es comportaria com els altres virus que causen malalties respiratòries. S’esperava, doncs, que igual que la grip, per exemple, els infants s’afectarien en els primers moments i serien una font de contagi important per la resta de la població. 

Però afortunadament la suposició feta en raó de l’experiència amb els altres virus com el del refredat o la grip no s’ha complert. El coronavirus ha afectat poc als infants i als joves i quan ho ha fet ha estat amb escassa gravetat. Les dades així ho corroboren, menys de l’1% dels casos de pacients amb coronavirus son infants o joves en edat pediàtrica. I d’aquest, tot i que hi ha algun cas greu, la immensa majoria han estat sense símptomes o amb símptomes lleus. Resulta cridaner que pacients tant fràgil com els nadons i lactants hagin estat tan poc afectats. A més la capacitat de transmissió dels infants i joves és més minsa que en altres malalties víriques.

S’han proposat diferents teories (estructura del virus, receptors específics en les vies aèries, immunitat naturals dels infants...) per explicar aquest comportament diferent del coronavirus de la resta de virus respiratoris, però encara no s’ha pogut aclarir la causa de la “resistència” dels infants davant del coronavirus. S’han iniciat alguns estudis per analitzar aquesta protecció dels infants davant del COVID-19 i esbrinar com es pot estendre a la resta de la població. 

A dia d’avui podem dir que el coronavirus és una malaltia poc pediàtrica, per això les entitats científiques pediàtriques proposen la tornada progressiva d’infants i joves a les seves activitats habituals amb menys entrebancs dels proposats a l‘inici de la pandèmia. 

Geometria del COVID-19

El decret de la Generalitat per aquesta nova etapa manté els tres consells bàsics de protecció davant el COVID-19, el rentat freqüent de mans, les mascaretes i el manteniment de la distancia seguretat. 

S’aconsella mantenir una distancia major a 1,5 metres entre persones, i per calcular els aforaments, per exemple dels bars, s’ha determinat un espai de seguretat de 2,5 m2 per persona. Res diu dels metres cúbics perquè sembla una mesura vuitcentista. Els arquitectes dels vells hospitals dels segles passats ho tenien en compte, i per això aquells hospitals tenien aquells sobres tant alts. 

I tot i que és una mesura passada d’època, no es pot menystenir perquè no tenen el mateix risc de contagi un grup de persones celebrant una festa en un lloc tancat que a l’aire lliure. Millor a la terrassa que dintre del bar, la revetlla millor a l’aire lliure que en el interior d’un recinte. 

El confinament s’acaba, però es queden el rentat de mans freqüent, la distància de seguretat i les mascaretes

L’any 2019 finalitzava i la noticia sanitària més rellevant era un augment de casos de pneumònia, a Xina, per un virus fins aleshores desconegut i que ara ja saben que és un coronavirus que hem de anomenar COVID-19.  A finals de gener d’aquest any la Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava una Emergència Sanitària Internacional perquè la epidèmia per coronavirus havia desbordar les fronteres de la Xina i havien començat a aparèixer brots epidèmics en alguns països dels voltats. A mitjans del mes de març hi havia brots epidèmics en per a tot el mon i l’OMS va declarar l’estat de pandèmia.

Cada país va prendre distintes mesures per a “contenir” la pandèmia. El confinament, en diferents graus, ha estat la mesura més habitual. 

La situació actual de la pandèmia per coronavirus a Catalunya i a gran part d’Europa està permetent que mica a mica s’estigui desmuntant el confinament, de manera que en poques setmanes arribarem a la “nova normalitat”. Es permetrà la mobilitat sense limitació de temps ni de distancia, direm adéu a les franges horàries,  a les cites prèvies per anar a comprar...

Hem passat dels més de 2000 casos diaris de persones COVID positius a menys de 200. La malaltia està clarament en retrocés però encara és present entre nosaltres, tot i que la seva transmissió ha disminuït clarament. Per això, tot i que algunes de les mesures adoptades per a contenir (“doblegar la corba de contagis”, dèiem) es relaxaran, algunes altres seguiran segur amb nosaltres durant els propers mesos. El confinament s’acabava però algunes mesures han vingut per a quedar-se,  si més no fins que disposem d’una vacuna o un tractament preventiu o curatiu prou eficaç, si volem evitar un rebrot de l’epidèmia i tornar a omplir els hospitals de malalts críticament greus.

• Rentat freqüent de mans. Aquesta es una norma de higiene que per sempre més ha de formar part de les rutines dels infants.
• Mantenir distancia de seguretat. Mentre la pandèmia de coronavirus no decaigui, (ara només està amortida pel confinament), caldrà mantenir la distancia de seguretat.
• Portar mascareta. Si no poden complir amb aquesta distancia de seguretat caldrà portar mascareta, què serà obligatòria a partir dels 6 anys però que es aconsellable a qualsevol edat, si l’infant ho tolera.

Hi haurà menys visites presencials però tindran més valor.

La pandèmia de coronavirus ha potenciat les consultes telefòniques amb els pacients i ha informar a les famílies també per via telefònica. El meu fill, que treballa l’Hospital de Bellvitge, escrivia fa unes setmanes un text on expressava la dificultat que suposa a tots els professionals sanitaris donar informació sensible als pacients i famílies per via telefònica. Per a personalitzar-los s’imaginava com podria ser el seu interlocutor de l’altre costat del telèfon, “... avui m’he adonat que encara que no ens vist mai; ara que penso us començo a imaginar a cadascuna d’una manera diferent...” El seu Cap de Servei fa uns dies feia un tuït en el mateix sentit: ...la pandèmia ha deixat algunes seqüeles com la sacralització de l’acte mèdic virtual. Es parla de les noves tecnologies quan lo més utilitzat ha estat el telèfon. La relació mèdic-pacient es basa en la confiança. Es difícil generar-la sense mirar-se als ulls”. Però d’altre banda la Dra. Muñoz escrivia un text amb un títol prou explícit: “Les consultes telefòniques han arribat per a quedar-se”.  

Ara mateix disposem de prou tecnologia i aparells fàcilment accessibles per a millorar l’autocura dels pacients. De forma simple a casa ja podem mesurar la temperatura, el pes, la tensió arterial, l’oxigen a la sang, la freqüència cardíaca, el nivell de sucre de la sang o fer un ECG... Disposem de rellotges intel·ligents que son capaços de mesurar la nostre activitat física, la nostra activitat cardíaca o el consum de calories que fem. A curt termini disposarem de moltes més eines que ajudaran a monitoritzar a distancia als pacients, especialment aquells que pateixen malalties cròniques. Totes aquestes possibilitats d’autocontrol presents i futurs ens enfronten al repte de saber com ens hem de relacionar (presencialment, amb el pacient a la consulta, o virtualment, telemàticament) els professionals i els pacients ara i el futur immediat.

La pandèmia per coronavirus ens ha remarcat que és aconsellable reduir les visites amb el pacient a la consulta, presencials, a les mínimes imprescindibles. La teleassistència telefònica, quan ja hi està establerta la relació entre el metge i el seu pacient, és un bon recurs per aconseguir aquest objectiu de reduir les visites no essencials (resultats, renovació de receptes, tràmits burocràtics...), però la comunicació es més difícil quan encara no s’ha establert un vincle i el metge i el seu pacient (infant/família) són dos desconeguts. La consulta telefònica té l’evident limitació de que els interlocutors no poden mirar-se a la cara. 

Aquesta pandèmia també ens ha permet descobrir la “vídeo-comunicació” (Zoom, Skype, FaceTime...). Tots hem fet servir recurs informàtics, fins ara poc utilitzats, per a mantenir el contacte amb amics i familiars durant el confinament. Els sistemes de “vídeo-comunicació” que permeten una entrevista cara a cara amb el nostre interlocutor i mirar-nos als ulls, obviant la limitació del telèfon, facilita la comunicació. En l’àmbit sanitari la “video-consulta” més aviat que tard formarà part de la nostre pràctica professional habitual, perquè la “vídeo-comunicació” també ha vingut per a quedar-se. 

A futur, hi haurà menys visites presencials però tindran molt més valor. 

Dia Mundial sense Tabac

Avui, 31 de maig, Dia Mundial sense Tabac cal recordar com els infants pateixen els efectes nocius del fum de segona mà, fumadors passius i a més a l’adolescència el tabaquisme està augmentant. Des de feia molts anys el consum de tabac entre els joves estava en descens, des de l’any 2004 a l’any 2014, per exemple, el tabaquisme entre el joves havia baixat del 21 al 9%. Però aquesta tendència de descens invariable ha canviat i per primera vegada des de fa anys l’any 2018 el tabaquisme va tornar a pujar entre el joves de 15 a 18 anys.

Infància i tabac
Els infants també tenen un risc elevat davant del tabaquisme. Perquè els infants aspiren el fum del tabac com a fumadors passius que té efectes negatius en els infants.
El fum ambiental del tabac o fum de segona mà és una barreja produïda pel fum que exhalen les persones que fumen i el fum que produeix la combustió passiva de la cigarreta. Ambdós tipus de fum són tòxics i contenen molts irritants respiratoris i cancerígens.
Alguns dels efectes més negatius del tabac sobre la salut de les infants comença abans del naixement perquè el tabaquisme durant l’embaràs suposa una alteració en el desenvolupament pulmonar, i té un significada importància en el risc de patir asma i la possibilitat patir igualment al·lèrgia, i de les exacerbacions d’aquestes malalties. També s'ha demostrat que els infants exposats al fum del tabac tenen un major risc de patir la síndrome de mort sobtada infantil
Sense oblidar com estan exposats els infants a la promoció i la publicitat del tabac, una situació que afavoreix l’inici precoç del consum de tabac, de tal forma que des de la primera adolescència molt infants són ja fumadors actius

L’atenció pediàtrica durant la pandèmia per coronavirus

La pandèmia per coronavirus obliga a una manera diferent d’actuar en l’atenció pediàtrica en els Centres de Salut.  Cal establir “noves normes” d’atenció als infants per garantir la seguretat tant dels professionals com dels infants i els acompanyants.

Decàleg de normes per les famílies

1. Truqueu sempre abans d’anar a cap establiment sanitari. No assistiu a cap centre de salut, si no teniu una cita concertada prèviament, consulteu telefònicament per evitar accedir al centre sanitari de manera innecessària. Si no es pot resoldre la vostra consulta telefònicament, es valoraran quin tipus de visita és la més adequada. 
2. No demoreu les vacunes dels vostres infants menors de 15 mesos. Poseu-vos en contacte amb el vostre centre de salut per demanar cita. La vacunació dels infants amb edats més grans i la vacunació escolar es posarà en marxa quan el Departament de Salut ho determini. 
3. Aviseu telefònicament i a l’arribar a qualsevol centre sanitari si el vostre infant ha tingut símptomes sospitosos d’infecció respiratòria (febre, tos, dificultat respiratòria...) en les darreres 2 setmanes, o ha estat en contacte amb una cas positiu de COVID 19.
4. Segueu puntuals. Es programen les visites per complir amb les normes de distanciament i neteja i per evitar que coincideixin a la sala d’espera els infants. Sigueu puntuals per a poder complir amb aquesta programació i evitar esperes innecessàries. 
5. Assistiu només un únic acompanyant per infant.
6. Amb mascareta. L’acompanyant i l’infant (majors de 3 anys) heu de portar mascareta en el centre de salut.
7. Respecteu la distància de seguretat (idealment més 1,5 metres) amb altres adults o infants també als centres de salut.
8. Sense joguines ni comptes. Dintre dels centres de salut, no toqueu cap element que no sigui necessari. No hi ha joguines ni comptes a sala d’espera i us demaneu que no hi emporteu.
9. Renteu-vos les mans amb gel hidroalcohòlic a l’entrar i marxar del centre.
10. Respecteu totes les normes anunciades en els cartells informatius que hi ha al centres de salut.

Aquestes mesures són necessàries per la vostra salut, la dels vostres infants i la de la resta de persones.