divendres, 26 de febrer de 2021

És normal que el meu nen de 18 mesos camini de puntetes?

És normal que el meu nen de 18 mesos camini de puntetes? Aquesta és una pregunta freqüent d’alguns pares i mares, quan venen a la consulta amb la seva criatura que fa poc que ha començat a caminar i camina de puntetes. La resposta és que sí, que és normal

 

Els infants, durant el seu desenvolupament psicomotor, van adquirint diferents habilitats: aixecar el cap, mantenir-se assegut, mantenir-se dret, caminar... Habitualment comencen a fer els primers passos entre els 12 i els 15 mesos. Caminar com les altres habilitats motores s’adquireix de forma innata quan hi ha el suficient grau de desenvolupament, no cal ensenyar a caminar.

 Si es fixem exclusivament en els peus, la marxa és un procés que comença amb el recolzament del taló al terra, després la planta del peu i finalment la part anterior del peu al mateix temps que s’enlaira el taló. És el patró de marxa en taló-punta. Quan els infants comencen a fer les primeres passes, la seva marxa és maldestre i insegura i alguns comencen a caminar sense fer la marxa en taló-punta sinó que caminen recolzant únicament la part davantera del peu i els dits. Aquest hàbit de caminar sobre la punta dels peus se’ls fa encara més evident quan caminen descalços sobre algunes superfícies  (herba, rajoles...) o quan estan neguitosos o cansats. Aquest patró de marxa de puntetes que fan alguns infants, normalment desapareix uns mesos després d'haver començat a caminar. Poc a poc van establint una marxa en taló-punta i el patró de marxa en puntetes va desapareixent progressivament entre el segon i el tercer any de vida.

 Així que, tot i que la majoria dels infants des del començament fan un patró de marxa en taló-punta i mai fan una marxa en puntetes, es considera també normal la marxa de puntetes durant els primers mesos.

 Alguns infants, però, mantenen una marxa de puntetes més enllà dels 2 o 3 anys. La causa més freqüent de la marxa de puntetes després d’aquesta edat és la “marxa en puntetes idiopàtica”. El pacient típic amb aquest trastorn és un nen, és més freqüent en nens que en nenes, que pot tenir antecedents a la família de marxa en puntetes, i que tot i que camina de puntetes pot recolzar tota la planta del peu si se li demana. Té una bona evolució perquè no hi ha cap malaltia que provoqui la marxa en puntetes, sinó que únicament hi ha un retard en l’adquisició del patró de marxa taló-punta.

Cal, però, fer un diagnòstic acurat i diferenciar el nen que té un hàbit de marxa en puntetes que triga en desaparèixer més de lo habitual, del que té una malaltia (tendó d’Aquil·les curt, malalties musculars, trastorn del desenvolupant...) que és la causa de la seva marxa en puntetes.

 Quan heu de consultar

·         Si el vostre infant camina de puntetes i és major de 3 anys.

·         Abans caminava fent servir tota la planta del peu i ara ha començat a caminar de puntetes

·         Camina sempre de puntetes, i és manté de puntetes també quan està parat

·         Té un marxa en puntetes asimètrica, només d’un peu

·         Presenta algun trastorn del desenvolupament, malaltia neurològica o muscular associada

divendres, 19 de febrer de 2021

10 conceptes claus sobre la COVD-19

Quan va començar la pandèmia per coronavirus, un nou virus que produïa una nova malaltia, hi havia un gran desconeixement de moltes de les característiques de la COVID-19. La necessitat de trobar respostes a les preguntes que sorgien, impulsava a buscar-les extrapolant-les de la grip, perquè es pensava que la COVID-19 en tindria un comportament similar.

A més durant aquests darrer any hem rebut cada dia un allau d’informació sobre la COVID-19  pels diferents mitjans de comunicació o pels experts o per les autoritats sanitàries, que no sempre han anat en la mateix sentit.

A hores d’ara, un any i escaig des de l’inici de la pandèmia què sabem del cert de la COVID-19? Els 10 conceptes claus sobre la COVD-19


 10 conceptes per entendre la COVID-19

1.     Contagiositat. El coronavirus és 10 vegades més contagiós que la grip. Al mon hi ha ara més de 100 milions de persones que han patit la COVID-19, a Catalunya més de mig milió de persones han estat afectades.

2.     Mortalitat. La mortalitat per coronavirus, també, es més alta que amb la grip. Al mon la COVID-19 ha estat la causa fins ara de quasi 2,5 milions de morts. A Catalunya aproximadament 1 de cada 400 catalans ha mort per la COVID-19

3.     No és un virus estacional, a diferencia de la grip que circula durant els mesos freds de l’any i després pràcticament desapareix fins a la propera temporada, el coronavirus SARS-CoV-2 ens ha afectat durant tot l’any passat amb diferents onades no relacionades amb les estacions.

4.     Aerosols. El risc de contagi pel coronavirus està més relacionat amb els aerosols que emetem quan respirem o tossim que amb el contacte amb superfícies contaminades.

5.     Asimptomàtic. Un alt percentatge de malalts amb COVID-19 no presenten cap símptoma, són asimptomàtic, però tenen igualment capacitat de contagiar la malaltia a altri.  D’aquí la necessitat que les mesures de protecció (mans, mascaretes, distància, ventilació) s’hagin d’aplicar a tota la població en aquest moment de pandèmia, perquè hi ha un grup de persones (asimptomàtiques) que no sabem si tenen o no la malaltia.

6.     Les noves mutacions del SARS-CoV-2 (anglesa, sud-africana i brasilera pel lloc on va ser aïllat la variant del virus per primera vegada), que segon les microbiòlegs seran les majoritàries en uns quants mesos, tenen una major capacitat de contagi però no semblen produir una COVID-19 més greu. Les noves mutacions també es detecten amb els actuals tests ràpids, així que en continuen sent una eina diagnòstica útil.

7.     Els nens són menys susceptibles. Tots els estudi confirmen que la incidència en els infants i en els joves és més baixa i menys greu que a la resta de la població. D’altra banda s’ha comprovat que les escoles són segures i que el tancament de les escoles no modifica la corba de contagis, i que és més probable que els nens i nenes es contagien fora que no pas a l’escola.

8.     Fàrmacs. Se sap més sobre els fàrmacs (Dexamentasona, anticoagulants, monoclonals, Remdesivir...) que són útils per lluitar contra la COVID-19 i quan és més adequat fer-los servir i quins altres fàrmacs no han reeixit (Hidroxicloroquina)

9.     La vacuna, la gran noticia. Disposem de diferents vacunes, i altres que en vindran, molt eficaces. La vacunació canvia el curs de la malaltia com ho demostra la situació a Israel, que ja ha vacunat a un numero important del seus habitants i això ha fet baixar dràsticament el nombre de contagis, de casos greus i de morts.

10.Salut poblacional: Encara no es podem relaxar, perquè per a aconseguir una protecció poblacional es necessària una cobertura vacunal del 80-85% de la població i Catalunya encara no arriba ni al 3% de població vacunada. I a més, tot i que les noves mutacions quedarien cobertes per les vacunes de les que disposem encara hi ha estudis pendent d’avaluar.

divendres, 12 de febrer de 2021

Fan els infants prou activitat física?

 L’activitat física i esportiva són determinants favorables per la salut dels infants perquè milloren tant el seu benestar físic com mental i la salut general dels infants. A causa de la pandèmia per la COVID-19 moltes activitat esportives i extraescolars han estat cancel·lades i resulta difícil ara que els infants es mantinguin actius.

Els infants majors de 6 anys necessiten fer una hora d’activitat física vigorosa al dia. Una activitat física vigorosa es aquella que et fa suar o respirar fort i ràpid. Els 60 minuts d’activitat física diària no els han de fer tots alhora. S’ha d’anar sumant l'activitat física de tot el dia: anar i tornar de l’escola caminar, jugar i saltar al pati de l’escola, fer esport....

 L’activitat física junt amb una dieta equilibrada són la base per una vida activa i saludable per tots els infants però especialment pels infants obesos. L’exercici físic aporta altres beneficis a més del control de pes com la prevenció de les malalties  del sistema cardiovascular o la diabetis, l’enfortiment dels músculs i dels ossos, ajuda a desenvolupar la flexibilitat i la coordinació, alleuja l’estrès i pot ajudar a millorar la som, ensenya a treballar en equip...

Tot i els molts beneficis de fer exercici físic, potser que vostre infant no hi posi ganes i l’únic que vol quan arriba a casa és seure al sofà i veure la TV o jugar a videojocs. Heu de fer que l’activitat física formi part de la rutina diària dels vostres fills i filles; espacialment de les noies perquè a mida que es van fent més grans deixen de fer activitat física molt més que els nois.  Busqueu activitats i jocs que li interessin i podeu fer plegats.

 Com començar. Alguns consells

1.      Busqueu activitats adients a l’edat i el desenvolupament dels vostres infants.

2.      Feu que hi vagin i tornin de l’escola caminant o en bicicleta.

3.      Trieu joguines (pilotes, patins...) que els animin a estar actius

4.      Comenceu poc a poc i aneu augmentant el temps d’activitat progressivament sense excedir-se.

5.      Busqueu activitats entretingudes i on pugui participar tota la família.

6.      Els jocs és una forma divertida de fer exercici.

7.      Doneu exemple i feu activitat física amb ells

8.      Feu exercici amb seguretat, en els llocs i amb l’equipament adequat.

9.      Limiteu el temps d’ús de les pantalles (TV, tauletes, telèfons...), i planifiqueu activitat físiques en substitució.

10.  Consulteu a vostre equip de salut si el vostre infant té alguna malaltia que dificulti l’activitat física

 

divendres, 5 de febrer de 2021

Les mesures “anticovid” fan quasi desaparèixer la grip

El Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), que es va posar en marxa durant la temporada 1999-2000, és un sistema de recollida de mostres que permet monitoritzar l’evolució de les malalties respiratòries a Catalunya. Segon les dades recollides pel programa PIDIRAC, durant la setmana 4 del 2020 (del 20 al 26 de gener) la taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella havia estat de 233,6 casos per 100.000 habitants, estàvem en plena epidèmia de grip d’aquell any. La incidència de síndrome gripal era en aquell moment encara més alta en els menors de 5 anys (647,1 per 100.000 habitants).

Mentre avançava l’epidèmia de grip a Catalunya, a Wuhan, Xina, avançava una altre epidèmia per un nou coronavirus que després es va convertir en pandèmia mundial. La pandèmia per SARS-CoV-2 va obligar a declarar l’estat d’alarma sanitària i a prendre mesures “anticovid” per a lluitar contra aquesta malaltia. L’ús de mascaretes pel carrer i en els espais públics, la recomanació del rentat de mans sovint, el manteniment de la distància i la reducció de la interacció social, extremar la ventilació dels espais tancats, el confinament dels pacients afectats i dels contactes...  

Totes aquestes mesures “anticovid” per controlar la pandèmia per coronavirus també han estat útils per protegir-nos d’altres infeccions a més del SARS-CoV-2, tant als adults com als infants. El resultat ha estat que aquest any en plena temporada de grip, no hi ha pràcticament casos de grip. La grip que és una malaltia estacional on els virus de la grip circulen especialment al hivern, pel numero de casos que hi ha ara sembla que fórem a l’estiu. Les dades del PIDIRAC, ho corroboren, la incidència de síndrome gripal registrada aquesta temporada està en 1,60 casos per 100.000 habitants. Aquesta darrera setmana no s’ha aïllat cap virus gripal ni cap virus respiratori sincicial entre les mostres recollides.

La pregunta és doncs; si aquestes mesures han fet pràcticament desaparèixer la grip aquesta temporada,  perquè no han estat igualment eficaces per a controlar la pandèmia de coronavirus? Tot i que es cert que aquest any s’han vacunat un 40% més de població de la grip, els expert consideren que aquesta no és la causa de la davallada de la grip, refredats i altres malalties respiratòries agudes sinó que han estat les mesures “anticovid”. En el cas de la COVID-19 la eficàcia de les mesures no han estat tant evident  perquè, ara que es disposa de dades, sabem que el SARS-CoV-2 es deu vegades més contagiós que la grip, i sembla que les noves mutacions del virus no fan sinó augmentar la seva capacitat de contagi. 

Si aquestes mesures “anticovid” s’han mostrat tant eficients en el control de les infeccions respiratòries agudes, ens acompanyaran més enllà de la pandèmia?

 

divendres, 29 de gener de 2021

2021, l’Any Internacional de la fruita i la verdura

L’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha declarat aquest any 2021 com l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures (http://www.fao.org/fruits-vegetables-2021/es/). L’objectiu és conscienciar a la població sobre els beneficis nutricionals i per la salut de consumir més fruites i verdures en la dieta diària com a part d’un estil de vida saludable.

 Els objectius d’aquest l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures van de la mà amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides que promouen una producció i un consum, alimentari en aquest cas, responsables, que a més de millorar la salut de les persones ajudi en la lluita contra el canvi climàtic i en la cura dels ecosistemes terrestres i marítims.

Beneficis del consum de fruites i verdures

A la Guia Alimentaria, PETITS CANVIS PER MENJAR MILLOR, (https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/petits-canvis-per-menjar-millor/index.html) la Generalitat de Catalunya proposava en 2018 tres idees claus per millorar la nostra alimentació: “MENYS” sal i aliments salats, sucre i aliments i begudes ensucrades, carn vermella i processada i aliments ultraprocessats. “CANVIAR A ” aliments com el pa, la pasta, l’arròs integrals  millor que blancs o refinats,  oli d’oliva verge per sobre d’altres olis o greixos, l’aigua com a beguda principal per sobre de begudes ensucrades i optar pels aliments de temporada i de proximitat. “MÉS”  aliments amb un perfil nutricional més saludable com fruites i hortalisses, llegums i fruita seca. Perquè com senyala la FAO, i per això ha declarat aquest Any Internacional de la Fruita i la Verdura, un consum idoni de fruites i verdures té molts beneficis:

  1. Millor creixement i desenvolupament dels infants. Les fruites i verdures aporten vitamines, calci, ferro que ajuden a enfortir el sistema immunològic dels infants i a protegir-lo davant de les malalties ara i en el futur.
  2. Millor salut mental. Menjar 7-8 racions al dia (més del mínim recomanat de 5 racions) està relacionat amb un menor risc de patir depressió i ansietat.
  3. Millor salut cardiovascular. La fibra i els antioxidants de les fruites i verdures poden ajudar a prevenir les malalties cardiovasculars.
  4.  Millor salut intestinal. Una dieta rica en fruites, verdures amb alt contingut en fibra millora la flora intestinal que es vincula a una millor digestió. Un major consum de fruites i verdures redueix el risc de patir diverticulosi, gasos, restrenyiment o diarrea.Millor immunitat. La ingesta adequada de fruites i verdures pot reduir la gravetat d'algunes malalties infeccioses.
  5.  Menor risc de càncer. El consum de fruites i verdures redueix el risc de càncer de pulmó, còlon, mama, coll uterí, esòfag, cavitat oral, estómac, bufeta, pàncrees i ovari.
  6. Menor risc d'obesitat. Diversos estudis han observat una disminució del risc d'obesitat en poblacions que consumeixen fruites i verdures.
  7. Menor risc de diabetis Una major ingesta de verdures de fulla verda i fruites es va associar amb una reducció significativa del risc de diabetis tipus 2.
  8. Una vida més llarga. Les persones que consumeixen més fruites i verdures viuen més que les que no ho fan.
Aquests beneficis que aporta el consum de fruites i verdures són arguments perquè les famílies persuadeixin als seus fills i filles a menjar més verdures i fruites i menys menjar escombraria i acomplir la recomanació de, com a mínim, 5 racions al dia (3 de fruites i 2 d’hortalisses) com proposa la Guia Alimentaria, PETITS CANVIS PER MENJAR MILLOR.