El
28 de maig de 2002, Albert, rei dels belgues, va signar la llei
relativa a la eutanàsia. Com diu la pròpia llei, és un acte,
practicat per tercers, que intencionadament posa fi a la vida d'una
persona per la sol·licitud d'ella mateixa.
El
passat dijous, la Cambra de representats de Bèlgica va aprovar una
modificació de la llei relativa a la eutanàsia en atenció als
menors. La modificació aprovada consisteix bàsicament en la
inclusió d'un paràgraf que diu: “El pacient menor dotat de
discerniment que es troba en una situació mèdica que aboca a una
mort en breu i està en un estat de patiment físic constant i
insuportable que no es pot apaivagar i que resulta d'una afecció
accidental o patològica greu i incurable....”
En
definitiva el que va aprovar el parlament belga era estendre la
eutanàsia, ja aprovada per els majors i el menors emancipats, a tots
els menors “dotats de discerniment”.
La
llei dicta totes les pautes d'actuació dels metges davant d'aquesta
situació. El menors han de fer la demanda per escrit, després de
ser adequadament informats i assessorats. Si el pacient, completament
informat, ho demana i està en una situació terminar i amb un
patiment insuportable el metge que col·labori en la eutanàsia no
cometrà cap delicte. Aquests són alguns dels determinants legals,
els fàcils d'escriure. L'acceptació de la situació, la necessitat
de comprendre i de respectar la opinió del menor, les implicacions
ètiques i morals són impossibles de recollir en una llei.
Quan
aquí, es dubta sobre si cal informar als menors sobre el seu estat
de salut, a altres llocs aquest debat ha estat superat. Ja ningú
dubta del dret dels menors a ser adequadament informats; d'acord amb
la seva edat i la seva capacitat de comprensió. El debat ara és el
dret dels menors madurs (amb capacitat de discerniment) a decidir
sobre la seva pròpia salut. El dret a acceptar o rebutjar un
determinat tractament o fins i tot a decidir sobre la seva pròpia
vida.
Trobo,
com a metge, mil qüestions a resoldre per a fer una correcta
actuació professional, però imagino, que pels pares, ha de ser
impossible manegar aquesta conjuntura sense suport professional
(psicològic) o l'aixopluc de la família.
Dijous
una votació històrica a Bèlgica aprovant la eutanàsia en menor,
ahir el dia mundial del càncer infantil, avui un bon dia per abraçar i
petonejar els nostres fills. Carpem diem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada