La Marta, s’ha aixecat amb el cap com encapotat, com el
cel quan està núvol, i amb una sensació estranya, com de formigueig, a la cara
i les mans. Després ha començat a veure com a petites espurnes que peten. Un
fort mal de cap que ha ocupat la part dreta del seu cap ha convertit qualsevol
soroll en una estridència insuportable i qualsevol llum en un resplendor
insofrible. Té una migranya. Confia
que aquesta vegada la migranya sigui curta i que en poques hores es tornarà a
trobar-se bé. És quedarà a casa, no anirà a l’Institut, prendrà Paracetamol i
és posarà al llit a les fosques i sense sorolls.
Aquests és el relat típic d’una noia que pateix una
migranya. Com la Marta, 5 de cada cent infants o joves pateixen de migranya. La
migranya que és un tipus de mal de cap
més freqüent en noies que nois, es caracteritza per ser recurrent (la pacient
patirà de tant en tant migranya) i que afecta una part del cap (no sempre la
mateixa). El dolor de la migranya és molt intens, com batecs dintre del cap, i s’acompanya
habitualment de nàusees i vòmits.
Algunes alteracions
visuals i sensitives que els pacients ja saben reconèixer anuncien que està
començant una nova migranya que pot durar unes poques hores o 2 - 3 dies.
La migranya té un important component genètic i es fàcil
que la Marta tingui algun parent que pateixi de migranya. La contracció i dilatació dels vasos sanguinis del cap en
relació amb diferents factors (neurògens, hormonals, humorals...) no del tot
aclarits, és l’explicació més plausible del seu mal de cap.
No hi ha cap tractament curatiu de la migranya. Quan
comença la crisis, i quan abans millor, ha de prendre un analgèsic, Paracetamol o Ibuprofèn, i reposar en un lloc sense
soroll i a les fosques. Alguns pacients poden tenir la recomanació del seu
metge de fer servir alguns fàrmacs específics com els Triptans.
La pacient per experiència pròpia sap que alguns
factors poden desencadenar-li la
migranya, com quan està fatigada perquè dorm malament, està ansiosa o
estressada o ha fet exercici físic intens, o pels canvis de temperatura o d’alçada.
També per no esmorzar o saltar-se els àpats, o certs aliments o les begudes
alcohòliques o la cafeïna, o quant té la regla...
La migranya té uns
símptomes tant característics, com en el cas de la Marta que amb el relat de la
pacient i l’exploració física i neurològica hi ha prou per a fer el diagnòstic. En alguns pacient cal
fer estudis complementaris per a descartar altres processos. La migranya és
rara en infants menors de 5 anys, així que els infants menors d’aquesta edat
hauríen de consultar, igual que els pacients amb una migranya que no cedeix amb
els analgèsics habituals, o els que tenen una migranya amb unes
característiques diferents a les habituals (més intensa, més duradora, que
afecta a la part posterior del cap...)
Es recomanable que
la Marta porti un “calendari de migranyes” on reculli quantes migranyes té, de
quina duració, de quina intensitat i quant afecta a les seves activitats
habituals (no pot a anar a l’institut, no pot fer activitats extraescolars,
esports...) per a poder determinar la necessitat d’un tractament farmacològic
preventiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada