divendres, 25 de març del 2016

El 24 de març, Dia Mundial de la Tuberculosi. "Units per posar fi a la tuberculosi"


Que és la Tuberulosis?
La tuberculosi és una infecció causada per Mycobacterium tuberculosi, un bacteri que afecta els pulmons. La infecció es transmet de persona a persona a través de l'aire. Com altres malalties respiratòries, quan un malalt de tuberculosi pulmonar tus, esternuda o escup, expulsa bacils tuberculosos a l'aire. Una altra persona inhala uns pocs bacils i queda infectada.

La tuberculosi afecta principalment als adults. Però tots els grups d'edat estan en risc. En 2014, aproximadament un milió de nens (de 0 a 14 anys) al món van emmalaltir de tuberculosi, i 140 000 nens van morir per aquesta causa.

Els símptomes comuns de la tuberculosi pulmonar activa són tos amb mucositat (de vegades amb sang en l'esput), dolors toràcics, debilitat, pèrdua de pes, febre i suors nocturns. En els nens és particularment difícil diagnosticar aquesta malaltia.

La tuberculosi és una malaltia que es pot tractar i curar. Es tracta amb una combinació estàndard de antibiotics durant sis mesos. Els malalts poden curar-se a condició que es prenguin correctament els medicaments.

El Dia Mundial de la Tuberculosi

Amb l'objectiu de posar en relleu la gravetat de l'amenaça per a la salut pública i la necessitat d'intensificar la resposta a aquesta malaltia
L'OMS demana als governs, les comunitats, la societat civil i el sector privat que actuïn «Units per posar fi a la tuberculosi».

El lema «Units per posar fi a la Tuberculosis» de l'Organització Mundial de la Salut engloba quatre estratègia que són les següents: Eliminar la pobresa, tractar i curar millor la tuberculosi, acabar amb l'estigmatització i la discriminació i promoure la investigació i la innovació.

La incidència de la tuberculosi a Catalunya disminueix any a any; però encara al 2013 és van donar 15,4 casos de tuberculosi per cada 100.000 Habitants, una taxa més alta que la mitjana dels països industrialitzats. A tot el mon i a casa nostre tambè hi ha un cami per a fer.

divendres, 18 de març del 2016

Mocs i tos. La temporada dels refredats

Un nou post especial per a mi perque ho faig des de l'hospital.
Aquest hivern atípic es resisteix a marxar. A l’hivern els refredats són molt més freqüents. Tot i el seu nom, refredat, el fred no és la causa dels refredats sinó que la causa és una llarga llista de virus. Si que és cert que el fred i la sequedat ambiental pròpia de l’hivern afavoreix que els virus es desenvolupin en l’aparell respiratori.

El canal salut del Departament de Salut de la Generalitat dóna algunes recomanacions per alleugerir els símptomes del refredat als adults:
  1. Descanseu i tingueu cura de la vostra salut. Beveu aigua, sucs, brous o infusions. Si no teniu gana, no cal que mengeu aliments sòlids.
  2. No fumeu. Pot ser un bon moment per deixar definitivament el tabac.
  3. Dutxeu-vos o feu un bany per estovar els mocs. Poseu-vos sovint sèrum fisiològic o aigua amb sal al nas.
  4. Per a la irritació de la gola van bé els caramels sense sucre. Eviteu tossir i gargamellejar si no és per treure mocs: quan tossiu us rasqueu la gola i augmenteu la irritació i la tos, i
  5. Sobretot, quan tingueu un refredat o la grip no deixeu cap altre tractament que estigueu seguint. 
No són massa diferent als consells amb els infants. Per alleugerir els símptomes del refredat en els nens heu de:
  1. Eviteu el tabaquisme actiu o passiu. 
  2. Augmenteu l’administració de líquids, preferentment aigua, per assegurar una bona hidratació i més encara si hi ha presència de febre. 
  3. Si l’obstrucció nasal molesta, podeu fer rentats nasals amb sèrum fisiològic per afavorir l’expulsió de secrecions. L’aspiració de mucositat és habitual en el lactant, però s’ha de fer amb precaució i no de manera sistemàtica. 
  4. Estimuleu el nen a mocar-se. 
  5. Recordeu, feu servir mocadors de paper d’un sol ús per evitar contagiar-vos a vosaltres mateixos o als altres. 
  6. Incorporeu el capçal del llit. Ajudarà el nen a respirar millor. 
  7. Eviteu l’exposició del nen als irritants: fum en general, substàncies que es troben en suspensió com el pol·len, gasos nocius, pols, contaminació, etc. 
  8. La tos és un mecanisme de defensa per a l’expulsió del moc de les vies respiratòries. Per tant, només la tractarem en situacions molt determinades.
  9. L’ús de descongestius, antihistamínics, expectorants i antitussígens (siguin farmacològics o homeopàtics) no aporta grans beneficis i pot augmentar el risc d’intoxicacions, trastorns gastrointestinals, etc.
  10. NO s’han d’utilitzar antitussígens en els menors de 2 anys d’edat, excepte en algun cas especial indicat pel pediatre.
Per saber més podeu consultar el text "Refredats" a la meva pagina "Prop dels Infants" (http://www.fcodinagarcia.cat/planes/malalties/refredats.html)

divendres, 11 de març del 2016

La Síndrome de Guillem-Barré i Zica


Un estudi recent fet en la Polinèsia pel Institut Pasteur, i publicat en la revista Lancet, relaciona la infecció per virus del Zica amb la Síndrome de Guillen-Barré. Segon l'estudi els pacient infectats de Zica tenen el doble de possibilitat de patit la malaltia que la població general.

Des de l'aparrició de la actual epidemia a Sudamèrica s'ha relacionat la infecció per Zica amb microcefalea, nens que neixen amb el cap petit quan la mares ha patit la malaltia durant l'embaràs, i també a la Síndrome de Guillen-Barré, però fins ara no s'havia pogut demostrar la relació entre el Zica i el Guillen-Barré

La Síndrome de Guillen- Barré es una malaltia autoinmune. Això vol dir que les defenses que el nostre organisme produeix per a lluitar contra una malaltia al mateix temps ataquen a nostre propi cos. La síndrome provoca debilitat i formigeg a les cames que pot avançar fins afectar la resta del cos. L'afectació es molt variable hi ha pacient que només pateixen una minsa debilitat de les cames i altres que pateixen una greu paralisis de tots els seus muscles.

Recordem de totes maneres que que la infecció per Zica és a casa nostre molt rara, fins ara a Catalunya apenes si hi ha mitja dotzena de persones que han patit la malaltia i totes elles havien viatjar prèviament a Sudamèrica on la malaltia si que está en fase epidemica.

divendres, 4 de març del 2016

Día Mundial de les Malaltie rares 2016. Units, construint una xarxa de veus...


El darrer dia de febrer, aquest any el 29 de febrer, és va celebrar com cada any, el Dia Mondial de les Malalties Rares amb l'objectiu de cear conciencia sobre la realitat d'aquestes malalties i l'impacte que tenen en la vida dels pacients i les seves families. Les malalties rares es diuen així perquè afecten a molt poques persones, a menys 1 de cada 2000 habitants.

Aquest any que és va celebrar la novena edició, l'eslògan escollit "units, construint una xarxa de veus pel Dia Mondial de les Malalties Rares" vol arribar a la població general, no només a aquells que conviuen amb persones que pateixen una malaltia rara sinò tambè a la resta de la població.

Com diu la Federació Espanyola de Malalties Rares, les malalties rares:

  • Les malaltie rares es diuen així perquè afecten a molt poques persones. En Europa es considera una malaltia rara aquella qua afecta a menys 1 de cada 2000 habitants.
  • Existeixen quasi 7000 malalties d'aquest tipus.
  • Són en la seva major part cròniques i degeneratives.
  • La majoria són greus i invalidants.
  • Apareixen a la primera infancia, generalment abans dels 2 anys.
  • S'acompanyen de dolor crònic moltes vegades.

Aquest any que es celebra la novena edició, l'eslògan escollit "units, construint una xarxa de veus pel Dia Mondial de les Malalties Rares" vol arribar a la població general, no només a aquells que conviuen amb persones que pateixen una malaltia rara sinò tambè a la resta de la població

Que suposa patir una malaltia rara?

Quasi sempre el diagnòstic es retrata pel desconeixen que envolta a la malaltía, per la poca experiència sobre la mateixa dels professionals i la falta d'especialistes.

Moltes vegades no es possible accedir als tractament. Perquè senzillament no existeix cap tractament o els medicaments i productes sanitaris que precisen són d'alt cost i no sempre financiats en el sistema sanitari public.

L'impacte no es únicament sanitari, també és social i psicològic. Els nens amb malalties rares tenen problemes d'integració social i escolar. Els mltiples i prollongats ingrésos que aquests pacients pateixen són un escoll per portar un curso escolar normal.

En definitiva conviure amb una malaltia rara suposa posar al pacient i a la familia davant de situacions que cap altre malal o familia ha hagut de resoldre abans.