Revisió pediàtrica en vint imatges de l’any 2022

 Començaven l'any 2022 amb la constatació que la COVID-19 encara era una malaltia respiratòria que desplaçava totes les altres malalties respiratòries. Durant l'any la situació ha anat canviant i tot i que a començament d'estiu van tenir la setena onada de COVID-19, la pandèmia va a la baixa.

Així tenim que en aquest final d'any la prevalença de la grip és major que la de la COVID i, si la situació de la Xina no ho impedeix, la pandèmia de la COVID passarà a ser una malaltia respiratòria més de la temporada de tardor-hivern, com la grip, els refredats. Les bronquitis o les bronquiolitis.

Aquesta favorable evolució de la pandèmia s'ha posat de manifests a les escoles on han anat decaient les mesures anti-COVID: mascaretes, confinaments, separació dels grups... No puc deixar de recordar l'exemple de civisme i solidaritat que els infants han donat al conjunt de la societat.

Mentre la pandèmia de COVID anava de baixa, altres noves malalties han tret el nas com la verola del mico i les formes greus d'hepatitis en infants. Però, tot que han fet un debut sobtat i greu, afortunadament finalment l'afectació a la població ha estat limitada.

Així, tot i l'onada d'inici d'estiu, van poder gaudir d'un estiu com els davants i tornar a preocupar-nos dels protectors solars, dels cops de calor o dels riscs d'ofegaments en els banys.

La COVID està deixant en la seva retirada unes quantes seqüeles, especialment i greu el nombre de morts produïts, la malaltia COVID persistent que pateixen alguns pacients, l'estrès que ha patit i pateix el sistema sanitari i també la realitat oculta dels problemes de salut mental especialment en els adolescents.

La guerra d'Ucraïna, com a totes les guerres,  són una catàstrofe. Si penseu com us colpeixen les imatges de tancs als carrers, de les morts, de cases destruïdes que podem veure a les pantalles a casa, imagineu quin impacte tenen en els vostres infants i adolescents. És necessari que els pares limitin o posin context a aquestes imatges perquè les hi puguin comprendre.

En l'àmbit personal aquest any 2022 ha finalitzat amb la meva jubilació professional després de molts i molts anys preocupat per la salut i el benestar dels nens i nenes.

Vita brevis, ars longa...

 

La vida és curta, l'art gran, l'ocasió fugitiva, l'experiència fal·laç i el judici dificultós... això també és medicina?

 

Hipòcrates de Cos és considerat el primer metge en sentit estricte, per aplicar un mètode científic en l'estudi de les malaltes deixant de banda les pràctiques màgiques o religioses. Les seves frases cèlebres es van recollir en els coneguts com els "Aforismes d'Hipòcrates", dels que el més conegut és sense dubte: “La vida és curta, l'art gran, l'ocasió fugitiva, l'experiència fal·laç, i el judici dificultós. No hi ha prou que el metge faci el que ha de fer, si per la seva no concorren al mateix objecte el malalt, els assistents, i altres circumstàncies externes”.

El Dr. Lain Entralgo es preguntava l'any 1969 en el pròleg d'una reedició d'una traducció dels "Aforismes d'Hipòcrates" feta l'any 1840..., “té sentit, a part de l'arqueològic, l'edició dels Aforismes...?” Si l'any 1969 hi havia dubtes si els Aforismes eren quelcom més que arqueologia, encara és més assenyat preguntar-se si avui es pot treure algun aprenentatge d'unes reflexions fetes fa vint-i-cinc segles.

Les hipòtesis fisiopatològiques de les malalties plantejades en els Aforismes són totalment errònies. Però, algunes de les seves reflexions sortides exclusivament de l'observació a ull nu dels malalts i les seves molèsties -el que avui diríem escoltar i observar el malalt i les seves circumstàncies-, tenen algun valor? Poden els actuals professionals de la salut aprendre alguna cosa, per la seva feina del cada dia, reflexionant sobre aquests Aforismes? Pot ser sí.

Aquesta medicina d'escoltat i observar, que de cap manera deixa de banda els avanços tecnològics, s'ha mantingut al llarg dels segles, amb moltíssima publicacions que la suporten. Ho il·lustraré amb un parell d’exemples, com l'anècdota del Dr. Gregorio Marañon, quan li van preguntar: quina és la innovació més important dels darrers anys? El Dr. Marañon, va reflexionar un moment i va respondre: la cadira, perquè ens permet seure al costat del pacient, escoltar-lo i explorar-lo. O més recentment, amb la proposta elaborada per Prof. Joan Carles March en la seva "Salud con H de alma" (amb "H", de Honestidad, Humidad, Hechos, Humanidad; Humor, Heroísmo, Huella, Hueco, Hoy). Les tecnologies aplicades a la salut, les exploracions complementàries de vegades sofisticadíssimes són eines imprescindibles per fer una atenció sanitària eficaç, però no han de desplaçar "la cadira" quan hi cal.

D'aquest Aforisme, ha fet fortuna una modificació (en terminologia actual un mem), que fa així: Vita brevis, ars longa... at emolumentum parcus.

Salut i pau

Sabeu què heu de fer si el vostre infant té una infecció respiratòria, en la postpandemia?

 Com és habitual cada any, durant els mesos de tardor-hivern augmenten els processos respiratoris febrils en els infants. Els darreres dos anys aquests episodis catarrals o gripals ha estat menys freqüents del que era usual, i per causa de la pandèmia per coronavirus, a les famílies les ha preocupat tant saber què li passava als seus infants, com perquè li passava. Era tan important determinar i valorar els símptomes dels infants, com esbrinar el germen causal. La pregunta era: És una COVID-19?

Aquesta tardor-hivern on les condicions de la pandèmia són clarament diferents a la dels anys passats, i que hem "gripalitzat" la pandèmia, saber ara per ara, quin és el germen que produeix el quadre respiratori que està patint l'infant, té una importància més relativa. Tot i que és possible que si la incidència de la COVID-19 augmenti per sobre del desitjat, de nou les autoritats sanitàries recomanin fer un seguiment més intensiu i extensiu dels casos.

Ara, però, com diria un advocat, posem la càrrega de la prova més en què li passa, què perquè li passa. Així què les famílies han d'actuar més en funció dels símptomes que pateix l'infant que no pas per quin és el virus causal.

 

Què fer si té una infecció respiratòria

1.       L’infant està sense febre o amb febre menor de 38º C, amb el nas congestionat, mocs al nas i tos. Probablement té un REFREDAT.

Què fer:

-          Feu-li rentats nasals amb sèrum fisiològic.

-          No li forceu a menjar.

-          Oferíeu li força líquids.         

-          Deixeu-lo a casa mentre estigui febril

 

2.       El teu infant està amb febre major de 38º C d’inici sobtat i a més: Tos intensa. Mal de coll. Mal de cap. Casament. Dolors musculars i ossis. Probablement té una GRIP.

Què fer:

-          Deixeu-lo al llit.

-          Doneu-li paracetamol per la febre i el malestar.

-          Feu-li rentats nasals amb sèrum fisiològic.

-          No li forceu a menjar i oferiu-li força líquids.

-          Deixeu-lo a casa mentre estigui febril

 

3.      Té símptomes gripals i a més factors de riscs: Infants petits (menors 5 anys); Infant amb de malalties cròniques (asma, diabetis, malalties del cor o ronyons...)

Què fer:

-Demaneu visita al vostre CENTRE DE SALUT.

 

4.      Si té símptomes gripals i alguna d’aquestes situacions: Mal al pit que augmenta al respirar. Febre, major de 38º C, que persisteix o augmenta després de 5 dies. Símptomes que no milloren o empitjoren després de 7 dies.

Què fer:

- Demaneu visita al vostre CENTRE DE SALUT pel mateix dia.

 

5.      Té una malaltia respiratòria i alguna de les següents situacions : Estat general afectat. Dificultat per a respirar. Falta d’energia o gran cansament. Somnolència o confusió. Convulsions. Febre en infants menors de 3 mesos. Rebutja menjar o beure. Mal de cap persistent o que augmenta.

Què fer:

- Porteu-lo a URGÈNCIES.

Estant en qüestió els nostres nivells de salut?

Retallades en les inversions, pseudociencies, antivacunes, pandemies... Estant en qüestió els nostres nivells de salut? 

La directora del diari "ARA" escrivia fa uns dies una editorial en la qual explicava com una munió de rates estaven rosegant els pilars de les democràcies liberals. L'autora afirmava que la societat europea es pensa que els pilars de les llibertats i els valors democràtics són sòlids i indestructibles, així que els rosegadors que les estan raent no tenen res a fer. En el seu article defensava la hipòtesi contrària i deia: "Però res és indestructible, si se'n debiliten els fonaments".

Aquest raonament es pot aplicar a la situació de la salut de Catalunya en particular i la de la resta de ciutadans europeus en general. Els europeus, adults i infants, disposem majoritàriament d'uns nivells de salut privilegiats, com la resta de persones del primer món. La baixa mortalitat infantil o una esperança de vida cada vegada més llarga i lliure de malaltia, són una prova. Parlar de malalties com la diftèria (un únic cas en els darrers 30 anys), el xarampió o la poliomielitis (tot i que encara hi ha casos aïllats o petites epidèmies limitades) ens pot fer pensar que són un anacronisme, una cosa del passat.

Les bones condicions de salut dels europeus estan sustentades en les polítiques de salut pública i en l'accés universal als serveis de salut, a les vacunes i als fàrmacs. Malauradament, aquestes condicions no són inamovibles, tot al contrari, la proliferació d'idees pseudocientífiques en salut (homeopatia, dietes miraculoses i un massa llarg etcètera), l'avanç dels antivacunes i la remor de crisis econòmica que fa pensar en retallades en les inversions dels Estats en salut, són un mal auguri. Sense l'acció de cada un de nosaltres de forma individual (vacunació, vida saludable...), i la intervenció col·lectiva a través dels governs, la salut de cada un de nosaltres i de la comunitat empitjorarà. Perquè "... res és indestructible, si se'n debiliten els fonaments".

Alguns hàbits poden ser irritants però no són perillosos

 

Hi ha alguns sorolls que de vegades ens exasperem quan els escoltem, com el que fan les ungles quan graten una pissarra, o quan fem petar els dits. El soroll que escoltem quan fem petar els artells dels dits es produeix en espetegar les bombolles de gas que hi ha dintre de les articulacions.

 

És un mal hàbit irritant, exasperants de vegades, però no perillós. El noi o la noia que fa petar els seus dits no patirà més artritis que un altre que no ho faci. Fer petar els dits és un hàbit molest com altres del tipus mossegar-se la samarreta o enrinxolar-se constantment els cabells o mossegar-se les ungles. Tots aquests hàbits són inòculs pels infants, que no tenen cap conseqüència patològica.

 

Com podeu ajudar a fer que deixin de fer-los? Només hi ha dues accions d'utilitat provada si volem ajudar: Ignorar-los i premiar els èxits. Res que no sàpiguen!  

·         Ignorar l'hàbit és el camí més curt per facilitar la seva desaparició. Assenyalar-ho, i com més emfàticament encara més, és la manera de "fixar-ho" i dificultar la seva desaparició.

·         Premia els èxits. Igual que quan volen establir un bon hàbit premiem a l'infant quan ho fa (Bravo has fet pipí a la gibrelleta!!!), premiar el fet de deixar de fer un mal hàbit també és el camí de l'èxit. Al contrari castigar o renyar dificulta la seva desaparició