Vita brevis, ars longa...

 

La vida és curta, l'art gran, l'ocasió fugitiva, l'experiència fal·laç i el judici dificultós... això també és medicina?

 

Hipòcrates de Cos és considerat el primer metge en sentit estricte, per aplicar un mètode científic en l'estudi de les malaltes deixant de banda les pràctiques màgiques o religioses. Les seves frases cèlebres es van recollir en els coneguts com els "Aforismes d'Hipòcrates", dels que el més conegut és sense dubte: “La vida és curta, l'art gran, l'ocasió fugitiva, l'experiència fal·laç, i el judici dificultós. No hi ha prou que el metge faci el que ha de fer, si per la seva no concorren al mateix objecte el malalt, els assistents, i altres circumstàncies externes”.

El Dr. Lain Entralgo es preguntava l'any 1969 en el pròleg d'una reedició d'una traducció dels "Aforismes d'Hipòcrates" feta l'any 1840..., “té sentit, a part de l'arqueològic, l'edició dels Aforismes...?” Si l'any 1969 hi havia dubtes si els Aforismes eren quelcom més que arqueologia, encara és més assenyat preguntar-se si avui es pot treure algun aprenentatge d'unes reflexions fetes fa vint-i-cinc segles.

Les hipòtesis fisiopatològiques de les malalties plantejades en els Aforismes són totalment errònies. Però, algunes de les seves reflexions sortides exclusivament de l'observació a ull nu dels malalts i les seves molèsties -el que avui diríem escoltar i observar el malalt i les seves circumstàncies-, tenen algun valor? Poden els actuals professionals de la salut aprendre alguna cosa, per la seva feina del cada dia, reflexionant sobre aquests Aforismes? Pot ser sí.

Aquesta medicina d'escoltat i observar, que de cap manera deixa de banda els avanços tecnològics, s'ha mantingut al llarg dels segles, amb moltíssima publicacions que la suporten. Ho il·lustraré amb un parell d’exemples, com l'anècdota del Dr. Gregorio Marañon, quan li van preguntar: quina és la innovació més important dels darrers anys? El Dr. Marañon, va reflexionar un moment i va respondre: la cadira, perquè ens permet seure al costat del pacient, escoltar-lo i explorar-lo. O més recentment, amb la proposta elaborada per Prof. Joan Carles March en la seva "Salud con H de alma" (amb "H", de Honestidad, Humidad, Hechos, Humanidad; Humor, Heroísmo, Huella, Hueco, Hoy). Les tecnologies aplicades a la salut, les exploracions complementàries de vegades sofisticadíssimes són eines imprescindibles per fer una atenció sanitària eficaç, però no han de desplaçar "la cadira" quan hi cal.

D'aquest Aforisme, ha fet fortuna una modificació (en terminologia actual un mem), que fa així: Vita brevis, ars longa... at emolumentum parcus.

Salut i pau