La Setmana Santa és, segon la tradició cristiana, el moment de rememorar la
Passió (tortura), Crucificació (mort) i Resurrecció (retorn d’entre els morts)
de Jesucrist. Tot plegat imatges difícil de gestionar pels infants, sense una
explicació adequada. Per acabar de reblar el clau és casi segur que els infants
hagin inclòs en el seu vocabulari una nova paraula: Eutanàsia.
Per explicar l’eutanàsia hi ha llibres sencers d’ètica
i filosofia. Simplificant diríem que l’eutanàsia, tot i que és una paraula
formada de dos mots del grec antic que volen dir “bona mort”, el seu significat
actualment és el de “mort assistida”. Qualsevol acció que facilita la mort en
el final de la vida. Parlar de la mort és una d’aquelles converses difícils d’encetar amb els
infants però que tard o d’hora cal fer.
Quan parlar?
Abans dels 5 anys d’edat, la mort no es veu com un fet final sinó com una
situació temporal. Els infants a aquesta
edat no entenen el concepte de límit final. Com els personatges de les seves
historietes que cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent
estan perfectament bé, pensen que les persones també poden recompondre.
Després dels 5 anys entenen la vida con un procés on es neix, es creix i es mort, i comencen a considerar alguns signes relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, els hospitals o les malalties, però ho perceben com quelcom que passa als altres, no relacionat amb ells. La mort es una figura sinistra que espanta.
Després dels 5 anys entenen la vida con un procés on es neix, es creix i es mort, i comencen a considerar alguns signes relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, els hospitals o les malalties, però ho perceben com quelcom que passa als altres, no relacionat amb ells. La mort es una figura sinistra que espanta.
Molts infants dels 9 - 10 anys ja són capaços
d’entendre que la mort és un fet
inevitable i irreversible.
A partir dels 12 anys el seu pensament és molt
semblant al dels adults. Tenen un pensament abstracte plenament desenvolupat.
Com
parlar?
La millor manera de parlar amb els infants és
escoltar-los. No es tracta de preparar-se per a fer un gran discurs, sinó més
aviat estar disposat a respondre sincerament les seves preguntes, els seus
dubtes i les seves pors.
Què
parlar?
Nati Bergadà Bofill és una mestra
d'educació especial que va publicar en el seu blog (https://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort)
un recull força extens de contes per a parlar de la mort. Els contes són un bon
recurs per parlar-hi, perquè és un objecte d'ús habitual pels infants. Disposar
d’un text elaborat i escrit és un bona eina de suport per a pares i educadors,
per xerrar amb els infants. Escolliu aquell que sigui més adient en funció de
l'edat del infant, del seu desenvolupament i la seva situació especifica.
Quant
parlar?
Tothom vol saber-ho tot, però potser no cal tot a
la vegada. Respecteu el ritme de l’infant, potser avui només vol saber qui
vindrà a buscar-lo a l’escola si l’avi ha mort, i demà voldrà saber si tornarà
l’avi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada