Normes de prevenció de les malalties respiratòries (refredats i grip)

Algunes normes senzilles ajuden a contagiar i ser contagiar per les malalties respiratòries (refredats i grip) tant habitual en aquesta època.

Vostè ha seguir, i ha d’ensenyar als seus infants a complir, aquestes normes per evitar la disseminació d’aquestes malalties.

1.   Rentar-se les mans és la eina més efectiva no només per la prevenció sinó també per evitar la propagació de les malalties respiratòries i digestives.

2.   Fer servir un mocador d’un sol ús evita la difusió dels gèrmens.

3.   Tossir o esternudar en el braç, mai a la mà, per evitar que després contaminem al tocar-les algunes superfícies (com per exemple les manetes de les portes) facilitant la difusió de les malalties respiratòries.

4.   Vacunar-se de la grip és una mesura molt efectiva per prevenir la grip. 

Els refredats no es curen amb antibiòtics !!! Resposta a preguntes freqüents sobre la prescripció antibiòtics als infants.

El passat 18 de novembre es va celebrar el dia Europeu per l'ús prudent dels antibiòtics. Aquest dia es va instaurà per a conscienciar als professionals de salut i a la població general de tota Europa sobre la necessitat de fer un ús adequat dels antibiòtics. No hi ha dubta de que un alt percentatge dels antibiòtics prescrits no son necessaris, i en aquest sentit cal recordar que Espanya és el segon país d'Europa amb més consum d'antibiòtics.

A l'hivern amb l'augment dels quadres respiratoris hi ha moltes famílies que es qüestionen si s'han d'utilitzar els antibiòtics en la resolució d'aquestes malalties. Seguint les recomanacions de l'Acadèmia Americana de Pediatria aquí teniu la resposta a algunes de les preguntes més freqüents que apareixen en referencia a aquests temes.

1.   Si el meu fill té un fort refredat, per què no li prescriu el metge un antibiòtic?

Els refredats són causats per virus, especialment durant els primers  3 anys de vida dels infants on fins al 90% de quadres infecciosos estan causat per virus. Els antibiòtics s'utilitzen específicament per a infeccions causades per bacteris així que normalment no milloraran amb l’ús aquests fàrmacs.

2.   No és veritat que alguns refredats es compliquen amb infeccions bacterianes, i aleshores ha de prendre antibiòtics?

En la majoria dels casos, les infeccions bacterianes no es produeixen després de les infeccions virals. Ús antibiòtics per tracta les infeccions virals és ineficaç, i pot més aviat facilitar infeccions causades per bacteris resistents.

3.   No és veritat que una secreció nasal amb mucositat groga o verda és senyal infecció bacteriana?

En un refredat comú, és normal que el moc en el nas es faci més espès i canvií de color (groc  o verd). Però si després de 3 – 4 dies de patir un refredat, el seu infant té mucositat espessa de color groc o verd, amb febre alta (39º) o els símptomes duren més de 10 dies, el pediatra  del seu fill ha de revisar si hi ha una complicació bacteriana (una sinusitis per exemple) que pot requerir un antibiòtic.

Si el teu nen es perd, saps el que has de fer?

La mediàtica desaparició de l'adolescent que ha desaparegut per uns dies i que feliçment ha està trobada en bon estat, és un motiu de reflexió.

La desaparició d'un infant és una situació dramàtica. Els Mossos d'Esquadra reben unes 3000 denúncies a l'any, la meitat en la edat infantil, que afortunadament es resolen ràpidament en la intensa majoria dels casos. Habitualment es tracta d'adolescents que fugen per conflicte amb els pares, o pares o mares separats que no respecten les condicions de la custòdia. L'altre situació recurrent és la de l'infant que es perd en un lloc públic. Fa un moment era aquí i al minut següent on està?

A Espanya el número de telèfon gratuït 11600 gestionat per la Fundación ANAR (www.anar.org), disponible les 24 hores al dia els 365 dies a l'any, ofereix informació i suport en col·laboració amb la Guardia Civil i la Policia Nacional. A Catalunya l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes ofereix un seguiment individualitzat de cada cas, bé per correu electrònic, a l'adreça (persones.desaparegudes@gencat.cat), bé per telèfon (937 137 137).

Podeu consultar normes de prevenció i actuació al meu post "Si el teu nen es perd, sap el que ha de fer? Deu normes de prevenció" 

Ja han començat les malalties de l’hivern. Bronquiolitis en els lactants

 Tots els anys, durant els mesos freds generalment, entre novembre i abril, dos malalties reapareixen indefectiblement en major o menor mesura: la grip i la bronquiolitis. Ara mateix alguns infants ja amb començat a patir bronquiolitis, i com aquesta es una malaltia, com la grip, que es presenta de forma epidèmica es fàcil esbrinar que en les properes setmanes molts més lactants patiran aquesta malaltia.

Que és la bronquiolitis?

La bronquiolitis és una malaltia que produeix dificultat per respirar i sorolls respiratoris ("pitus"), causada per una infecció vírica que afecta a lactants menors de 24 mesos.

Com es la malaltia?

El quadre clínic comença com un refredat amb moc, tos i febre, en el curs de 2 a 3 dies hi ha un empitjorament apareixen la dificultat per a respirar i “pitus” al pit.

El diagnòstic es fa normalment sense necessitat de cap prova addicional, únicament és suficient amb l'interrogatori i l'exploració física que fa el pediatra.

La majoria dels lactants pateixen una forma benigna de bronquiolitis amb molt pocs símptomes, així que habitualment no es precisa tractament hospitalari i els nens poden restar en el seu domicili fins la curació de la malaltia. Els lactants molt petits, els que han nascut prematurs, els que presenten molta dificultat per a respirar, febre alta o tenen molta dificultat per alimentar-se pot ser necessari l’ingrés hospitalari.

La bronquiolitis, depenen de la gravetat, pot durar entre 2 i 4 setmanes.

Com es tracta?

·     No existeix un tractament específic contra la bronquiolitis, i com que es una malaltia vírica els antibiòtics son innecessaris.

·     Es important fer un bon rentat nasal amb sèrum fisiològic per millorar la respiració del lactant.

·         Cal mantenir al lactant en un espai lliure de fum.

·         Procurar que estigui correctament hidratat i alimentat sense forçar

·         És útil posar-lo boca amunt i semincorporat

Com en totes les malalties respiratòries infeccioses el rentat de mans és la forma més útil d’evitar la difusió de la malaltia.

Podeu tenir més informació a la meva web: http://www.fcodinagarcia.cat/planes/malalties/bronquiolitis.html

La llei txeca prohibeix l'atenció dels parts a domicili

En resposta a una demanda posada per dues dones, el Tribunal Europeu de Drets Humans va fallar que la llei txeca que prohibeix l'atenció dels parts a domicili no violenta els drets fonamentals d'aquestes dues dones (http://cort.as/oJ9q)

Les taques blanques a les ungles no son per falta de calci !!!

Totes les "fadrines" a les que pregunteu us diran que les taques blanques de les ungles són per falta de calci. Tradicionalment s'ha atribuït la leuconíquia, terme científica de les taques blanques de les ungles, a la falta de calci a la dieta. És una creença molt estesa, però no hi ha cap dada científica que ho justifiqui.

La causa certa de les taques són els traumatisme en l'arrel unguial. Els traumatisme capaços de produir-les són de diferent intensitat, de vegades traumatismes tant intensos com quan ens agafem els dits amb una porta o un calaix (i nos recordem tota la vida), però més freqüentment  cops tant lleus com un dels tants que es fan a diari tots els nens.

L'origen traumàtic explica que siguin excepcionals les taques blanques en les ungles dels lactants, perquè és estrany que en l'ambient controlat que hi estan els lactants es donin cops en els dits, i són per contra molt freqüent en els escolars que no paren quiets i es fan molts cops al cap del dia.

Normes d’actuació front la intoxicació per fum

 Sembla que les isòbares dels mapes del temps indiquen que el fred ja ha arribat. Durant els propers mesos escalfarem les nostres cases amb estufes o altres estris de combustió. Heu de revisar que aquests aparells funcionen bé, que fan una combustió correcte i hi ha una manera eficient d'eliminar els gasos i els fums de la combustió.

La intoxicació per monòxid de carboni, que és el resultat de la mala combustió de estufes, brasers, xemeneies... sempre apareix, òbviament, en aquesta època de l'any. El monòxid de carboni és un gas inodor, insípid i incolor, és a dir que no és pot detectar per els nostre sentit, i així la intoxicació és produeix sense adonar-nos. La intoxicació per monòxid carboni provoca malestar, son, mal de cap i vòmits, i si la intoxicació prou greu pot ser mortal.

La Societat Espanyola d'Urgències Pediàtriques va elaborar uns consells de com "actuar frente a un accidentes infantil", que en l'apart de d'intoxicacions per fums recomana 5 normes d'actuació dels pares davant d'aquesta situació:

1.   Obrir les finestres.

2.   Treure el infant a l'aire lliure.

3.   Demanar ajut, trucar al 112.

4.   Si l'infant està inconscient, però respira, deixar tombat de costat fins que arribi l'ajut.

5.   Si l'infant està inconscient, però no respira, iniciar maniobres de reanimació (boca a boca i massatge cardíac).

Visca la mercromina !!! Digues com juguen els nens d'avui i et diré en quina societat viuran demà.

 Fa dies el diari "Le Monde" publicava un article titulat "Visca la mercromina" que tractava sobre la tendència actual a la sobreprotecció dels infants per part dels pares i la societat en general. Relatava el diari com un metge anglès havia escrit una carta astorat pels desplaçaments, no acompanyats, del infant d'una família que feia quatre generacions que vivien a Sheffield. Es preocupava el bon doctor, com aquest infant de 8 anys anava sol a la escola fins al final dels seu carrer. A la mateixa edat, en 1979, la mare de l'infant anava tota sola 800 metres per banyar-se a la piscina. En 1950, l'avi travessava sol cada dia un bosc d'un quilòmetre. Al 1919, el besavi, també als 8 anys recorria, sense la companyia de cap adult, alguns quilometres per anar a pescar.

Però ara quan es creueu amb un infant en bicicleta podeu estar segur que tot seguit trobareu la resta de la família pedalejant just darrera. Hem progressivament prohibit el carrer als infants i els hem reclòs en zones de jocs dels nens que tenen el terra entapissat amb revestiments per amortir els cops i on els bancs, dissenyats perquè els pares esperin una mica distanciats mentre els infants juguen, estan buits perquè els adults s'han ficat a la zona de jocs i esperen enganxats al tobogan.

Recordo un paràgraf del llibre "Quiet" del Màrius Serra on l'autor explicava la seva petita batalla diària per guanyar la vorera. L'assumpte anava així, el Màrius Serra i el seu fill, que patia una greu discapacitat, esperaven cada matí a la vorera prop de la porta de la escola del barri per ser recollits per l'autobús que el portava a la seva escola especial. L'escriptor reflectia la cara d'enuig dels pares per no poder deixar el seus fills "sans" sobre la vorera a la mateixa porta de la escola i haver-lo de deixar uns metres més enllà i no poder veure com enfilaven el carreró que travessa el jardí de l'entrada de l'escola.

Tabac a l'hospital

Temps era temps, en que es permetia fumar als hospitals, no només, sinò que els sanitaris semblaven promoure el seu consum. Impensable a dia d'avui.