Màrqueting alimentari i els infants

 El màrqueting es tot el procés de planificació de la comercialització d’algun producte per a millorar la seva distribució i la seva venda. El màrqueting alimentari ha existit des de sempre, però amb la multiplicació de productes alimentaris processats en el mercat, s’ha produït un gran augment de la publicitat sobre aliments i begudes en tots els mitjans de comunicació. La publicitat alimentària influeix en les preferències de consum i els hàbits alimentaris dels infants i com que molts dels aliments o begudes dels que reben consells comercials presenten un perfil nutricional poc saludable pel seu alt contingut en sal, sucres o greixos, cal ser-hi conscient i actuar en conseqüència.

 

A Espanya cada any s’inverteixen més de 4000 milions d’euros en publicitat de productes alimentaris. Més de la meitat dels consells comercials d’aliments o begudes difoses pels diferents mitjans de comunicació corresponien a productes amb un perfil nutricional poc saludable. No existeix una normativa sobre la publicitat d’aquests productes, tot i que la majoria de les empreses productores i les cadenes de televisió estan adherides a un codi de normes ètiques aplicables als anuncis d’aliments i begudes dirigits als infants. Però, si 7 de cada 10 anuncis que es fan en l’horari protegit dels infants a la televisió són anuncis sobre aliments i begudes que no ajuden a seguir una dieta saludable, és evident que aquesta autoregulació és poc eficaç.

 Tanmateix, el qualificatiu de “natural”, “bio” o “eco” que sovint trobem en els productes que comprem, i que els consumidors associem a quelcom positiu, poc processat i amb absència d’additius, no està regulat i vol dir una cosa ben diferent a cada aliment . Escollim, així, uns aliments o altres amb base a informacions incorrectes.

 Com afecta el màrqueting alimentari als infants

Els infants són especialment vulnerables al màrqueting alimentari i són una de les poblacions diana d’aquest tipus de publicitat perquè

1.  Els infants són de fàcil accés a aquesta publicitat per l’alt consum diari de pantalles (televisió, tauletes, mòbils) que fan cada dia.
2. Els infants, pel seu estat de desenvolupament, solen ser consumidors més impulsius (un de cada tres aliments o begudes que compren o que comprem pels infants entre 4 i 12 anys no són necessaris per la seva alimentació).
3. Els infants són menys capaços d’entendre que el objectiu del màrqueting és modificar i dirigir el nostre consum. 
4. El màrqueting influeix en les decisions alimentàries dels infants no només a curt, sinó també a llarg termini, perquè la meitat de les marques que escollim d’infants les continuem consumint com adults

 Que fer a casa

Les famílies i els professionals preocupats per la salut dels infants hem de demanar que s’elaborin normes per la reducció de la quantitat de sal, sucres o greixos dels aliments i begudes i es reguli la publicitat dels productes alimentaris, però mentre això no passa:

1.       Establiu per tota la família un hàbits d’alimentació saludables com els recomanats en la guia “Petits canvis per menjar millor” de l’Agencia de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya)

2.       Limiteu  el temps que els infants passen davant de les pantalles sense control

3.       Expliqueu com la publicitat busca tenir un efecte sobre els nostres hàbits de consum

4.       Neutralitzeu els missatges que transmet la publicitat sobre certs productes explicant les avantatges d’una alimentació saludable.

5.       Vigileu que passa fora de casa (escola, activitat extraescolars, centres comercials, esdeveniments organitzats o promocionats per fabricants de aliment o begudes...), si promocionen o no hàbits alimentaris saludables