Els substituts del sucre (edulcorants) són substàncies sense valor nutricional, es a dir que no aporten o aporten poques calories, però que són molt més dolços que el sucre i que teòricament no fan augmentar els nivells de sucre de la sang.
Els edulcorants més populars són la sacarina, l’aspartam, la sucralosa i l’estevia. El poder endolcidor d’aquests substituts del sucre és molt variat, la sacarina per exemple és entre 200 i 500 vegades més dolç que el sucre. La quantitat màxima que un infant pot prendre d’edulcorant depèn del tipus d’edulcorant i del pes de l’infant. La ingesta diària admissible és de 2,5 mg per quilo de pes del infant per la sacarina, de 40 mg quilo per l’aspartam, de 10 mg per quilo per la sucralosa i de 2 mg per quilo per la estevia. Així per exemple un infant de 4 anys no hauria de prendre més de 40 mg de sacarina. De vegades pot ser difícil de saber el tipus i la quantitat d’edulcorants que hi ha a cada producte perquè no està clarament recollit en les etiquetes d’ingredients.
El consum d’edulcorants és segur; hi ha suficients estudi per determinar que no tenen cap relació ni amb el càncer ni amb trastorns por dèficit d’atenció i hiperactivitat, ni amb defectes del naixement. L’ús d’edulcorants sembla, però, que modifica la microbiota, la nostra flora intestinal, i això pot ajudar a desenvolupar una intolerància a la glucosa i a major secreció d’insulina que suposaria un augment del risc de patir augment de pes, alteració metabòlica, diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular.
A curt termini prendre aliments amb edulcorants, que aporten menys calories, podria ser útil per reduir el pes dels infants amb sobrepès i obesitat, però sense altres canvis en la dieta i en els estils de vida, a llarg termini no hi haurà canvis significatius de pes.
El infants poden prendre substitutius del sucre, sense sobrepassar les quantitats recomanades. En els pacients amb diabetis o obesitat pot formar part del seu pla de tractament.