2021, l’Any Internacional de la fruita i la verdura

L’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha declarat aquest any 2021 com l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures (http://www.fao.org/fruits-vegetables-2021/es/). L’objectiu és conscienciar a la població sobre els beneficis nutricionals i per la salut de consumir més fruites i verdures en la dieta diària com a part d’un estil de vida saludable.

 Els objectius d’aquest l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures van de la mà amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides que promouen una producció i un consum, alimentari en aquest cas, responsables, que a més de millorar la salut de les persones ajudi en la lluita contra el canvi climàtic i en la cura dels ecosistemes terrestres i marítims.

Beneficis del consum de fruites i verdures

A la Guia Alimentaria, PETITS CANVIS PER MENJAR MILLOR, (https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/petits-canvis-per-menjar-millor/index.html) la Generalitat de Catalunya proposava en 2018 tres idees claus per millorar la nostra alimentació: “MENYS” sal i aliments salats, sucre i aliments i begudes ensucrades, carn vermella i processada i aliments ultraprocessats. “CANVIAR A ” aliments com el pa, la pasta, l’arròs integrals  millor que blancs o refinats,  oli d’oliva verge per sobre d’altres olis o greixos, l’aigua com a beguda principal per sobre de begudes ensucrades i optar pels aliments de temporada i de proximitat. “MÉS”  aliments amb un perfil nutricional més saludable com fruites i hortalisses, llegums i fruita seca. Perquè com senyala la FAO, i per això ha declarat aquest Any Internacional de la Fruita i la Verdura, un consum idoni de fruites i verdures té molts beneficis:

1. Millor creixement i desenvolupament dels infants. Les fruites i verdures aporten vitamines, calci, ferro que ajuden a enfortir el sistema immunològic dels infants i a protegir-lo davant de les malalties ara i en el futur.
2. Millor salut mental. Menjar 7-8 racions al dia (més del mínim recomanat de 5 racions) està relacionat amb un menor risc de patir depressió i ansietat.
3. Millor salut cardiovascular. La fibra i els antioxidants de les fruites i verdures poden ajudar a prevenir les malalties cardiovasculars.
4.  Millor salut intestinal. Una dieta rica en fruites, verdures amb alt contingut en fibra millora la flora intestinal que es vincula a una millor digestió. Un major consum de fruites i verdures redueix el risc de patir diverticulosi, gasos, restrenyiment o diarrea.Millor immunitat. La ingesta adequada de fruites i verdures pot reduir la gravetat d'algunes malalties infeccioses.
5.  Menor risc de càncer. El consum de fruites i verdures redueix el risc de càncer de pulmó, còlon, mama, coll uterí, esòfag, cavitat oral, estómac, bufeta, pàncrees i ovari.
6. Menor risc d'obesitat. Diversos estudis han observat una disminució del risc d'obesitat en poblacions que consumeixen fruites i verdures.
7. Menor risc de diabetis Una major ingesta de verdures de fulla verda i fruites es va associar amb una reducció significativa del risc de diabetis tipus 2.
8. Una vida més llarga. Les persones que consumeixen més fruites i verdures viuen més que les que no ho fan.

Aquests beneficis que aporta el consum de fruites i verdures són arguments perquè les famílies persuadeixin als seus fills i filles a menjar més verdures i fruites i menys menjar escombraria i acomplir la recomanació de, com a mínim, 5 racions al dia (3 de fruites i 2 d’hortalisses) com proposa la Guia Alimentaria, PETITS CANVIS PER MENJAR MILLOR.

RESUM DEL 2020

2020, des de l’alerta sanitària a l’exòtica Wuhan, als confinaments, als morts sense comiat, a les PCRs, a les mascaretes i al Nadal virtual, el resum d’un any estrany

Aquest ha estat l’any ben estrany des del punt de vista de salut i també d’altres aspecte de la nostra vida com a conseqüència de la pandèmia. En pocs mesos un nou coronavirus que produïa pneumònies en una regió de la Xina, desconeguda per la majoria de la població, va arribar a Europa i a la resta del mon. El que passava a Xina es va convertir en pandèmia que col·lapsava els sistemes sanitaris i causava una tal mortalitat que va obligar al confinament, a les mascaretes... Dotze titular podem mostrar com hem navegat el tsunami que ha suposat l’aparició del coronavirus a les vostres vides durant aquest any. 

1. Gener: Alerta Sanitaria: Tot i que els casos van començar a finals del 2019, va ser a començament de l’any 2020 quan “...l’Organització Mundial de la Salut ha declarat una emergència de salut pública mundial pels casos de pneumònia per coronavirus. S’han detectat uns 400 casos i 14 morts per un nou coronavirus que provoca pneumònia. Sembla que el focus inicial és un mercat a la ciutat de Wuhan, província de Hubei en Xina. A Europa no hi ha cap cas detectat...”.
2. Febrer: De moment la Grip guanya per golejada. L’alerta sanitària del gener s’havia convertit en una epidèmia per coronavirus, que s’havia batejat com a la COVID19, que és l’acròstic de l’anglès COronaVirus Infectious Disease 2019. “... L’epidèmia afecta ja a més de 40.000 persones i ha provocat més d’un miler de morts, pràcticament tots a la Xina. Mentre això passa, la “nostre” d’epidèmia és la de la grip que afecta a Catalunya a 360 persones cada 100.000 habitants. A Estats Units, per exemple, segon l’informe de Centre de Control i Prevenció de Malalties aquesta temporada hi ha 22 milions d’afectats de grip, 200.000 hospitalitzat i 12.000 morts, 78 dels quals eren infants. De moment la grip guanya per golejada...”
3. Març: Què expliquen als infants sobre el coronavirus. L’avenç de l’epidèmia obligava al mes de marc al Departament de Salut de la Generalitat a publicar una infografia amb el títol “...Què expliquen als infants sobre el coronavirus SARR-CoV 2”. El nou virus, causava ja una epidèmia mundial... “Aquest nou virus ha anant canviant de nom, primer se li va dir nCOV-19, després COVID-19 i que definitivament hem de denominar com a SARS-CoV-2...”.
4. Abril: Rituals de comiat, infants i coronavirus. La epidèmia es va de venir pandèmia. Els morts causat per la pandèmia augmentaven i les famílies, els infants també, no podien visitar, ni acomiadar-se dels seu éssers estimats. Calia encetar amb els infants una conversa sobre la mort. En el post d’aquell mes mostrava algunes “... claus per parlar amb els infants: No amagueu la realitat als infants. Una conversa tant incomoda com ineludible. Demaneu-los si volen parlar: Transmeteu-los seguretat. Feu un ritual de comiat...”. 
5. Maig: Malalties del confinament. La pandèmia va obliga a fer un confinament estricte de la població. Ens preguntàvem aleshores com afectaria això als infants... “No hi ha una relació directa entre el confinament i una malaltia especifica però és necessari que les famílies controlin alguns aspectes concrets de la salut dels infant durant el confinament com dèficit de Vitamina D, sedentarisme, abús de pantalles, alteració de la son, alteracions del comportament”. 
6. Juny: El confinament s’acaba però... les mesures de protecció queden. La situació pandèmica millorava “Per això, tot i que algunes de les mesures adoptades per a contenir (“doblegar la corba de contagis”, dèiem) es relaxaran, algunes altres seguiran segur amb nosaltres durant els propers mesos. El confinament s’acaba però algunes mesures han vingut per a quedar-se,  si més no fins que disposem d’una vacuna o un tractament preventiu o curatiu prou eficaç, si volem evitar un rebrot de l’epidèmia i tornar a omplir els hospitals de malalts críticament greus...”
7. Juliol: Consells per un estiu saludable amb la COVID. La situació havia millorar de manera que pensàvem en un estiu millor que la primavera passada però encara anòmal. “... Han començat les vacances d’un curs escolar anòmal. Tant anòmal com l’estiu que comencen, on haurem de conviure amb la COVID-19. Uns quants consells de salut per gaudir de l’estiu de forma saludable: Normes COVID-19. Rentat freqüent de mans. Mantenir distancia de seguretat. Portar mascareta en espais tancat, en els transports públic i en qualsevol espai on no es pugui mantenir la distància de seguretat. Hidratació. Ulleres de so. Protecció solar. Banys amb seguretat... ”  
8. Agost: Tot esperant una vacuna, algunes noticies esperançadores. A l’estiu començaven haver noticies sobre les vacunes. “...La vacuna és la gran esperança per revertir de manera efectiva la situació actual... La informació de l’Organització Mundials de la Salut així ho avala quan posa de manifest que hi ha més d’un centenar de vacunes en desenvolupament i encara més esperançador quan algunes vacunes estan en fase 3 i altres tantes vacunes en fase 2. Hem de confiar que a curt termini algunes d’aquestes vacunes arribin a tenir un perfil de seguretat i eficàcia adequada per poder-les aplicar a la població...”.
9. Setembre: Retorn a l’escola. Tornar a l’escola semblava un retorn a una certa normalitat, però per poder-lo fer amb totes les garanties es van elaborar unes normes que amb l’experiència dels mesos que han passat s’han mostrat exitoses. “... Normes per l’escola: Flexibilitzar els horaris d’entrada i sortida per a evitar l’acumulació de pares i infants a les portes de l’escola. Grup classe més petits (menors a 20 infants per classe) i tancats (grup bombolla). Aïllar els grups classe i evitar que entrin en contacte amb altres grups. Evitar els desplaçaments innecessaris pels passadissos. Docents i alumnes han de portar mascareta en passadissos i espais comuns. Els docents han de portar mascareta a la classe i també els infants majors de 6 anys. Potenciar el rentat de mans (més de 5 vegades dia)...”
10. Octubre: És un coronavirus? Les PCRs. Era imprescindible saber si la febre o el refredat que patia el infant era produït per un coronavirus o no. Així van entrar els PCRs a la nostra vida o més exactament al nostre nas, “…Aquesta temporada de tardor-hivern al dilema si és un refredat, una grip o una bronquitis, s’ha afegit la COVID. Més que afegir-se ho ha acaparat, perquè ara les famílies més aviat es pregunten: és un coronavirus?. Per la transcendència, pel pacient i per la comunitat, que suposa el diagnòstic de la COVID (confinament dels pacients, seguiment i aïllament de contactes, absències laborals, tancament de classes o d’escoles...) és imprescindible disposar d’un diagnòstic fiable que només es pot aconseguí amb la prova de la PCR. La realització de una prova de la PCR és en aquest moment l’estratègia considerada com més eficaç pel diagnòstic de la COVID i el control de la pandèmia...”.
11. Novembre. Ús de mascaretes. Aquestes alçades de l’any les mascaretes formaven part de la nostra quotidianitat, tot i que no sempre es feien servir correctament. “...Les mascaretes són una de les recomanacions essencials, junt al rentat de mans i a la distancia social, per evitar el contagi de la COVID-19 i s’ha considerat com un element important per una reincorporació segura a l’escola. Les mascaretes en els infants són igual d’eficient que en els adults, però, perquè siguin efectives s’han de fer servir de forma correcta. Les mascaretes són útils perquè redueixen la transmissió de la malaltia per l’efecte barrera de les microgotes de saliva amb virus que es produeixen quan parlem, tossim o esternudem...”. 
12. Desembre. Reunions familiars en temps de la COVID. Arribava  un Nadal que havia de ser més virtual que presencial; així ho demanaven les autoritats sanitàries i ho recomanava el sentit comú, “... la preocupació pel coronavirus suposa canvis en la forma en què ens reuníem i ho celebràvem, perquè la situació sembla que no millora prou; a Catalunya es van notificar la darrera setmana més de 8000 casos, que s’afegeixen als quasi 350.000 confirmats des de l’inici de la pandèmia. Les autoritats santaires recomanen fer el que sigui millor per a vosaltres i els vostres éssers estimats. Estar lluny de la família i els amics durant aquest Nadal pot ser difícil; però separar-vos aquest any pot significar poder passar junt molts nadals, i recuperar tots plegats els rituals propis d’aquests dies de festa en el futur...”.

El canvi climàtic afecta a la salut de les persones

La repercussió del canvi climàtic sobre la vida i la salut de les persones era una preocupació creixent a tot al mon fins que la pandèmia per coronavirus es va convertir en el problema de salut de primer ordre mundial.  L’Acadèmia Americana de Pediatria va publicar l’any 2015 un informe tècnic titulat  "El canvi climàtic i la salut dels nens" on explicava com afectaven els canvis mediambientals en la salut dels nens i nenes i conscienciava als professionals de la salut sobre la seva rellevància.

Què és el canvi climàtic?

L'augment de la temperatura global, coneguda com a "escalfament global", està causant canvis en els ecosistemes del planeta.  Hi ha un ampli consens entre les principals organitzacions científiques mundials del clima que aquests canvis són el resultat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades per l’ésser humà. Aquest canvi climàtic suposa:

• Esdeveniments extrems del clima, com ara onades de calor, tempestes severes, inundacions, huracans o incendis forestals.
• Augment del nivell del mar i augment de la humitat.
• Aire menys saludable.
• Menys aliments i menys saludables

A més en els països industrialitzats els infants tenen una major exposició a pesticides, o gases derivats de la combustió, entre altres toxines. Tots aquests canvis repercuteixen sobre la salut i el benestar dels infants.

Com afecta als infants ?

Els nens i les nens són el grup d’edat més vulnerable als efectes del canvi climàtic. Tot i que els menors de 5 anys només representen el 15% de la població mundial s’estima que pateixen el 43% de les malalties ambientals.  La immaduresa pròpia de l’edat pediàtrica i el major consum energètic i metabòlic relacionat al seu rapit creixement i desenvolupament són característiques pròpies dels infants que els suposen una major vulnerabilitat als canvis mediambientals.

Alguns exemples dels efectes per la salut del canvi climàtic són: 

• Malalties relacionades amb la calor: S’espera que els pròxim anys patiren onades de calor més llargues i més greus que faran augmentar les visites i hospitalitzacions  per l’especial vulnerabilitat dels infants davant la calor extrema. 
• Qualitat de l'aire: L’asma és la malaltia crònica pediàtrica més freqüent, entre el 5 - 10 % dels nens la pateixen. S’estima que el canvi climàtic farà augmentar i empitjorar l'asma infantil associat a un augment dels contaminants atmosfèrics.
• Malalties infeccioses. El temperament de les temperatures que el canvi climàtic propicia, ha facilitat la presència d’insectes (mosquit tigre, paparra Hyalomma...) que no eren habituals en Europa  i que són potencials vectors transmissor de malalties  (virus Chikungunya, febre hemorràgia de Crimea-Congo, virus del Nil...) que fins ara sempre eren malalties importades. 
• Seguretat alimentària: La seguretat alimentària es veurà afectada per una necessitat creixent d’ús de pesticides. En altres zones del planeta el problema no està en la seguretat sinó en la falta d’aliments resultat de males collites per problemes de sequera per exemple. 
• Salut mental:  S'han descrit símptomes del trastorn d'estrès posttraumàtic en infants relacionats amb el trauma psicològic que suposa viure i patir desastres meteorològics.

Els problemes de salut relacionat amb el canvi climàtic no són un problema del futur, sinó el mon on viuen els nostres infants. El professionals sanitaris, pediatres i infermeres pediàtriques, interessats en la salut dels infants han de recolzar i fomentar accions per a millorar el medi ambient, perquè per millorar la salut dels infants cal millorar el nostre medi ambient.

Castanyada 2020

El Departament d’interior de la Generalitat va publicar el passat 9 d’octubre un document amb el títol: “Recomanacions davant la COVID-19 en la festivitat de Tots Sants” on recollia les normes per la celebració d’una castanyada segura. Donava recomanacions per la visita als cementiris, per la venda al carrer de castanyes, elaboració de panellets, etc. (https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/mes_consells_dautoproteccio/Pautes-COVID-19-Tots-Sants/index.html#bloc1)

M’ha cridat l’atenció la recomanació que diu: “No es pot fer l’activitat de “truc o tracte” per la qual els nens i nenes van disfressats casa per casa per demanar llaminadures”.

En aquest bloc on escrit regularment sobre salut infantil, per aquestes dades, els anys passats escrivia post sobre com parlar de la mort amb els infants o si havien d’assistir o no o a partir de quina edat es recomanava assistir als rituals funeraris. Ressaltava en aquells textos la importància de no ocultar, però fent-lo adequadament, la mort, perquè fos una oportunitat de creixement personal i no pas una angoixa pels infants.  Tot i que, l’entrada al blog de l’any passat per aquestes dates ja portava el significatiu títol de: ”Castanyada o Halloween?  de castanyera o de zombi? Panellets o pastís de carbassa? Importa?”. (https://draft.blogger.com/blog/post/edit/5825144529090826204/3818595852026103259)

La tradició americana que la televisió ens ha portat és més festiva que reflexiva.  La Acadèmia Americana de Pediatria publica cada any uns consells per Halloween on recorda a les famílies que s’han d’assegurar que les disfresses o mascares no dificulten la visió dels seus infants;  que és millor que els infants vagin en grup, i no pas sols; que no es mengin les llaminadures fins arribar a casa o que portin cintes reflectants en les disfresses o llanternes per poder ser vistos pels conductors. Totes elles semblaven recomanacions poc útils per la seguretats dels infants catalans, en el passat potser, però probablement seran necessàries de recordar en el futur proper.

Aquest any, però, he de recordar a les famílies que lamentablement per raó de la pandèmia per coronavirus no es podrà fer la molt “nostrada” i “americana” tradició de “truc o tracte”. 

Dia Mundial sense Tabac

Avui, 31 de maig, Dia Mundial sense Tabac cal recordar com els infants pateixen els efectes nocius del fum de segona mà, fumadors passius i a més a l’adolescència el tabaquisme està augmentant. Des de feia molts anys el consum de tabac entre els joves estava en descens, des de l’any 2004 a l’any 2014, per exemple, el tabaquisme entre el joves havia baixat del 21 al 9%. Però aquesta tendència de descens invariable ha canviat i per primera vegada des de fa anys l’any 2018 el tabaquisme va tornar a pujar entre el joves de 15 a 18 anys.

Infància i tabac
Els infants també tenen un risc elevat davant del tabaquisme. Perquè els infants aspiren el fum del tabac com a fumadors passius que té efectes negatius en els infants.
El fum ambiental del tabac o fum de segona mà és una barreja produïda pel fum que exhalen les persones que fumen i el fum que produeix la combustió passiva de la cigarreta. Ambdós tipus de fum són tòxics i contenen molts irritants respiratoris i cancerígens.
Alguns dels efectes més negatius del tabac sobre la salut de les infants comença abans del naixement perquè el tabaquisme durant l’embaràs suposa una alteració en el desenvolupament pulmonar, i té un significada importància en el risc de patir asma i la possibilitat patir igualment al·lèrgia, i de les exacerbacions d’aquestes malalties. També s'ha demostrat que els infants exposats al fum del tabac tenen un major risc de patir la síndrome de mort sobtada infantil
Sense oblidar com estan exposats els infants a la promoció i la publicitat del tabac, una situació que afavoreix l’inici precoç del consum de tabac, de tal forma que des de la primera adolescència molt infants són ja fumadors actius

Salut personal i salut comunitària

Durant la pandèmia per coronavirus les autoritats sanitàries han pres algunes mesures en determinades situacions que s’expliquen amb la lògica de la salut personal o de salut comunitària.

La salut personal és la nostra salut individual, la de cada persona en concret. La salut comunitària és l’estat de salut d’una població, d’un territori. Per exemple, un cirurgià opera un infant d’apendicitis, el seu acte quirúrgic té una gran incidència en la millora de la salut personal d’aquell infant malalt, però cap altre infant millora la seva salut. Per contra, la disminució de la contaminació de l’aire, per exemple, no es fa per a millorar la salut personal de cap infant en concret, vol millorar la salut comunitària. Dos tipus de salut, del tot indestriables perquè una i altre estan fortament relacionades, però que cal diferenciar per entendre la raó d’algunes de les mesures que es prenen. Un pediatra és un expert en la salut personal dels infants, un epidemiòleg és un expert en salut comunitària.

A les malalties infeccioses, com l’actual pandèmia per coronavirus, també hi ha dos nivells d’actuació, la de la salut personal i la de la salut comunitària.
En la fase més aguda de la pandèmia, recordeu com va haver una carrera per aconseguir respiradors. Els respiradors són uns aparells que mantenen la respiració dels malalts amb greus afectacions pulmonars. Un respirador és una eina fonamental en una unitat de cures intensives per salvar la vida d’un malalt (salut personal). El confinament que estén complint, i així ho han explicat de forma recurrent els mitjans de comunicació, s’ha fet no tant per salvaguardar la salut de cap persona en concret sinó per aplanar la “famosa” corba de contagi.

Portar mascareta té un baix efecte protector per evitar ser contagiat (salut personal), però s’ha comprovat que té un gran impacte per evitar la transmissió de la malaltia en la població (salut comunitària)

L’estratègia de la majoria dels països ha estat protegir la salut comunitària (confinament) per a controlar la salut personal (morts, hospitalitzacions), tot i que per exemple a Anglaterra, si més no al començament, es va considerar deixar de banda la salut comunitària i que la població majoritàriament es contagies i entomar els risc que això tenia per la salut personal, per controlar més ràpidament la pandèmia. Les persones que aquests dies es manifesten al barri de Salamanca de Madrid, més enllà del transfons polític, estan demanant que es deixi de banda la salut comunitari, possiblement amb l’idea que tenen prou medis per a assegurar la seva salut personal.

En aquest moment hi ha en marxa diferents estudis per trobar la forma de vèncer la pandèmia que poden fer confluir en dos línies d’investigació diferents. D’una banda, la recerca de nous fàrmacs antivirals que curin la malaltia (salut personal), i d’altre la investigació de vacunes (salut comunitària), per intentar evitar la circulació del virus entre la població.

Per a lluitar contra la pandèmia pel coronavirus no hi ha prou en protegir-se individualment de la malaltia, cal una protecció comunitària per solucionar el problema de salut que estén vivint.

Tabac i obesitat necessita millorar

L’Organització Mundial de la Salut posa bona nota a la sanitat de Catalunya, però necessitem millorar en tabac i obesitat, també en pediatria


L’informe elaborat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), posa bona nota a la sanitat de Catalunya però valora que podem millorar en relació a l’obesitat i al tabaquisme. L’informe no ha valorat l’existència de les llistes d’espera. Les recomanacions fetes per OMS consideren que el Pla de Salut, que s’ha d’elaborar pels propers 5 anys, s’implementin mesures per combatre l’obesitat i el tabaquisme i també  actuacions contra l’augment de les resistències antimicrobianes, de sostenibilitat mediambiental i per tenir una visió de gènere en salut. Totes aquestes qüestions tenen una afectació en la salut dels adults però també dels infants.

Molts estudis posen de manifest  que quasi una quarta part dels infants pateixen obesitat o sobrepès, i que aquest és un problema que va en augment i que cada vegada apareix en edats més joves. Els nostres infants tenen comportaments poc saludables que es interrelacionen i afavoreixen l’obesitat. Molts dels nostres infants són poc actius, més aviat fan una vida sedentària davant de les pantalles, no dormen les hores recomanades cada dia i com ja s’ha comprovat aquesta falta de son es relaciona amb obesitat i que tenen un excés d’aliments ultraprocessats, de brioxeria, de begudes sucrades i d’aliments rics en sucres, sal i greixos saturats  a la seva dieta diària. Tots ells factors de risc per la obesitat i encara més quan van junts.

A la primera infància els infants pateixen els efectes nocius del fum de segona mà, fumadors passius. A més a l’adolescència el tabaquisme està augmentant. Des de feia molts anys el consum de tabac entre els joves estava en descens, des de l’any 2004 a l’any 2014, per exemple, el tabaquisme entre el joves havia baixat del 21 al 9%. Però aquesta tendència de descens invariable ha canviat i per primera vegada des de fa anys l’any 2018 el tabaquisme va tornar a pujar entre el joves de 15 a 18 anys. A més de consum habitual, noves formes de consum com la cigarretes electròniques o les xixes fan augmentar el consum de tabac o de cànnabis.
El control del tabaquisme i l’obesitat, junt a l’ús racional dels antibiòtics per a lluitar contra la resistències antimicrobianes, tenir en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i establir polítiques sanitàries que tinguin en consideració una visió de gènere seran determinats fonamentals en la salut dels infants durant els propers anys.

L’1 desembre Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA. SIDA en els infants.

L’1 de desembre es celebra a tot el mon el Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA. La primera vegada que es va fer aquesta celebració va ser al 1988, des aleshores més de 25 milions de persones han mort a causa d’aquesta epidèmia. Encara avui és un problema per la salut mundial com ho demostra que la Organització Mundial de la Salut inclogui la SIDA dintre dels 10 reptes per la salut aquest any 2019.

La majoria del infants amb SIDA han adquirit el virus per transmissió de la seva mare infectada. Aquesta infecció la pot adquirir l’infant tant durant l’embaràs, el part o la lactància.  Els adolescents es contagien habitualment a través de les relacions sexuals.
La descoberta dels tractament antiretrovirals (TAR) va suposar un canvi radical en el pronòstic d’aquesta malaltia, que va deixar de ser una malaltia amb una gran taxa de mortalitat per a convertir-se en una malaltia crònica. El TAR impedeixen que el virus de la SIDA es multipliquin.
El TAR en les dones embarassades amb SIDA evita que els seus fills neixin infectats. Els nadons nascut d’una mare seropositiva ha de prendre tractament amb TAR durant les primeres setmanes de vida. Aquestes actuacions conjuntes fan que el risc que una mare transmeti el virus durant l’embaràs i el part sigui molt baix.
El diagnòstic i tractament de les mares seropositives embarassades és la millor eina de lluita contra la SIDA en els infants.

Cal explicar els infants dels esdeveniments traumàtics que apareixen en les noticies! Com?

Fa uns anys una mare portava la seva filla de 8 anys a la consulta perquè tenia diarrea. No estava preocupada per la diarrea sinó perquè la nena estava espantada per si estava malalta d’Ébola. Recordeu aquelles imatges de persones vestits de cap a peu de taronja o grocs que portaven els morts dintre de borses de plàstic negre, i que els mitjans de comunicació repetien en bucle en tots els espais informatius.

És freqüent trobar als mitjans de comunicació imatges de cases derruïdes per riuades, persones ofegades intentant creuar el mediterrani, destrosses per atemptats i, més a prop, contenidors cremant, gent uniformada disparant trets d’escopetes pels carrers de la ciutat... si aquestes imatges son difícils d’assimilar per a vosaltres, imagineu quan difícil ho han de ser pels vostres infants!

Amargar-lo pot ser una opció en els infants més petits, però els més grans fàcilment acabaran veien les imatges en alguna pantalla o escoltaran algú parlant-ne. Fer veure que no passa res o mentir no és una opció plausible.

Als Estats Units on, setmana si i setmana també, apareixen en els mitjans incidents on es barregen mort, violència i armes de foc, no es estrany que l’Acadèmia Americana de Pediatria hagi elaborar consells per a parlar amb els infants dels esdeveniments traumàtics que apareixen en els mitjans de comunicació. Explicant als vostres infants les imatges dels esdeveniments traumàtics que apareixen en les noticies els ajudareu a processar tant les imatges actual, com possiblement les que puguin veure en el futur.

Quatre consells per a parlar amb els infants de les imatges d’esdeveniments violents que apareixen en els mitjans de comunicació
• Digui'ls què passa. Expliqueu als infants de forma comprensible, per la seva edat i/o el seu desenvolupament cognitiu, el que estan veien i escoltant. Eviteu els detalls escabrosos que els espanten i més que ajudar, dificulten a fer el relat comprensible. Pregunteu-los que han vist i escoltat per aclarir la informació que puguin haver entès erròniament.
• Controleu que veuen. Vigileu quins canals de comunicació estant veien els vostres infants, especialment quan estant sols davant de les pantalles. Eviteu que accedeixin a imatges escabroses o de violència explicita.
• Expliqueu els límits. Determineu clarament els límits geogràfics (on ha passat) i temporals (quan va passar) dels fets. No ensenyeu als infants a viure amb por. Mostreu-los que han de fer i com actuar en situacions de risc i com demanar ajut.
• Assenyaleu-los els aspectes positius. Dintre de qualsevol tragèdia sempre hi ha comportaments exemplars, gent que rescata, gent que cuida, gent que cura... ensenyeu als infants a trobar aquests comportament i aquestes persones.

Castanyada o Halloween? de castanyera o de zombi? Panellets o pastís de carbassa? Importa?

L’Acadèmia Americana de Pediatria ha publicat aquests consell per la nit de Halloween, en anglès i castellà per les hispanoparlants dels Estats Units. Tenen sentit aquest consells a al Catalunya del 2019? És important que els pares i mares de casa nostre els tinguin en compte en la celebració d’aquesta nit? Quins consells de seguretat ha de donar els pediatres a Catalunya: Compte a les castanyes que estan calentes? o, compte amb les disfresses de buixots? Tant se’n val donem-los tots dos!

Té cap importància si en propers anys als carrers de casa nostre hi ha més que infants vestits de castanyeres veiem infants (o adults) disfressats de zombis? Hi ha alguna diferencia entre fer el pessebre o posar l’arbre de Nadal? Té importància si els regals arriben de la mà de Santa Claus el 24 de desembre sota l’arbre o el dia 6 de gener per Reis després de la cavalcada?

Tots Sants es la festa per visitar o pensar en els que han mort o  és el dia de la castanya, el boniato i el panellet? La Setmana Santa, és Santa? o és la setmana de festa de primavera?

Els rituals tenen un valor perquè son una oportunitat per explicar als infants histories de vida d’amor o de mort. Ens calem que siguin festes del calendari laboral? Ha de seguir el calendari les festes religioses (catòliques)? Incloem el final del Ramadà com a festiu? O més aviat fem un calendari laic on només celebrem el dia de la pàtria, el dia de la constitució o el dia que es va guanya (menys els catalans que celebrem la derrotes) no sé quina batalla ? Ara per ara, avui jo posaria la meva creueta en el quadrat de la resposta : “ No sap, no contesta”

De moment i per aquesta nit, vigileu si els vostre infants és al·lèrgic algun aliment (fruits secs, ous...) o es celíac (gluten)  que no mengi cap aliment que li sigui perjudicial, i vigileu que les disfresses no dificultin la visió o a mobilitat i pugin ensopegar i caure.

Bona Castanyada!!!

Les armes de focs i els tirotejos, “una epidèmia” a Estats Units?

Els tirotejos produïts en El Paso (Texas) i Dayton (Ohio) han posat sobre la taula la discussió sobre la possessió d’armes a EEUU. Aquesta discussió té una derivada sanitària

La possessió d'armes de foc als Estat Units es considera com un dret personal. Tot i que no hi ha un llistat, s’especula que hi ha 270 milions d'armes de foc en mans de la població. El Centre per Control i Prevenció de les Malalties afirma que dels aproximadament 40.000 morts per arma de foc que es van produir al 2017 a Estats Units, més de la meitat van ser suïcidis. El 85% del intents de suïcidis amb arma de foc, són exitosos, per contra només el 2% dels intents amb pastilles. Tot i que els estudis posen de manifest que tenir accés a una arma de foc és clarament un factor de risc de suïcidi, en alguns Estats, com Florida, està prohibit per llei preguntar: Té vostè una pistola a casa? El Tribunal d’Apel·lacions de Florida va dictaminar que "la bona pràctica de la medicina no requereix investigar sobre assumptes irrellevants i privats".

El tercer dels quatre punts que el President Trump va proposar, en el seu discurs del passat 5 d’agost, per solucionar el problema dels tirotejos a Estat Units (en els darrers 5 anys ni hi ha cap setmana en que no se’n produeixi algú en algun lloc del país) deia: "..., hem de reformar les nostres lleis de salut mental per identificar millor als individus pertorbats que comenten actes de violència i assegurar-nos que aquestes persones no només obtinguin un tractament, sinó que, quan sigui necessari, siguin internats involuntàriament. La malaltia mental i el odi premen el gallet, no les armes”.
Aquesta es una forma molt injusta d’estigmatitzar els malalts amb problemes de salut mental, especialment si considerem com va dir Ronald Honberg assessor de polític de l’Aliança Nacional sobre Malalties Mentals que només el 4% de la violència d’aquell país és atribuïble a malalties mentals.

L’Associació Americana de Pediatria i els grups sanitaris, en la nota publicada el dimarts 8 d’agost, demanaven accions per prevenir les ferides i les morts per les armes de foc perquè consideraven que eren “una epidèmia” en el seu país. Les associacions sanitàries afirmen que:  "La professió mèdica té l'obligació de defensar canvis per reduir la càrrega de lesions relacionades amb les armes de foc i la mort als nostres pacients, a les seves famílies, a les nostres comunitats, als nostres companys i a la nostra societat."

Finalment, com a més el President Trump, en tuïts fet després del seu discurs, havia relacionat els tirotejos també amb els vídeojocs, la excandidata presidencial demòcrata Hillary Clinton va piular: Les persones pateixen de malalties mentals en tots els altres països de la Terra, la gent juga a videojocs en pràcticament tots els països del mon. La diferencia són les armes.

El tabac és la causa de mort prevenible més important al tot el mon. Recupera la inspiració.

La Setmana sense fum promoguda per el Departament de Salut de la Generalitat finalitza aquest divendres 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac. Aquest dia, proposat per L'Organització Mundial de la Salut (OMS) des de 1988, vol centrar l’atenció sobre el greu problema de salut que suposa el tabaquisme.

Les darreres dades mostren que el 34% de les persones entre 15 i 64 anys fumen. El tabac és la causa de mort prevenible més important al tot el mon. El tabac que causa quasi 6 milions de morts arreu del mon, dels quals 600.000 són fumadors passius. Perquè tot i no ser fumador, com és el cas dels infants, es poden patir els problemes de salut relacionats amb el consum de tabac.

Els problemes de salut relacionats amb el tabac són possible inclús abans del naixement, durant l’embaràs. En aquest sentit cal destacar la tasca pionera que els pediatres de la Garrotxa fan en la seva Unitat de Salut Mediambiental en relació a l’exposició prenatal a drogues (tant legals com il·legals) i altres  factors ambientals (contaminació...)

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) coordina campanyes a tot el mon pel dret a la salut i a una vida sana i per a prevenir a les poblacions davant els perills que suposa el consum de tabac.

Papa, què és la eutanàsia?

La Setmana Santa és, segon la tradició cristiana, el moment de rememorar la Passió (tortura), Crucificació (mort) i Resurrecció (retorn d’entre els morts) de Jesucrist. Tot plegat imatges difícil de gestionar pels infants, sense una explicació adequada. Per acabar de reblar el clau és casi segur que els infants hagin inclòs en el seu vocabulari una nova paraula: Eutanàsia.

Per explicar l’eutanàsia hi ha llibres sencers d’ètica i filosofia. Simplificant diríem que l’eutanàsia, tot i que és una paraula formada de dos mots del grec antic que volen dir “bona mort”, el seu significat actualment és el de “mort assistida”. Qualsevol acció que facilita la mort en el final de la vida. Parlar de la mort és una d’aquelles converses difícils d’encetar amb els infants però que tard o d’hora cal fer.

Quan parlar?

Abans dels 5 anys d’edat, la mort no es veu com un fet final sinó com una situació  temporal. Els infants a aquesta edat no entenen el concepte de límit final. Com els personatges de les seves historietes que cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent estan perfectament bé, pensen que les persones també poden recompondre.
Després dels 5 anys entenen la vida con un procés on es neix, es creix i es mort, i comencen a considerar alguns signes relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, els hospitals o les malalties, però ho perceben com quelcom que passa als altres, no relacionat amb ells. La mort es una figura sinistra que espanta.

Molts infants dels 9 - 10 anys ja són capaços d’entendre que la mort és un fet  inevitable i irreversible.

A partir dels 12 anys el seu pensament és molt semblant al dels adults. Tenen un pensament abstracte plenament desenvolupat.

Com parlar?

La millor manera de parlar amb els infants és escoltar-los. No es tracta de preparar-se per a fer un gran discurs, sinó més aviat estar disposat a respondre sincerament les seves preguntes, els seus dubtes i les seves pors.

Què parlar?

Nati Bergadà Bofill  és una mestra d'educació especial que va publicar en el seu blog (https://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort) un recull força extens de contes per a parlar de la mort. Els contes són un bon recurs per parlar-hi, perquè és un objecte d'ús habitual pels infants. Disposar d’un text elaborat i escrit és un bona eina de suport per a pares i educadors, per xerrar amb els infants. Escolliu aquell que sigui més adient en funció de l'edat del infant, del seu desenvolupament i la seva situació especifica.

Quant parlar?

Tothom vol saber-ho tot, però potser no cal tot a la vegada. Respecteu el ritme de l’infant, potser avui només vol saber qui vindrà a buscar-lo a l’escola si l’avi ha mort, i demà voldrà saber si tornarà l’avi.