Els telenotícies i els infants

Aquesta setmana ha vingut a la consulta una nena que havia perdut la gana i que vomitava. No tenia cap malaltia a la panxa. La nena deia que estava espantada per “lo del Ébola”.

Tots els pares sabem que hem de evitar als nostres infants pel·lícules, amb contingut sexual èxplicit o violència màxima, que són desapropiades per la seva edat. Però també són plenament conscients dels continguts dels mitjans de comunicació apropiats?

Aquestes darreres setmanes he vist per la “tele” gent vestida amb una roba quasi d'astronauta, tapades de plàstic groc de cap a peu i que atenien a pacients tirat sobre lliteres amb un trist aspecte. Ens han mostrat homes vestits de negre també de cap a peu amb un gabinet a la mà amenaçant de tallar el coll a un altre home agenollat amb una granota taronja. No semblen imatges adients per infants.

Els mitjans de comunicació tenen una vella discussió sobre com destriar la informació del espectacle (morbós) a la seva feina. Independentment de la discussió dels professionals de la informació els pares tenim el deure de protegir al nostres infants. I aquí es posa clarament de manifest que protegir als nostres infants va més enllà de evitar que posin els dits al endoll. A més a més del deure dels pares, la població té dret a exigir als mitjans que es respecti escrupolosament el espais de horari infantil. S'han de establir sancions prou dissuasòries per a que ningú deixi d'aplicar les normes.

Aquesta setmana a la pakistanesa Malala Yousafzai i a l’indi Kailash Satyarthi li han estat concedit el premi Nobel de la pau per, al meu entendre, la defensa de un mateix dret dels nens o nenes observat des de dos punts de vista diferents. Malala es una lluitadora pel dret dels tots els nens i especialment de totes les nenes a la educació. A Satyatthi li ha estat concedit per la seva lluita en contra el treball infantil. Si els nens i nenes van a treballar no poden anar a la escola, i igualment si el nens i nenes van a la escola no van a treballar, per això penso que defensen bàsicament el drets dels infants a rebre una formació adequada. Una societat sense formació es una societat sense futur.

A casa nostre on tenim afortunadament assegurat el dret a la educació universal i al no treball infantil està bé reivindicar el dret dels nens i nenes de créixer en un entorn segur i protegir en el sentit més ampli de les paraules.

Com a pares tenim la responsabilitat de decidir que han de veure els nostre fills i també d'exigir la adequació dels continguts als horaris infantils protegits.