Durant la pandèmia per coronavirus les autoritats sanitàries han pres algunes mesures en determinades situacions que s’expliquen amb la lògica de la salut personal o de salut comunitària.
La salut personal és la nostra salut individual, la de cada persona en concret. La salut comunitària és l’estat de salut d’una població, d’un territori. Per exemple, un cirurgià opera un infant d’apendicitis, el seu acte quirúrgic té una gran incidència en la millora de la salut personal d’aquell infant malalt, però cap altre infant millora la seva salut. Per contra, la disminució de la contaminació de l’aire, per exemple, no es fa per a millorar la salut personal de cap infant en concret, vol millorar la salut comunitària. Dos tipus de salut, del tot indestriables perquè una i altre estan fortament relacionades, però que cal diferenciar per entendre la raó d’algunes de les mesures que es prenen. Un pediatra és un expert en la salut personal dels infants, un epidemiòleg és un expert en salut comunitària.
A les malalties infeccioses, com l’actual pandèmia per coronavirus, també hi ha dos nivells d’actuació, la de la salut personal i la de la salut comunitària.
En la fase més aguda de la pandèmia, recordeu com va haver una carrera per aconseguir respiradors. Els respiradors són uns aparells que mantenen la respiració dels malalts amb greus afectacions pulmonars. Un respirador és una eina fonamental en una unitat de cures intensives per salvar la vida d’un malalt (salut personal). El confinament que estén complint, i així ho han explicat de forma recurrent els mitjans de comunicació, s’ha fet no tant per salvaguardar la salut de cap persona en concret sinó per aplanar la “famosa” corba de contagi.
Portar mascareta té un baix efecte protector per evitar ser contagiat (salut personal), però s’ha comprovat que té un gran impacte per evitar la transmissió de la malaltia en la població (salut comunitària)
L’estratègia de la majoria dels països ha estat protegir la salut comunitària (confinament) per a controlar la salut personal (morts, hospitalitzacions), tot i que per exemple a Anglaterra, si més no al començament, es va considerar deixar de banda la salut comunitària i que la població majoritàriament es contagies i entomar els risc que això tenia per la salut personal, per controlar més ràpidament la pandèmia. Les persones que aquests dies es manifesten al barri de Salamanca de Madrid, més enllà del transfons polític, estan demanant que es deixi de banda la salut comunitari, possiblement amb l’idea que tenen prou medis per a assegurar la seva salut personal.
En aquest moment hi ha en marxa diferents estudis per trobar la forma de vèncer la pandèmia que poden fer confluir en dos línies d’investigació diferents. D’una banda, la recerca de nous fàrmacs antivirals que curin la malaltia (salut personal), i d’altre la investigació de vacunes (salut comunitària), per intentar evitar la circulació del virus entre la població.
Per a lluitar contra la pandèmia pel coronavirus no hi ha prou en protegir-se individualment de la malaltia, cal una protecció comunitària per solucionar el problema de salut que estén vivint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada