divendres, 12 d’abril del 2019

Papa, què és la eutanàsia?



La Setmana Santa és, segon la tradició cristiana, el moment de rememorar la Passió (tortura), Crucificació (mort) i Resurrecció (retorn d’entre els morts) de Jesucrist. Tot plegat imatges difícil de gestionar pels infants, sense una explicació adequada. Per acabar de reblar el clau és casi segur que els infants hagin inclòs en el seu vocabulari una nova paraula: Eutanàsia.


Per explicar l’eutanàsia hi ha llibres sencers d’ètica i filosofia. Simplificant diríem que l’eutanàsia, tot i que és una paraula formada de dos mots del grec antic que volen dir “bona mort”, el seu significat actualment és el de “mort assistida”. Qualsevol acció que facilita la mort en el final de la vida. Parlar de la mort és una d’aquelles converses difícils d’encetar amb els infants però que tard o d’hora cal fer.

Quan parlar?
Abans dels 5 anys d’edat, la mort no es veu com un fet final sinó com una situació  temporal. Els infants a aquesta edat no entenen el concepte de límit final. Com els personatges de les seves historietes que cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent estan perfectament bé, pensen que les persones també poden recompondre.
Després dels 5 anys entenen la vida con un procés on es neix, es creix i es mort, i comencen a considerar alguns signes relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, els hospitals o les malalties, però ho perceben com quelcom que passa als altres, no relacionat amb ells. La mort es una figura sinistra que espanta.
Molts infants dels 9 - 10 anys ja són capaços d’entendre que la mort és un fet  inevitable i irreversible.
A partir dels 12 anys el seu pensament és molt semblant al dels adults. Tenen un pensament abstracte plenament desenvolupat.

Com parlar?
La millor manera de parlar amb els infants és escoltar-los. No es tracta de preparar-se per a fer un gran discurs, sinó més aviat estar disposat a respondre sincerament les seves preguntes, els seus dubtes i les seves pors.

Què parlar?
Nati Bergadà Bofill  és una mestra d'educació especial que va publicar en el seu blog (https://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort) un recull força extens de contes per a parlar de la mort. Els contes són un bon recurs per parlar-hi, perquè és un objecte d'ús habitual pels infants. Disposar d’un text elaborat i escrit és un bona eina de suport per a pares i educadors, per xerrar amb els infants. Escolliu aquell que sigui més adient en funció de l'edat del infant, del seu desenvolupament i la seva situació especifica.

Quant parlar?
Tothom vol saber-ho tot, però potser no cal tot a la vegada. Respecteu el ritme de l’infant, potser avui només vol saber qui vindrà a buscar-lo a l’escola si l’avi ha mort, i demà voldrà saber si tornarà l’avi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada