Sortides al camp.

Les sortides al camp, les excursions a la muntanya són una forma molt divertida de passar temps en família. Arribada la primavera comença el bon temps, el moment d’organitzar excursions ben entretingudes. Passar de caminar per carrers per caminar per la muntanya.
Aquí teniu uns quants consells per anar a la muntanya amb els  infants, perquè amb una bona planificació gaudireu de les activitat a l’aire lliure amb la canalla sense accidents.

1. Planifiqueu la ruta. Decidiu el moment de sortida i el moment aproximat de tornada. Aviseu a algú de la ruta que fareu. Consulteu la predicció del temps, si es preveu mal temps, no sortiu d’excursió.
2. Sigueu realistes. Tingueu en compte l’edat dels infants en el moment de preparar l’excursió.  Feu camí amb un ritme lent i constant, eviteu de córrer per estalviar energies i evitar lesions. Feu aturades curtes (10 minuts) de tant en tant per descansar, hidratar-vos i menjar una mica. Eviteu que s’esgotin.
3. Roba i calçat adequat. Porteu roba que transpiri, millor diferents capes per anar adaptant-se als canvis de temperatura. Calçat amb mitjons ajustat, per evitar ferides i butllofes, adequat al tipus d’excursió que voleu fer. Sempre és encertat portar alguna peça de roba i mitjons de recanvi per si es mullen.
4. Hidratació i alimentació. Es important anar bevent aigua aprofitant les aturades. A l’estiu es necessari portar un 1,5 litres per adolescent o adult i 1 litre per infant. Mai heu de beure aigua de rius o llacs. Depenent de la durada de l’excursió porteu una mica de fruita, entrepans, fruits secs o xocolata per a recuperar forces. No mengeu fruites del bosc o bolets que no coneixeu. Algunes poden ser verinoses.
5. Protecció solar. El sol crema igual a la muntanya que a la platja. No es pot començar cap excursió sense la crema solar, crema als llavis i la gorra posada.
6. Ulleres de sol: Protegiu la pell del sol i també els ulls.
7. Repel·lent de mosquits. Després de la crema solar repel·lent d’insectes especialment si aneu prop de  rius o llacs. 
8. Farmaciola: Per anar tranquils, porteu un mini-kit de primers auxilis. (Guants d’un sol ús, tovalloletes humides  (millor sense alcohol), tovalloleta  o barreta d’amoníac –per si hi ha una picada-, ampolletes de sèrum, gases estèrils, benes, esparadrap, tiretes, tisores i pinces).
9. Respecteu la natura.  Ensenyeu-los a respectar la natura i l’entorn, a ser respectuosos amb la flora i la fauna. No deixeu als infants apropar-se a animals desconeguts. Respecteu les senyalitzacions de perill.
10. Seguretat. Porteu carregat el telèfon, ajuda a geolocalitzar-vos i demanar ajut si cal. En cas d'accident: truqueu al 112

Mens sana in corpore sano

La salut, tal com ho defineix l’Organització Mundial de la Salut, és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties. Per assegurar la salut dels vostres infants heu saber reconèixer i consultar si observeu símptomes que fan sospitar una dolència física (tos, febre, diarrea...) però també si hi ha símptomes de possibles problemes de salut mental.

Els problemes de salut mental són freqüents en l’edat pediàtrica, els estudis coincideixen en el fet que els trastorns mentals poden afectar aproximadament entre un 10% i un 20% en la població infantil i adolescent. Els 58 centres d’atenció als problemes de salut mental dels infants i joves de Catalunya es van atendre, l’any 2017, 66.501 infants, la qual cosa suposa un 4,6 % de la població entre 0 – 17 anys.

L’infant que està trist perquè ha mort l’avi, o té por dels gossos, no té un problema de salut, com no ho té l’adolescent malhumorat perquè s’ha barallat amb un amic o una amiga, o el que està neguitós en l’època d’exàmens. Les emocions no són una malaltia, estar trist, content, enfadat,  amb por... és un comportament normal, però si apareixen de forma inapropiada o es prolonguen inadequadament fan sospitar problemes de salut mental.

Els símptomes dels problemes de salut mental són inicialment menys evidents que els de les dolències físiques, per això es important que pares, professors o cuidadors en coneguin els senyals d’alerta, que són diferents segon l’edat.  En els nois o noies adolescents les senyals d’alerta que fan sospitar un problema de salut mental són:
1. Excessius temors i preocupacions. Tristesa perllongada
2. Angoixa. Extrema hiperactivitat
3. Disminució sobtada del rendiment escolar
4. Aïllament. Pèrdua d'interès pels amics o les activitats favorites
5. Pèrdua de gana. Canvis bruscos de pes. Preocupació excessiva pel pes
6. Canvis sobtats en els hàbits de la son
7. Comportament destructiu, antisocial. Ús o abús de drogues
8. Comenta el desig de fer-se mal a si mateix o als altres
9. Fuig. Amenaça amb escapar-se de casa.

Feliç Diada de sant Jordi

Es somia amb imatges, però es pensa amb paraules, per això és important el llenguatge i de retruc la lectura en el desenvolupament dels infants i dels joves. Llegir és una part necessària del creixement personal dels infants, allò que seran serà en bona part dels llibres. Un poble que llegeix és un poble lliure.

Papa, què és la eutanàsia?

La Setmana Santa és, segon la tradició cristiana, el moment de rememorar la Passió (tortura), Crucificació (mort) i Resurrecció (retorn d’entre els morts) de Jesucrist. Tot plegat imatges difícil de gestionar pels infants, sense una explicació adequada. Per acabar de reblar el clau és casi segur que els infants hagin inclòs en el seu vocabulari una nova paraula: Eutanàsia.

Per explicar l’eutanàsia hi ha llibres sencers d’ètica i filosofia. Simplificant diríem que l’eutanàsia, tot i que és una paraula formada de dos mots del grec antic que volen dir “bona mort”, el seu significat actualment és el de “mort assistida”. Qualsevol acció que facilita la mort en el final de la vida. Parlar de la mort és una d’aquelles converses difícils d’encetar amb els infants però que tard o d’hora cal fer.

Quan parlar?

Abans dels 5 anys d’edat, la mort no es veu com un fet final sinó com una situació  temporal. Els infants a aquesta edat no entenen el concepte de límit final. Com els personatges de les seves historietes que cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent estan perfectament bé, pensen que les persones també poden recompondre.
Després dels 5 anys entenen la vida con un procés on es neix, es creix i es mort, i comencen a considerar alguns signes relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, els hospitals o les malalties, però ho perceben com quelcom que passa als altres, no relacionat amb ells. La mort es una figura sinistra que espanta.

Molts infants dels 9 - 10 anys ja són capaços d’entendre que la mort és un fet  inevitable i irreversible.

A partir dels 12 anys el seu pensament és molt semblant al dels adults. Tenen un pensament abstracte plenament desenvolupat.

Com parlar?

La millor manera de parlar amb els infants és escoltar-los. No es tracta de preparar-se per a fer un gran discurs, sinó més aviat estar disposat a respondre sincerament les seves preguntes, els seus dubtes i les seves pors.

Què parlar?

Nati Bergadà Bofill  és una mestra d'educació especial que va publicar en el seu blog (https://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort) un recull força extens de contes per a parlar de la mort. Els contes són un bon recurs per parlar-hi, perquè és un objecte d'ús habitual pels infants. Disposar d’un text elaborat i escrit és un bona eina de suport per a pares i educadors, per xerrar amb els infants. Escolliu aquell que sigui més adient en funció de l'edat del infant, del seu desenvolupament i la seva situació especifica.

Quant parlar?

Tothom vol saber-ho tot, però potser no cal tot a la vegada. Respecteu el ritme de l’infant, potser avui només vol saber qui vindrà a buscar-lo a l’escola si l’avi ha mort, i demà voldrà saber si tornarà l’avi.

I ∞ autisme. Una dinàmica nova per l’autisme

L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2 d'abril com a Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme. Aquest any  2019, el lema escollit es “I ∞ autisme. Una dinàmica nova  per l’autisme”

L'autisme és una discapacitat permanent que afecta la comunicació. Es caracteritza per dificultat en la interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal i patrons de comportament, interessos i activitats restringits i repetitius. Es fa servir els mots "espectre autista" perquè aquesta discapacitat presenta diferents graus de gravetat, que van des dels infants que necessiten un suport lleu fins aquells que requereixen suports molt importants.

Els infants amb autisme:
• Abans dels 12 mesos poques vegades miren a les persones. No mostren anticipació quan se’l agafa. No mostren interès en jocs interactius simples com el "Tat". Manca d'ansietat davant els estranys als 9 mesos.
• Als 12 mesos d'edat no somriuen a les persones conegudes. No giraren el cap quan algú els demana pel seu nom. No reclamen atenció. No vocalitzen, només fan balboteig.
• Als 18 mesos d'edat no assenyalen amb el dit per demanar coses o en resposta a preguntes. No responen regularment al seu nom. No miren les persones que les parlen. No retornen el somriure a la gent. No riuen amb la gent. No diuen “Mama / Papa” específicament a una persona.
• Als 24 mesos d'edat, similar a 18 mesos, però a més no obeeixen ordres senzilles. No realitzen o imiten el joc imaginari (pentinar una nina, donar-li de menjar). No participen en les activitats de grup (excepte córrer i perseguir). Prefereixen jugar sols. Tenen un vocabulari escàs, de menys 10 paraules. Tenen peculiaritats en el seu llenguatge, poden dir paraules llargues i complexes com " dinosaures " o " quadrilàter ", però no "mama", "pilota", "nen", etc)
• Als 3 anys d'edat, similar a 18 i 24 mesos, però a més no fan frases de dues paraules (“nina maca”).
• Als 5-6 anys no es preocupen per tenir amics. Tenen un ventall limitat d'emocions i interessos. Són molt sensibles al so, la llum, el tacte o el dolor. Insisteixen en fer coses de certa manera o en la repetició de rutines sense canvis.
• Alguns infants amb autisme agiten les mans amb vehemència, caminen de puntetes, tenen tics i fan moviments maldestres, de manera que el focus principal de preocupació pot centrar-se en el sistema locomotor deixant de banda el seu problema de comportament. El seu veritable problema està en la seva dificultat per adquirir les habilitats de comunicació social.