Un poderós estimulant disponible ara a moltes cases: La nicotina líquida.

La nicotina en forma líquida, extreta del tabac i barrejada amb aromes i altres productes químics variats, ha estat creada per la indústria de la cigarreta electrònica, que presenta una ràpida expansió.

Aquests "líquids", components clau dels cigarrets electrònics, són potents neurotoxines. Petites quantitats, ja sigui ingerides o absorbides per la pell, poden causar vòmits o convulsions i fins i tot ser letals. Una culleradeta de nicotina líquida, fins i tot molt diluïda, pot matar un nen petit.

Els potencials perills s’estan convertint en realitat. Els toxicòlegs adverteixen que els líquids de les cigarretes electròniques representen un perill per a la salut publica, especialment pels nens, que es senten atrets per aquests pots de colors brillants, amb aromes i fragàncies molt agradables. Els informes de casos d'enverinaments accidentals entre els nens han crescut exponencialment segons les dades del Centre de Control de d'Enverinaments dels Estats Units. Les formes de nicotina líquida són més perilloses que el tabac, ja que el líquid està més concentrat i s'absorbeix més ràpidament.

L’augment de les intoxicacions reflecteix no només el creixement de l'ús de cigarrets electrònics, sinó també un canvi en la seva utilització. Inicialment, majoritàriament les e-cigarrets eren dispositius d’un sol ús que s'assemblaven a les cigarretes convencionals. Ara són freqüentment aparells reutilitzables que es poden reomplir amb nicotina líquida.

L’augment de l'ús de nicotina líquida és un tema controvertit. Pels defensors de les e-cigarretes, la nicotina líquida podria ajudar a la gent a deixar de fumar. Però no hi ha estudis a llarg termini sobre si les cigarretes electròniques seran millor que els xiclets de nicotina o els pegats per ajudar a les persones a deixar de fumar. Tampoc hi ha estudis sobre els efectes a llarg termini de la inhalació de nicotina vaporitzada.

A diferència dels xiclets de nicotina i els pegats, les cigarretes electròniques i seus ingredients no estan regulats. Ni les cigarretes electròniques ni la nicotina líquida tenen regulat el seu ús ni la seva venda per les autoritats nacionals ni europees. Al País Basc tot just ara es comença a legislar l’ús de la cigarreta electrònica a espais públics (http://cort.as/8Ick). Les botigues per la compra de e-cigarretes o nicotina líquida estan apareixen en totes les ciutats (quasi en cada cantonada). Com en altres ocasions, el mercat va per davant de la llei.

La primavera el pol·len altera.

Dijous passat començava oficialment la primavera. He escoltat experts que pronosticaven una primavera amb baixa pol·linització i altres que, al contrari, pronosticaven una alta pol·linització per aquesta estació. És comprensible la disparitat. La pol·linització depèn en part de la meteorologia (humitat, pluges, vent..). Si resulta difícil fer el pronòstic climàtic per al dia següent, fer-lo per tota la primavera sembla que és impossible. En qualsevol cas podem assegurar que tindrem calor a l’agost, fred al hivern i pol·len a la primavera.

Els nivells de pol·linització a Barcelona ciutat la darrera setmana són encara baixos, per a la majoria dels pòl·lens. Però estan en augment. En pocs dies o setmanes els nivells pol·línics augmentaran com és propi de la primavera. Els nivells de pol·len a Catalunya és poden consultar a la pagina: (http://alergia.leti.com/es/previsi%C3%B3n-niveles-de-p%C3%B3lenes-en-catalu%C3%B1a_46780).

L’al·lèrgia és una resposta exagerada del nostre organisme davant a substàncies (com el pol·len) que s’identifiquen com nocives però que són innòcues per a la majoria de les persones. La rinitis és l'al·lèrgia respiratòria més freqüent, un de cada quatre persones la pateix. Els pacients amb rinitis presenten esternuts, picor de nas, congestió nasal i mucositat aquosa al nas. (http://familiaysalud.es/enfermedades/sistema-respiratorio/rinitis-alergica-una-enfermedad-poco-valorada-que-va-en-aumento) A vegades és difícil diferenciar entre una rinitis i un refredat. En el refredat, els mocs són més espesos i hi ha més tos que esternuts i freqüentment sol venir acompanyat de febre.

El metge disposa de diferents fàrmacs (antihistamínics, corticoides, broncodilatadors...) per a controlar el símptomes de la rinitis al·lèrgica i del asma. També us recomanarà que:

• Mantingueu les finestres de les habitacions de la casa tancades.
• Viatgeu amb les finestres del cotxe tancades.
• Ventileu les habitacions evitant sobretot les primeres hores del matí i la posta del sol, que és quan hi ha més pol·len en suspensió.
• Eviteu les sortides al camp, especialment els dies secs i ventosos.
• No practiqueu esports a l’aire lliure.
• Per contra, és aconsellable anar prop del mar on la concentració de pol·lens és menor.
• Utilitzeu ulleres si hi ha afectació dels ulls.

Puc ajudar al meu fill a no mossegar-se les ungles?

En general mossegar-se les ungles no és un greu problema de salut, però és un hàbit poc saludable. Un hàbit poc saludable i força habitual entre nens i adolescents, sobretot quan estan ansiosos o nerviosos.

Les ungles són molt importants per a protegir els dits dels petits traumatismes. Però especialment perquè sense ungles es dificulta la funcionalitat dels dits com per exemple alhora d'agafar objectes. Els nens que es mosseguen les ungles poden patir infeccions (voltadits) i berrugues a les ungles, sagnats...

Els nens que es mosseguen les ungles ho fan per estrès o ansietat fonamentalment, però també com a transició de xuclar-se el dit (deixen de xuclar-se el dit i passen a mossegar-se les ungles), per imitació d’altres nens o per ungles mal retallades.

El desembre passat, el Children's Physician Network va publicar un article sobre com ajudar als fills a no mossegar-se les ungles. Recomanaven en aquest article cinc senzilles maneres per ajudar al seu fill/a a no mossegar-se les ungles. Cinc consells per a què el nen deixi aquest mal hàbit:

1. Redueixi l’estrès. Si el seu fill/a està molt estressat, intenti reduir-li l’estrès.

2. Mantingui les ungles ben tallades.

3. Busqui un substitut.

4. No el castigui ni l’avergonyeixi.

5. Ajudi a fer un pla. Si el seu fill és prou gran i vol deixar l’hàbit, pot ajudar fent alguna estratègia per recordar-li que ha de deixar de menjar-se-les, com uns guants o un preparat amb gust amarg.

Trobo que són consells carregats de bones intencions però amb poc sentit pràctic o de difícil aplicació. No castigar, no avergonyir o tallar bé les ungles són consells per a tots els nens, es mosseguin o no les ungles, però dubto de la seva utilitat per ajudar a deixar aquest mal hàbit. Reduir l'estrès i fer un pla semblen consells evidents però de difícil aplicació. Mesures com posar productes amb mal sabor als dits o altres més radicals semblen incompatibles amb la norma de no castigar.

La majoria de nens que es mosseguen les ungles deixen l’hàbit amb el temps, però es difícil predir quan ho faran. Cal saber que 3 de cada 4 adolescents que es mosseguen les ungles deixen de fer-ho abans de complir els 35 anys. Alguns dels consells comentats abans poden ser d’utilitat en alguns nens i adolescents.

Un de cada quatre és immune a qualsevol acció i cau sota la protecció de Santa Rita (patrona de les causes perdudes i de les coses impossibles).  

Sí, hi ha xarampió a casa nostra. Que cal saber sobre el xarampió

La Agencia de Salut Pública de la Generalitat ha publicat una nota informativa que diu: “Durant els mesos de gener i febrer de 2014 s’ha notificat una agrupació de casos de xarampió a la ciutat de Barcelona que ha afectat també algunes persones residents a d’altres municipis de la província i a la província de Girona. De moment s’han detectat un total de 26 casos confirmats que afecten de manera gairebé exclusiva a persones no vacunades o vacunades de forma incompleta. Del total de casos confirmats, 12 han requerit hospitalització.. Els casos afecten majoritàriament a adults joves amb edats compreses entre els 18 i els 47 anys...”

El xarampió és una malaltia molt contagiosa. Amb la majoria de les infeccions, estar exposat no vol dir necessàriament que s’agafarà la malaltia. Amb el xarampió, si no la tingut o no ha estat vacunat, al estar-ne exposat té una probabilitat del 90 per cent d'agafar la malaltia.

Es transmet per les gotes de saliva provinents de la tos i els esternuts. De manera que si la persona malalta esternuda a les mans i després toca qualsevol cosa el virus queda sobre allò que ha tocat. El virus pot viure de fins a 2 hores sobre qualsevol superfície. Les persones malaltes són contagioses abans que surti el xarampió. Aquest és el problema com en altres infeccions. Les persones amb xarampió són contagioses des de quatre dies abans que apareguin les taques.

Els primers símptomes del xarampió són tos, conjuntivitis, moc nasal i també pot haver febre. Uns símptomes que podem estar causats per una gran quantitat de virus que no són el xarampió. A continuació ve l'erupció, que comença a la cara i darrera les orelles i s'estén cap avall. L'erupció cutània són taques vermelles o de color marró vermellós que s'estén per tot el cos.

No existeix un tractament per al xarampió. Tot el que podem fer es tractar les complicacions. Per exemple 1 de cada 10 pacients amb xarampió pot patir una otitis, 1 de cada 20 pot tenir una pneumònia, 1 a 1000 pot patir una encefalitis (infecció al cervell) i 1 de cada 1.000 pot morir.

La vacuna funciona. La vacuna és una protecció molt eficaç. Tots el pacients, en aquests i altres brots, estaven no vacunats o vacunats incompletament. La vacunació s’administra a la infància amb dues dosis als 12 mesos i als 3-4 anys, junt a la vacuna de la Rubèola i les Galteres. Els adults no vacunat també s'han de vacunar. La Agencia de Salut Publica de la Generalitat ha posat en marxa una iniciativa per a vacunar adults, especialment personal sanitari. Deu dels malalts de xarampió d'aquest darrer brot treballaven en centres sanitaris.

Vigileu el estat vacunal del vostres fills i el vostre!!

Quan consultar a urgències? Com saber si el meu fill està malalt?

Sabré si el meu fill està malalt? I quan de malalt està? Sabré diferenciar si el meu fill està només una mica malalt, o greument malalt? Aquestes són preguntes que tots els pares s’han fet en algun moment.

Cada any molts nens són visitats al serveis d'urgències. Una urgència es aquella situació on la família o el pacient considera necessària la intervenció immediata d'un professional sanitari. Una emergència es aquella situació on la no intervenció immediata d'un professional sanitari pot tenir algun risc per la salut del pacient.

En un hivern normal, per exemple, un nen pot arribar a fer de mitjana sis o més refredats, però només un parell d’aquests podríem ser problemàtics. Les malalties són especialment comuns entre els nens petits de la guarderia o l'escola. Els germens gaudeixen propagant-se entre els petits de les escoles bressols. Si un nen comença a tossir o vomitar, es fàcil que el segueixin altres companys de classe o els germans.

Afortunadament, amb una mica de descans, una dieta suau amb abundants líquids, un pessic de paracetamol o ibuprofè i forces “mimis”, la majoria dels nens curem les seves malalties. És estrany que els nens es posin greument malalts – per això és important que els pares siguin capaços de reconèixer quan succeeix. Aquí teniu uns signes que els pares heu de tenir en compte:

1. Dificultat per respirar. Això no vol dir tenir el nas molt congestionat, o una tos que va i ve. Em refereixo a una tos molt persistent, o a una respiració ràpida, o a que se li marquin les costelles quan respira, o a dificultat per parlar (o al plorar en un nadó), o amb aspecte pàl·lid.  
2. Letargia. Preocupa si un nen està excessivament endormiscat o feble – no tant que faci migdiades llargues, més aviat que sigui difícil de despertar, que no vulgui bellugar-se ni fer res. També preocupa si sembla confós, desorientat o té algun problema per fer coses habituals (caminar o usar els seus braços i mans).
3. Dolor sever que no millora. Els nadons i els nens petits poden mostrar el dolor amb un plor inconsolable. Sobrevalorem i sobretractem la febre i infravalorem i infratractem el dolor, i el dolor sever es una situació que no s'ha de menysprear.
4. Vòmits. Els nens que no poden mantenir res a l'estómac (especialment si a més a més hi ha diarrea), poden acabar fent una deshidratació.
5. Deshidratació. Es pot dir que un nen està deshidratat, si orina molt menys, té la boca seca o no té llàgrimes quan plora. 
6. Una febre alta (39ºC o més) que no baixa amb medicaments. Qualsevol nadó de menys de tres mesos d'edat amb qualsevol grau de febre ha de ser valorat. Alguns nens amb problemes mèdics poden necessitar ser visitats d’urgències amb una temperatura inferior al 39ºC. Però, en general, són les febres altes, persistents, que no baixen o es tornen a repetir les que ens preocupem. 
7. Si apareix una erupció amb taques com morats. Si les taques són de color vermell fosc o porpra, i no canvien de color al pressionar-les, no importa quina sigui la mida han de ser valorades.

Hi ha un darrer punt a considerar, tot i que no sigui a la llista, si hi ha alguna cosa que el seu fill fa, o no fa, i que realment li preocupa, busqui un professional que ho valori. Els professionals sanitaris, metges i infermeres, tenim molts coneixements, però els pares coneixen millor els seus fills. La experiència dels anys m’ha fet respectar, sincerament, les opinions dels pares.

Tots aquests símptomes, sense descuidar aquest darrer, són senyals d'una malaltia greu o una complicació greus d'una malaltia lleu, i obliguen a una visita a urgències.