divendres, 19 de novembre del 2021

Aquesta temporada de tardor-hivern tornem a la normalitat. Tornen els refredats i la grip...els mocs i la tos

Durant els mesos de tardor i hivern les malalties víriques respiratòries son molt més freqüents. Els infants i especialment els més petits, van encadenant durant els mesos fred de l’any un quadre respiratori darrera de l’altre de manera que sembla que estiguin tot l’hivern amb tos i mocs.

No es cap novetat, l’excepció va ser aquest passat any  amb l’aparició del SARS-COV-2 i de la pandèmia de COVID-19. L’hivern passat amb les restriccions de mobilitat i d’interacció social, junt l’aplicació de forma estricta de mesures per la prevenció de la COVID-19 (rentat de mans, mascareta, distancia social, ventilació) les infeccions víriques respiratòries van pràcticament desaparèixer. Malalties com la grip o la bronquiolitis que produeixen cada any epidèmies de major o menor importància van produir uns pocs casos esporàdics. Aquest hivern però, la comprensible relaxació de les mesures antiCOVD-19 per el bon comportament de les dades de la pandèmia COVID-19 farà, ja ho està fent, que les malalties respiratòries tornin a ser tant freqüents com ho eren abans. Els nens i nenes tornaran a patir refredat, bronquitis i bronquiolitis, i a l’entorn del final o començament de l’any hi haurà la nostre epidèmia de grip de cada any. Afortunadament per aquesta última malaltia disposem d'una vacuna que ajudar a limitar els seus efectes.  

Les malalties respiratòries víriques (i ara em d’incloure també la  COVID-19) tenen característiques clíniques semblant i de vegades cal fer proves diagnostiques per a poder fer un diagnòstic específic. Els tests de diagnòstic ràpid (TAR), que amb la COVID han entrat a formar part de la nostre vida diària, no són exclusius de la COVID-19, la grip, la bronquiolitis o les infeccions per adenovirus també tenen un TAR que pot ajudar a fer el diagnòstic en cas de dubta.

Totes aquestes malalties estan causades per virus i no es milloren en tractament antibiòtic.

 

divendres, 5 de novembre del 2021

Com afecta el màrqueting alimentari en els hàbits l’alimentació dels infants?

 Els tomates no s’anuncien en televisió, les begudes energètiques si! Com afecta el màrqueting alimentari en els hàbits l’alimentació dels infants?

 El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha anunciat aquesta darrera setmana un reial decret que regularà la publicitat d'aliments i begudes "no saludables" dirigida a públic infantil i adolescent, i afectarà a la televisió, ràdio, sales de cinema, Internet i xarxes socials amb continguts dirigits a menors de 16 anys.

A Espanya cada any s’inverteixen més de 4000 milions d’euros en publicitat de productes alimentaris. Més de la meitat dels consells comercials d’aliments o begudes difoses pels diferents mitjans de comunicació corresponien a productes amb un perfil nutricional poc saludable (pel seu alt contingut en sal, sucres o greixos). Ara mateix no existeix cap normativa sobre la publicitat d’aquests productes, tot i que la majoria de les empreses productores i les cadenes de televisió estan adherides a un codi de normes ètiques aplicables als anuncis d’aliments i begudes dirigits als infants. Però, si 7 de cada 10 anuncis que es fan en l’horari protegit dels infants a la televisió són anuncis sobre aliments i begudes que no ajuden a seguir una dieta saludable, és evident que aquesta autoregulació és insuficient.


El  34% dels infants d'entre 6 i 12 anys a Catalunya pateixen excés de pes (el 24% té sobrepès i el 10% té obesitat) segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya-ESCA, 2019. L’obesitat  i el sobrepès infantil són un greu problema de salut on els hàbits d’alimentació no saludable i el sedentarisme són les principals causes.

Com afecta el màrqueting alimentari als infants

Els infants són especialment vulnerables al màrqueting alimentari i són una de les poblacions diana d’aquest tipus de publicitat perquè

  1.  Els infants són de fàcil accés a aquesta publicitat per l’alt consum diari de pantalles (televisió, tauletes, mòbils) que fan cada dia.
  2. Els infants són consumidors més impulsius (un de cada tres aliments o begudes que compren o que comprem pels infants entre 4 i 12 anys no són necessaris per la seva alimentació).
  3. Els infants són menys capaços d’entendre que el objectiu del màrqueting és modificar i dirigir el nostre consum. 
  4. El màrqueting influeix en les decisions alimentàries dels infants no només a curt, sinó també a llarg termini, como ho demostra el fet que la meitat de les marques que escollim d’infants les continuem consumint com adults.

Que fer a casa

Les famílies i els professionals de la salut hem de demanar que s’elaborin normes per la reducció de la quantitat de sal, sucres o greixos dels aliments i begudes i es reguli la publicitat dels productes alimentaris, que ajudin a seguir uns hàbits d’alimentació saludables. Però, mentre això no passa:

  1. Establiu per tota la família uns hàbits d’alimentació saludables com els recomanats en la guia “Petits canvis per menjar millor” de l’Agencia de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.
  2.  Limiteu  el temps que els infants passen davant de les pantalles sense control
  3. Expliqueu com la publicitat busca modificar els nostres hàbits de consum 
  4. Contraresteu els missatges que transmet la publicitat sobre certs productes explicant als infants les avantatges d’una alimentació saludable
  5.  Vigileu si promocionen o no hàbits alimentaris saludables la publicitat que apareix a les pantalles, però també a altres àmbits (escola, activitat extraescolars, centres comercials, esdeveniments organitzats o promocionats per fabricants de aliment o begudes...),