Quan consultar a urgències? Com saber si el meu fill està malalt?

Sabré si el meu fill està malalt? I quan de malalt està? Sabré diferenciar si el meu fill està només una mica malalt, o greument malalt? Aquestes són preguntes que tots els pares s’han fet en algun moment.

Cada any molts nens són visitats al serveis d'urgències. Una urgència es aquella situació on la família o el pacient considera necessària la intervenció immediata d'un professional sanitari. Una emergència es aquella situació on la no intervenció immediata d'un professional sanitari pot tenir algun risc per la salut del pacient.

En un hivern normal, per exemple, un nen pot arribar a fer de mitjana sis o més refredats, però només un parell d’aquests podríem ser problemàtics. Les malalties són especialment comuns entre els nens petits de la guarderia o l'escola. Els germens gaudeixen propagant-se entre els petits de les escoles bressols. Si un nen comença a tossir o vomitar, es fàcil que el segueixin altres companys de classe o els germans.

Afortunadament, amb una mica de descans, una dieta suau amb abundants líquids, un pessic de paracetamol o ibuprofè i forces “mimis”, la majoria dels nens curem les seves malalties. És estrany que els nens es posin greument malalts – per això és important que els pares siguin capaços de reconèixer quan succeeix. Aquí teniu uns signes que els pares heu de tenir en compte:

1. Dificultat per respirar. Això no vol dir tenir el nas molt congestionat, o una tos que va i ve. Em refereixo a una tos molt persistent, o a una respiració ràpida, o a que se li marquin les costelles quan respira, o a dificultat per parlar (o al plorar en un nadó), o amb aspecte pàl·lid.  
2. Letargia. Preocupa si un nen està excessivament endormiscat o feble – no tant que faci migdiades llargues, més aviat que sigui difícil de despertar, que no vulgui bellugar-se ni fer res. També preocupa si sembla confós, desorientat o té algun problema per fer coses habituals (caminar o usar els seus braços i mans).
3. Dolor sever que no millora. Els nadons i els nens petits poden mostrar el dolor amb un plor inconsolable. Sobrevalorem i sobretractem la febre i infravalorem i infratractem el dolor, i el dolor sever es una situació que no s'ha de menysprear.
4. Vòmits. Els nens que no poden mantenir res a l'estómac (especialment si a més a més hi ha diarrea), poden acabar fent una deshidratació.
5. Deshidratació. Es pot dir que un nen està deshidratat, si orina molt menys, té la boca seca o no té llàgrimes quan plora. 
6. Una febre alta (39ºC o més) que no baixa amb medicaments. Qualsevol nadó de menys de tres mesos d'edat amb qualsevol grau de febre ha de ser valorat. Alguns nens amb problemes mèdics poden necessitar ser visitats d’urgències amb una temperatura inferior al 39ºC. Però, en general, són les febres altes, persistents, que no baixen o es tornen a repetir les que ens preocupem. 
7. Si apareix una erupció amb taques com morats. Si les taques són de color vermell fosc o porpra, i no canvien de color al pressionar-les, no importa quina sigui la mida han de ser valorades.

Hi ha un darrer punt a considerar, tot i que no sigui a la llista, si hi ha alguna cosa que el seu fill fa, o no fa, i que realment li preocupa, busqui un professional que ho valori. Els professionals sanitaris, metges i infermeres, tenim molts coneixements, però els pares coneixen millor els seus fills. La experiència dels anys m’ha fet respectar, sincerament, les opinions dels pares.

Tots aquests símptomes, sense descuidar aquest darrer, són senyals d'una malaltia greu o una complicació greus d'una malaltia lleu, i obliguen a una visita a urgències.