diumenge, 29 de setembre del 2013

Hola, soc un virus


Hola, sóc un virus. El text del Dr. Jesus Martinez publicat el 7 de novembre de 2011 en el seu blog “El medico de mi hij“El medico de mi hij@” https://goo.gl/nAws4j ple d’humor i ironia.
Hola, sóc un virus, em dic rinovirus, quan arribo a un nas provoco el que els humans anomenen refredat, sóc cosí dels adenovirus i dels influença, tinc altres col·legues virus. La meva vida és curta però intensa, al voltant de tres dies. Durant aquest temps sóc invencible, no hi ha medicament o invent que pugui amb mi, quan arribo al nas d'un nen em començo a reproduir i desdoblar i formem una colònia gran amb tots els meus germans. El nen intenta expulsar-nos de qualsevol manera, fabrica mocs perquè no puguin arribar més amics meus, tus i esternuda per expulsar-nos fora, augmenta la temperatura del cos per intentar fastiguejar-nos, som sensibles a la calor, és com una guerra, intenta defensar-se però no té cap possibilitat contra nosaltres, les seves defenses encara no han madurat prou.

Un cop conquerit el territori intentem avançar en el que ells anomenen col·legi. Pobres nens !, és tan senzill que de vegades em fa vergonya envair-los tan fàcilment, tan abrigadets, sempre tancadets a classe, sense sortir a airejar-se al pati, és com guanyar una cursa a un coix. Saltem per l'aire en les gotes dels esternuts, però a mi m'agrada més saltar dels mocs a les mans dels ganàpies i d'aquí tornar als nassos o també mitjançant els ulls, la conjuntiva és tan finita i humida, és com una porta que m'està trucant.
Aquí s'està molt còmode, amb la classe ben tancada perquè no es ventili, ningú es renta les mans, els nens amb quatre capes de roba i prenent xarops que no ens fan res i fins i tot algú pren antibiòtic que ens fa riure, a les bacteris si però a nosaltres, ja, som indestructibles.
Aquest matí hem envaït els meus amics i jo a un nen, portava tants capes que no podia ni moure’s, ha estat fàcil, el body, uns leotards pujats fins les aixelles, pantalons de pana, un polo, una dessuadora, un super abric polar i una gorra de llana i això que estem a la tardor. Estem en el nostre brou calentets, millor!, però de sobte el nen ha reaccionat, ha començat a pujar la temperatura a 39 graus gairebé 40, estàvem els meus germans i jo marejats, atordits per aquesta reacció, encara sort que han actuat ràpid els grans i li han donat ibuprofèn per baixar la temperatura, un alleujament perquè jo em veia fregit. A més li han donat un xarop per als mocs que li ha afluiat la panxa i amb la diarrea el nen està més feble i ens facilita l'avanç cap a la victòria final.

Ui, que ja han passat tres dies, adéu, que ens anem.


diumenge, 22 de setembre del 2013

Quins llibres s'han de llegir abans dels 10 anys?

He llegit fa uns dies un article de recomanacions de lectura de uns editors americans. La seva proposta volia a més a més de fomentar la lectura, promoure la lectura en família. Diuen que alguns dels millors moments que han tingut amb els seus nens/es han vingut al veure el seu ulls brillar quan Harry es veu en el mirall d'Erised o escoltant les seves rialles a mesura que descobreixen les aventures d’una història. Llegir en veu alta amb seus fills pot ser una experiència enriquidora. Tant aficionats com som a copiar costums del mon anglosaxó, aquesta n'és una de bona per a copiar. Ara que hem tornar a les rutines diàries, després de l'època de vacances, és un bon moment per a començar una nova rutina. Llegir cada dia unes pàgines al vostres fills i filles.
Però quins llibres són essencials d'haver llegir abans dels 10 anys? Això depèn, òbviament, dels pares i del nen. Aquests autors, que es declaren uns “frikis”, proposaven un llistat amb els títols “friki-mediàtics” que s'havíen de llegir abans dels 10 anys. Entre altres proposaven: Harry Potter and the Socerer's Stone. Peter and the Starcatchers. The Borowers. Lord of The Rings. Stuart Litlle. Charlie and the Chocolate Factory. Winnie-the-Pooh. Little Bear.


Christine Zschirnt va publicar al 2004, “Libros: Todo lo que hay que leer”, un text on incloïa dos apartats referents a nens i adolescents. Per un costat l’autora proposava vuit llibres que anomenava “clássicos escolares”: Cantar del Mio Cid, La Celestina de Fernado de Rojas, El Lazarillo de Tormes, Fuente Ovejuna de Lope de Vega, Rimas y Leyendas de Gustavo Adolfo Becquer, El Aleph de Jorge Luis Borges, La Colmena de Jose Cela i Pedro Paramo de Juan Rufo. En un segon grup, anomenat genèricament “Niños”, incloïa: Emilio o de la educación de Rousseau, Oliver Twist de Dickens, Alicia en el pais de las maravillas de Carroll, Las aventuras de Huckleberry Finn de Mark Twain, Matilda de Roald Dahli i Harry Potter de Rowling.

Magda Alemany i Lluis Serrasolses van publicar un article titulat “Els clàssics de la literatura infantil i juvenil” (escola catalana. octubre 2002. nun. 393), una recull de 60 obres que consideraven com a clàssics, tot i no tenir clara la definició de clàssics. Clàssics o no, són llibres que diuen coses no banals. De tots ells, 15 eren obres de la literatura catalana. Per a primària: El Folklore de Catalunya de Joan Amades, Raspall de Pere Calderes, Les aventures de Massagran de Josep M. Folch i Torres, Bestiari de Pere Quart, Joan Barroer de Carles Riba, Els ocells amics de Josep Maria de Sagarra, La lluna d’en Joan de Carme Solé i Vendrell, Jo les volia de Maria Martínez Vendrell, Rovelló de Josep Vallverdú. Per l’etapa de secundaria: Relats de mitologia de Maria Àngels Anglada, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders, Abans de l’alba de Lluís Ferran de Pol, Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, Aloma de Mercè Rodoreda i Histories a mig camí de Robert Saladrigas.
El diari ARA presenta avui una col·lecció de llibre de literatura infantil i juvenil. El seu director, Carles Capdevila, fa una editorial, “33 clàssics juvenils que durem a escola”al diari d'avui diumenge (http://www.ara.cat/societat/classics-juvenils-que-durem-escola_0_997700333.html )
Totes les llistes són per definició incompletes i injustes, però entre aquestes propostes trobareu un punt de partida de títols per llegir als vostres fills.


diumenge, 15 de setembre del 2013

Que fem quan surten del cole?

La tornada al col·legi porta lligada les activitats extra escolars. Tot allò, reglat o per lliure, que fem a la sortida de la escola. Fins fa pocs dies, el temps de lleure, que era ben gran, amb l'inici del curs escolar s'ha retallat significativament. Les activitats extra escolars han de tenir un sentit lúdic, han de ser un espai per l'esbarjo. Un petit grup de nens que tenen un problema d'aprenentatge poden precisar allargar el seu horari acadèmic ocupant l'espai que hauria de ser d'oci. Però com ha norma l'activitat extraescolar és per “jugar”.
A qualsevol edat infantil el “joc” ocupa un paper central en la formació i desenvolupament dels nens i nenes. És evident que els interessos pels jocs seran diferents en un escolar que en un adolescent, però en tots ells necessaris.
El temps de lleure no s'ha de considerar, doncs, com un temps buit de contingut pedagògic, tot i que no tingui un contingut acadèmic. Aprenentatges tant importants com la solidaritat, la responsabilitat i el treball en equip entre s'han de incloure en les activitats extraescolars.

Estaria bé respondre's unes quantes preguntes abans de triar una activitat extraescolar:
  • Qui ho organitza? Amb quins valors? Per a quina edat?
  • On es fa? A quin horari? Tindrà continuïtat?
  • Quan costa?
  • Que vol fer el nostre fill o filla?
Les activitat esportives són una resposta freqüent a com organitzar les activitats dels nois i noies. Aprofito per a recordar-vos normes de seguretat perquè fer esport es molt divertit, però fer-se mal no ho és. Per fer esport amb seguretat han de portar l'equip protector adequat, conèixer i respectar les regles del joc, tenir en compte els altres i deixar de fer esport quan un s'ha lesionat. Trobareu mes a la pàgina web: http://www.fcodinagarcia.cat/planes/consells/esport.html


diumenge, 8 de setembre del 2013

El "Max" compromès amb la via catalana


Estem en un moment que fins i tot "els ninots" donen suport

diumenge, 1 de setembre del 2013

Com passar de l’horari d’estiu a l'horari escolar


Ahir va ser el darrer dia d'agost. Les vacances d'estiu estan agafant la seva darrera embranzida. Cal començar a pensar en la escola. 

Els llibres, les llibretes, la cartera i els horaris!...es fan presents. Es normal que pares i mares siguin més laxos durant l'estiu amb els horaris d'anar a dormir. Però en dues setmanes aquests horaris esdevindran molt més rígids.
Alguns dels nostres fills o filles poden tenir problemes per fer aquest canvi des del horari d'estiu a horari escolar. Per això està bé facilitar aquest canvi dels horaris de forma progressiva, per la qual cosa necessitarem alguns dies per modificar els hàbits.

Recordeu que un bon hàbit del son és un element essencial per aconseguir un bon rendiment escolar i per realitzar amb èxit la resta d'activitats del dia. Alguns consells de la pagina web podem ser un ajut (http://www.fcodinagarcia.cat/planes/consells/horari.html)