dissabte, 31 de juliol de 2021

A l'estiu va calor! Sabeu que heu de fer per a protegir els vostres infants del sol?


La tenista de l'equip espanyol, Paula Badosa, que estava competint a l’Olimpíada de Tokio s’ha hagut de retirar perquè ha patit un cop de calor. Estava, com és normal en un partit de tenis, fent un gran esforç físic, exposada al sol i amb una alta temperatura ambiental. Ha començat a trobar-se marejada, amb rampes i mal de cap, així que ha hagut d’abandonar la competició.  

Durant l’estiu una exposició prolongada al sol i la calor pot produir un cop de calor que es manifesta per set intensa, pell envermellida, cansament, mal de cap, marejos, rampes, mal de panxa... Els infants són especialment susceptibles a patir cops de calor

 

10 consells per a protegir el vostre infant del sol

  1. Eviteu exposicions llargues al sol a l’estiu.
  2. Limiteu l’exposició al sol, en les hores en què el sol és més intens, entre les 10 i les 16 hores.
  3. Vesteix-lo amb roba de cotó que li estigui ample
  4. Posa’l barret. El vostre infant ha de portar un barret d'ala ampla
  5. ‎Les ulleres solar no són una moda‎‎. No només heu de protegir la pell, també cal protegir els ull de la radiació ultraviolada. ‎
  6. Utilitzeu el para-sol
  7. ‎Jocs a l’ombra‎‎. Assegureu-vos que les zones de joc més utilitzades estiguin parcialment a l’ombra o poseu un para-sol. ‎
  8. ‎Cremes de protecció solar‎‎. Apliqueu correctament protecció solar SPF 30 abans de sortir de casa. Les cremes de protecció solar no són recomanades per als menors de 6 mesos. ‎
  9. ‎Per la set aigua.‎‎ ‎‎ Animeu el vostre fill a beure molts líquids, especialment aigua. Els nens no sempre demanen de beure quan juguen. ‎
  10. Vigileu els senyals (set, cansament, rampes, pell vermella) que indiquen que el vostre infant necessita tornar a casa.

 

dijous, 22 de juliol de 2021

Aprovada la venda lliure d’autotests COVID-19

 En el Consell de Ministres del dimarts 20 de juliol, el gobierno espanyol ha autoritzat la venda sense recepta dels tests de diagnòstics ràpid pel diagnòstic de la COVID-19. L’actual evolució epidemiologia de la pandèmia per coronavirus, i per augmentar la capacitat de diagnòstic en aquesta situació, ha fet necesari facilitar la venda del test diagnòstic sense recepta com ja es feia des de fa temps a altres paises del nostre entorn. 


Amb aquesta liberalització de la venda dels tests diagnòstics COVID-19, s’ asimilen així  amb altres tests diagnòstics ( embaraç, sucre, SIDA) que ja es podien aconseguir sense recepta a la farmacia. El preu, tot i que no ha estat determinats encara, es calcula que serà d’un 7 euros.


La fiabilitat d’aquests tests és alta en pacients amb símptomes, però no ho és tant en els pacients asimptomàtic. Un test COVID positiu confirma el diagnòstic, però un test negatiu no descarta en un 100% la presencia de la malaltia.


Podriem fer un paral·lelisme entre el test d’embaràs i el test COVID. Si surt positiu informeu al vostre metge i a la vostra parella i contactes (familia) íntims. Si surt negatiu no descuideu les mesures de protecció.

dimarts, 13 de juliol de 2021

No podem relaxar les mesures antiCOVID


La vacunació és la solució de la pandèmia per Coronavirus.


Però, tot i que aproximadament la meitat de la població ja està vacunada amb la pauta completa a Catalunya, amb la nova variant delta que ja es majoritària entre els contagiats a casa nostra, caldrà tenir vacunat més del 80 % de la població per aconseguir la protecció poblacional o de ramat. 



A més, cap de les vacunes autoritzades ofereixen una protecció absoluta contra la COVID-19, tot i que sí tenen una gran eficàcia per evitar les formes greus de la malaltia. Per això en aquesta onada, tot i tenir una xifra altíssima de malalts ni la ocupació a les unitat de cures intensives ni el mombre de morts estan augmentant en la mateixa proporció que el nombre de malalts.


En l’actual situació, fins augmentar la població vacunada, i per auturar les desbocades cifres de contagis diaris s’han de mantenir les mesures antiCOVID: la triada mans, distància,mascareta; evitar reunions de més de 10 persones especialment en espais tancats i tant els contagiats com els seus contactes directes, tinguin o no simptomes, fer la quarentena de 10 dies recomanada. 

divendres, 9 de juliol de 2021

Ho tenim a la mà, però encara no esta

 La xifra de vacunats augmenta, però la protecció de grup encara està per arrivar. Hi ha vacunats mes del 50 % de la població adulta però no tidren una autèntica protecció de grups fins que no arriben al 70 - 80 % i més encara amb les noves variants que són molt més contagioses. 

Ho tenim a la mà, però encara no està i aquesta cinquena onada és la prova de que encara no es podem relaxar i en de seguir amb tites les mesures anti COVID . 


dijous, 1 de juliol de 2021

Vacuna COVID-19 i nens i nenes

Comencen els estudis de la vacuna COVID-19 en els infants més petits. A Catalunya s’obre  la vacunació a la franja d’edat per sobre dels 16 anys.


Fins a 7000 nens entre 6 mesos i 12 anys formaran part de l’estudi KidCOVE per a comprovar la eficàcia i la seguretat de la vacuna contra la Covid-19 a l’edat pediàtrica. Les vacunes antiCovid ja estan autoritzades en els infants per sobre dels 12 anys. Les previsions de la Generalitat de començar la vacunació de la franja d’edat entre12 i 18 al començament de setembre abans del inici del nou curs escolar, es podrien alterar pels darrers brots, que afecten clarament a població més jove i que han suposat una baixada de la edat dels casos de Covid-19, tot i que no de ingressos hospitalaris. 

 

dimarts, 22 de juny de 2021

Tireu petards però no acabeu la revetlla amb una cremada! Consells per a tirar petards amb seguretat

 

Tireu petards però no acabeu la revetlla amb una cremada! Consells per a tirar petards amb seguretat

 

1.      Mai els infants sols. Els infants que volen tirar petards han de fer-ho sempre sota la supervisió d'un adult (responsable).

2.      Mai a la mà. No agafeu amb la mà els petards, excepte que les instruccions del fabricant indiquin que estan dissenyades per ser de mà.

3.      No feu servir gel hidroalcohòlic quan manipuleu petards

4.      Trieu un bon lloc. Trieu una ubicació adequada, lluny de qualsevol obstacle. No enceneu focs artificials en un dia ventós. Consulteu les instruccions de seguretat de l'etiqueta de focs artificials per conèixer les distàncies mínimes amb edificis i persones. Utilitzeu una bona base de col·locació, com ara una galleda plena de terra o sorra.

5.      Tingueu aigua a mà. Poseu els focs artificials que heu fet servir (i les deixalles) en una galleda amb aigua.

6.      Amb ulleres. Es recomana utilitzar ulleres de seguretat.

7.      Rebutgeu els defectuosos. No intenteu reparar un element pirotècnic que sigui defectuós. Mai intenteu tornar a disparar un petard que no ha funcionat. Espereu almenys 30 minuts abans d'apropar-vos a una peça pirotècnica que no ha funcionat.

8.      Llegiu les instruccions. Llegiu totes les instruccions de seguretat del fabricat sobre els focs artificials. Determineu l'ordre de llançament abans de començar.

9.      Vigileu on els guardeu. Mantingueu els petards en una zona fresca, seca i ventilada fora de l'abast dels infants.

 

dissabte, 19 de juny de 2021

L'ofegament és una mort evitable

L'ofegament és esdeveniment  molt silenciós i ningú no s'adona si no està vigilant. Perquè sigui eficaç  la vigilància ha de ser visual, permanent i de prop per poder intervindré si es necessari de ràpidament. Un infant petits es poden ofegar en tant sol 20 cm d‘aigua i en menys tres minuts. 

 

Consells de seguretat en els banys.

  1. Ensenyeu als vostres infants a nedar com més aviat millor. La prevenció és l’única acció eficaç davant d’aquest problema .
  2. Mai els deixeu sols, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un , per què sigui eficaç la vigilància prop de l’aigua, ha de ser visual i permanent.
  3.  No demaneu que un germà gran vigili a un infant petit.
  4. Si teniu una piscina al domicili, envolteu-la amb una tanca segura.
  5. Ensenyeu-los a respectar les regles de seguretat:
    1. Ensenyeu-los que no han de nedar estant sols. Fins i tot un nedador experimentat pot tenir algun problema.
    2. Ensenyeu el codi de les banderes.  La bandera de color verd significa que les condicions per banyar-se (natació i busseig) són bones. La bandera de color groc significa que cal tenir precaució a l'hora de banyar-se. La bandera de color vermell significa que el bany està prohibit per a tothom. 
    3. Ensenyeu als infants i adolescents que no saltin o es capbussin en aigües que no coneguin. No permeteu que els infants s’empenyin els uns als altres o juguin a ofegar-se mentre estan nedant.
    4. Feu entendre als adolescents la relació que hi ha entre els ofegaments, amb la ingestió d'alcohol o drogues
  6. Mantingueu els cables elèctrics lluny de les piscines per evitar descàrregues elèctriques.
  7. Tots els pares (tothom de fet) hauria de saber fer una reanimació cardiopulmonar bàsica.

 Els infants de casa nostre poden patir un ofegament en l’entorn lúdic, però no em puc oblidar els infants migrants o refugiats que han perdut la vida en el Mediterrani, ni no tenir un record especial per Aylan Kurdi, el nen sirià de 3 anys que va mori ofegat, el cos del qual va aparèixer en una platja de Turquia (2015). 

dijous, 10 de juny de 2021

Consells de protecció solar. Decáleg de les cremes protectores solars

Arriba el bon temps, així que els infants i els adults estarem més hores a l’aire lliure i exposats al sol. Heu de protegir del sol els infants, especialment els més petits, evitant-los l’exposició solar directa. Defugiu de sortir al carrer a l’estiu a les hores de màxima radiació ultraviolada entre les 11 – 16 hores.

La protecció solar (barrets, para-sols... o cremes protectors solar) ha de ser més intenses quan més clara sigui la pell del vostre infant.  Tot i que les cremes fotoprotectores són una forma segura de protecció solar, no poden ser l’excusa per a  perllongar-hi l’exposició.

Alguns medicaments són fotosensibles, és a dir, que poden fer algun tipus de reacció si el pacient s’exposa al sol. Consulteu al vostre pediatre si el vostre infants pren alguna medicació.

Protegiu-los del sol però també recordeu de hidratar-los: NO us descuideu d’oferir-los aigua!




Decàleg de les cremes protectores solars

  1. Respecteu les limitacions d'edat del fabricant, però recordeu que com ha norma general es recomana no utilitzar-ne en els menors de 6 mesos i en menor mesura la limitació es fa extensiva fins als 2-3 anys. 
  2. Feu servir el filtres solars amb el màxim factor de protecció en els infants, que són els dels factors 50. Quant més alt és el factor, major poder de protecció, més temps de protecció i menys necessitat de repetir l’aplicació del producte. 
  3. Utilitzeu filtres amb major factor de protecció i amb més freqüència quan més clara sigui la pell de l'infant.
  4. Apliqueu la crema fotoprotectora abans de sortir de casa (uns 30 minuts abans de l’exposició al sol)
  5. Renoveu l’aplicació del protector solar cada dues hores. 
  6. Feu servir fotoprotectors resistents a l'aigua, però torneu a fer una aplicació després d'un bany prolongat (més de 20 minuts). 
  7. Esteneu bé les cremes i assegureu-vos que cobreixen totes les parts del cos exposades al sol.
  8. Tot i que estigui nuvolat heu d’aplicar el fotoprotector.
  9. Tot i estar sota un para-sol, cal posar-se fotoprotecció, perquè quasi el 40% de la radiació ultraviolada pot passar el para-sol.
  10. Hidrateu la pell als infants després de l’exposició al sol amb olis o cremes hidratants

 


dijous, 3 de juny de 2021

Alguns lactants estan patint la bronquiolitis de sempre però fora de temporada

Tots els anys, durant els mesos freds generalment als voltants de Nadal, dos malalties reapareixen indefectiblement en major o menor mesura: la grip i la bronquiolitis. Aquests any per diferents factors (mesures antiCOVID, confinament...) durant la temporada esperada no hi ha hagut pràcticament grip ni bronquiolitis.

Però ara mateix alguns infants, fora de temporada, han començat a patir bronquiolitis.

Que és la bronquiolitis?

La bronquiolitis és una malaltia que produeix dificultat per respirar i sorolls respiratoris ("xiulets"), causada per una infecció vírica (virus sincitial respiratori) que afecta a lactants menors de 24 mesos.

 Com es la malaltia?

El quadre clínic comença com un refredat amb moc, tos i febre, en el curs de 2 a 3 dies hi ha un empitjorament apareixen la dificultat per a respirar i “xiulets” al pit.

El diagnòstic es fa normalment sense necessitat de cap prova addicional, únicament és suficient amb l'interrogatori i l'exploració física que fa el pediatra.


La majoria dels lactants pateixen una forma benigna de bronquiolitis amb molt pocs símptomes, així que habitualment no es precisa tractament hospitalari i els nens poden restar en el seu domicili fins la curació de la malaltia. Els lactants molt petits, els que han nascut prematurs, els que presenten molta dificultat per a respirar, febre alta o tenen molta dificultat per alimentar-se pot ser necessari l’ingrés hospitalari. La bronquiolitis, depenen de la gravetat, pot durar entre 2 i 4 setmanes.

Com es tracta?

1.- No existeix un tractament específic contra la bronquiolitis, i com que es una malaltia vírica els antibiòtics son innecessaris.

2.- Es important fer un bon rentat nasal amb sèrum fisiològic per millorar la respiració del lactant.

3.- Cal mantenir al lactant en un espai lliure de fum.

4.- Procurar que estigui correctament hidratat i alimentat sense forçar.

5.-  És útil posar-lo boca amunt i semincorporat.

6.- No disposen d’una vacuna enfront de la malaltia, però sí de Palidizumab, un anticòs que s’ha mostrat útil per la prevenció de la bronquiolitis produïda per aquest virus. Als lactants amb factors de risc (prematurs, malalties del cor, o pulmonars...) se’ls administrarà mensualment a l’Hospital, durant els mesos de de tardor – hivern, aquest presumiblement s’haurà d’allargar per la presencia de la bronquiolitis fora de temporada.

Com en totes les malalties respiratòries infeccioses el rentat de mans, les mascaretes, i mantenir la distància amb els lactants quan s’està símptomes respiratoris (tos, moc...) és la forma més útil d’evitar la difusió de la malaltia.

diumenge, 30 de maig de 2021

31 de Maig, el Dia Mundial Sense Tabac. Qualsevol moment és adequat per deixar de fumar

 Recupero una antiga imatge d’una campanya antitabac antiga per recordar el 31 de maig, Dia mundial sense Tabac. El tabac continua sent una greu problema de salut per adults però també a la infància.

 Tabac i embaràs

Qualsevol moment és adequat per deixar de fumar, l’ideal seria aconseguir l’abandonament de l’hàbit tabac el més aviat possible, especialment abans del primer trimestre d’embaràs, perquè en els trimestre posterior l’impacte negatiu es encara pitjor. Convé no oblidar també que la mare fumadora passa la nicotina al seu infant través de la llet materna.

 Tabac i Infància

Els infants també tenen un risc elevat davant dels efectes nocius de tabaquisme. El infants com a fumadors passius inhalen el fum ambiental del tabac o fum de segona mà és una barreja del fum que exhalen les persones que fumen i del fum que produeix la combustió passiva de la cigarreta. Ambdós tipus de fum són tòxics i contenen molts irritants respiratoris i cancerígens

 Tabac i adolescents

Des de feia molts anys el consum de tabac entre els joves estava en descens, però aquesta tendència de descens invariable va canviat per primera vegada des de fa anys l’any 2018 el tabaquisme va tornar a pujar entre el joves de 15 a 18 anys. A més, tot i que no encara no està massa introduït entre els nostres joves, el consum de cigarretes electròniques o les xixes està estimulant el consum de tabac a joves de molts països

 

diumenge, 23 de maig de 2021

Tallar-se és una mala manera de gestionar les emocions

 L'autolesió és el dany intencionat sobre el propi cos, com talls, cop, cremades o rascades, sense intenció suïcida, que no estan acceptat socialment, com sí ho són els pírcings o tatuatges. És inusual a la infància. L'autolesió no suïcida és més freqüent en els joves entre 12 i 16 anys i després d’aquesta edat va disminuint. Durant la pandèmia per coronavirus han augment les consultes per problemes de salut mental i també per autolesions que en els últims anys ja anaven augmentat. Els darrers estudis senyalen que fins a un 11% dels joves a Catalunya s’han autolesionat alguna vegada.


Es pot pensar que quan un jove s’autolesiona és perquè té una malaltia mental (com un trastorn de la personalitat, trastorn depressiu, trastorns d'ansietat o bipolar, consum de substàncies d'abús...), però no és necessàriament així, perquè les autolesions en els adolescents el que expressen és la dificultat del jove per gestionar les seves emocions. Autolesionar-se és la manera com aquests joves s’enfronten a les seves emocions més intenses.

Les xarxes socials i algunes pel·lícules o series de vegades han banalitzar les autolesions i les han viralitzat, proposant-les com una conducta efectiva i fins i tot com una conducta atrevida (cool, guay...) a imitar. La pressió de les xarxes o d’altres adolescents afavoreix la extensió de la conducta autolesiva per la necessitat dels joves de ser acceptats pel grup. Afortunadament molts dels que s’autolesionaran per aquest efecte d’imitació ho deixaran de fer perquè s’adonaran que fa mal i que no els aporta res. 

Com ajudar?

1. Adonar-se. Sembla obvi però no ho és tant, perquè els joves es fan les autolesions d’amagat o durant la nit. Durant el dia, les lesions produïdes quedaran amagades per exemple per les mànigues llargues del jersei o la dessuadora. Els pares seran els últims amb qui ho voldran compartir. De vegades els pares no s’arriben a assabentar fins que una autolesió precisa atenció sanitària perquè sagna massa o perquè s’ha infectat.

2. Accepteu. Quan els pares d’un adolescent que és fa autolesions ho descobreixen tenen una barreja de sentiments entre impotència, por, culpa... Deixeu de banda aquests sentiments i actueu, sense por i sense sentiment de culpa, igual que ho faríeu si el vostre adolescent patís una pneumònia o una apendicitis.

3. Dialogueu. Escolteu el que us diguin, no els jutgeu, necessiten més afecte que no pas sentir-se jutjats en aquest moment. No comenceu una conversa preguntant perquè ho fan o quan ho deixaran de fer, pregunteu més aviat, com et puc ajudar?, ajuda'm a entendre-ho?

4. Superviseu. Interesseu-vos, sense envair la seva privacitat, pels amics amb els que va, les activitats escolars i extraescolar que fa i les xarxes socials que visiten. Heu de saber on hi són, tant en el mon real com en el virtual.

5. Busqueu ajut professional. Els adolescents que s’autolesionen precisen de l'ajut d’un professional, que diagnostiqui i tracti si és que hi ha algun trastorn de salut mental i que els ajudi a gestionar les seves emocions de forma positiva.

 

divendres, 14 de maig de 2021

Epidemiologia per a dummies

 

Salut poblacional, fase de incubació, morbiditat, susceptibilitat, pandèmia, causalitat... Cal conèixer alguns conceptes bàsics per entendre als epidemiòlegs. Epidemiologia per a dummies

Fa poc més d’un any la majoria de població no havia sentit a parlar de l’epidemiologia. L’Organització Mundial de la Salut defineix la epidemiologia com l’estudi de la distribució i els determinants d’estats o esdeveniments (en particular de malalties) relacionats amb la salut i l’aplicació d‘aquests estudis al control de malalties i altres problemes de salut.  De forma abreujada diríem que la epidemiologia és l’estudi de la salut de les persones (grups de població) en relació amb seu medi, perquè els problemes de salut s’han d’estudiar des d’una doble vessant, individual (clínica) i també col·lectiva (epidemiològica)

Després de més d’un any de pandèmia per coronavirus, com que els epidemiòlegs formen part del stars-sistem del mitjans de comunicació, aquí teniu un decàleg de conceptes bàsics que us poden ajudar a entendre millor les seves explicacions.

  Decàleg de conceptes bàsics d’epidemiologia

  1.  Salut poblacional i salut individual. La salut poblacional és l’estat de benestar biopsicosocial
    d’una comunitat (un barri, un poble, un país), la salut individual és l’estat de benestar biopsicosocial d’una persona concreta. (Una vacuna que produeix una trombosis cada milió de dosis administrades, és un problema greu per la salut individual d’una persona concreta i un gran benefici per la salut poblacional).
  2.  Sanitat pública i sanitat privada. En la sanitat pública les mesures i procediments de salut estan finançades per l’Administració pública. En la sanitat privada el finançament de les activitats relacionades amb la salut recauen sobre el propi pacient. El pes d’un o d’altre tipus de sanitat dintre del Servei Nacional de Salut de cada país és una decisió política.
  3.  Taxes i xifres. Els científics en general i els epidemiòlegs en particular són enemics de paraules com: molts, força, pocs, bastants... perquè són imprecises i de fet amaguen un desconeixen de la realitat. Els científics cerquen termes precisos amb les taxes, les incidències i altres xifres que són dades que mesuren l’afectació real d’algun fet o malaltia amb la població i permeten comparar la situació de diferents comunitats. (Ara mateix a l’Índia hi ha moltes (bastants...) persones amb la COVID, un epidemiòleg dirà que a l’Índia la incidència acumulada en els darrers 14 dies és de 356 casos confirmats cada 100.000 habitants, a Catalunya estem per sota de 200).
  4. Més val prevenir que curar. La prevenció són tot el conjunt de mesures preses per evitar patir una determinada malaltia (prevenció primària) o per disminuir el seu impacte (prevenció secundaria) o les seves seqüeles (prevenció terciària).
  5. Historia natural de les malalties. De forma resumida, l’evolució de les malalties, especialment les transmissibles, es pot dividir en 3 fases:
    1. a.      Fase d’incubació: El pacient està contagiat, i tot i que no en té símptomes pot contagiar a altres.
    2. b.      Fase d’estat: El pacient pateix els símptomes propis de la malaltia. Alguns pacient poden estar sense símptomes (asimptomàtics) en totes les fases de la malaltia.
    3. c.       Fase de convalescència: El pacient està sense els símptomes però encara el seu estat de salut no és com abans de la malaltia.
  6. Causal o casual. Si ahir a la nit vaig sopar macarrons i avui m’han diagnosticat de la COVID, sopar macarrons produeix la COVID? En aquest exemple és clar que sopar macarrons no és la causa de la COVID, és una casualitat. De vegades no és tant fàcil diferenciar-lo.
  7. Morbiditat i mortalitat. La morbiditat és la quantitat de persones d’una població que són afectades per una certa malaltia. La mortalitat fa referencia al nombre de defuncions comptabilitzats en un període o per una malaltia. (La soca variant britànica del coronavirus té una major morbiditat, però no en sembla que tingui una major mortalitat).
  8. Epidèmia i pandèmia. Una epidèmia es produeix quan una malaltia es propaga ràpidament en una comunitat de persones, afectant simultàniament a un gran numero d’elles en un espai de temps curt. Una pandèmia és una epidèmia d’abast mundial.
  9. Immunitat de grup o de ramat. Així es denomina a la protecció que la immunitat (defeses) del grup ofereix als individus sense immunitat. (En un poble de 100 habitants, si 99 han passat la COVID, és difícil que l’únic habitant que no la ha passat l’agafi, perquè no hi ha transmissió del virus pel poble). Les vacunes fan també aquest efecte, perquè quan hi ha una certa quantitat de gent vacunada, els bacteris no circulen i disminueix el risc de contagi també pels no vacunats. És difícil que el llop pugui ferir a l’ovella que està en el centre del ramat!
  10. Factors de risc i susceptibilitat. Són les condicions físiques o ambientats que fan que un individuo o una població tinguin un risc augmentat de patir una determinada malaltia. (Les persones de més edat són més susceptibles de patir formes greus de la COVID).

dissabte, 1 de maig de 2021

Maneig de la febre en temps de pandèmia

La necessitat de detectar precoçment els pacient amb la COVID-19, ha fet necessària modificar la manera d’actuar tant als professionals com a les famílies davant dels infants amb febre. Aquestes recomanacions volen ajudar a les famílies a saber com actuar davant d’un infant amb febre, no substitueixen, però, la valoració individual de cada infant feta per un professional de la salut.

 La febre no és una malaltia, és un mecanisme de defensa del nostre organisme davant de les infeccions, i no pot causar cap lesió per si mateixa. Alguns pocs infants tenen un certa predisposició a patir convulsions relacionades amb la febre.


 
1.      Com puc saber si té febre?

Només de posar la mà al front ja podeu notar la sensació d’augment de la temperatura corporal, a més

les criatures amb febre tenen les galtes vermelles, tenen fred, el cor els hi va més ràpid, també respiren

més ràpid i es troben malament i de mal humor, però SEMPRE heu de comprovar la temperatura

corporal amb un termòmetre per assegurar-vos si hi ha febre. Es considera que hi ha febre si la

temperatura a l’aixel.la és major de 37,5ºC o major de 38ºC la temperatura rectal.

 

2.      Quan més alta és la febre més greu és la malaltia?

Ni el grau de temperatura ni la resposta als antitèrmics serveixen per determinar la gravetat de la

malaltia que produeix la febre. Algunes malalties lleus podem provocar febres altes, i d’altre banda

malalties greus podem produir molt poca febre. Els antitèrmics baixen la temperatura a les malalties

lleus i greus, així que la resposta als antitèrmics no es pot fer servir com a mesura per definir la gravetat

d’una malaltia.

 

3.      S’ha de tractar sempre la febre? 

No sempre s’ha de tractar la febre, què és com hem dit un mecanisme de defensa, el que cal tractar és el

malestar que l’en produeix al infant. Si el nen o la nena està amb febre però es troben bé, no li cal cap

tractament. Habitualment els infants amb febre per sobre de 38ºC solen estar prou malament com per

necessitar d’un antitèrmic. De vegades després la presa de l’antitèrmic la temperatura corporal no es

normalitza del tot però baixa prou com per disminuir el malestar del infant, i això ho hem de considerar

com una bona resposta a l’antitèrmic.

 

4.      I la febre de les vacunes? I la dels dents?

Amb la febre que de vegades pot aparèixer després de la vacunació, l’actuació ha de ser la mateixa, tractat el malestar més que la febre. No s’aconsella fer servir paracetamol o ibuprofè de forma preventiva de possibles reaccions febrils o de dolor.

Tot i que la sortida de dents pot suposar alguna molèstia pels infants no es pot justificar la febre per aquest motiu.

 

5.      Què puc fer abans de donar un antitèrmic?

Hi ha algunes mesures que podeu aplicar abans de donar un antitèrmic per tractar el malestar del vostre

infant si està amb febre: Oferiu líquids (sucs, brous, batuts…), amb la febre és habitual la falta de gana i

és important assegurar una correcta hidratació i alimentació que amb líquids pot ser més fàcil

d’aconseguir. Un bany amb aigua tèbia pot ajudar a controlar la febre. No abrigueu en excés al

infant. Heu d’evitar mesures extremes com banys amb aigua freda, fregues amb alcohol o mantenir-lo

despullat, que de cap de les maneres milloren el benestar dels infants.

 

6.      Quin antitèrmic faig servir?

El paracetamol i el ibuprofè són dos antitèrmic igual de segurs i eficaços. Tot i que l’experiència diu

que segon cada infant un pot ser més efectiu que l’altre.  A la majoria dels infants la temperatura

corporal baixa després d’una hora de prendre l’antitèrmic  i es manté baixa 4 hores després de prendre

ho. La dosis dels antitèrmics s’ha de calcular en relació al pes i no a l’edat. Si el infant vomita poc després de

prendre l’antitèrmic, menys de 10 – 15 minuts, heu de repetir la mateixa dosis del antitèrmic perquè possiblement

encara no l’havia absorbit. 


7.      S’han d’alternar els antitèrmics?

Tot i que alternar els antitèrmics és una practica habitual, la recomanació és utilitzar un sol dels

antitèrmics (paracetamol o ibuprofè). L’administració de dosis de fàrmacs diferents augmenta el risc

d’intoxicacions i d’efectes secundaris per errors de dosificació. Per això la recomanació es fer servir un

sol antitèrmic, i si no hi ha prou per a millorar l’infant, utilitzar una “dosi rescat” de l’altre de forma

puntual entremig. Fer-lo de forma rutinària no es convenient.

 

8.      Quan consultar?

Per poder controlar l’actual situació de pandèmia per coronavirus cal fer un diagnòstic precoç de la

COVID-19, per això és necessari que contacteu telefònicament amb la vostè Àrea Bàsica de Salut per a

programar l’atenció que es precisi si el vostre infant té febre.

Alguns símptomes que acompanyen a la febre obliguen a una consulta urgent:

  1. ·         Lactant menor de 3 mesos
  2. ·         Nen endormiscat, amb mal aspecte
  3. ·         Irritabilitat o plor excessiu que no es calma
  4. ·         Mal de cap i vòmit en augment
  5. ·         Rigidesa de clatell
  6. ·         Convulsió o pèrdua de coneixement
  7. ·         Vòmits /diarrea persistents amb signes de deshidratació (llengua seca, ulls enfonsat, no orina...)
  8. ·         Dificultat respiratòria (respiració agitada, xiulets al respirar, marca les costelles quan respirar...)
  9. ·         Taquetes a la pell de color vermell fosc o morat que no desapareixen al pressionar o estirar la pel
  10.        Heu de donar antitèrmic al vostre infant si li cal tot i que aneu a la consulta. La presència de febre en el moment de la visita no aporta informació rellevant i causa un malestar innecessari al infant.

 

9.      Si pren un antibiòtic, quan desapareixerà la febre?

Si la causa de la febre és una infecció produïda per un bacteri, li poden haver receptat un antibiòtic al seu infant, però recordeu que els antibiòtics no tenen cap efecte antitèrmic i necessiten fins a 48 hores en fer efecte. Els antibiòtics no tenen cap efecte en les malalties produïdes per virus.

 

10.  Quan pot tornar a l’escola?

Els nens o nenes malalts no poden anar a l’escola, la reincorporació a l’escola depèn de cada malaltia.

La recomanació habitual es tornar a l’escola després de 24 hores sense febre. Per la COVID-19 la

recomanació és tornar després de 10 dies, sempre que en les darreres 48 hores hagi estat sense febre ni

altre simptomatologia.