A començaments dels anys 70 del passat segle va aparèixer
una nova eina diagnostica. Aquest nou aparell de raigs X enviava feixos de
raigs X sobre el cervell d’ un malalt en diferents eixos que eren
computeritzats i convertits en una imatges per un ordinador. Òbviament ho anomenaven tomografia axial computeritzada,
més coneguda pel seu acròstic TAC.
Quasi 50 anys després els TAC és ara TC perquè es capaç
d’obtenir imatges no només en determinats eixos sinó un qualsevol posició i no
estudia únicament el cervell sinó qualsevol zona del cos.
No cal ser un expert per assabentar-se de les millores en
la resolució de les imatges que s’han produït aquests darrers anys. Els píxels
si que compten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada