BON NADAL

... (Lc 2, 6-7) i va esdevenir que estant ells allà, es van complir els dies del part. I va donar a llum al seu fill primogènit, i el va embolicar en bolquers, i el posà en un pessebre perquè no hi havia lloc per a ells a la fonda....

Com retirar el xumet

Els bebès xuclen contínuament perquè la succió els relaxa i els dona benestar. L'ànsia per la xuclar varia d'un bebè a altre. Entre els 2 i els 4 mesos es quan es fa més ús del xumet. L'ús del xumet, si es que volem trobar-li una avantatge, pot evitar l’hàbit de xuclar-se el dit, un hàbit aquest difícil d'eliminar i que pot provocar un defecte anatòmic a la boca més important que el xumet. L'ús del xumet ajuda a prevenir la mort sobtada.  Els xumets més adequat són els de tipus anatòmics (petits i plans), perquè produeixen menor deformació en la dentició.

Consell sobre el xumet:

1. No donar el xumet fins que la lactància estigui ben establerta.
2. Vigili que el xumet sigui d'una sola peça
3. No cordi el xumet mai al coll podria ser causa d'asfíxia
4. Rebutgi xumets amb líquid o altres materials al interior
5. No posi mai en el xumet substancies dolces com sucre, mel o llet condensada, pot fer malbé la dentició del seu fill
6. Examini el xumet regularment per comprovar que no esta deteriorat, pot trencar-se o deixar anar trossos. Canviï’l si no està bé.
7. Si el seu fil fa servir xumet, no se’l oblidi quan ha de viatjar, es una bona idea deixar un al cotxe. També porti el xumet quan ha d'anar a la visita al pediatra, més encara si toca vacuna.
8. En els viatges en avió es convenient portar-lo, especialment durant el enlairament i l'aterratge. Ajuda a evitar el molest dolor d'orelles que pels canvis de pressió.

Recordi:

1. Tot i que siguin anatòmicament correctes és convenient fer servir el xumet el menor temps possible i que no s'acostumi a portar-lo a la boca tot el dia.
2. No doni sempre el xumet quan plori. Tracti de calmar-lo d'altres maneres.
3. Després dels 6 mesos el xumet no hauria de sortir del bressol i fer-lo servir únicament per agafar el son.
4. La succió (xumet o biberó) no s'ha de mantenir després dels 18 - 24 mesos.
5. A partir de l'any cal començar a retirar el xumet. Primer deixant-lo únicament per la nit i posteriorment retirar-lo totalment.
6. Doni'l un ninot com a substitut del xumet per a conciliar la son.
7. El relat del intercanvi de joguines pel xumet amb la “màgica” participació de Papa Noel o els Reis d'Orient és ja un clàssic.
8. Faci la transició de la manera més agradable possible. No faci servir la força o la humiliació per obligar-li a retirar el xumet. Tot aquest procés s’ha d'acabar abans dels 2 anys. i que siguin anatòmicament correctes és convenient fer servir el xumet el menor temps possible i que no s'acostumi a portar-lo a la boca tot el dia.
9. No doni sempre el xumet quan plori. Tracti de calmar-lo d'altres maneres.
10. Després dels 6 mesos el xumet no hauria de sortir del bressol i fer-lo servir únicament per agafar el son.
11. La succió (xumet o biberó) no s'ha de mantenir després dels 18 - 24 mesos.
12. A partir de l'any cal començar a retirar el xumet. Primer deixant-lo únicament per la nit i posteriorment retirar-lo totalment.
13. Doni'l un ninot com a substitut del xumet per a conciliar la son.
14. El relat del intercanvi de joguines pel xumet amb la “màgica” participació de Papa Noel o els Reis d'Orient és ja un clàssic.
15. Faci la transició de la manera més agradable possible. No faci servir la força o la humiliació per obligar-li a retirar el xumet. Tot aquest procés s’ha d'acabar abans dels 2 anys.

Decàleg de la grip. Consells per protegir els seus fills en aquesta temporada de grip.

Encara no ha començat de forma epidèmica la grip si ens fixem en el darrer informe de vigilància de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya. 

La grip és una infecció respiratòria (del nas, la gola i els pulmons) causada per una varietat de (soques) del virus de la grip que circulen en les comunitats cada any. La temporada de grip comença generalment al desembre i amb diferents pujades i baixes arriba fins al febrer. Els símptomes de la grip inclouen febre, mal de cos, tos i congestió. La vacuna es la millor manera de prevenir la grip. L'Acadèmia Americana de Pediatria donar els següents consells addicionals per aturar la propagació dels germens de la grip:

1. Tossi i esternudi en un mocador d'un sol ús. Si vostè no té temps per aconseguir un mocador, doblegui el braç i esternudi o tossi en el. Ensenyi als seus fills a fer el mateix. 
2. Utilitzi mocadors de paper per netejar els mocs i els esternuts. Tiri el paper a les escombraries després d'usar-lo. Utilitzi una màscara si té molta tos o esternuda amb freqüència. 
3. Eviti petonejar al seu fill en o al voltant de la boca o la cara quan algú dels dos està malalt. 
4. Assegureu-vos que tots es rentin les mans abans i després d'entrar en contacte proper amb algú que té la grip. Totes les persones s'han de rentar les mans amb aigua tèbia i sabó durant almenys 15 segons (gairebé tan llarg com la tornada del "Joan petit quan balla"). També són útil els netejador de mans sense aigua, especialment quan no disposem d'aigua. 
5. No permeti que els nens comparteixen xumets, tasses, culleres, forquilles, draps o tovalloles. Mai comparteixi raspalls de dents. 
6. Renti els plats, forquilles, gots i culleres amb aigua calenta i sabó o al rentaplats. 
7. Canvi les tovalloles de tela amb freqüència i renti'ls amb aigua calenta. 
8. Netegi totes les superfícies, i les joguines, amb un desinfectant o sabó i aigua calenta. Els virus poden viure més de 30 minuts en les portes, tauletes i fins tot joguines. 
9. Mantingui, en particular els nens, lluny del fum de tabac. Els nens que estan exposats al fum del tabac tenen un major risc de malalties respiratòries. 
10. Eviti tocar-se els ulls, el nas o la boca si no té les seves mans netes, per evitar contagiar-se accidentalment amb els germens que hi ha en el medi ambient.

Com sobreviure als tiberis d'aquest mes de desembre

Encetem el mes de Nadal. El mes dels tiberis. Abans de festes, un preescalfament, amb els menjars d'empresa o amb amics, després per festes una cadena que va des del sopar de nit bona, dinars de Nadal i Sant Esteva, sopar de cap d'any, dinar de primer d'any, per concloure amb el tortell de reis. Farem àpats que possiblement dupliquin en calories les nostres dietes habituals. És difícil dir que no quan ets el convidat i tot el que et posen davant es tant apetitós.

Els perills de un súper àpat poden ser des de un simple mal de panxa o acidesa fins còlics, atacs de gota o problemes coronaris en persones susceptibles.

Com passar unes bones festes i no morir en el intent ?

Alguns consells pràctics:

1. No vagi famolenc als menjars. Prengui abans d'anar alguna cosa, com un tros de formatge, per calmar la seva fam.

2. Sigui selectiu amb els entremesos. Eviti els fregits.

3. Mengi una bona ració d'amanida de primer.

4. Mengi poc a poc. Mastegui acuradament els aliments, parli amb els altres comensals entre mos i mos. Els menjadors lents tendeixen a menjar menys aliments.

5. Begui abundant aigua durant els menjars. Controli el consum de begudes alcohòliques o ensucrades.

6. Si va a un bufet lliure. Busqui la taula més allunyada possible del menjar

7. Augmenti el seu temps habitual d'exercici pera a cremar l’excés de calories.

8. Torneu als habituals, i millors, hàbits alimentaris ràpidament.

Per unes festes saludables

Dia Mundial de la SIDA 2014. Tanquem la bretxa

La síndrome d'immunodeficiència adquirida, SIDA, és una infecció produïda pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) que ataca el sistema immunitari i debilita els sistemes de vigilància i defensa contra les infeccions i alguns tipus de càncer. A mesura que la infeccions avança la immunitat del pacient es torna cada vegada més deficient per combatre les infeccions.

Cada 1 de desembre, Dia Mundial de la SIDA, diferents organitzacions internacional proposen que les persones de tot el món uneixen esforços per generar una major consciència del que suposa la SIDA i mostrar solidaritat internacional davant la pandèmia. El Dia Mundial de la SIDA constitueix una oportunitat per tancar la bretxa en tots els aspectes entre tots els pacients amb SIDA. Aquest és precisament el lema de OMUSIDA d'aquest any: Tanquem la bretxa. Tancar aquesta bretxa ha de servir per facilitar l'accés de totes les persones als serveis sanitaris que necessiten:

1. Facilitar l'accés a les proves dels sida als 19 milions persones que es calcula que desconeixen que són seropositius.
2. Facilitar l'accés al tractament als 35 milions de persones que pateixen sida i que els poden salvar la vida.
3. Facilitar l'accés al tractament a tots els nens amb sida i no només al 24% com a passa ara.
4. Facilitar l'objectiu d'acabar amb l'epidèmia de SIDA per 2030.

El dia universal del nen. El dia de la reivindicació dels drets dels infants

Avui fins i tot Google fa un recordatori del Dia Universal del Nen. La Organització de Nacions Unides va declarar el 20 de novembre Dia Universal del Nen, en commemoració de l'aprovació en aquesta data del 1959 de la declaració de drets dels infants.

Després de quasi 50 anys els drets dels infants encara no estan prou protegits. Només cal recordar que aquest any els premi Nobel de la Pau ha estat concedit a dues persones que lluiten en favor del dret a la educació i al no treball infantil.

M'atreveixo a recomanar-vos la lectura de la resolució, sobre el drets dels infants, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides. El Parlament de Catalunya va editar al 2009 dintre de la col·lecció "Els quaderns del Parlament" un publicació dedicada als drets dels infants. Aquest quadern explica de forma entenedora als nens i nenes que i quin són els drets dels infants. Em sembla una lectura aconsellable per a pares i fills.

Posa'l a dormir cara amunt !!!

La síndrome de la mort sobtada del lactant es una mort sobtada i inexplicable de un nen de pocs mesos, mentre dorm. A Catalunya, com a tot el primer mon, era una de les causes principals de mortalitat dels nens menors d’un any. S’ha relacionat entre altres causes amb la postura de dormir dels lactants. Des de fa un parell de dècades que s’aconsella als pares que posin a dormir als lactants de panxa a enlaire s’ha reduït considerablement la presència d'aquesta síndrome.

http://enfamilia.aeped.es/prevencion/ponle-dormir-boca-arriba

El seu infant fa soroll amb els dents quan està dormint. Cruix les dents?

Si passeu pel dormitori del vostre fill a la nit i sentiu un soroll o esta fent una ganyota, és probable que estigui cruixint les dents. El terme mèdic pel cruixir de les dents es bruxisme. El bruxisme és un moviment de la mandíbula no funcional, de caràcter voluntari o involuntari que pot estar present tant de dia como durant la nit o en tots dos moments, i que es manifesta habitualment com una fricció, com prémer o colpeix de les dents.

El bruxisme es més freqüent del que penseu. Fins 3 de cada 10 nens cruixen les dents abans de complir els 5 anys, la majoria de les vegades, però no sempre, desapareix després dels 6 anys. Diferents autors posen de manifest la existència d’un altre punta de màxima incidència cap els 35-40 anys.

Causes de cruixir de dents

Ningú sap exactament per què alguns nens o adults cruixen les dents. Algunes malalties presenten bruxisme entre el seus símptomes: La síndrome de Rett, la síndrome de Gilles de la Tourrette, o malalties pròpies del adult com la malaltia de Parkinson. L'estrès és un factor contribuent, però tot i que l'estrès i l'ansietat poden contribuir a cruixir les dents, no està clara la connexió entre els problemes conductuals i el bruxisme.

Generalment no és motiu d'alarma, de fet sembla molestar més als companys d’habitació que al propi nen.

Què fer si el seu fill cruix les dents. Alguns consells útils:

• Busqueu la causa. L'estrès pot fer que els nens cruixen les dents a la nit. Parli amb el seu fill per saber el que li està molestant o preocupant i ajudi a trobar una solució al problema.
• Ajudi al seu fill a relaxar-se. Feu una rutina relaxant abans d'anar a dormir. Una dutxa calenta, música relaxant, respiracions profundes, un got de llet calent o un llegir un llibre poden ajudar a que el seu fill s'adormi d'una manera més relaxada.
• Consulti al dentista. El bruxisme es un procés que habitualment desaparèixer de forma espontània i no és un motiu d’alarma. No obstant això si el seu fill es desperta regularment amb un dolor a la mandíbula, consulti al dentista per determinar si el bruxisme està afectant les dents del seu fill. De vegades un protector bucal (similar als protectors bucals esportius) pot ser necessari.

Tot Sants o Halloween?

Demà i demà passat son respectivament el dia de tots sants i el dia de difunts. Aquest dos dies, molt marcats al calendari, tenien a casa nostre uns rituals tradicional característics que s'han perdut pràcticament.

Demà, tots sants, segon la tradició no es la festa de tots els sants com diu el seu nom sinó el dia d'aquells sants que no tenen un dia fixat de celebració i que no als trobarem a llarg del calendari. Entre altres podem trobar Sant Hoïsme, Sant Nundinari, Sant Zanon, Sant Elpodi, Sant Invent o Sant Verano. Ja no troben nen que portin el nom d'aquests venerables sants i hem de reconèixer que realment no ho suposat cap mancança.

Fins i tot la climatologia ha canviat. Deien els nostres avis: “Per Tots Sants; capes i mocadors grans”; o “Per Tots Sants; desa el vano i treu els guants”. Però els darrers anys no hem tingut temps de capes, mocadors grans o guants, més al contrari ens calia el vano.

Que tots sants i el dia de difunts es celebri en aquest moment del any no es casual. Ara es el moment de la sembra i igual que s'enterren els difunts a la terra esperant la seva resurrecció, el pagès soterra les llavors esperant un renaixença generosa en forma de gra.

El dia de Tots Sants tenia abans una doble cara. El mati era el moment de la festa, de menjar panellets, castanyes o magrana i de fer ball. A la tarda i al dia següent, dia de difunts, calia agafar el barret o la mantellina i anar al cementiri a pregar pels morts. També el dia de difunts s'havia de buscar el moment per anar a alguna de les misses de difunts que durant el matí feien a totes les esglésies. A més a més, durant tot el dia sonaven les campanes amb aquell toc melangiós, el toc de difunts, que invitava a l'oració i el recolliment.

Avui hem donat la volta a les tradicions com si fos un mitjó. Si abans sacralitzàvem la mort (memento mori; recordeu la mort) ara s'ha banalitzat fins al punt que en comptes de tots Sants o dia de difunts s’hauria de dir Halloween a Port Aventura.

Aquestes antigues tradicions, una mica passades de moda avui, facilitàvem explicar i apropar (potser massa) el concepte de la mort als infants. He fet aquest repàs de aquestes mig abandonades tradicions amb l'objectiu de recordar als pares la necessitat de preparar el com i quan explicar el concepte de la mort als infants.

Podeu trobar normes per a parlar de la mort als nens a la meva pagina (http://cort.as/JAiG) o al blog (http://cort.as/JAi-)

Bona castanyada!!!!

Quin calçat convé als infants?

Les sabates són de gran importància en el desenvolupament, sobretot pels més petits. Aquí teniu alguns consells per escollir un bon calçat infantil:

1. Als primers mesos de vida, només cal mitjons o peücs per protegir del fred.
2. El nens no ha de portar sabates fins que no comencin a caminar.
3. Caminar descalç per terreny irregular afavoreix el desenvolupament.
4. Les sabates han de ser de materials transpirables i flexibles, amb una sola prou flexible per permetre la mobilitat de les articulacions dels peus.
5. Les sabates han de subjectar però no pressionar als peus. Les sabates embotinades no són adient per a nens perquè impedeixen la mobilitat del turmell.
6. Les sabates han de tenir una punta prou ampla perquè es puguin moure els dits lliurement.
7. Les sabates han de ser d’1 centímetres major de longitud que el peu (en relació al dit més llarg). Si son massa grans dificultarà la marxa dels nens.
8. Canviï tant sovint com faci falta les sabates perquè siguin apropiades a la mida del peu.

Podeu trobar mes consell del Collegi Oficial de Podòlegs de Catalunya a la meva pagina. (http://www.fcodinagarcia.cat/planes/consells/calcat.html)

Els telenotícies i els infants

Aquesta setmana ha vingut a la consulta una nena que havia perdut la gana i que vomitava. No tenia cap malaltia a la panxa. La nena deia que estava espantada per “lo del Ébola”.

Tots els pares sabem que hem de evitar als nostres infants pel·lícules, amb contingut sexual èxplicit o violència màxima, que són desapropiades per la seva edat. Però també són plenament conscients dels continguts dels mitjans de comunicació apropiats?

Aquestes darreres setmanes he vist per la “tele” gent vestida amb una roba quasi d'astronauta, tapades de plàstic groc de cap a peu i que atenien a pacients tirat sobre lliteres amb un trist aspecte. Ens han mostrat homes vestits de negre també de cap a peu amb un gabinet a la mà amenaçant de tallar el coll a un altre home agenollat amb una granota taronja. No semblen imatges adients per infants.

Els mitjans de comunicació tenen una vella discussió sobre com destriar la informació del espectacle (morbós) a la seva feina. Independentment de la discussió dels professionals de la informació els pares tenim el deure de protegir al nostres infants. I aquí es posa clarament de manifest que protegir als nostres infants va més enllà de evitar que posin els dits al endoll. A més a més del deure dels pares, la població té dret a exigir als mitjans que es respecti escrupolosament el espais de horari infantil. S'han de establir sancions prou dissuasòries per a que ningú deixi d'aplicar les normes.

Aquesta setmana a la pakistanesa Malala Yousafzai i a l’indi Kailash Satyarthi li han estat concedit el premi Nobel de la pau per, al meu entendre, la defensa de un mateix dret dels nens o nenes observat des de dos punts de vista diferents. Malala es una lluitadora pel dret dels tots els nens i especialment de totes les nenes a la educació. A Satyatthi li ha estat concedit per la seva lluita en contra el treball infantil. Si els nens i nenes van a treballar no poden anar a la escola, i igualment si el nens i nenes van a la escola no van a treballar, per això penso que defensen bàsicament el drets dels infants a rebre una formació adequada. Una societat sense formació es una societat sense futur.

A casa nostre on tenim afortunadament assegurat el dret a la educació universal i al no treball infantil està bé reivindicar el dret dels nens i nenes de créixer en un entorn segur i protegir en el sentit més ampli de les paraules.

Com a pares tenim la responsabilitat de decidir que han de veure els nostre fills i també d'exigir la adequació dels continguts als horaris infantils protegits.

Que necessiteu saber de la vacuna de la grip?

Quan arriba la tardor, la caiguda de les fulles i la vacuna de la grip. 

A la tardor comença la temporada de grip, és el moment de vacunar-se. La campanya de vacunació de enguany comença el 13 d’octubre.

La grip és una malaltia causada pels diferents virus de la grip. Les persones amb grip tenen febre i tos, però també mal de coll, mocs, dolors musculars, mal de cap, vòmits o diarrea, que pot durant fins a una setmana. Mentre que per a algunes persones pot ser tot just com un mal refredat, per altre molta gent, pot ser molt greu. La possibilitat de patir complicacions de la grip, com pneumònies, sinusitis, infeccions d'oïda o deshidratació, es freqüent. Pels pacients dels grups de risc la grip pot ser realment una malaltia greu. Són aquest pacients de risc on la vacuna està encara més recomanada:

1. Asma moderat - greu o malalties pulmonars cròniques
2. Malaltia cardíaca significativa
3. Trastorns immunosupressors i oncològics
4. Infecció per Sida
5. Malalties neuromusculars greus
6. Obesitat mòrbida
7. Síndrome de Down o altres trastorns genètic amb factor de risc
8. Malaltia inflamatòria intestinal crònica
9. Anèmies. Pacient sense melsa
10. Malaltia hepàtica crònica
11. Malalts amb tractament amb àcid salicílic
12. Malaltia renal crònica
13. Malaltia metabòlica incloent diabetis
14. Nens o adults que conviuen amb malalts de risc
15. Dones embarassades
16. Adults majors de 60 anys

La vacuna protegeix contra 3 tipus de virus de la grip (A/Califòrnia/7/2009 (H1N1). A/Texas/50/2012(H3N2). B/Massachusetts/02/2012), que són els més susceptibles de causar infeccions durant la temporada. Abans dels 9 anys la primera vegada que es rep la vacuna contra la grip es necessita una dosi posterior almenys amb un mes de diferència per assegurar una bona cobertura. Però només la primera vegada, després amb una dosis ni ha prou.

Recordeu també, que la vacunació antigripal no és només bona per la vostra salut. Quan més persones reben la vacuna contra la grip, menys grip en general hi ha i tots estem més protegits.

La vacuna contra la grip és molt segura. No pot causar la grip. En general, els efectes secundaris són lleus com dolor lleu en el lloc de la injecció, febre baixa al dia o els següents dos dies de la vacunació, especialment després de la primera dosi de la vacuna. L’administració de paracetamol alleujar la febre o el dolor que la vacuna pot produir.

Hi ha poques contraindicació per la vacunació de la grip, no es pot vacunar si hi hagut una reacció al·lèrgica prèvia a la vacuna o si es al·lèrgic a algú dels seus components. Cal evitar la vacunació en el transcurs de una malaltia aguda febril. El nens no es podem vacunar abans dels 6 mesos. La lactància no contraindica la vacunació

Trobareu un vídeo molt il·lustratiu al canal de salut de la Generalitat : http://cort.as/HDlf

Què és la malaltia de mà-peu-boca?

La malaltia de mà-peu-boca és una infecció viral que es veu amb més freqüència en els nens i nenes entre un i deu anys, que en el darrers any ha augmentat la seva freqüència. La malaltia s’observa més freqüentment en els nens i nenes però tampoc es excepcional trobar-la en adolescents i adults joves.

 La malaltia de mà-peu-boca provoca petites però molt doloroses vesícules a la gola, genives, llengua i també a la part interna de les galtes. En les mans, plantes dels peus i l’àrea del bolquer apareix una granissada amb vesícules. Els pacients poden presentar febre i falta de gana acompanyant al quadre clínic.

El pediatre no necessitarà habitualment més que l'examen físic per avaluar els símptomes i símptomes i fer el diagnòstic. Les exploracions complementàries només són necessàries si hi ha complicacions.

No hi ha un tractament específic per aquesta malaltia. Com en altres malalties víriques és possible que el pediatre li recomani paracetamol per a controlar la febre del seu fill i alleujar les molèsties de les vesícules de la boca. Una dieta tova i a temperatura ambient (ni massa freda ni massa calenta) pot ajudar.

A la majoria de casos, els nens i nenes es recuperen d’aquesta infecció en un termini de 7 a 10 dies sense seqüeles. Els enterovirus, virus causant d’aquesta malaltia, poden presentar molt ocasionalment complicacions del cor o meningis.

No hi ha cap vacuna disponible per la prevenció de la malaltia mà-peu-boca. Els bons hàbits de rentat de mans ajuden a reduir les probabilitats de propagar aquest i altres virus. Quan un nen o nena emmalalteix de mà-peu-boca, s'ha d'abstenir d’assistir a l'escola, a la piscina o la llar d'infants durant els primers dies de la malaltia.

Si el seu fill es queixa de molt mal de coll, mal al pit, respira amb dificultat o està ensopit consulti de nou al seu pediatre. La dificultat per empassar ocasionada per les vesícules bucals, poden provocar-li problemes d’alimentació.

Aquest nen plora per tot?

Aquest estiu he tingut el “plaer” en més d’una ocasió de tenir al Martí i la seva família prop meu a la platja. El Martí es un nen que fa moltes i moltes rebequeries. Les rebequeries són una part normal del desenvolupament del Martí a la seva edat. Pot ser que sigui difícil recordar això en el fragor de la batalla, quan el Martí està tirat a terra en una botiga, o quan estàs a la platja pren el sol, però és realment un segell distintiu de la primera infància. Que les rebequeries són part del desenvolupament és fàcil d’assegurar, la possibilitat de prevenir-les té una resposta més complexa i complicada.

Si entenem per què succeeixen, potser estarem més a prop de prevenir-les. Les rebequeries ocorren fonamentalment per necessitats fisiològiques. La causa més habitual de la rebequeria és quan el nen necessita alguna cosa fisiològica bàsica, com menjar, dormir... Si va a fer un encàrrec abans de la migdiada o l'hora del berenar, té tots els “números” de la Grossa per una crisis en la botiga.

Penseu després de una enrabiada del vostre fill quin era l'escenari: Quina era la situació? Quina hora era? Estava famolenc?... 

Que s’ha de fer:

1. Tingui expectatives realistes . Per exemple, no és realista esperar que un nen esperi pacientment i en silenci durant dues hores el menjar en un restaurant de luxe. Però és realista pensar que el seu fill podria seure uns 30 minuts en un restaurant familiar amb les distraccions adequades.
2. Estigui preparat/da . Això va de la mà amb tenir expectatives realistes. Si vostè sap que tindrà una llarga espera (viatge en cotxe...), és una bona idea portar activitats i joguines amb vostè per mantenir al seu nen distret. La seva joguina favorita, menjar, lectura o llibres d'activitats, i fins i tot dispositius electrònics que quan s’usen amb prudència són adequats en la prevenció de les rebequeries.
3. Avanci’s als esdeveniments. Això ve de la mà dels trets del comportament del seu fill. Per exemple: Expliqui abans d’anar la propera festa de aniversari a la que sigui invitat per a qui són els regals i qui els ha d’obrir. Com sempre en nen petits, no faci aquesta preparació amb massa anticipació ( en nen només ni amb massa repetició per evitar induir ansietat en el nen.
4. Mantingui les normes. Els preescolars necessiten rutines i repetició. Mantenir sempre les normes sobre les regles de comportament en una botiga o el restaurant és el camí per a prevenir les enrabiades en el futur.
5. Estigui atent als indicis. Les rebequeries tenen un creixem exponencials. Controlar els primers ploriqueig pot evitar el haver de sufocar una crisi en tota regla.
6. Eviti els llocs molestos. A una botiga amb molt de sorolls, amb la musica a tota maquina o plena de gent, pot ser que sigui una bona idea anar-hi sense el seu fill, si és possible.
7. Vostè coneix el seu fill millor que ningú. Saber com es el seu fill es molt útil en la prevenció d'aquestes rebequeries públiques. Per exemple, si el seu fill es un “belluguet”, és una bona idea tenir-lo a cremant energia en el parc abans que esperar que s'assegui en una cadireta un llarg període de temps.
8. Premiï el bon comportament.  Faci’l el seu sopar favorit, deixi’l triar la emissora de ràdio de camí a casa, o jugui amb ell a alguna cosa que només fa en ocasions especials. De la mateixa manera, si trenca les regles, ha de saber que hi ha conseqüències.

No totes les rebequeries d’en Martí es poden prevenir, però si els pares paren atenció a aquests consells, poden començar a modificar comportaments i a prevenir alguna.  Si les rebequeries d’en Matí consumeixen massa temps i massa energia, o molesten en el funcionament de la família, els pares haurien de parlar amb el seu pediatre. Ell o ella pot recomanar-li normes de comportament o la remissió a un psicòleg infantil si es el cas. Els pares de Martí poden trobar mes informació a la pagina de la Societat Espanyola de Pediatria: http://enfamilia.aeped.es/edades-etapas/rabietas-en-nino-pequeno

Decàleg de prevenció d'accidents de la Associació Espanyola de Pediatria

El suïcidi una mort evitable? Decàleg per ajudar als adolescents

El passat dimecres 10 de setembre, Dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi, es fomenten a tot el mon mesures per a prevenir els suïcidis. El suïcidi constitueix un problema de salut pública de primer ordre i en part evitable. 

El suïcidi és la causa de la meitat de les mort violentes al mon i això significa quasi un milió de víctimes a l'any. L’any 2011, a Catalunya, es van registrar 485 defuncions per suïcidi. A més a més, almenys 20 persones intenten suïcidar-se per cada una que ho aconsegueix. El suïcidi preocupa especialment perquè és una de les primeres causes de mortalitat en persones joves. Al desembre del 2013 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa “Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya”, conegut com a Codi Risc Suïcidi.

El comportament suïcida ve determinat per un gran nombre de causes, com la pobresa, la desocupació, la pèrdua de éssers estimats, les baralles, la ruptura de relacions o problemes legals. Els antecedents familiars de suïcidi, així com l'abús d'alcohol i estupefaents, els maltractaments en la infància, l'aïllament social i determinats trastorns mentals, com la depressió i l'esquizofrènia, també tenen influència en nombrosos suïcidis. Les malalties orgàniques i el dolor discapacitant poden incrementar el risc de suïcidi. Les notícies de suïcidis aparegudes en els mitjans de comunicació poden portar a alguns a emular aquests actes. Per això, els mitjans de comunicació han de mostrar sensibilitat a l'hora d'informar sobre aquestes morts tràgiques. Més informació a l'Associació internacional per la prevenció del suïcidi: www.iasp.info/es/index.php

Com podem ajudar als joves per sentir-se millor quan estan deprimits?

1. Els adolescents sovint poden sentir-se millor si poden expressar els seus sentiments als pares, un amic o un adult de confiança.
2. Els adolescents necessiten especialment sentir-se units amb les seves famílies. La cohesió familiar és un factor protector contra la depressió i el suïcidi.
3. Els adolescents expressen millor els seus sentiments escrivint notes o cartes. Afavoreixi que expliquin els seus sentiments de qualsevol mitjà.
4. L'exercici físic els fa sentir-se millor.
5. Els esports col·lectius o les activitats grupals poden ajudar a prevenir l’aïllament social.
6. Els adolescents necessiten dormir almenys nou hores a la nit.
7. És important equilibrar les hores de treball amb les hores d'esbarjo
8. Menjar una dieta equilibrada és també important.
9. Riure es una bona medicina. Llibres de humor o escoltar humoristes pot ser útil.
10. Si un adolescent té diversos símptomes de depressió, com ara irritabilitat, enuig, tristesa, desesperança, fatiga, trastorns del son, aïllament o baixada del rendiment escolar durant més de dues setmanes cal consultar al seu metge.

Trobareu molta més informació a la meva pagina web: Prop dels infants

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Al general Juli Cèsar, el Senat de Roma li va prohibir tornar a Roma. Davant d'un petit riu, el  Rubicó,  va desobeir al Senat. Va saltar el riu amb el seu cavall i va dir la famosa frase: "Alea jacta est" (La sort està decidida),
La Diada 2014: Catalunya davant del seu Rubicó?

La tornada a l'escola. Com cada any, tot igual però tot nou.

Hi ha una data propera senyalada als calendaris de moltes cases, el dia de la tornada a la escola. Tot i que l'any comença, com es evident, l'1 de gener l'inici del curs és una data cabdal en el calendari familiar. Un recomençament de l'any.

Si el començament de l'any és el moment per a fer bons propòsits, ara sembla el moment de fer col·leccions (helicòpters de combat, cascs de la Guerra de les Galàxies o muntar un vaixell del segle XVII). L'arribada del setembre si que és la tornada la vida escolar, a la vida “normal”.

Aquí hi ha 5 consells que independentment del èxit o fracàs dels curs anterior o de la necessitat de intervencions especifiques poden ajudar a un bon desenvolupament del curs que ara comença.

1. Torni a les rutines: Comenci ja a modificar els horaris. Es normal que pares i mares siguin més laxos durant l'estiu amb els horaris d'anar a dormir. Però d'aquí a pocs dies aquests horaris es tornaran molt més rígids. Alguns dels nostres fills o filles poden tenir problemes en fer aquest canvi des del horari d'estiu al horari escolar. Per això està bé facilitar aquest canvi dels horaris fent-los de forma progressiva. Un bon hàbit del son és un element essencial per aconseguir un bon rendiment escolar i per realitzar amb èxit la resta d'activitat del dia. A la meva pagina "Prop dels infants" trobareu consells per a fer aquest canvi. També comenci a introduir els hàbits alimentaris adients pel curs escolar. Recordi la importància d'un bon esmorzar abans de començar les activitats del dia. Quan comenci el curs estableixi controls de rutina. Per als nens més petits controli que la motxilla porta els deures fets i els elements necessaris (gimnàstica, música...) pel dia següent. Per als nens més grans hi ha prou amb un control verbal. No ho faci quan es posen a dormir o al matí, aleshores ja no hi temps per a res.
2. Busqui un lloc per a fer les tasques. El lloc ha de tenir dues característiques bàsiques: Bona llum i bon espai. El silenci és una peculiaritat especifica de cada persona. Alguns necessiten tranquil·litat altres necessiten música. Proporcioni l'espai ell o ella ja posarà el soroll.
3. Estigui en contacte amb el mestre i l'escola. Faci un seguiment des de el començament del curs. Faciliti canals de comunicació amb els professor, amb entrevistes personals o amb notes escrites a l'agenda. Sigui proactiu, no esperi als darrers mesos del curs. Si cal prendre mesures (classes de suport en alguna matèria) es recomanable començar aviat. El curs escolar més una carrera de llarga distància que no una prova de velocitat.
4. Programeu les activitats. Programeu les activitat pel curs. Es inexcusable fer-lo amb temps. S'han d'establir prioritats, sense oblidar que nens necessiten ser nens. Cal òbviament un temps per l'estudi, possiblement vostè vulgui que faci alguna altivitat extraescolar (futbol, piano, anglès o dansa...), però també cal reservar uns espais d'inactivitat, per jugar, per relaxar-se. Tothom, els nois i noies també, ha de posseir un espai per desestressar-se.
5. Impliqueu-vos en la escola. Penseu en acompanyar als nens petits els primers dies de escola. Participeu en les AMPAs i les activitats que organitza la escola (dia de portes obertes, carnestoltes, festa final de trimestre o de curs...). També impliqueu als vostres fills en la seva escola.

L'Èbola, quina es la magnitud de la tragèdia?

L'Ébola ha omplert moltes hores de radio i televisió i molts espais als diaris aquest estiu. En vist el trasllat del missioner espanyol, Miguel Pajares, des de Serra Leone encapsulat en una llitera, envoltat de sanitaris superprotegits en vestiments espacials i vigilat per un desplegament de forces de seguretat.

L'Ébola és una malaltia produïda per un virus que provoca febre, vòmits, diarrea i hemorràgies. És una malaltia greu que provoca una alta mortalitat entre els afectats i que a dia d'avui no té un tractament efectiu. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha autoritzat l'ús d'un tractament experimental amb ZMapp per la situació d'emergència sanitària provocada per l'actual brot d'Ébola, però els resultats han estat poc encoratjadors. Sembla que només els pacient atesos en Atlanta, Estats Units, han evolucionat positivament després de prendre el fàrmac, el missioner espanyol i altres sanitàries tractats en Africa han mort tot i el tractament.

Quina es la magnitud de la tragèdia? Les dades de l'OMS, de fa pocs dies, compatibilitzen que l'actual brot d'Ébola que es va iniciar al març ha afectar a 3.069 persones i ha provocat la mort a 1.552 pacients. El brot ha aparegut a Serra Leone, Libèria, Guinea i alguna part de Nigèria. L'Ébola es una malaltia greu però poc contagiosa. Del 20 milions de persones que viuen en aquella part Africa només 3.069 han estat afectats.

Posem en context les xifres. En 50 dies de guerra en Gaza han mort 2.500 persones. La Malària segon dades de l'OMS afecta a 50 milions de persones i provoca 1,5 milions de morts al any. A Catalunya al gener del 2014 hi havia més de 7,500 pacients que patien grip, però a diferencia de l'Ébola la grip es una malaltia molt contagiosa però poc greu excepte pels malalts de riscs.

Una malaltia que ha provocat més de 1.500 morts és una tragèdia però que ha fet que aquesta malaltia salti al mitjans de comunicació? Aquest brot d'Ébola ha posat de manifest un fet cada vegada més evident: el mon és dia a dia més petit. La distància entre casa nostra i la zona afectada d'Ébola és de molts quilometres però de poques hores d'avió. Hi ha una alarma social que condiciona que ara qualsevol dels 20 milions de persones d'aquella zona d'Àfrica que arribi a un aeroport d'Europa i presenti febre, és sospitós d'Ébola mentre no es demostri el contrari, tot i que només hi ha 3.069 persones infectades.  

Celebritys i ciència, una mala combinació.

Es crea opinió en base a rumors i informació dubtosa trobada a Internet! Es neguen els fets científics! Es dubta de les explicacions científiques, no importa lo aclaparadores que siguin! Es dubta de la utilitat de les vacunes!

Però Internet no és l'únic culpable d'aquesta bogeria intel·lectual. A Estats Units, les “celebritys” no tenen cap problema en donar la seva opinió sobre qualsevol tema polític, social o científic. No tenen cap pudor a parlar amb total rotunditat sobre coses en les que són absoluts ignorants. A casa nostra aquest es el territori dels “tertulians”, unes persones que ho saben tot sobre totes les coses.

Com a mostra el web ( Goop) de l’actriu Gwyneth Paltrow que no sembla tenir cap por al ridícul. Si entreu en el seu lloc web trobareu els comentaris que ella fa sobre alguns hotels, tendes i restaurants que li han agradat. Però l’actriu també ofereix les seves reflexions sobre una nova i hollywoodiana filosofia de pa sucat en oli: “la energia de la consciencia”

Paltrow diu ser una seguidora de Masaru Emoto, un empresari japonès que manté que la negativitat humana pot canviar la estructura del agua: "Las molècules es comporten de manera diferent en funció de les paraules o la música que hi ha al seu voltant”. Em sembla que aquest empresari ha vist masses vegades l’anunci de Bruce Lee: “Be water my friend” 

Gaudim de les seves interpretacions, però no parem massa atenció a les seves reflexions científiques de ella i d’altres personatges mediàtics, científicament no qualificats.

Taques a la cara com cada estiu!!!

Con cada any per aquestes dates comencen a visitar nens i nenes que consulten per taques a la cara. Alguns ja les van tenir l’estiu passat.

La pitiriasi alba, que és com és coneguda aquesta entitat, és una malaltia crònica, benigna i que afecta gairebé exclusivament a nens i joves.

Les lesions es localitzen en àrees exposades al sol, predominantment a la cara. Es caracteritzen per taques amb falta de pigmentació. Habitualment són múltiples i mesuren de 0.5 a 2 cm., de formes irregulars o arrodonides, de vores difuses, amb descamació fina superficial. Les lesions són asimptomàtiques i persisteixen mesos o anys

A alguns pares els preocupa que s'associï a falta de vitamines, anèmia o infeccions per fongs. Res d'això és cert. Tot i que s'ha considerat la pitiriasi alba com una manifestació de la dermatitis atòpica, el seu origen es encara desconegut. L'exposició al sol, els banys en piscines són factors afavoridors, al bronzejar-se la pell sana augmenta el contrast amb les plaques de pitiriasi alba, que no es bronzegen i segueixen blanques.

Les lesions poden persistir per mesos o anys o bé ser recurrents fins a la pubertat. No hi ha tractament específic, la neteja diària amb aigua i un sabó suau, la hidratació de la pell i l'ús de protectors solars són les bases del tractament i la prevenció.

Quina calor!

La Generalitat ha comunicat que el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les possibles onades de calor sobre la salut (POCS) entra en fase 2.  Per fi la calor del estiu ha arribat. Com cada any les Autoritats Sanitàries elaboren recomanacions per a informar dels riscos. El Departament de salut edita les seves pròpies “Mesures de protecció solar” 

Quan fa molta calor, l'estat de salut dels nens més petits i de la gent gran pot deteriorar-se. Per això, es recomana:

1. Romandre en un lloc fresc o amb aire condicionat.
2. Beure molta aigua sense esperar a tenir set.
3. Reduir els esforços físics.
4. Dutxar-se o banyar-se amb aigua freda tant freqüentment com sigui necessari per mantenir-se frecs o remullar-se amb una tovalla humida.

En els nens petits han de fer servir la màxima protecció. Per els adults s'ha de saber escollir el factor de protecció depenent del fototipus (la capacitat de bronzejar-se de la pell).

Mes a la meva pagina: Prop dels infants

Picades d'insectes i viatges

Els viatges a lloc exòtics són molt atractius, però podem tenir algun risc per a la salut. Algunes malalties relacionades amb els viatges són transmeses per insectes, com mosquits, paparres, puces o mosques. Per minimitzar el risc, abans de viatjar penseu en les mesures de protecció individual contra els insectes i els medicaments i/o vacunes preventives adequades.

Recomanacions de les picades d'insectes per a viatgers

1. Utilitzi una camisa de màniga llarga i sabates (no sandàlies) i un barret.
2. Apliqui repel·lent per a insectes sobre la pell exposada. Usi els repel·lents antimosquits només en nens majors de 1 anys. Eviti l'ús excessiu o múltiples aplicacions. Usi la concentració més baixa pels nens. No ho faci servir sota la roba. No ho apliqui en talls, ferides o pell irritada. Eviti àrees sensitives com els ulls, boca, foses nasals o les orelles. El DEET (Dietil-toluamida) és un repel·lent contra insectes molt efectiu. Si voleu aplicar-vos també protector solar, aplicar el protector primer, deixeu reposar a la pell durant uns 20 minuts i després d'aplicar el repel·lent d'insectes que contingui DEET.
3. Dormi sota una mosquitera. És recomanable pels adults i quasi obligatori pels nens. Utilitzi mosquiteres per protegir els nens també quan són en el bressol o el cotxet.

Com tractar les picades en els nens?

1. Mantingui una correcta higiene de la pell i de les ungles per evitar la infecció.
2. Faci servir una loció de calamina si els símptomes són lleus, el nen no es grata o hi ha poca picor. Posi la loció sovint per evitar el gratat.
3. Apliqui una crema de hidrocortisona, una o dos veces al dia, si no hi ha prou amb calamina o el talc per alleujar la picor.
4. Eviti el preparat tòpics amb antihistamínics que poden produir al·lèrgia cutània.
5. Consulti si la picor és molt intensa, hi ha inflamació, butllofes i /o crostes.
6. Consulti també si hi ha un fibló o una paparra adherida: És preferible que un sanitari s'asseguri que l'extracció és completa.
7. Porti a el seu kit d'emergència amb adrenalina per evitar el risc de “xoc anafilàctic” si té una al·lèrgia coneguda a vespes o abelles.

Trobareu mes informació a la meva pagina “Prop dels infants”

De tota manera abans de viatjar a alguns països no hi ha prou amb fer prevenció dels mosquits, podeu trobar més informació a tríptic: “Si marxes de viatge no descuidis la salut”