dijous, 29 de març del 2018

La primavera el pol.len altera!


Quan arriba aquest temps en Xavier quan s’aixeca i tot just posa els peus a terra comença a esternudar. Si passa una bona estona esternudant i esternudant sense parar, després mica en mica té menys esternudera tot i que no deixa d’esternudar en tot el dia. El ulls li ploren i li piquen i se li posen vermells i tota l’estona parpelleja perquè li sembla que se li ha ficat una mica de sorra dintre dels ulls.
Ja fa temps que li passa i el seu metge li ha dit que té una al·lèrgia a les plantes, al pol·len, a la pols, i als gossos i això si que li fastigueja perquè això vol dir que no pot tenir gos.

Què és l’al·lèrgia?
L’al.lèrgia és una resposta exagerada de l’organisme davant de substàncies (com el pol·len) que el nostre organisme identifica com nocives però que són innòcues per a la majoria de les persones. El Xavier té una rinitis al·lèrgica. La rinitis és l'al·lèrgia respiratòria més freqüent, un de cada quatre persones la pateix. I com que l’al·lèrgia als pòl·lens és una de les al·lèrgies més freqüents, l’arribava de la primavera (la primavera el pol·len altera!) és una les èpoques de l’any on els pacients amb rinitis, com el Xavier, tenen més símptomes. Els pacients amb rinitis presenten esternuts, picor de nas, congestió nasal i mucositat aquosa al nas. De vegades és difícil diferenciar entre una rinitis i un refredat. En els refredats, els mocs són més espessos i hi ha més tos que esternuts i freqüentment hi ha febre. Els pacients amb rinitis al·lèrgiques per la seva part presenten:
1.     Llagrimeig.
2.     Picor i envermelliment dels ulls.
3.     Picor i congestió nasal.
4.     Mucositat i esternuts.
5.     Irritabilitat i malestar.
6.     Crisis d’asma (dificultat respiratòria i tos).

Que fer a casa?
Com que ha començat a patir els símptomes típics de la seva rinitis a casa han posat en marxa algunes mesures que el poden ajudar, perquè quan menys contacte amb el pol·len menys símptomes. Així com que el seu metge li havia recomanat un tractament si començava l’esternudera, ha començat a prendre’l i ho farà durant una temporada.
A casa
·       Mantenen la casa ben ventilada (evitant sobretot les primeres hores del matí i la posta del sol, que és quan hi ha més pol·len en suspensió)
·       Mantenen la casa sense un excés d’humitat (si cal fan servir deshumedificants). 
·       Mantenen la casa neta (lliure de pols) i especialment l'habitació del Xavier
·       Eliminen de l'habitació de l'infant catifes, estores i altres objectes que acumulin pols
·       Eviten les substàncies a les que el Xavier és al·lèrgic com ara el pol·len, la pols, el pel d'animals...
·       Netegen sovint les mascotes i les mantenen fora de l'habitació
·       Eviten fer servir productes de neteja i cosmètics que continguin ingredients irritants
·       Renten les mans i la cara del Xavier quan tornen a casa després d'estar al carrer
·       Eviten el fum del tabac
Fora de casa
·       Viatgen amb les finestres del cotxe tancades
·       Eviten les sortides al camp, especialment els dies secs i ventosos.
·       Programen sortides prop del mar on la concentració de pòl·lens és menor.
·       No practiquen esports a l’aire lliure els dies amb més pol·linització.
·       Utilitza ulleres per protegir-se del sol i el pol·len.
·       No assequen la roba a l'aire lliure durant la temporada de major presència dels al·lèrgens als que és al·lèrgic.

Com es tracta? 
Entre tots els fàrmacs (antihistamínics, corticoides, broncodilatadors...) que hi ha per a controlar el símptomes de la rinitis o la conjuntivitis al·lèrgica i de l’asma, el seu pediatra ha recomanat un xarop, que pren cada dia.  Alguns pacients precisen a més immunoteràpia específica, es a dir vacunes personalitzades per algun tipus de pol·len específic.
Per poder conèixer la presència dels diferents pòl·lens a l’atmosfera és pot consultar la web de la Xarxa Aerològica de Catalunya (http://lap.uab.cat/aerobiologia/es/ )



dijous, 22 de març del 2018

Posar límits es donar eines als infants


Jugar al futbol en el desert es avorrit. Es anar com un ximple darrera d’una pilota sense sentit. Si no hi ha porteries, sinó es delimita el camp, el partit resulta avorrit. Les regles del jocs li donen sentit i lo fan divertit. Igual que els joc necessiten regles els infants precisen límits que els ajudin a delimitar el terreny de joc i les normes adequades.

Limitar, posar límits, es establir el punt fins on es possible o lícit que s’arribi. Posar límits no es intrínsecament una cosa negativa. Posar límits es donar als infants les eines necessàries per transitar adequadament.



Educar no és una tasca senzilla però els pares no poden renunciar, perquè no establir límits farà dels infants adults amb baixa tolerància a la frustració, amb dificultat per gestionar les seves emocions, farà adults manipuladors que responsabilitzen sempre als altres amb alteracions de la conducta, amb una actitud negativista i desafiant.



Com establir límits als infants
1.     Sigueu concrets. No doneu ordres o poseu límits inespecífiques (“porta’t bé al carrer”); sigueu específic (“dóna’n la mà per creuar el carrer”)
2.     Negocieu. Doneu opcions. És mes fàcil de complir els límits autoimposats que els imposats per altres.
3.     Poseu davant lo positiu a lo negatiu. Eviteu “no facis tal o qual cosa...”; més aviat demaneu fer una cosa concreta
4.     Expliqueu el perquè. Si els infants entenen el sentit d’un determinat límit es més fàcil que el compleixin
5.     Desaproveu la conducta del infant, no al infant. Pòster ha fet una cosa dolenta, no es que l’infant sigui dolent
6.     Keep calm (mantingueu la calma). Hi ha dos maneres establir límits, raonant o cridant. Però només raonant s’aconsegueixen resultats positius.
7.     No cediu a les rebequeries. Resulta temptador cedir davant d’un infant que fa una rebequeria, especialment si és en un lloc públic, però és una mala solució a curt termini i una pèssima solució a llarg termini.
8.     Adapteu els límits a l’edat i el desenvolupament dels infants. Evidentment no precisen les mateixos límits un infant que un adolescents.
9.     No poseu masses, límits només aquest que son necessaris i realistes, que es puguin complir.
10.  Segueu convincents però no repetitius. Sermonejar constantment es ineficient.




dijous, 15 de març del 2018

Desenvolupament psicomotor o signes d’alarma



Viure el creixement i desenvolupament dels fills es una de les experiències més satisfactòries pels pares. A diferencia dels humans els animals neixen amb moltes funcions adquirides instintivament. Així molts animals són capaços de aixecar-se, posar-se drets i començar a donar passos pocs minuts després de néixer. Per contra els nadons pràcticament neixen amb l’única habilitat instintiva de xuclar. Només de néixer el nadó és capaç de manar del pit de la seva mare, però trigarà tot un any en caminar. L’adquisició de les diferents funcions (de socialització, de llenguatge o motores), el desenvolupament psicomotor, és procés diferent per a cada infant. Hi ha un ample rang de normalitat en l’edat d’adquisició de les funcions, de manera que un infant pot caminar als 10 mesos i altre pot fer-lo als 14 mesos i tot dos tenen un desenvolupament psicomotor estrictament normal.
Els indicadors que van assolint els  infants estan recollit en la taula de Llevant



Observant com el seu infant juga, actua, parla, aprèn, pot comprovar com mica en mica va assolint els indicadors de desenvolupament propis de la seva edat. D’igual forma pot detectar signes d’alarma. Els signes de alarma, són un retard en d'adquisicions d’una o d’un grup de funcions en relació a l’edat de l’infant. Un signe d'alarma no pressuposa l'existència d'un problema, però obliga a un examen per un diagnòstic i tractament precoç si escau.





Signes d’alarma

Edat: 2mesos
·       No respon davant sorolls forts
·       No segueix amb la vista a les coses que es mouen
·       No li somriu a les persones
·       No es porta les mans a la boca
·       No pot sostenir el cap en alt quan empeny el cos cap amunt estant de cap per avall
Edat: 6mesos
·       No segueix amb la vista a les coses que es mouen
·       No li somriu a les persones
·       No pot sostenir el cap amb fermesa
·       No es porta les coses a la boca
·       No refila ni fa sons amb la boca
·       No empeny amb els peus quan li donen suport sobre una superfície dura
·       Té dificultat per moure un o els dos ulls en totes les direccions

Edat: 12 mesos
·       No gateja
·       No pot romandre de peu amb ajuda
·       No busca les coses que la veu amagar
·       Perd habilitats que havia adquirit
·       No aprèn a fer servir gestos com saludar amb la mà o moure el cap
·       No assenyala coses
·       No diu paraules senzilles com "mama" o "papa"
Edat: 18 mesos
·       No assenyala coses per mostrar-se a altres persones
·       No pot caminar
·       No sap per a què serveixen les coses familiars
·       No copia el que fan les altres persones
·       No aprèn noves paraules
·       No sap com a mínim 6 paraules
·       No s'adona ni sembla importar-li si la persona que el cuida es va a o torna
·       Perd habilitats que havia adquirit
Edat: 2 anys
·       No fa servir frases de 2 paraules (per exemple, "Nina maca")
·       No sap com utilitzar objectes d'ús comú, com un raspall, telèfon, forquilla o cullera
·       No còpia accions ni paraules
·       No pot seguir instruccions senzilles
·       No camina amb estabilitat
·       Perd habilitats que havia aconseguit
Edat: 3 anys
·       Es cau molt o té problemes per pujar i baixar escales
·       No mira les persones als ulls
·       No pot operar joguines senzills (taulers de peces per encaixar, trencaclosques senzills, girar una maneta)
·       No fa servir oracions per parlar
·       No entén instruccions senzilles
·       No imita ni fa servir la imaginació en els seus jocs
·       No vol jugar amb altres nens ni amb joguines
·       Perd habilitats que havia adquirit
·       Es baveja o no se l'entén quan parla