Un humidificador per a casa? Ens cal un altre electrodomèstic?

Aquesta és una pregunta que es fan molt pares. Els humidificadors són dispositius que emeten vapor d'aigua per augmentar els nivells d'humitat en l'aire. La humitat és la quantitat de vapor d'aigua en l'aire. La quantitat d'humitat varia depenent de la temporada, el clima i el lloc on es viu. En general, els nivells d'humitat són més alts a l'estiu i més baixos durant els mesos d'hivern. La humitat a casa idealment hauria d’estar entre 30 i 50 %. La humitat els darrers 5 anys a Barcelona ha estat de mitja sempre major al 70%. Al 2012 el mes més “sec” va ser al febrer amb una humitat del 52%, i el més “humit” al octubre amb el 78%.

La humitat massa baixa o massa alta pot causar problemes:

• La humitat baixa pot causar sequedat de la pell, irritació dels conductes nasals i de la gola, llavis esquerdats, sagnat nasal i picor ulls.
• La humitat alta pot causar condensació a les parets i altres superfícies que afavoreix el creixement de bacteris nocius, de àcars de la pols i de fongs. Aquests elements poden causar problemes respiratoris i desencadenar al·lèrgies i atacs d'asma.

L’aparell que mesura els nivells d'humitat és l’higròmetre. Els higròmetres que es poden comprar a ferreteries i grans magatzems són fiables (més que el monjo de la foto o l’ase amb la cua de palla). Si voleu comprar un humidificador considereu un amb un higròmetre incorporat. Els humidificadors poden alleujar els problemes causats per l'aire sec; però necessiten un manteniment regular. Els humidificadors bruts poden produir fongs i bacteris.

Igual que l'aire que està sec pot ser un problema, la humitat massa alt - comú durant els mesos d'estiu – també pot ser un problema. Per evitar l’excés d’humitat al estiu podeu fer servir un condicionador d'aire o un deshumidificador. Els deshumidificadors funcionen com a aparells d'aire condicionat, sense l'efecte de "refredament". Sovint són utilitzats per ajudar a assecar els soterranis humits.

A Catalunya sota el suau clima mediterrani no troben condicions d’humitat extremes, sinó es que les provoquem amb les calefaccions o els aires condicionats de casa o als llocs de feina. A casa, l’ús racional de la calefacció i la col·locació d’un recipient d’aigua de material porós (fang) prop de la font de calor poden ser suficients per mantenir una humitat adequada. En alguns casos un humidificador, si complim estrictament les normes d’ús i de neteja, pot ser una ajuda, però si el seu fil té al·lèrgies o asma, parli amb el seu metge abans de fer-lo servir.

Eutanàsia en els menors. Reflexions des de la pediatria

El 28 de maig de 2002, Albert, rei dels belgues, va signar la llei relativa a la eutanàsia. Com diu la pròpia llei, és un acte, practicat per tercers, que intencionadament posa fi a la vida d'una persona per la sol·licitud d'ella mateixa.

El passat dijous, la Cambra de representats de Bèlgica va aprovar una modificació de la llei relativa a la eutanàsia en atenció als menors. La modificació aprovada consisteix bàsicament en la inclusió d'un paràgraf que diu: “El pacient menor dotat de discerniment que es troba en una situació mèdica que aboca a una mort en breu i està en un estat de patiment físic constant i insuportable que no es pot apaivagar i que resulta d'una afecció accidental o patològica greu i incurable....”

En definitiva el que va aprovar el parlament belga era estendre la eutanàsia, ja aprovada per els majors i el menors emancipats, a tots els menors “dotats de discerniment”.

La llei dicta totes les pautes d'actuació dels metges davant d'aquesta situació. El menors han de fer la demanda per escrit, després de ser adequadament informats i assessorats. Si el pacient, completament informat, ho demana i està en una situació terminar i amb un patiment insuportable el metge que col·labori en la eutanàsia no cometrà cap delicte. Aquests són alguns dels determinants legals, els fàcils d'escriure. L'acceptació de la situació, la necessitat de comprendre i de respectar la opinió del menor, les implicacions ètiques i morals són impossibles de recollir en una llei.

Quan aquí, es dubta sobre si cal informar als menors sobre el seu estat de salut, a altres llocs aquest debat ha estat superat. Ja ningú dubta del dret dels menors a ser adequadament informats; d'acord amb la seva edat i la seva capacitat de comprensió. El debat ara és el dret dels menors madurs (amb capacitat de discerniment) a decidir sobre la seva pròpia salut. El dret a acceptar o rebutjar un determinat tractament o fins i tot a decidir sobre la seva pròpia vida.

Trobo, com a metge, mil qüestions a resoldre per a fer una correcta actuació professional, però imagino, que pels pares, ha de ser impossible manegar aquesta conjuntura sense suport professional (psicològic) o l'aixopluc de la família.

Dijous una votació històrica a Bèlgica aprovant la eutanàsia en menor, ahir el dia mundial del càncer infantil, avui un bon dia per abraçar i petonejar els nostres fills. Carpem diem.

L'orientació sexual dels adolescents. Què cal saber?

Durant l'adolescència, els adolescents aprenen a percebre els seus companys com a amics o potencials parelles amoroses o sexuals. Això és una part normal del desenvolupament dels adolescents. Aquests sentiments sobre el gènere és l'orientació sexual.

Què és l'orientació sexual ?

L'orientació sexual es refereix al sexe (home o dona) a la qual una persona se sent atreta. En general, les persones es defineixen a si mateixos en una de tres maneres:

1. Els heterosexuals són atrets per persones del sexe oposat. Els homes heterosexuals se senten atrets per les dones, mentre que les dones heterosexuals se senten atretes pels homes.
2. Els homosexuals són atrets per les persones del seu mateix sexe. Les dones que se senten atretes per altres dones són conegudes com "lesbianes", mentre que els homes que senten atracció per altres homes se'ls coneix com "gais".
3. Els bisexuals se senten atrets per ambdós sexes.

Si l'elecció es homosexual o bisexual, cal esperar un procés de reafirmació de la identitat sexual més complicat. El jove pot sentir-se diferent i desorientat en rebre informacions que no coincideixen amb els seus sentiments. Aquests sentiments de incertesa dels adolescents està agreujada per:

1. L'estigma que acompanya l'homosexualitat.
2. El insuficient coneixement.
3. La por a ser rebutjat pels amics i la família.
4. La manca de models homosexuals.
5. La dificultat de socialitzar amb altres adolescents que tenen els mateix sentiments.

Com saben els adolescents que són homosexuals ?
El procés de descobriment de l'orientació sexual és:

1. Per fantasies o somnis homosexuals.
2. Quan l'adolescent s'adona que ell se sent atret per algú del mateix sexe.
3. El sentiment de ser diferent dels seus amics i companys de classe.
4. Una experiència sexual.

Què puc fer si crec que el meu fill és gai o bisexual ? Com ajudar el meu fill?

És molt difícil per als adolescents revelar la seva homosexualitat als seus pares. Es senten incòmodes amb la idea de "mentir ", però tenen dubtes sobre la seva reacció.

1. Espereu fins que el seu fill estigui preparat per parlar. Alguns no estan preparats per anunciar la seva orientació sexual fins l'edat adulta.
2. Alguns adolescents confiaran en un germà, una germana o una cosina abans de parlar amb un dels seus pares, i sovint triaran un dels pares abans que l'altre. És important respectar el fet que el seu fill adolescent parli amb algú amb qui es senti còmode.
3. Estiguin disposats i oberts si el vostre fill vol parlar de la seva orientació sexual, però no ho forcin.
4. Aprofiteu per a parlar sobre el sexe després de veure la televisió o llegir un llibre sobre el tema de l'homosexualitat. Faci saber sempre al seu fill que vostè l'estima, independentment de la seva orientació.
5. Animi al seu fill a parlar sobre salut sexual amb un pediatre, metge de família o infermera en qui confien. Pot ser d'ajuda per a trobar maneres de tractar la pressió social.

Tindrà el meu fill més problemes de salut si és homosexual ?

L'homosexualitat no és cap problema de salut, tot i les opinions de la Conferencia Episcopal. No hi ha cap anàlisis de sang o altres proves que poden determinar si una persona és heterosexual, homosexual o bisexual. L'homosexualitat i la bisexualitat no són problemes de salut i no representen cap risc augmentat per a la salut. Particularment, els adolescents els gais o lesbianes són més vulnerables a la depressió i el suïcidi. Els consells de salut sexual són els mateixos per a tota la població adolescents independentment de la seva orientació sexual:

1. Tots els adolescents que són sexualment actius han de tenir pràctiques sexuals segures, com l'ús del condó, que ajuden a reduir el risc d'infeccions.
2. Qualsevol persona que tingui sexe anal sense protecció té un alt risc d'infeccions de transmissió sexual .
3. A casa nostre totes les noies de 12- 14 anys d'edat reben la vacuna contra el virus del papil·loma humà (dintre del programa de vacunació escolar). Per a què sigui plenament eficaç, s'aconsella administrar la vacuna abans del inici de l'activitat sexual.
4. Animi al seu fill a utilitzar tots els mitjans per tenir sexe segur. 
   
   

On aconseguir informació i ajuda

Si tens un/a fill/a homosexual pots trobar informació sobre com tractar el tema a la web de l’Associació de Mares i Pares de gais i lesbianes. (http://www.ampgil.org/ca/), a la Coordinadora de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de Catalunya (www.cogailes.org) o al Casal Lambda (www.lambdaweb.org).

A la web de la Generalitat de Catalunya sobre joves també podeu trobar informació (http://www.sexejoves.gencat.cat )

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacions/Col_Estudis/estudis25.pdf

Què hem de fer quan el nostre infant té una accident?

Uns pares em van preguntar aquesta setmana si podríem parlar algun dia del que cal fer si el nen té un problema, un accident. Certament no tenim costum d’abordar aquests temes durant les visites rutinàries de seguiment. Dediquem temps a parlar d’alimentació i vacunes per exemple però poc per explicar, per exemple, que cal fer si el nen s’ennuega.Cada any a Catalunya milers de nens acudeixen a urgències perquè han patit un accident. La majoria dels accidents són lleus, però cal recordar que els accidents són la primera causa de mort en infants per sota d’un any.

La millor manera d’abordar un accident es evitar-lo. La prevenció es la millor i més eficaç arma contra els accidents. La majoria dels accidents passen a la llar i es aquí on hem de desplegar totes les mesures preventives. Hem de tenir una casa segura pels nostres fills. Les mesures preventives recomanades depenen de l’edat dels nens. Trobareu informació detallada per les diferents edats sobre consells de seguretat a la meva pagina web “Propdels infants”Al díptic de la Generalitat trobareu un bon resum de consells de seguretatPerò que heu de fer si el vostre fill té un accident? La Dra. Mercedes de la Torre va fer un bon treball al escriure els consells per a pares en cas d’accident. Els podeu trobar en la pagina de la Societat Espanyola d’Urgèncieshttp://seup.org/pdf_public/hojas_padres/prevencion.pdf