RESPONSABILITATS DELS PARES DAVANT LA SEVA SEPARACIÓ

La separació dels pares pot produir canvis que els faran sentir malament. És possible que afecti el rendiment escolar del nen, que tingui dificultats per concentrar-se, que és trobi cansat o que necessiti més activitat física. Pot alterar l'alimentació, i que mengi menys o més. Si és petit, pot tornar a comportaments ja superat (fer pipí al llit, xumet...). Els adolescents, poden manifestar molta ràbia contra tot el món adult. El Centre de salut mental infantil i juvenil del maresme nord va editar un document sobre les responsabilitats

És responsabilitat dels pares, pare i mare:

1. Que els fills pateixin el mínim els efectes que la separació, inevitablement, els produirà.
2. Informar conjuntament els nens abans que es produeixi la separació; i aclarir que aquesta decisió no té res a veure amb ells sinó que és una conseqüència dels conflictes de la parella.
3. Parlar-los amb paraules adequades a la seva edat, sense entrar en detalls. La informació ha de ser acordada pels pares.
4. Preservar i mantenir el respecte cap a la figura paterna o materna, més enllà dels conflictes de parella. Desprestigiar a l’altre, només perjudica el desenvolupament del infant.
5. Estar presents en els diferents àmbits de la vida del nen o la nena: escola, activitats extraescolars, temps de lleure...Recordar-les en tot moment que els estimen, encara que no estiguin junts.
6. Acordar les normes bàsiques de funcionament, perquè el nen /a visqui, amb l’un i l’altre, amb normes similars
7. Pactar el temps que els nens passaran amb el pare i amb la mare i respectar-lo. Cal però que hi hagi la flexibilitat suficient per afavorir les relacions.
8. Informar de la separació als mestres.
9. Aconseguir un cert grau de complicitat entre ells pel benestar del nen i el seu correcte desenvolupament físic i psicològic. Ser capaços d’acordar les activitats extraescolars, com celebrar els aniversaris, o anar junts a les reunions de l’escola o a les visites del metge.

Cal evitar:

1. Els canvis innecessaris. Sempre que sigui possible mantenir les rutines de la vida diària, és millor mantenir l’escola, la casa, els amics...
2. Les discussions davant dels nens.
3. Compensar-los amb regals, ni obligar-los a prendre partit per un dels dos.
4. Un procés legal sempre que sigui possible, i si no ho és, mantenir els fills al marge.

Respectar sempre:

1. El dret que tenen els fills d’estar i de conviure amb els dos pares.
2. Les relacions familiars que el nen tenia abans de la separació: avis, tiets, cosins.... I més endavant noves relacions, noves parelles, nous germans ....
3. Els sentiments que la separació dels pares pot produir: tristor, frustració, ràbia, etc...

La vitamina C no cura el refredat, perdoneu però algú ho havia de dir

El refredat comú és una causa molt freqüent de visites al metge i d'absentisme laboral i escolar. Hi ha més de 200 virus que poden causar refredat comú. Els símptomes dels refredats són secreció nasal , congestió , esternuts , mal de coll , tos , i de vegades mal de cap, febre i els ulls vermells.

Els sucs de taronja són un remei casolà molt estès per a guarir els refredats. No obstant això, un estudi ha revelat que la vitamina C poc pot fer per prevenir el refredat o per alleujar els seus símptomes. Les conclusions d’aquest estudi revelen que la ingesta de vitamina C no redueix el risc de la majoria de les persones de constipar-se. Així mateix, tampoc millora els molests símptomes ni disminueix els dies de convalescència.

Què la vitamina C no curi el refredat no vol dir que no tingui propietats, beneficis i funcions molt importants per la nostre salut, com:

• La vitamina C es necessària per la síntesis de col·lagen (component estructural de los vasos sanguinis, tendons, lligaments i ossos).
• La vitamina C es necessària per la síntesis de la carnitina, important per la producció d’energia dintre de les cèl·lules.
• La vitamina C també es important en la síntesis de noradrenalina, essencials pel funcionament del cervell.
• Prevé malalties degeneratives como el càncer i Alzheimer.
• Prevé l’aparició de malalties cardiovasculars
• La vitamina C es necessària per la salut de la nostra pell, facilita la cicatrització de les ferides i evita el envelliment prematur.
• Facilita la absorció d’altres vitamines i nutrients essencials

Hi ha una quantitat diària recomanada per cada vitamina, també per la vitamina C. Els requeriments van augment amb la edat, així els lactants precisarien d'una quantitat diària de 15 mg i els adolescents i adults al voltant de 100 mg. Alguns aliments són rics en vitamina C com el kiwi que té 99 mg de Vitamina C per cada 100 g, el pebrot vermell 225 mg, el pebrot verd 120 mg, la col 100, la llimona 80 mg, coliflor 70 mg, fresa 60 mg, espinacs 60 mg, el suc de taronja 56 mg, la taronja 50 mg, el tomàquet 13 mg.

L’escorbut, que es produeix per dèficit de vitamina C, causa debilitat general, anèmia, gingivitis i hemorràgies cutànies.

La vitamina C, tot i que no cura el refredat, es un aliment imprescindible dintre de l’alimentació del nois i noies.

Malalties eradicades o amagades?

El festival Sónar celebreat a Barcelona els dies 13 a 16 de juny d'aquest 2013 va tenir un convidat inexperat, el virus del xarampió. “29 persones afectades a Catalunya per un brot de xarampió iniciat al Sónar” (http://cort.as/6ex2). La majoria dels afectats eren adults entre 20 a 40 anys no estaven vacunats del virus. El xarampió es una malaltia molt contagiosa que es considera eradicada de Catalunya des de l'any 2000. Des de llavors s'han produit diferents brots, un al 2006 que va afectat prop de 400 persones, altre al 2010 amb 300 persones afectades, el del festival Sónar es el darrer per ara.

"La ONU confirma el primer brote de polio en Siria en 14 años y alerta del riesgo de contagio” (http://cort.as/6ex8) Els genets de l'Apocalisi s'han fet presents a Síria, la guerra, la fam, la mort i la pesta (la polio). La poliomielitis és una malaltia incurable, molt contagiosa i que també es considerava eradicada. La canalla és especialment vulnerable. La malaltia inflama i destrueix la musculatura. Quan la malaltia arriba a la musculatura pulmonar el pacient no pot respirar i cal confinar-lo en un pulmó d'acer. La debilitat muscular del pacient era tant gran, que li impossibilitava ni tant sol respirar. La maquina mantenia present la respiració. La foto que acompanya el text es prou il·lustrativa del que significava la polio a la primera part del segle XX, abans de la era vacunal. La foto es en blanc i negre i confiem en no disposar mai de la desgraciada oportunitat de poder fer noves fotografies.

“Un pitbull ha causat el segon brot de ràbia en Espanya des de 1966” (http://cort.as/4K5X), any en que aquesta malaltia es va considerar eradicada (només hi havia un altre brot en Màlaga en 1975). La ràbia es una malaltia que ataca al sistema nerviós i que pot ser mortal. La notificació d’aquest cas ha constituït una alerta de salut pública i s’ha declarat el nivell 1 d’alerta d’acord amb el “Pla de contingència per al control de la ràbia en animals domèstics a Espanya”, que ha afectat cinc àrees de restricció en el territori de Catalunya (Banyoles, Piera, Porqueres, Montcada i Reixac i districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona). El nivell 1 d’alerta es mantindrà fins a principis del mes de desembre.

Aquestes tres noticies d'aquest mateix any posen de manifests que no podem relaxar-nos amb els programes de vacunació humanes o animals. Es pot tenir la falsa impressió que les epidèmies de les malalties infeccioses són cosa del passat o del tercer mon. Pensar que vivim amb la seguretat del primer mon. Però no es així.

En el seu dia una coordinada campanya de vacunació mundial contra la verola va fer desaparèixer la malaltia de planeta. Altres malalties com el xarampió o la polio es considerem eradicades de Catalunya, no hi ha casos autòctons, però com veiem si que pot haver importats. En mon s'ha tornat tant petit que una alerta sanitària en qualsevol part del mon ha de ser considerada.

Assegureu-vos que el vostres fills o filles tenen la protecció vacunal adequada

Li heu doneu paga al vostre fill?

Hi ha un munt de pares que donen als seus infants una paga. Argumenten que els ajuda a aprendre sobre els diners, i les comença a ensenyar sobre la responsabilitat i el valor de les coses. També pot ser un bon argument davant de les demandes freqüents de llaminadures i/o joguines. Si tenen els seus propis diners, es pot ensenyar als nens sobre les compres que val la pena i las que no.

Però altres pensen que no s’ha de confondre la diferencia entre el valor i el cost de les coses. Pensen que donant una paga als nens més que educar sobre la gestió assenyada dels diners, estan abocant als fills a posar preu a les coses.

Una família es diferent a altre. Cada nen és diferent, i cada família té diferents idees i valors sobre els diners, i com gestionar-los. I està be que així sigui. Aquí teniu una magnifica oportunitat per prendre un camí o un altre segon el vostre parer com a pares. De totes dues direccions trobareu defensors i detractors, arguments a favor i en contra.

Si decidiu que donareu una paga, hi ha alguns temes a reflexionar.

Quan començar? Això dependrà molt del nen o nena i del sentit que vulgui donar-li a la paga. Al començament de la secundària els nostres fills són més independents. Ja van al “Insti”. Ja em tingut prou anys per donar lliçons sobre els diners i com s’han utilitzar. Pot ser el moment.

Quant s’ha de donar. En alguns suggereixen donar de 50 centaus a un dòlar per cada any d'edat . Si fem un canvi favorable als interessos dels nostres fills, mig a un euro per any d’edat. Però en realitat , no hi ha cap quantitat “correcta ". Una vegada més, vostè decideix.

Hauria d'estar vinculada a les tasques domèstiques o els resultats acadèmics? Està bo que aprenguin el concepte de que els diners s’han de guanyar, i no val només parar la mà. Però tampoc volem pagar-los per fer una feina que han de fer com a membres de la família, de manera que moltes famílies no els agrada pagar per les tasques domèstiques .

Si vol vincular d'alguna manera la paga a les tasques, pot pagar per cada tasca extra acabada, o simplement pagar una quantitat i esperar que dugui a terme aquelles tasques.

Tenim la feina feta ?

Vostè ho ha de decidir tot per avançat. Com la majoria de les qüestions de la criança dels fills , no hi ha res determinat. Vostè decideix quina mena de educació, sobre els diners o sobre altres coses, vol transmetre al seus infants. Ha ensenyar com han d’ajudar a casa i com augmentaran les seves responsabilitats amb la edat. Explicar com ser part d'una família significa certes responsabilitats i fer feines. Vostè ha de saber reconèixer i reforçar la feina feta. Vostè abans de pensar en la paga ha de haver ensenyat al seu infant el significat de conceptes com els diners i el valor i el preu de les coses.

Així quan el seu fill de 8, o de 10 o de 12 anys d'edat, li demani una paga, vostè sabrà què dir .