dissabte, 31 de desembre del 2022

Revisió pediàtrica en vint imatges de l’any 2022

 Començaven l'any 2022 amb la constatació que la COVID-19 encara era una malaltia respiratòria que desplaçava totes les altres malalties respiratòries. Durant l'any la situació ha anat canviant i tot i que a començament d'estiu van tenir la setena onada de COVID-19, la pandèmia va a la baixa.

Així tenim que en aquest final d'any la prevalença de la grip és major que la de la COVID i, si la situació de la Xina no ho impedeix, la pandèmia de la COVID passarà a ser una malaltia respiratòria més de la temporada de tardor-hivern, com la grip, els refredats. Les bronquitis o les bronquiolitis.


Aquesta favorable evolució de la pandèmia s'ha posat de manifests a les escoles on han anat decaient les mesures anti-COVID: mascaretes, confinaments, separació dels grups... No puc deixar de recordar l'exemple de civisme i solidaritat que els infants han donat al conjunt de la societat.

Mentre la pandèmia de COVID anava de baixa, altres noves malalties han tret el nas com la verola del mico i les formes greus d'hepatitis en infants. Però, tot que han fet un debut sobtat i greu, afortunadament finalment l'afectació a la població ha estat limitada.

Així, tot i l'onada d'inici d'estiu, van poder gaudir d'un estiu com els davants i tornar a preocupar-nos dels protectors solars, dels cops de calor o dels riscs d'ofegaments en els banys.

La COVID està deixant en la seva retirada unes quantes seqüeles, especialment i greu el nombre de morts produïts, la malaltia COVID persistent que pateixen alguns pacients, l'estrès que ha patit i pateix el sistema sanitari i també la realitat oculta dels problemes de salut mental especialment en els adolescents.

La guerra d'Ucraïna, com a totes les guerres,  són una catàstrofe. Si penseu com us colpeixen les imatges de tancs als carrers, de les morts, de cases destruïdes que podem veure a les pantalles a casa, imagineu quin impacte tenen en els vostres infants i adolescents. És necessari que els pares limitin o posin context a aquestes imatges perquè les hi puguin comprendre.

En l'àmbit personal aquest any 2022 ha finalitzat amb la meva jubilació professional després de molts i molts anys preocupat per la salut i el benestar dels nens i nenes.

dijous, 1 de desembre del 2022

Vita brevis, ars longa...

 

La vida és curta, l'art gran, l'ocasió fugitiva, l'experiència fal·laç i el judici dificultós... això també és medicina?

 

Hipòcrates de Cos és considerat el primer metge en sentit estricte, per aplicar un mètode científic en l'estudi de les malaltes deixant de banda les pràctiques màgiques o religioses. Les seves frases cèlebres es van recollir en els coneguts com els "Aforismes d'Hipòcrates", dels que el més conegut és sense dubte: “La vida és curta, l'art gran, l'ocasió fugitiva, l'experiència fal·laç, i el judici dificultós. No hi ha prou que el metge faci el que ha de fer, si per la seva no concorren al mateix objecte el malalt, els assistents, i altres circumstàncies externes”.

El Dr. Lain Entralgo es preguntava l'any 1969 en el pròleg d'una reedició d'una traducció dels "Aforismes d'Hipòcrates" feta l'any 1840..., “té sentit, a part de l'arqueològic, l'edició dels Aforismes...?” Si l'any 1969 hi havia dubtes si els Aforismes eren quelcom més que arqueologia, encara és més assenyat preguntar-se si avui es pot treure algun aprenentatge d'unes reflexions fetes fa vint-i-cinc segles.

Les hipòtesis fisiopatològiques de les malalties plantejades en els Aforismes són totalment errònies. Però, algunes de les seves reflexions sortides exclusivament de l'observació a ull nu dels malalts i les seves molèsties -el que avui diríem escoltar i observar el malalt i les seves circumstàncies-, tenen algun valor? Poden els actuals professionals de la salut aprendre alguna cosa, per la seva feina del cada dia, reflexionant sobre aquests Aforismes? Pot ser sí.

Aquesta medicina d'escoltat i observar, que de cap manera deixa de banda els avanços tecnològics, s'ha mantingut al llarg dels segles, amb moltíssima publicacions que la suporten. Ho il·lustraré amb un parell d’exemples, com l'anècdota del Dr. Gregorio Marañon, quan li van preguntar: quina és la innovació més important dels darrers anys? El Dr. Marañon, va reflexionar un moment i va respondre: la cadira, perquè ens permet seure al costat del pacient, escoltar-lo i explorar-lo. O més recentment, amb la proposta elaborada per Prof. Joan Carles March en la seva "Salud con H de alma" (amb "H", de Honestidad, Humidad, Hechos, Humanidad; Humor, Heroísmo, Huella, Hueco, Hoy). Les tecnologies aplicades a la salut, les exploracions complementàries de vegades sofisticadíssimes són eines imprescindibles per fer una atenció sanitària eficaç, però no han de desplaçar "la cadira" quan hi cal.

D'aquest Aforisme, ha fet fortuna una modificació (en terminologia actual un mem), que fa així: Vita brevis, ars longa... at emolumentum parcus.

Salut i pau