Menjar “productes de proximitat”, una pràctica sostenible, sana i racional.

Un practica decimonònica, purament racional, sembla ser avui una autentica revolució en el consum d’aliments. Menjar productes de temporada. Menjar en cada moment allò que el camp dona. Dites del tipus “el temps de la carxofa” semblaven passades de moda perquè ara podem menjar carxofes tot l’any. Tant s’ha val si són del delta del Llobregat (la carxofa del Prat sempre ha estat molt apreciada) o venen de la Cotxinxina.

Recentment em descobert el consum de “productes de proximitat”, o de “quilòmetre cero”, i ens semblen idees rabiosament modernes. Tot plegat és més antic que anar a peu. Però benvingudes siguin totes les “noves” idees que ens retornen a una racionalitat que mai hauríem d’haver perdut. Mengem els productes que es cultiven prop de casa nostre i quan sigui el seu temps; taronges al hivern, meló i síndria a l'estiu, raïm pel setembre...

Us recomano la lectura del “Calendari del Pagès”, una publicació anual des de fa més d’un segle a casa nostra. Potser no el trobareu entre les recomanacions dels crítics literaris, però té la seva gracia.

Modificant un escrit d'aquesta publicació del 2012 ...Al mes de juny van arribant totes les cireres, un munt de varietats. Durant tot el mes es cullen els albercocs de carn més groga i consistència molt sucosa. Els préssecs tampoc paren d'anar madurant i van molt de pressa, si el temps acompanya. Es cullen préssecs vermells coneguts com a “préssecs d'aigua”, de carn groga, i també préssecs vermells de carn blanca, que són més dolços, perquè no tenen tanta acidesa. Arriben ara les primeres nectarines vermelles de carn groga i les vermelles de carn blanca. Des de fa uns anys, cada vegada amb més freqüència, es poden trobar diferents varietats de préssecs plans, els anomenats paraguaios. Una altra de les fruites que maduren el mes de juny són les prunes. Les més primerenques són molt petites; que tenen color verd i, quan maduren, tendeixen a esquerdar-se, degut a l'elevada concentració de sucres que porten. Tot seguit maduren les prunes grogues i les morades. Finalment, també comença la temporada de les peres d'estiu, sobretot les més petites, com les de “Sant Joan”, a final de mes n'arriben unes que tenen més consistència: les ercolines. També algunes pomes d'estiu de carn ferma i de gust una mica àcid.
Fa venir salivera
Les fruites de temporada de tot l’any a la pagina web: http://www.fcodinagarcia.cat/planes/alimentacio/fruita.html