Cop de calor

La calor anirà a més. Aquesta informació la repetiran els meteoròlegs durant les properes setmanes. I és que a l’estiu fa calor, molta calor.

Una exposició prolongada a altes temperatures pot produir, especialment en els infants mes petits un cop de calor. El cop de calor provoca una pèrdua de líquids i sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres) i un augment de la temperatura del cos.

La gravetat d’un cop de calor depèn del temps que l’infant ha estat exposat a la calor, del seu estat salut previ i de la seva edat. Quan més petits sigui l’infant amb més facilitat patirà un cop de calor i més greu serà. El cop de calor pot ser prou greu com per causar danys als òrgans del cos i fins i tot arribar a ser fatal.

Quins són els símptomes del cop de calor?

L’infant amb un cop de calor, presenta una elevació de la temperatura del cos, que pot arribar fins a 40ºC, amb la cara congestionada i la pell seca, calenta i envermellida. Pot queixar-se de mal de cap, rampes a les cames o tenir nàusees i vòmits. Té la boca seca amb una set intensa. Està ploraner, neguitós, i si el cop de calor és més greu pot presentar convulsions, dificultat per a respirar i ritme cardíac accelerat.

Què cal fer per prevenir un cop de calor?

Per evitar que els infants puguin patir un cop de calor, la recomanació és que:

1. Eviteu feu passejades o activitats a l'aire lliure en les hores de més calor del dia. Sortiu al matí d'hora o al vespre quan el sol està més baix. 
2. Limiteu les estones d’exposició solar: Si apareix envermelliment de la pell vol dir que s’ha fet massa exposició al sol. Poseu sempre crema solar.
3. Reduïu els esforços físics.
4. Ventileu i refresqueu casa vostre.
5. Resguardeu-vos en un lloc fresc o amb aire condicionat a les hores de més calor.
6. Oferiu-los molta aigua sense esperar a que tinguin set.
7. Dutxeu-los o banyeu-los amb aigua fresca tantes vegades com sigui necessari per mantenir-los frecs o remulleu-los amb una tovallola humida.

Què fer davant un cop de calor

Si el vostre infant té els signes o els símptomes que us fan pensar que pateix un cop de calor

1. Porteu l’infant en un lloc fresc i ventilat.
2. Poseu l’infant estirat boca amunt o semiassegut.
3. Apliqueu compreses d’aigua freda al cap.
4. Venteu-lo.
5. Doneu a beure aigua fresca en petits glops.
6. Truqueu al vostre centre sanitari o al servei urgències (061)

Coronavirus i desconfinament infants

A l’estiu, el mal d’orella per otitis externa és una malaltia freqüent en els infants pels banys a platges i piscines. Els pares dels infants amb otitis externa sempre pregunten: Es pot banyar? Quan els explico que es poden banyar sense ficar el cap sota l’aigua els pares es senten alleugerits, però els infants em miren a cara de estar pensant que banyar-se sense capbussar-se no és banyar-se. Les formules de desconfinament dels infants que el Ministerio de Sanidad està proposant els facilitarà trepitjar el carrer després d’un mes confinats a casa, però serà com banyar-se sense capbussar-se. És possible que aquest desconfinament alleugerí més als pares que als infants?

Les xifres de la pandèmia per coronavirus permeten, afortunadament,  una relaxació de les condicions de confinament pels infants, que serà el primer col·lectiu que es beneficarà del desconfinament. Més enllà de les disposicions governatives, us fem arribar un decàleg de recomanació sanitàries perquè la sortida dels infants al carrer sigui segura: 

1. Qui pot sortir? Poden sortir els infants sans, que no tinguin febre ni cap altre símptoma (tos, dificultat respiratòria...) de malaltia per coronavirus.
2. Amb qui han de sortir? El infants han d’anar acompanyats d’un adult amb el que estant convivint i que estigui sa.
3. Quan temps? Seria recomanable que no estigueu fora de casa més d’una hora. 
4. On poden anar? Feu un tomb al voltant de casa, sense allunyar-se massa, aneu a un parc públic. Podeu portar una de les seves joguines.
5. On no es pot anar? No aneu a parc o espais infantil on hi hagi superfícies susceptibles de contaminar-se (gronxadors, tobogans...). 
6. Mobilitat? No viatgeu ni amb transport públic ni privat.
7. Mantenint el distanciament? Durant la sortida heu de seguir mantenint  el distanciament físic (major de 1,5 metres) i social (sense abraçades o petons) si us trobeu amb algú conegut.
8. Amb mascareta? Tant l’infant com l’adult acompanyant hauríeu de portar mascareta, una recomanació difícil de complir en els menors de 3 anys. 
9. Amb guants? No és necessari que porteu guants. No intentem protegir les mans, sinó que intentem protegir la cara (nas, boca, ulls) de les mans, amb o sense guants. Porteu un desinfectant de mans a la borsa quan sortiu.
10. Rentat de mans? Abans de sortir i al tornar a casa s’ha de fer un meticulós rentat de mans amb aigua i sabó.

Rituals de comiat, infants i coronavirus

Molta gent està patint pèrdues d’éssers estimats, els infants també , tot i que ho poden viure de forma diferent als adults. Una conversa incomoda però ineludible. Claus per a parlar amb els infants

De cop i de la pitjor manera molta gent s’ha adonat de la utilitat dels rituals de comiat. Aquesta anòmala situació de confinament que ha imposat la pandèmia  pel coronavirus està impedint a les famílies estar amb els seus familiar malalts quan estan ingressat, acompanyar-los en els moments de final de vida, vetllar-los, consolar-se amb les abraçades de la resta de familiar o rebre el condol dels amics.
El dol és el procés natural d’adaptació a la pèrdua d’un ésser estimat. Tots els especialistes estan d’acord que en aquestes condicions augmentaran els dols patològics, que seran més dolorosos i més llargs.
Els infants també estan patint pèrdues en aquesta pandèmia, tot i que ho viuen de forma diferent als adults. 

El concepte de la mort en els infants
Abans dels 3 anys, els infants no entenen conceptes abstractes com la mort; entén que és un cavall però no què és la pèrdua o la mort. Entre els 3 i 5 anys d’edat comencen a entendre el concepte de la mort, però no ho entenen encara com un esdeveniment final, més aviat com quelcom temporal. Pensen que com els personatges de les seves historietes que cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent estan perfectament bé, tot tornarà a la situació anterior al dia següent. Després dels 5 o 6 anys d’edat comencen a observar i entendre alguns successos relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, anar a l’hospital, estar malalt, però no ho relacionen amb ells, son coses que les passen als altres. La mort és a aquesta edat una figura sinistra que espanta. Després dels 10 anys, sap que la mort és un succés final i inevitable del que no es torna. Després dels 12 anys el seu pensament és molt semblant al dels adults. Té el pensament abstracte plenament desenvolupat, així entén la vida com un procés on es neix, es creix i es mort.

Claus per parlar amb els infants

1. No amagueu la realitat als infants. Estar trist, desprès de la mort d’un ésser estimat, es normal. No els amagueu els vostres sentiments i emocions. Si us sentiu tristos per la mort d’un familiar i parleu dels vostres sentiments, l’infant ho entendrà i voldrà compartir els seus sentiments. Si els amagueu el vostre estat d’ànim (“aquí no ha passat res”), no deixeu possibilitat als vostre infant d'expressar com es sent.
2. Una conversa tant incomoda com ineludible. Expliqueu-los el que ha passat, adaptant-lo a l’edat i capacitat de comprensió del infant. No digueu mai mentides. Busqueu el moment i l’espai oportú per a parlar amb els infants. Dieu: “T’hem de donar una mala noticia. L’avi s’ha posat molt, molt, molt molt malalt i li han portat a l’Hospital i com que estava tant i tant greu ha mort... Com que estem confinats per la malaltia del coronavirus no hem pogut anar a veure’l, ni a ningú de la família”. Han d’entendre que ningú mort per posar-se malalt o per anar a l’Hospital (si no es que està molt, molt, molt... malalt/greu). Eviteu eufemismes com “ha marxat” (perquè el que marxa torna un dia o altre)  o “ està dormit” (perquè no voldrà ficar-se a llit).
3. Demaneu-los si volen parlar: “Vols que parlem del que et preocupa?” Però respecteu els seus tempus. L’infant ha de poder decidir si vol parlar o no en aquests moment. Té tot el dret a decidir quan i què vol saber. Potser en aquest moment no vol saber i més endavant preguntarà per allò que ha passar.
4. Transmeteu-los seguretat. La pitjor por dels infants és quedar-se sols, sense els pares. Necessiten saber que les seves rutines continuaran, que tornaran a anar a l’escola, a veure els seus amics, a fer esport, a tocar música...
5. Feu un ritual de comiat. Preparar una caixeta on ficar algun record personal, un dibuix o una petita carta feta pels infants i fer una petita cerimònia casolana de record i comiat -fins que podeu fer un comiat amb tota la família- segur ajuda als infants i també als pares. Depèn òbviament de cada infant, però habitualment els infants menors de 4 anys no ho entendran. Després dels 7 anys d’edat és quan s’incorporen plenament als rituals. 

Ofegament, què podem fer per evitar-ho?

L’ofegament en platges i piscines son accidents recurrents cada estiu i són la segona causa de mort en menors de 14 anys. L’any 2018 van morir ofegades 41 persones a Catalunya.

Cada estiu es fan campanyes de conscienciació amb l’objectiu qué cap infant, ni cap adult, pateixi un ofegament. Hem de saber gaudir de l'aigua, però al mateix temps actuar amb prudència. La majoria dels ofegaments tenen com a víctimes a infants menors de 4 anys, i es produeixen perquè no hi havia una vigilància adequada. Els infants més petits es poden ofegar en tant sol 2,5 cm d‘aigua.
L'ofegament és molt silenciós i ningú no s'adona si no està vigilant. Perquè sigui eficaç,  la vigilància ha de ser visual i permanent, amb un adult per cada dos infants i un adult per cada bebè.

Algunes normes de seguretat per evitar els ofegaments que ens recorda l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):

1. Ensenyeu als infants a nedar com més aviat millor. L’única acció eficaç davant d’aquest problema és la prevenció.
2. Escolliu sempre, si podeu triar, platges o piscines que estiguin supervisades per un socorrista.
3. Mai els deixeu sense vigilància, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un

Papa, què és la eutanàsia?

La Setmana Santa és, segon la tradició cristiana, el moment de rememorar la Passió (tortura), Crucificació (mort) i Resurrecció (retorn d’entre els morts) de Jesucrist. Tot plegat imatges difícil de gestionar pels infants, sense una explicació adequada. Per acabar de reblar el clau és casi segur que els infants hagin inclòs en el seu vocabulari una nova paraula: Eutanàsia.

Per explicar l’eutanàsia hi ha llibres sencers d’ètica i filosofia. Simplificant diríem que l’eutanàsia, tot i que és una paraula formada de dos mots del grec antic que volen dir “bona mort”, el seu significat actualment és el de “mort assistida”. Qualsevol acció que facilita la mort en el final de la vida. Parlar de la mort és una d’aquelles converses difícils d’encetar amb els infants però que tard o d’hora cal fer.

Quan parlar?

Abans dels 5 anys d’edat, la mort no es veu com un fet final sinó com una situació  temporal. Els infants a aquesta edat no entenen el concepte de límit final. Com els personatges de les seves historietes que cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent estan perfectament bé, pensen que les persones també poden recompondre.
Després dels 5 anys entenen la vida con un procés on es neix, es creix i es mort, i comencen a considerar alguns signes relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, els hospitals o les malalties, però ho perceben com quelcom que passa als altres, no relacionat amb ells. La mort es una figura sinistra que espanta.

Molts infants dels 9 - 10 anys ja són capaços d’entendre que la mort és un fet  inevitable i irreversible.

A partir dels 12 anys el seu pensament és molt semblant al dels adults. Tenen un pensament abstracte plenament desenvolupat.

Com parlar?

La millor manera de parlar amb els infants és escoltar-los. No es tracta de preparar-se per a fer un gran discurs, sinó més aviat estar disposat a respondre sincerament les seves preguntes, els seus dubtes i les seves pors.

Què parlar?

Nati Bergadà Bofill  és una mestra d'educació especial que va publicar en el seu blog (https://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort) un recull força extens de contes per a parlar de la mort. Els contes són un bon recurs per parlar-hi, perquè és un objecte d'ús habitual pels infants. Disposar d’un text elaborat i escrit és un bona eina de suport per a pares i educadors, per xerrar amb els infants. Escolliu aquell que sigui més adient en funció de l'edat del infant, del seu desenvolupament i la seva situació especifica.

Quant parlar?

Tothom vol saber-ho tot, però potser no cal tot a la vegada. Respecteu el ritme de l’infant, potser avui només vol saber qui vindrà a buscar-lo a l’escola si l’avi ha mort, i demà voldrà saber si tornarà l’avi.

Pares que s’estan separant. Llista de desitjos dels infants i adolescents

La separació /divorci és una realitat que té un impacte sobre els fills, i com passa de vegades si aquesta separació/divorci no és gens amistosa l’impacte és encara pitjor.

La publicació "Perquè la vida continua ... Ajudar als infants i adolescents a viure la separació i divorci dels pares” de l’Agencia de Salut Pública de Canada dona unes quants claus per ajudar als pares. Entre altres la manera en que els infants i adolescents desitjarien que fos la separació dels seus pares però potser no expressen adequadament.

El què jo vull dels meus pares: una llista de desitjos no expressats

1.    Jo necessito que tot dos esteu a la meva vida. Quan m'oblideu, em sembla que no soc important i us trobo a faltar moltíssim.

2.    Quan discutiu davant meu, vull anar a amagar-me corrent.

3.     Si us plau, intenteu aixecar-vos junts. Vull que tots dos sigueu els meus pares.

4.    Em fa mal quan dieu coses dolentes de l’altre perquè l'estimo.

5.    No em demaneu que triï. Vull l'amor de tots dos. Quan us poseu gelosos o enutjats, tinc la impressió que he de triar un entre els dos.

6.    Tinc por de dir-vos com em sento perquè això podria ferir-vos i no vull fer-vos mal.

7.    Parleu directament entre vosaltres perquè jo no  vull ser un missatger. Només vull ser un infant/adolescent.

8.    Demaneu ’m la meva opinió quan heu de prendre una decisió sobre mi. Quan ho feu, em sento estimat, respectat i més segur de mi mateix.

9.     Si us plau, tingueu cura de vosaltres mateixos i demaneu ajuda  a altres adults. Quan veig que teniu cura de vosaltres, confio que hi sereu per cuidar-me, i això em tranquil·litza.

L'ofegament és un perill real i evitable

L’ofegament en platges i piscines és un problema que reapareix cada estiu. L'any 2017, 44 persones, infants i adults, van morir ofegats a Catalunya, 14 més que l’any 2016.

Hem de gaudir de l'aigua, però al mateix temps actuar amb prudència. La majoria dels ofegaments que tenen com a víctimes a infants menors de 4 anys es produeixen perquè no hi havia una vigilància adequada en piscines, al mar o en banyeres. Molta gent no s'adona que l'ofegament pot ser molt silenciós i que els infants més petits es poden ofegar en tant sol 2,5 cm d‘aigua. Perquè sigui eficaç la vigilància prop de l’aigua, aquesta ha de ser visual i permanent, i almenys un adult per cada dos infants, i un adult per cada bebè.

Algunes normes de seguretat per evitar els ofegaments que ens recorda l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):

1.     Ensenyeu als infants a nedar com més aviat millor. L’única acció eficaç davant d’aquest problema és la prevenció.

2.     Mai els deixeu sols, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un instant prop de piscines, banyeres o a la platja. Si està banyant el seu infant petit i necessita obrir la porta, apagar el cafè, contestar una trucada, etc., carregui’l a sobre (millor refredat que ofegat). La majoria dels infants que s'ofeguen en piscines familiars, l’adult que els vigilava els va perdre de vista durant menys de cinc minuts.

3.     No demaneu que un germà gran vigili a un infant petit.

4.     Si teniu una piscina al domicili, envolti-la d'una tanca adequada.

5.     Ensenyeu les regles importants de seguretat i respecteu-les en tot moment:

a.    Assegureu-vos que els infants nedin sempre sota la supervisió dels adults. Ensenyeu-los que no han de nedar estant sols. Fins i tot un nedador experimentat pot tenir algun problema.

b.    Obeïu els consells de seguretat presents a les platges. Ensenyeu el codi de les banderes. El  color de les banderes a les platges ens ajuda a planificar els banys amb seguretat. La bandera de color verd significa que el bany està permès, que les condicions per banyar-se (natació i busseig) són bones. La bandera de color groc significa que cal tenir precaució a l'hora de banyar-se, les condicions del mar són dures, de forma que els nedadors han de tenir molta cura. La bandera de color vermell significa que el bany està prohibit per a tothom. 

c.     Ensenyeu als infants i adolescents que no saltin o es capbussin en aigües que no coneguin. No permeteu que els infants s’empenyin els uns als altres o juguin a ofegar-se mentre estan nedant.

d.    Feu entendre als adolescents la relació que hi ha entre els ofegaments, amb la ingestió d'alcohol o drogues

6.     Mantingueu els cables elèctrics lluny de les piscines per evitar descàrregues elèctriques.

7.     Tots els pares haurien d'aprendre i ensenyar als seus fills grans a realitzar maniobres de reanimaciócardiopulmonar bàsica.

L’objectiu és que cap infant, ni cap adult, pateixi un ofegament i per això és important respectar els senyals de seguretat i les indicacions dels socorristes, i que hi poseu en pràctica l’ABC de normes de seguretat a l’aigua:

A: Adults vigilants sempre als infants. Recordeu que perquè sigui eficaç la vigilància dels infants prop de l’aigua, aquesta ha de ser visual i permanent.
B: Barreres per tancar les piscines. Els infants s'han de vigilar ininterrompudament però hem de tenir les mesures preventives necessàries per evitar qualsevol accident.
C: Classes de natació. Ensenyar a nedar és la millor i més efectiva mesura preventiva davant dels ofegaments. Millor prevenir que curar.

Trobeu més informació visualitzant  els consells que el Dr. Pou explica en el vídeo de Faros (portal d'informació per a pares de l’Hospital Sant Joan de Deu): Diversión en el agua.(http://faros.hsjdbcn.org/es/video/diversion-agua-evita-ahogamiento-ninos