La Policia municipal de Barcelona va trobar ahir a dos joves japonesos "caçant" Pokémons dintre del túnel de la Rovira, al vell mig de la ciutat. Pokémons pels carrers de Barcelona ?
Pokémon és un videojoc, creat al 1996, que Satoshi Tajiri va desenvolupar per a diverses plataformes, i que -arran de la seva popularitat- va aconseguir expandir-se a altres mitjans d'entreteniment, com ara sèries de televisió, jocs de cartes i roba, convertint-se així en una marca comercial reconeguda a nivell mundial. L'objecte d'aquests jocs és capturar i entrenar els Pokémons, uns éssers imaginaris inspirats en els insectes i que actualment són 721 tipus diferents.
Pokémon Go és una aplicació per a mòbil que s'està convertint en un fenomen entre els joves. L'aplicació per a mòbil, Pokémon GO, permet als jugadors trobar i atrapar més d'un centenar de Pokémon diferents a mida que els jugadors exploren amb el seu telèfon intel·ligent l’entorn on es troben.
La Guardia Urbana de BCN (@barcelona_GUB) ha fet una piulada demanant als pares i mares que pacten amb els seus fills com i on jugar. "No volen un #GameOver imprevist" diuen. És important que les autoritats, en aquest cas els responsables de la seguretat vial, ens facin veure la necessitat de fer servir aquest joc de forma acurada i segura, (cada vegada que el joc es carrega, es mostra una advertència per recordar el jugador a romandre alerta i mirar al seu voltant) però la seguretat no és l'única condició a valorar, perquè cal observar també altres qualitats.
Aquest és un joc que obliga als nois i noies a sortir de casa, a caminar i a descobrir Pokémons, en qualsevol lloc. Adolescents a l'aire lliure, passejant i coneixent els pobles i ciutats o viuen i on estiuegen, qui ho havia de dir que s’aconseguiria amb un videojoc. Aquest és un joc que permet, a més, compartir, no virtualment sinó presencialment les experiències del joc amb altres participants. També és una oportunitat per a una nova activitat per fer en família, sortir tots plegats a "caçar" Pokémons. Aquest joc dona resposta a una repetida demanda de molts pares perquè els nois surtin de casa i es relacionen (no virtualment, que ja ho feien) sinó directament amb nois i noies amb els seus mateixos interessos.
Però el Pikachu és al mig del carrer però per veure'l necessiten el visor del mòbil o només és un constructo de la nostre càmara del mòbil? El joc difumina la línia entre el món real i virtual. Per més endavant queda la discussió de com entendre, per després explicar als infants, la diferència entre lo real de lo virtual. Ara sembla fàcil, però ho serà també en el futur?
Amb totes les normes de seguretat que calguin, gaudiu d'aquest o de qualsevol joc, gaudiu del estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada