Xarampió a Europa

Després de les campanyes intensives de vacunació contra la verola en les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat, els darrers casos de verola van ser a Somàlia al 1977. Des d’aleshores el mon s’ha vist lliure d’aquesta malaltia. En aquella època la Organització Mundial de la Salut i altres organisme sanitaris van pensar que les vacunes i els antibiòtics ens lliurarien de les malalties infeccioses. Prova d’aquesta visió és el “Programa d’eliminació del xarampió a Catalunya” que recollia:  “… , l’objectiu d’eliminar el xarampió a la regió europea està fixat en el 2015...”

La realitat ha estat decebedora i fem un símil amb els incendis forestals, més que intentar “apagar “ els focs, preguem per poder- los “controlar”. Dos exemples d’aquesta mateixa setmana ho confirmen.

Comunicat de premsa:  Ministeri de Salut de la República Democràtica del Congo

Situació epidemiològica de la Malaltia del virus Ébola en la data de 19 d’agost de 2018

·      Del total de 96 casos de febre hemorràgica que han estat declarades en la regió, 69 estan confirmades i 27 probables.

·      5 casos estant en curs de investigació

·      5 nous casos confirmats en Mabalako

·      5 morts confirmats en Mabalako

 Nota de l’Organització Mundial de la Salut.

Copenhaguen, Dinamarca, 20 d'agost de 2018

·      Registre de casos de xarampió a la Regió Europea” Durant els primers sis mesos del 2018, més de 41.000 adults i nens de la regió europea de l'OMS van contraure xarampió. El nombre total de casos d'aquest període supera amb escreix els totals de 12 mesos registrats per a qualsevol altre any d'aquesta dècada. Els informes mensuals de països també indiquen que fins ara, almenys 37 persones han mort de xarampió aquest any.

Dos realitats absolutament diferents, d’una banda un dels països més pobres d’Àfrica amb un sistema sanitari ple de mancances i una situació socioeconòmica en precari, que de tant en tant pateix brots d’Ébola. Una malaltia extremadament contagiosa, sense un tractament massa eficaç i amb una vacuna encara en desenvolupament.

D’altre banda la rica Europa, amb un bon sistema sanitari públic i la privilegiada situació socioeconòmica del primer mon. Que tot i disposar de vacunes extremadament eficaces davant el xarampió i altres malalties, augmenten el nombre de persones que les pateixen.

Davant d’aquesta realitat el Comitè assessor de vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria ha fet les següents recomanacions:

Vacunar-se: Complir el calendari vacunal és la millor assegurança contra malalties com el xarampió.

Calendari de vacunes: Tots els infants i adolescents (també els adults) haurien de comprovar el seu estat de vacunes abans de fer un viatge.  Aquesta revisió s’ha de fer 1 – 2 mesos abans per assegurar de rebre les vacunacions necessàries amb temps suficient perquè sigui efectives. De vegades cal consultar a centres de vacunació internacional.

Països tropicals: Els nens menors de 2 anys, i especialment els menors de 12 mesos, no és recomanable que facin viatges de turisme a països tropicals, ja que els seus calendaris de vacunacions estan encara incompletes i el risc en alguns llocs és elevat.

Xarampió: Tots el infants han de rebre la seva primera dosis de vacuna en complir els 12 mesos i una segona als 3 anys de vida. Tot i la  situació actual d’alguns països d'Europa pels casos de xarampió que pateixen, en el cas de viatges curts -el viatge de turisme estàndard- el risc és molt baix i no es necessitaria de cap mesura especial. Els lactants de 6 a 11 mesos d'edat, que encara no estan vacunats, i que tinguin necessitat de viatjar amb estades prolongades en els països de major risc poden rebre una dosis de vacuna triple vírica (xarampió-rubèola-galteres).