Té vosté una pistola a casa?

Té vosté una pistola a casa?Per què la llei mordassa de les armes de foc a Florida espanta a alguns metges?

El Tribunal d'Apelacions de Florida en el seu afany de fer complir la llei que impedeix al metges d'aquest estat preguntar als seus pacients si tenen un arma de foc a casa va escriure que "la bona pràctica de la medicina no requereix investigar sobre asumptes irrellevants i privats".

Estats Units com cada país té les seves singularitats que de vegades poden ser difícils d'entendre des de la nostre mirada. La possesió d'armes de foc en aquell país es considera com un dret de les persones. D'altre banda, mentre el Govern federal intenta publicar lleis per limitar la possesió d'armes, un estat com a Florida prohibeix als metges preguntar per les armes de foc.

La possesió d'armes de foc no és un fet sanitariament irrellevant. Algunes dades ens poden ajudar a entedre la situació. Als Estat Units, cada dia, 53 persones fan servir un arma de foc per teure's la vida. El CDC (Centre per Control i Prevenció de Malaltia) afirma que de les 31.000 morts per arma de foc que es produixen cada any 19.000 van ser suicidis. Als Estats Units hi ha 270 millions d'armes de foc en mans de la població. El 85% del intents de suicidis amb arma de foc, són exitosos, per contra només el 2% dels intents amb pastilles. 

L'Aliança Nacional per les Malalties Mentals confirma que els estats amb més armes de foc tenen nivells de suicidis més alts. Aquesta associació opina que correspon als profesional de salut i als familiars dels pacients amb intencions suicides actuar i limitar l'accés a les armes de foc. 

Algunes dades pediàtriques, 9 nens o joves es treuen la vida cada día per accidents amb armes de foc. El 80% de les morts per armes de foc no intencionades en nens menors de 15 anys succeixen a la llar. 

A Espanya les xifres són altres, "només" hi ha 90 homicidis cada any per arma de foc, lluny del 414 d'Italia o el 158 d'Alemania.

El que volen els professionals sanitaris d'Estat Units, com tots els professionals sanitaris, és ajudar als seus pacients a estar sans. No sembla que tinguin un interés especial en fiscalitzar als seus pacients. Estic segur que cada dia els professionals de Florida pregunten als pares sobre diferents aspectes de la criança dels seus fills. Cada dia els professionals interroguen als pares sobre com alimenten o com fan dormir els seus fills. Cada dia els professionals demanen als adolescents sobre possibles relacions sexuals sense protecció, i no ho fan amb l'intenció de fiscalitzar la seva vida ni per tenir una conversa irrellevant. 

A alguns professionals els espanta que aquesta llei faci més perilloses les armes de foc, i més difícil que els professionals de la salut puguin ajudar als seus pacients. Preocupa als redactors de la llei que la gent pugui sentir que no pot deixar de respondre a les preguntes que li fa el professional de salut tot i que no vulgui respondre. Una discussió no resolta. L'actitut paternalista del professional de salut que sap amb seguretat el que convé al pacient, fins i tot millor que el propi pacient és una manera d'exercici la professió sanitaria decimonónica. Una actitut que porta als pacient a una posició d'incapacitat per atendre la seva salut o la dels seus fills. A cada visita em toca preguntar o donar consells, però sense imposar ni jutjar. És un canvi de paradigme, no són sanitaris pel malalt, són sanitaris amb el malalt.