Estant en qüestió els nostres nivells de salut?

Retallades en les inversions, pseudociencies, antivacunes, pandemies... Estant en qüestió els nostres nivells de salut? 

La directora del diari "ARA" escrivia fa uns dies una editorial en la qual explicava com una munió de rates estaven rosegant els pilars de les democràcies liberals. L'autora afirmava que la societat europea es pensa que els pilars de les llibertats i els valors democràtics són sòlids i indestructibles, així que els rosegadors que les estan raent no tenen res a fer. En el seu article defensava la hipòtesi contrària i deia: "Però res és indestructible, si se'n debiliten els fonaments".

Aquest raonament es pot aplicar a la situació de la salut de Catalunya en particular i la de la resta de ciutadans europeus en general. Els europeus, adults i infants, disposem majoritàriament d'uns nivells de salut privilegiats, com la resta de persones del primer món. La baixa mortalitat infantil o una esperança de vida cada vegada més llarga i lliure de malaltia, són una prova. Parlar de malalties com la diftèria (un únic cas en els darrers 30 anys), el xarampió o la poliomielitis (tot i que encara hi ha casos aïllats o petites epidèmies limitades) ens pot fer pensar que són un anacronisme, una cosa del passat.

Les bones condicions de salut dels europeus estan sustentades en les polítiques de salut pública i en l'accés universal als serveis de salut, a les vacunes i als fàrmacs. Malauradament, aquestes condicions no són inamovibles, tot al contrari, la proliferació d'idees pseudocientífiques en salut (homeopatia, dietes miraculoses i un massa llarg etcètera), l'avanç dels antivacunes i la remor de crisis econòmica que fa pensar en retallades en les inversions dels Estats en salut, són un mal auguri. Sense l'acció de cada un de nosaltres de forma individual (vacunació, vida saludable...), i la intervenció col·lectiva a través dels governs, la salut de cada un de nosaltres i de la comunitat empitjorarà. Perquè "... res és indestructible, si se'n debiliten els fonaments".

Alguns hàbits poden ser irritants però no són perillosos

 

Hi ha alguns sorolls que de vegades ens exasperem quan els escoltem, com el que fan les ungles quan graten una pissarra, o quan fem petar els dits. El soroll que escoltem quan fem petar els artells dels dits es produeix en espetegar les bombolles de gas que hi ha dintre de les articulacions.

 

És un mal hàbit irritant, exasperants de vegades, però no perillós. El noi o la noia que fa petar els seus dits no patirà més artritis que un altre que no ho faci. Fer petar els dits és un hàbit molest com altres del tipus mossegar-se la samarreta o enrinxolar-se constantment els cabells o mossegar-se les ungles. Tots aquests hàbits són inòculs pels infants, que no tenen cap conseqüència patològica.

 

Com podeu ajudar a fer que deixin de fer-los? Només hi ha dues accions d'utilitat provada si volem ajudar: Ignorar-los i premiar els èxits. Res que no sàpiguen!  

·         Ignorar l'hàbit és el camí més curt per facilitar la seva desaparició. Assenyalar-ho, i com més emfàticament encara més, és la manera de "fixar-ho" i dificultar la seva desaparició.

·         Premia els èxits. Igual que quan volen establir un bon hàbit premiem a l'infant quan ho fa (Bravo has fet pipí a la gibrelleta!!!), premiar el fet de deixar de fer un mal hàbit també és el camí de l'èxit. Al contrari castigar o renyar dificulta la seva desaparició