Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dol. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 d’octubre del 2016

Converses difícils. Contes per parlar de la mort als infants

Hi ha converses que son difícils, però també ineludibles. Parlar amb els nens sobre alguns temes no és gens fàcil, però que sigui difícil no vol dir que es puguin evitar. Un d'aquests temes és la mort i la pèrdua. La seva dificultat no pot ser excusa per no parlar-hi al nens, perquè sempre es més terrible allò que no és coneix que lo conegut per terrible que sigui. La mort d'un familiar proper o moments senyalats com els dies al voltant de "Hallowen", abans coneguts a casa nostre com Tots Sants, potser una oportunitat per encetar aquesta "conversa difícil".

Nati Bergadà Bofill és una mestra d'educació que va publicar en el seu blog un recull força extens de contes per a parlar de la mort, que ara publiquen en el mostre blog. Els contes són un bon recurs per parlar amb els infants d'aquests temes perquè és un eina d'ús habitual i adequada pels mens. Aquests contes són un bon instrument de suport, en mans de pares i educadors, per xerrar sobre la mort als nostres infants.



Aquí teniu 65 contes per triar i remenar.  Escolliu aquest que sigui més adient en funció de l'edat del infant, el seu desenvolupament i là seva situació especifica. És important adaptar el discurs als infants a la seva capacitat de compressió, per això us recomano que llegiu també les "Normes per a parlar de la mort als nens" a al meva pagina web Prop dels Infants.

Aquí teniu la resenya dels contes:

divendres, 30 d’octubre del 2015

Sóc en Joan, tinc 9 anys, el meu Tete es va morir.

No recordo bé quan es va posar malalt, perquè jo era més petit. Recordo que vam anar al pediatre i després vam anar tot seguit a l’Hospital fins que va venir l’àvia i em va portar a casa seva.

Durant molt de temps vaig estar a casa dels avis. Com que era petit em pensava que els papes i el Tete vivien a l’Hospital. L’avi em portava a l’escola. Jo sempre li preguntava a l’àvia perquè els papes i el Tete vivien a l’Hospital però ella mai em deia res. Un dia la mare va venir a buscar-me i em va portar a l’Hospital. Jo em pensava que havia vingut a buscar-me per portar-me a viure amb ells a l’Hospital.


La mare em va explicar que el meu Tete estava molt malalt i per això estava a l’Hospital, que estava molt “fluixet” i per això li havia caigut el cabell i portava un mocador a la boca per no constipar-se. Només recordo que el Tete portava una gorra molt xula.

Quan van curar el meu Tete a l’Hospital vaig tornar a viure amb els papes a casa meva. L’avi em portava a la escola perquè la mare sempre havia de portar el meu germà a l’Hospital. Jo no volia anar la escola perquè la mare mai anava amb mi, a més la mestra em tenia mania, sempre em cridava i em posava molts càstig i deures. I ni l’àvia ni l’avi m’ajudaven a fer el deures com feien els papes.

Després, quan va acabar la escola el curs van tornar a l’Hospital i jo vaig anar tot l’estiu amb els avis. M’avorria molt perquè mai volien fer coses divertides i el papa i la mama sempre estaven a l’Hospital amb el Tete.

Quan van tornar a viure a casa el Tete portava tota la estona la mascareta posada. Una nit, passat el Nadal, el pare volia portar el Tete a l’Hospital però la mama no va voler. Va venir tothom a casa, fins i tot la iaia Montse que viu a Torelló, perquè el meu Tete s’havia mort. Tothom estava molt trist i la mare plorava molt i no em feia cas. Van portar al cementiri al Tete en una caixa. Jo no hi vaig anar però l’avi m’ho va explicar. La mare em va explicar que morir-se és marxar i no tornar mai més.

Quan el Tete es va posar malalt li tenia molta ràbia, perquè sempre estava amb els papes, tenia aquella gorra tan xula i no anava a la escola. Ara fa un any que el Tete va morir i encara la mama sovint està trista i plora. La mama des de que va morir el meu germà va a l’Hospital tots els dies a ajudar als nens i nenes que com el Tete estan molt malalts. El papa treballa molt perquè quan el Tete estava malalt moltes vegades no anava a treballar i s’estava en l’Hospital. Aquest any la meva mestra és més amiga meva. Els papes em portem amb el Santi, que és un psicòleg.

La mare encara està trista i tot sovint els papes es barallen. Jo vull portar-me molt bé perquè no estiguin tristos i no es barallin. Tinc por de que als papes els passi el mateix que al meu Tete. Trobo a faltar el meu Tete.


Aquesta és una ficció de com ho viuen els germans, uns dels damnificats d’una situació tant antinatural com és la mort d’un nen. El seu pediatre anotaria a la Historia clínica: En Joan és un nen de 9 anys que està fent un dol per la mort del seu germà gran per un tumor renal. Durant la malaltia del seu germà en Joan es va sentir abandonat pels pares pels continus i llargs ingressos a l’Hospital que la malaltia del germà va obligar a fer. Aleshores va fer una fòbia escolar, ara es troba bé a l’escola. Van voler estalviar-li patiment separant-lo de tot el procés de la malaltia del seu germà que, a més, li van explicar parcial i malament. El pare s’ha capficat en la feina, i la mare fa de voluntària a l’Hospital i això els està ajudant a anar tirant. Després d’un any de la mort del germà d’enJoan, la mare encara està en ple dol, el pare no parla del tema i la relació de parella s’està deteriorant. El Joan té por que els pares faltin i haver de tornar a viure amb els avis per sempre.

“Les víctimes del foc amic”, en llenguatge bèl·lic, són aquells damnificats per les accions del seus propis companys. En aquest text, uns dels damnificats per la malaltia i mort del seu germà és en Joan. En aquest context ajudar al dol ha d’incloure cuidar als cuidadors i a “les víctimes de foc amic” d’un esdeveniment tant antinatural com és la mort d’un nen.

divendres, 31 d’octubre del 2014

Tot Sants o Halloween?



Demà i demà passat son respectivament el dia de tots sants i el dia de difunts. Aquest dos dies, molt marcats al calendari, tenien a casa nostre uns rituals tradicional característics que s'han perdut pràcticament.

Demà, tots sants, segon la tradició no es la festa de tots els sants com diu el seu nom sinó el dia d'aquells sants que no tenen un dia fixat de celebració i que no als trobarem a llarg del calendari. Entre altres podem trobar Sant Hoïsme, Sant Nundinari, Sant Zanon, Sant Elpodi, Sant Invent o Sant Verano. Ja no troben nen que portin el nom d'aquests venerables sants i hem de reconèixer que realment no ho suposat cap mancança.
Fins i tot la climatologia ha canviat. Deien els nostres avis: “Per Tots Sants; capes i mocadors grans”; o “Per Tots Sants; desa el vano i treu els guants”. Però els darrers anys no hem tingut temps de capes, mocadors grans o guants, més al contrari ens calia el vano.
Que tots sants i el dia de difunts es celebri en aquest moment del any no es casual. Ara es el moment de la sembra i igual que s'enterren els difunts a la terra esperant la seva resurrecció, el pagès soterra les llavors esperant un renaixença generosa en forma de gra.
El dia de Tots Sants tenia abans una doble cara. El mati era el moment de la festa, de menjar panellets, castanyes o magrana i de fer ball. A la tarda i al dia següent, dia de difunts, calia agafar el barret o la mantellina i anar al cementiri a pregar pels morts. També el dia de difunts s'havia de buscar el moment per anar a alguna de les misses de difunts que durant el matí feien a totes les esglésies. A més a més, durant tot el dia sonaven les campanes amb aquell toc melangiós, el toc de difunts, que invitava a l'oració i el recolliment.
Avui hem donat la volta a les tradicions com si fos un mitjó. Si abans sacralitzàvem la mort (memento mori; recordeu la mort) ara s'ha banalitzat fins al punt que en comptes de tots Sants o dia de difunts s’hauria de dir Halloween a Port Aventura.
Aquestes antigues tradicions, una mica passades de moda avui, facilitàvem explicar i apropar (potser massa) el concepte de la mort als infants. He fet aquest repàs de aquestes mig abandonades tradicions amb l'objectiu de recordar als pares la necessitat de preparar el com i quan explicar el concepte de la mort als infants.
Podeu trobar normes per a parlar de la mort als nens a la meva pagina (http://cort.as/JAiG) o al blog (http://cort.as/JAi-)


Bona castanyada!!!!

diumenge, 16 de febrer del 2014

Eutanàsia en els menors. Reflexions des de la pediatria


El 28 de maig de 2002, Albert, rei dels belgues, va signar la llei relativa a la eutanàsia. Com diu la pròpia llei, és un acte, practicat per tercers, que intencionadament posa fi a la vida d'una persona per la sol·licitud d'ella mateixa.
El passat dijous, la Cambra de representats de Bèlgica va aprovar una modificació de la llei relativa a la eutanàsia en atenció als menors. La modificació aprovada consisteix bàsicament en la inclusió d'un paràgraf que diu: “El pacient menor dotat de discerniment que es troba en una situació mèdica que aboca a una mort en breu i està en un estat de patiment físic constant i insuportable que no es pot apaivagar i que resulta d'una afecció accidental o patològica greu i incurable....”
En definitiva el que va aprovar el parlament belga era estendre la eutanàsia, ja aprovada per els majors i el menors emancipats, a tots els menors “dotats de discerniment”.
La llei dicta totes les pautes d'actuació dels metges davant d'aquesta situació. El menors han de fer la demanda per escrit, després de ser adequadament informats i assessorats. Si el pacient, completament informat, ho demana i està en una situació terminar i amb un patiment insuportable el metge que col·labori en la eutanàsia no cometrà cap delicte. Aquests són alguns dels determinants legals, els fàcils d'escriure. L'acceptació de la situació, la necessitat de comprendre i de respectar la opinió del menor, les implicacions ètiques i morals són impossibles de recollir en una llei.

Quan aquí, es dubta sobre si cal informar als menors sobre el seu estat de salut, a altres llocs aquest debat ha estat superat. Ja ningú dubta del dret dels menors a ser adequadament informats; d'acord amb la seva edat i la seva capacitat de comprensió. El debat ara és el dret dels menors madurs (amb capacitat de discerniment) a decidir sobre la seva pròpia salut. El dret a acceptar o rebutjar un determinat tractament o fins i tot a decidir sobre la seva pròpia vida.
Trobo, com a metge, mil qüestions a resoldre per a fer una correcta actuació professional, però imagino, que pels pares, ha de ser impossible manegar aquesta conjuntura sense suport professional (psicològic) o l'aixopluc de la família.



Dijous una votació històrica a Bèlgica aprovant la eutanàsia en menor, ahir el dia mundial del càncer infantil, avui un bon dia per abraçar i petonejar els nostres fills. Carpem diem.

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Ha d’anar el meu fill a l’enterrament de l'avi?


No hi ha una resposta única i fàcil a aquesta pregunta. Abans la mort era una part de la vida quotidiana, les persones morien a casa, envoltats dels seus parents, adults i nens. Tots ploraven i es consolaven mútuament. Avui la majoria de les persones moren als hospitals on reben les atencions sanitàries que precisen, però separats dels seus familiars. Això allunya el concepte de la mort dels nens. Aprofitar dates senyalades, com el dia de tots Sants i darrerament també Halloween o les oportunitats de la vida diària, les estacions, la caiguda de les fulles, el creixement de les flors... es una bona ocasió per a parlar de la mort als nens.

I com ho expliquem?
La mort es pot explicar millor als nens parlant de l’absència de les funcions vitals conegudes: explicant com quan les persones moren ja no respiren, no mengen, no senten, no parlen, no es mouen. Quan els gossos moren ja no borden, no corren..., les flors mortes no creixen. La mort es un fet universal, tothom ha de morir, i irreversible, ningú hi torna, i així ha de ser explicat als nens. Els més petits podem tenir dificultat per entendre aquest conceptes. Utilitzar símils com l’avi està dormin o està de viatge, pot ser una confusió pel nens, i fer que el nen pensi que pel seu aniversari l'avi despertarà o tornarà del viatge. O encara pitjor, pot tenir pànic a anar al llit per si li passa el mateix que a l‘avi. Es un repte emocional comunicar a un nen petit la mort d’una persona pròxima. Per parlar amb els infants d’aquests i altres temes, sempre el mateix consell, ser honestos, sincers i feu servir paraules a l’abast del nen o nena.

Han d’assistir al tanatori, a l'enterrament i als funerals?Es normal estar preocupat de com podríem impactar certes experiències als nostres infants, pensant com ens impactem a nosaltres aquests tipus de situacions. Els funerals compleixen una funció important. Ajuden a acceptar la realitat de la mort, en companyia dels amics i familiars. Si el nen és prou gran com per comprendre i vol participar, incloure pot ajudar-li. Si un nen ha d’assistir a un funeral, ha d'estar preparat del que va a veure i escoltar abans, durant i després dels rituals. No s'ha d'obligar a cap nen, ni fer-lo sentir culpable si no desitja assistir al funeral.

A quina edat poden participar els nens en els ritus funeraris ?No hi ha una edat millor que una altra per a participar als ritus funeraris, depèn de cada nen, però, a partir dels 6 anys els nens poden participar plenament en qualsevol ritual. Cal explicar amb detall al nen el que va a veure, que trobarà. Si no ho expliquem detalladament que es trobarà si podrien impactar-les. Les explicacions han de ser completes, senzilles i adaptades a l'edat, per facilitar que el nen anticipi el que va a veure. Explicar els comentaris que sentirà i les reaccions emocionals que veurà. Com les persones poden estar tristes, serioses, plorar i semblar diferents a altres vegades.
Hem d’estar sempre al costal del nen durant tot el funeral i evitar que es quedi sol. Si no podem estar pel nen es millor deixar-lo amb altres adults, els tiets o els avis, perquè es trobi sempre acompanyat.

Han de veure els nens als morts ?En algunes cultures la mort es més present que en altres i està assumit que els nens la veuen des del principi. Però, els nens han de veure els morts? És això bo? Depèn de les edats o d'altres factors? Si assistir als ritual funeraris, amb les condicions adequades, pot ajudar als infants no tinc gens clar l’ajut que poden tenir de veure els morts. Més enllà dels 10 - 12 anys seria l’edat que aconsellaríem per assistir a aquesta part del ritual. Hem d’explicar molt clarament que hi trobaran, com serà el lloc, que el difunt estarà en una caixa, si la caixa estarà oberta i tancada, quina roba portarà, si està prim, demacrat o maquillat i el perquè de tot plegat.

Es bo enviar els nens a un altre lloc durant els funerals?
Mantenir allunyats als nens pot ser també una manera d'evitar parlar sobre la mort amb ells . Fins als nens petits que no entenen el significat ple de la mort, s'adonen que alguna cosa seriosa està passant. Enviar-los lluny de casa pot augmentar les seves pors. Seguir amb les seves rutines disminueix les inquietuds que poden sentir els nens. D'altra banda, aquesta sobreprotecció pot ser una dificultat per a que puguin mostrar les pròpies inquietuds i necessitats. Els nens han de saber i veure que estem tristos per la mort d’un persona. Però hem de donar-les la llibertat d'afrontar les seves preocupacions i necessitats amb el ritme i forma que els decideixen.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Com parlar de la mort als nens.


Els nostres pensaments i els nostres cors estan amb tots aquells que han patit la devastadora tragèdia del descarrilament del tren prop de Santiago de Compostela. Estem de tot cor amb tots i totes els/les que han patit una pèrdua. En el meu blog d'aquesta setmana volia parlar de llibres. Però les circumstàncies socials i personals han fet modificar el meu desig inicial.

La mort forma part de la vida i no podem amagar-la als nostres nens i joves. Aquesta setmana, i probablement les properes, els mitjans de comunicació aniran plens de imatges colpidores. Un tren descarrilant desbocadament, un munt de ferralla i pols, lliteres amb malalts o morts, gent amb la cara i les mans plenes de sang. Aquestes imatges es repeteixen constantment i apareixen a la portada dels diaris cada dia.
Heu d'explicar als vostres fills que està passant. Heu d'aprofitar l'explicació per afavorir que puguin mostrar els seus sentiments. Que puguin parlar obertament de la seva tristor i de les seves pors. Heu de contestar honestament les seves preguntes.

El concepte i la resposta davant de la mort és diferent en els nens i en els adults, depenent de la seva edat i el seu desenvolupament. Heu d'adaptar la vostra conversa per que el nen entengui el que està passant. Un fet universal e irreversible. A la meva pàgina trobareu alguns consells per parlar amb els/les vostres fills/es: http://www.fcodinagarcia.cat/planes/consells/mort.html