Hola, soc un virus

Hola, sóc un virus. El text del Dr. Jesus Martinez publicat el 7 de novembre de 2011 en el seu blog “El medico de mi hij“El medico de mi hij@” https://goo.gl/nAws4j ple d’humor i ironia.

Hola, sóc un virus, em dic rinovirus, quan arribo a un nas provoco el que els humans anomenen refredat, sóc cosí dels adenovirus i dels influença, tinc altres col·legues virus. La meva vida és curta però intensa, al voltant de tres dies. Durant aquest temps sóc invencible, no hi ha medicament o invent que pugui amb mi, quan arribo al nas d'un nen em començo a reproduir i desdoblar i formem una colònia gran amb tots els meus germans. El nen intenta expulsar-nos de qualsevol manera, fabrica mocs perquè no puguin arribar més amics meus, tus i esternuda per expulsar-nos fora, augmenta la temperatura del cos per intentar fastiguejar-nos, som sensibles a la calor, és com una guerra, intenta defensar-se però no té cap possibilitat contra nosaltres, les seves defenses encara no han madurat prou.

Un cop conquerit el territori intentem avançar en el que ells anomenen col·legi. Pobres nens !, és tan senzill que de vegades em fa vergonya envair-los tan fàcilment, tan abrigadets, sempre tancadets a classe, sense sortir a airejar-se al pati, és com guanyar una cursa a un coix. Saltem per l'aire en les gotes dels esternuts, però a mi m'agrada més saltar dels mocs a les mans dels ganàpies i d'aquí tornar als nassos o també mitjançant els ulls, la conjuntiva és tan finita i humida, és com una porta que m'està trucant.

Aquí s'està molt còmode, amb la classe ben tancada perquè no es ventili, ningú es renta les mans, els nens amb quatre capes de roba i prenent xarops que no ens fan res i fins i tot algú pren antibiòtic que ens fa riure, a les bacteris si però a nosaltres, ja, som indestructibles.

Aquest matí hem envaït els meus amics i jo a un nen, portava tants capes que no podia ni moure’s, ha estat fàcil, el body, uns leotards pujats fins les aixelles, pantalons de pana, un polo, una dessuadora, un super abric polar i una gorra de llana i això que estem a la tardor. Estem en el nostre brou calentets, millor!, però de sobte el nen ha reaccionat, ha començat a pujar la temperatura a 39 graus gairebé 40, estàvem els meus germans i jo marejats, atordits per aquesta reacció, encara sort que han actuat ràpid els grans i li han donat ibuprofèn per baixar la temperatura, un alleujament perquè jo em veia fregit. A més li han donat un xarop per als mocs que li ha afluiat la panxa i amb la diarrea el nen està més feble i ens facilita l'avanç cap a la victòria final.

Ui, que ja han passat tres dies, adéu, que ens anem.