divendres, 24 d’abril del 2015

Best care at low cost 

Aquesta passada setmana durant la celebració de la XX reunió de urgències de la Societat Espanyola de Pediatria he escoltat una conferència del Dr. Nathan Kupperman del Hospital UC Davis. Health system de Sacramento. Aquest professor proposa noves condicions per a oferir la millor atenció al menor preu (best care at low cost).

  1. Centrat en el pacient i la família. Cal emponderar als pares en la presa de decisions, facilitar l’autonomia del pacient. La medicina paternalista on el professional de salut decidia que i quan s’ha havia de fer alguna cosa es avui inacceptable. S’ha de animar a les famílies a que participin en el procés de salut del seu fill, no es tracta de entregar la decisió al pares, el que es vol aconseguir es que si hi ha  diferents opcions, els pares participin en la presa de decisions. 
  2. A temps: Aquesta es una condició de vegades més valorada pels pacients que pels professional de salut, però hem de considerar l’angoixa que suposar tenir el nen malalt.
  3. Amb seguretat. És l’actualització de la clàssica dita “primum non nocere” (en primer lloc no fer mal); no sigui que intentant ajudar fem més mal que servei.
  4. Amb evidencia: L’actuació del professional de salut ha de estar sempre guiada per un coneixement científic conegut i contrastat. La salut es una ciència, amb deficiències sense dubtes, però no té res a veure amb el xamanisme, el curanderisme o altres pràctiques pseudocientífiques.
  5. Amb igualtat: Es aquella condició que ens obliga a tractar a tothom sense cap discriminació per sexe, raça o condició social.
  6. Amb equitat: Es la condició de donar a cadascú el que necessita per a resoldre el seu problema de salut. 


dimecres, 22 d’abril del 2015

Feliç dia de Sant Jordi

Recordeu que llegir esn fa sabis i lliures


divendres, 10 d’abril del 2015

Què sent bé el meu infant?


L’any 2010 va entrar en vigor el Protocol per a la detecció precoç̧, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de la hipoacúsia neonatal. El protocol  té com a objectiu la detecció precoç̧ de la sordesa en els nadons nascuts a Catalunya mitjançant les proves de cribratge universal als nadons, abans de l’alta hospitalària.

La incidència de la sordesa és de 2,8 casos per cada 1.000 nounats vius. A Catalunya, la prova utilitzada per al cribratge són els potencials evocats auditius de tronc cerebral automatitzats. Aquesta és una tècnica objectiva, i absolutament indolora, que registra l’activitat elèctrica del nervi auditiu i de la via auditiva fins al tronc cerebral. El 2013 se’n van detectar 107 casos als centres públics on ja es fan proves de cribratge.

El Govern, aquest passat gener, ha aprovat el decret per implementar el cribratge auditiu neonatal a totes les maternitats, els centres sanitaris de gestió privada tenen un any de termini per posar en marxa el protocol de detecció precoç de la sordesa. Així, a partir del pròxim gener el cribratge de la hipoacúsia serà una realitat per a tots els nadons nascuts a Catalunya. 

En el cribratge auditiu neonatal no hi ha prou. Els pares ha d'estar amatents per si hi ha algun senyal de sospita de sordesa. Per exemple als 8 mesos: 

  1. Els sorolls forts (cops, timbres, sirenes, petards,...) els desperten i els espanten.
  2. El nen/a s’anticipa a l’aproximació d’una persona que no veu.
  3. El nen/a respon a sorolls ambientals fluixos (veu de la mare, joguines musicals...), intenta localitzar-los, agafar-los, riu,...
  4. El nen/a balboteja.

Si el nen/a no fa aquestes accions o  pateix  freqüents de otitis o vostè té qualsevol dubte sobre l’audició del seu fill/a cal una consulta per valorar l’audició. Podeu trobar altres senyals de sospita de sordesa per altres edats a la meva pagina : Dr. F. Codina Garcia, prop dels infants.

La detecció precoç de la sordesa té com a objectiu l’iniciï del tractament, tant medicoquirúrgic com educatiu, pedagògic i lingüístic lo més aviat possible per aconseguir un perfecte desenvolupament global (lingüístic, comunicatiu, cognitiu i social) del infant. 


divendres, 3 d’abril del 2015

Té vosté una pistola a casa?

Té vosté una pistola a casa?Per què la llei mordassa de les armes de foc a Florida espanta a alguns metges?


El Tribunal d'Apelacions de Florida en el seu afany de fer complir la llei que impedeix al metges d'aquest estat preguntar als seus pacients si tenen un arma de foc a casa va escriure que "la bona pràctica de la medicina no requereix investigar sobre asumptes irrellevants i privats".
Estats Units com cada país té les seves singularitats que de vegades poden ser difícils d'entendre des de la nostre mirada. La possesió d'armes de foc en aquell país es considera com un dret de les persones. D'altre banda, mentre el Govern federal intenta publicar lleis per limitar la possesió d'armes, un estat com a Florida prohibeix als metges preguntar per les armes de foc.

La possesió d'armes de foc no és un fet sanitariament irrellevant. Algunes dades ens poden ajudar a entedre la situació. Als Estat Units, cada dia, 53 persones fan servir un arma de foc per teure's la vida. El CDC (Centre per Control i Prevenció de Malaltia) afirma que de les 31.000 morts per arma de foc que es produixen cada any 19.000 van ser suicidis. Als Estats Units hi ha 270 millions d'armes de foc en mans de la població. El 85% del intents de suicidis amb arma de foc, són exitosos, per contra només el 2% dels intents amb pastilles. 
L'Aliança Nacional per les Malalties Mentals confirma que els estats amb més armes de foc tenen nivells de suicidis més alts. Aquesta associació opina que correspon als profesional de salut i als familiars dels pacients amb intencions suicides actuar i limitar l'accés a les armes de foc. 
Algunes dades pediàtriques, 9 nens o joves es treuen la vida cada día per accidents amb armes de foc. El 80% de les morts per armes de foc no intencionades en nens menors de 15 anys succeixen a la llar. 
A Espanya les xifres són altres, "només" hi ha 90 homicidis cada any per arma de foc, lluny del 414 d'Italia o el 158 d'Alemania.
El que volen els professionals sanitaris d'Estat Units, com tots els professionals sanitaris, és ajudar als seus pacients a estar sans. No sembla que tinguin un interés especial en fiscalitzar als seus pacients. Estic segur que cada dia els professionals de Florida pregunten als pares sobre diferents aspectes de la criança dels seus fills. Cada dia els professionals interroguen als pares sobre com alimenten o com fan dormir els seus fills. Cada dia els professionals demanen als adolescents sobre possibles relacions sexuals sense protecció, i no ho fan amb l'intenció de fiscalitzar la seva vida ni per tenir una conversa irrellevant. 
A alguns professionals els espanta que aquesta llei faci més perilloses les armes de foc, i més difícil que els professionals de la salut puguin ajudar als seus pacients. Preocupa als redactors de la llei que la gent pugui sentir que no pot deixar de respondre a les preguntes que li fa el professional de salut tot i que no vulgui respondre. Una discussió no resolta. L'actitut paternalista del professional de salut que sap amb seguretat el que convé al pacient, fins i tot millor que el propi pacient és una manera d'exercici la professió sanitaria decimonónica. Una actitut que porta als pacient a una posició d'incapacitat per atendre la seva salut o la dels seus fills. A cada visita em toca preguntar o donar consells, però sense imposar ni jutjar. És un canvi de paradigme, no són sanitaris pel malalt, són sanitaris amb el malalt.