Fan els infants prou activitat física?

 L’activitat física i esportiva són determinants favorables per la salut dels infants perquè milloren tant el seu benestar físic com mental i la salut general dels infants. A causa de la pandèmia per la COVID-19 moltes activitat esportives i extraescolars han estat cancel·lades i resulta difícil ara que els infants es mantinguin actius.

Els infants majors de 6 anys necessiten fer una hora d’activitat física vigorosa al dia. Una activitat física vigorosa es aquella que et fa suar o respirar fort i ràpid. Els 60 minuts d’activitat física diària no els han de fer tots alhora. S’ha d’anar sumant l'activitat física de tot el dia: anar i tornar de l’escola caminar, jugar i saltar al pati de l’escola, fer esport....

 L’activitat física junt amb una dieta equilibrada són la base per una vida activa i saludable per tots els infants però especialment pels infants obesos. L’exercici físic aporta altres beneficis a més del control de pes com la prevenció de les malalties  del sistema cardiovascular o la diabetis, l’enfortiment dels músculs i dels ossos, ajuda a desenvolupar la flexibilitat i la coordinació, alleuja l’estrès i pot ajudar a millorar la som, ensenya a treballar en equip...

Tot i els molts beneficis de fer exercici físic, potser que vostre infant no hi posi ganes i l’únic que vol quan arriba a casa és seure al sofà i veure la TV o jugar a videojocs. Heu de fer que l’activitat física formi part de la rutina diària dels vostres fills i filles; espacialment de les noies perquè a mida que es van fent més grans deixen de fer activitat física molt més que els nois.  Busqueu activitats i jocs que li interessin i podeu fer plegats.

 Com començar. Alguns consells

1.      Busqueu activitats adients a l’edat i el desenvolupament dels vostres infants.

2.      Feu que hi vagin i tornin de l’escola caminant o en bicicleta.

3.      Trieu joguines (pilotes, patins...) que els animin a estar actius

4.      Comenceu poc a poc i aneu augmentant el temps d’activitat progressivament sense excedir-se.

5.      Busqueu activitats entretingudes i on pugui participar tota la família.

6.      Els jocs és una forma divertida de fer exercici.

7.      Doneu exemple i feu activitat física amb ells

8.      Feu exercici amb seguretat, en els llocs i amb l’equipament adequat.

9.      Limiteu el temps d’ús de les pantalles (TV, tauletes, telèfons...), i planifiqueu activitat físiques en substitució.

10.  Consulteu a vostre equip de salut si el vostre infant té alguna malaltia que dificulti l’activitat física

 

Les mesures “anticovid” fan quasi desaparèixer la grip

El Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), que es va posar en marxa durant la temporada 1999-2000, és un sistema de recollida de mostres que permet monitoritzar l’evolució de les malalties respiratòries a Catalunya. Segon les dades recollides pel programa PIDIRAC, durant la setmana 4 del 2020 (del 20 al 26 de gener) la taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella havia estat de 233,6 casos per 100.000 habitants, estàvem en plena epidèmia de grip d’aquell any. La incidència de síndrome gripal era en aquell moment encara més alta en els menors de 5 anys (647,1 per 100.000 habitants).

Mentre avançava l’epidèmia de grip a Catalunya, a Wuhan, Xina, avançava una altre epidèmia per un nou coronavirus que després es va convertir en pandèmia mundial. La pandèmia per SARS-CoV-2 va obligar a declarar l’estat d’alarma sanitària i a prendre mesures “anticovid” per a lluitar contra aquesta malaltia. L’ús de mascaretes pel carrer i en els espais públics, la recomanació del rentat de mans sovint, el manteniment de la distància i la reducció de la interacció social, extremar la ventilació dels espais tancats, el confinament dels pacients afectats i dels contactes...  

Totes aquestes mesures “anticovid” per controlar la pandèmia per coronavirus també han estat útils per protegir-nos d’altres infeccions a més del SARS-CoV-2, tant als adults com als infants. El resultat ha estat que aquest any en plena temporada de grip, no hi ha pràcticament casos de grip. La grip que és una malaltia estacional on els virus de la grip circulen especialment al hivern, pel numero de casos que hi ha ara sembla que fórem a l’estiu. Les dades del PIDIRAC, ho corroboren, la incidència de síndrome gripal registrada aquesta temporada està en 1,60 casos per 100.000 habitants. Aquesta darrera setmana no s’ha aïllat cap virus gripal ni cap virus respiratori sincicial entre les mostres recollides.

La pregunta és doncs; si aquestes mesures han fet pràcticament desaparèixer la grip aquesta temporada,  perquè no han estat igualment eficaces per a controlar la pandèmia de coronavirus? Tot i que es cert que aquest any s’han vacunat un 40% més de població de la grip, els expert consideren que aquesta no és la causa de la davallada de la grip, refredats i altres malalties respiratòries agudes sinó que han estat les mesures “anticovid”. En el cas de la COVID-19 la eficàcia de les mesures no han estat tant evident  perquè, ara que es disposa de dades, sabem que el SARS-CoV-2 es deu vegades més contagiós que la grip, i sembla que les noves mutacions del virus no fan sinó augmentar la seva capacitat de contagi. 

Si aquestes mesures “anticovid” s’han mostrat tant eficients en el control de les infeccions respiratòries agudes, ens acompanyaran més enllà de la pandèmia?

 

2021, l’Any Internacional de la fruita i la verdura

L’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha declarat aquest any 2021 com l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures (http://www.fao.org/fruits-vegetables-2021/es/). L’objectiu és conscienciar a la població sobre els beneficis nutricionals i per la salut de consumir més fruites i verdures en la dieta diària com a part d’un estil de vida saludable.

 Els objectius d’aquest l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures van de la mà amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides que promouen una producció i un consum, alimentari en aquest cas, responsables, que a més de millorar la salut de les persones ajudi en la lluita contra el canvi climàtic i en la cura dels ecosistemes terrestres i marítims.

Beneficis del consum de fruites i verdures

A la Guia Alimentaria, PETITS CANVIS PER MENJAR MILLOR, (https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/petits-canvis-per-menjar-millor/index.html) la Generalitat de Catalunya proposava en 2018 tres idees claus per millorar la nostra alimentació: “MENYS” sal i aliments salats, sucre i aliments i begudes ensucrades, carn vermella i processada i aliments ultraprocessats. “CANVIAR A ” aliments com el pa, la pasta, l’arròs integrals  millor que blancs o refinats,  oli d’oliva verge per sobre d’altres olis o greixos, l’aigua com a beguda principal per sobre de begudes ensucrades i optar pels aliments de temporada i de proximitat. “MÉS”  aliments amb un perfil nutricional més saludable com fruites i hortalisses, llegums i fruita seca. Perquè com senyala la FAO, i per això ha declarat aquest Any Internacional de la Fruita i la Verdura, un consum idoni de fruites i verdures té molts beneficis:

1. Millor creixement i desenvolupament dels infants. Les fruites i verdures aporten vitamines, calci, ferro que ajuden a enfortir el sistema immunològic dels infants i a protegir-lo davant de les malalties ara i en el futur.
2. Millor salut mental. Menjar 7-8 racions al dia (més del mínim recomanat de 5 racions) està relacionat amb un menor risc de patir depressió i ansietat.
3. Millor salut cardiovascular. La fibra i els antioxidants de les fruites i verdures poden ajudar a prevenir les malalties cardiovasculars.
4.  Millor salut intestinal. Una dieta rica en fruites, verdures amb alt contingut en fibra millora la flora intestinal que es vincula a una millor digestió. Un major consum de fruites i verdures redueix el risc de patir diverticulosi, gasos, restrenyiment o diarrea.Millor immunitat. La ingesta adequada de fruites i verdures pot reduir la gravetat d'algunes malalties infeccioses.
5.  Menor risc de càncer. El consum de fruites i verdures redueix el risc de càncer de pulmó, còlon, mama, coll uterí, esòfag, cavitat oral, estómac, bufeta, pàncrees i ovari.
6. Menor risc d'obesitat. Diversos estudis han observat una disminució del risc d'obesitat en poblacions que consumeixen fruites i verdures.
7. Menor risc de diabetis Una major ingesta de verdures de fulla verda i fruites es va associar amb una reducció significativa del risc de diabetis tipus 2.
8. Una vida més llarga. Les persones que consumeixen més fruites i verdures viuen més que les que no ho fan.

Aquests beneficis que aporta el consum de fruites i verdures són arguments perquè les famílies persuadeixin als seus fills i filles a menjar més verdures i fruites i menys menjar escombraria i acomplir la recomanació de, com a mínim, 5 racions al dia (3 de fruites i 2 d’hortalisses) com proposa la Guia Alimentaria, PETITS CANVIS PER MENJAR MILLOR.

Índex de Massa Corporal (IMC) Sabeu què es i com es fa servir?

Índex de Massa Corporal (IMC) una dada que ajuda a fer el seguiment del creixement dels nois i noies. Sabeu què es i com es fa servir?

Durant les visites de revisió dels nens i nenes, entre altres accions, es pesen i es mesura la talla dels infants per a comprovar el seu desenvolupament. Es possible que alguna vegada us hagin comentat el terme índex de massa corporal (IMC).

El índex de massa corporal (IMC) és una mesura calculada que ajuda a identificar possibles problemes de pes tant en els adults com en els infants. S’utilitza per a determinar si hi ha una obesitat, un sobrepès, si el pes saludable o hi ha un baix pes en els infants majors de 2 anys d'edat.

El càlcul de IMC és igual en adults que en infants, però la seva interpretació és diferent.  El IMC és el resultat de dividir el pes (en quilograms) per l’altura al quadrat (en metres). IMC = Pes (kg) / altura (m)².

Per exemple, una noia de 8 anys amb un pes de 25 kg i d’una alçada de 120 cm (1,20 m); té un IMC de 17,36 (Càlcul: 25 / 1,20² (1,44) = 17,36)​​​​.

Però com en els infants la quantitat de greix canvia amb l’edat i el sexe, per a valorar el rang de pes, el IMC calculat es compara amb el d’altres nois o noies de la mateixa edat en una gràfica de creixement per determinar el que es diu percentil d'IMC.  La noia, seguint amb l’exemple, amb un IMC de 17.36 té un percentil 60, és a dir que el seu IMC és més alt que el 60% de les nenes de la seva edat i té un rang de pes saludable, perquè els percentils entre 5 i 85 es consideren com saludables.

 

Rang de pes	Percentil
Obesitat	Percentil major 95
Sobrepès	Percentil entre 85 i 95
Pes saludable	Percentil entre 5 i 85
Baix pes	Percentil menor 5

El IMC no és una mesura perfecta i pot tenir algun biaix, per exemple adolescents molt esportistes poden tenir un IMC elevat per el gran desenvolupament de la seva musculatura. Per això tot i que el Índex de Massa Corporal és una eina valuosa, no es pot utilitzar de forma aïllada per valorar el pes d’un infant, perquè a més del IMC s’han de tenir en compte altres paràmetres com l’activitat física, l’alimentació...

L'obesitat és un greu problema de salut mundial que suposa un risc per la salut dels infants a curt i llarg termini. El 70% dels adolescents obesos seran adults obesos. L’obesitat pot augmentar el risc de patir diabetis, hipertensió, dolor articular crònic, apnea de la son i també alteracions psicosocials com risc de patir assetjament, aïllament social o baixa autoestima. Totes les famílies han d'incorporar una dieta equilibrada i variada i fomentar l’exercici físic diari en el dia a dia dels seus fills i filles. El IMC és una dada que ajuda a fer el seguiment de l’evolució del creixement dels nois i noies.

 

Comença la campanya de vacunació contra la COVID-19, què encara no estan recomanades per a nens i nenes

 La vacuna és l’eina essencial en la lluita contra l’actual pandèmia de la COVID-19. La vacunació serà gratuïta i no obligatòria pels major dels 18 anys. És farà per fases, iniciant la vacunació per els col·lectius més vulnerables  (residencies geriàtriques), i el personal sanitari; i posteriorment s’aniran incorporant nous grups de població.

Fa poques setmanes que es va autoritzat a Europa pel seu ús a la població la vacuna contra la COVID-19 de les farmacèutiques Pfiezer-BioteNTech, i la darrera setmana s’ha autoritzat, ja ho havia estat a Anglaterra i els Estats Units, la vacuna desenvolupada per la farmacèutica Moderna. L’Agencia Europea del Medicament possiblement autoritzarà en les properes setmanes-mesos l’ús poblacional de les vacunes de les farmacèutiques Astra-Zèneca i Johnson & Johnson entre altres.

Hi ha algunes diferencies entre les primeres vacunes  ja disponibles de Pfiezer i Moderna i les que estan pendent d’autorització. Les dues primeres vacunes disponibles s’han elaborat amb una nova tecnologia que fins ara no s’havia fet servir  per la producció de vacunes. Aquestes vacunes fan servir una molècula d’ARN(àcid ribonucleic) missatger que indueix la producció d’una proteïna similar a la proteïna S del coronavirus, davant de la qual el nostre organisme comença a elaborar anticossos protectors. Per mantenir l’estabilitat de la molècula d’ARN, la vacuna s’ha de conservar a baixíssimes temperatures entre 20 i 80ºC sota cero.

Les vacunes que vindran properament (Astra, Johnson...) fan servir una proteïna modificada d’un adenovirus que estimula la creació d’anticossos contra aquest virus, que també són útil per la protecció contra la COVID. La conservació d’aquestes vacunes precisa la refrigeració habitual d’altres vacunes per la seva conservació.

Els estudis fets per a comprovar la seguretat i eficàcia de les vacunes han comptat amb una gran quantitat de voluntaris (30.000 a 40.000 voluntaris per cada vacuna). Totes vacunes s’han mostrat segures ja que només s’han reportat pocs i lleus efectes adversos (febrícula, dolor i envermelliment en la zona de la punció) que es van solucionar espontàniament o amb la pressa d’una dosis de paracetamol; i també molt eficaces, si tenim en consideració que les tasses de protecció contra la COVD-19 assenyalades pels estudis està per sobre del 90%.

Desafortunadament, tot i que aquests estudis s’han fet amb milers de voluntaris, no han inclòs voluntaris en edat pediàtrica. És una practica habitual que en els primers estudis sobre un nou fàrmac o una nova vacuna s’excloguin les poblacions més vulnerables com els infants, les dones embarassades, pacients amb dèficit de la immunitat... Els autors dels estudis pressuposen que els resultats obtinguts en els adults seran extrapolables als infants, però no es podrà recomanà el seu ús de forma definitiva fins que no es realitzin estudis addicionals, específics en infants. Així que, tot i que hi havia alguns voluntaris (molt pocs) en els estudis entre 16 i 18 anys, cap menor de 16 anys, la recomanació de les vacunes contra la COVID-19 és per a totes les persones majors de 18 anys. Amb el mateix raonament, com que tampoc hi havia dones embarassades en els estudis, les vacunes contra la COVID-19 disponibles no es recomanen, a dia d’avui, a les gestants.

Esperem que en els propers mesos es disposi de prou informació perquè l’Agencia Europea del Medicament autoritzi l’ús d’aquests vacunes també als nens i nenes, i a les dones embarassades.