Desenvolupament psicomotor o signes d’alarma

Viure el creixement i desenvolupament dels fills es una de les experiències més satisfactòries pels pares. A diferencia dels humans els animals neixen amb moltes funcions adquirides instintivament. Així molts animals són capaços de aixecar-se, posar-se drets i començar a donar passos pocs minuts després de néixer. Per contra els nadons pràcticament neixen amb l’única habilitat instintiva de xuclar. Només de néixer el nadó és capaç de manar del pit de la seva mare, però trigarà tot un any en caminar. L’adquisició de les diferents funcions (de socialització, de llenguatge o motores), el desenvolupament psicomotor, és procés diferent per a cada infant. Hi ha un ample rang de normalitat en l’edat d’adquisició de les funcions, de manera que un infant pot caminar als 10 mesos i altre pot fer-lo als 14 mesos i tot dos tenen un desenvolupament psicomotor estrictament normal.

Els indicadors que van assolint els  infants estan recollit en la taula de Llevant

Observant com el seu infant juga, actua, parla, aprèn, pot comprovar com mica en mica va assolint els indicadors de desenvolupament propis de la seva edat. D’igual forma pot detectar signes d’alarma. Els signes de alarma, són un retard en d'adquisicions d’una o d’un grup de funcions en relació a l’edat de l’infant. Un signe d'alarma no pressuposa l'existència d'un problema, però obliga a un examen per un diagnòstic i tractament precoç si escau.

Signes d’alarma

Edat: 2mesos

·       No respon davant sorolls forts

·       No segueix amb la vista a les coses que es mouen

·       No li somriu a les persones

·       No es porta les mans a la boca

·       No pot sostenir el cap en alt quan empeny el cos cap amunt estant de cap per avall

Edat: 6mesos

·       No segueix amb la vista a les coses que es mouen

·       No li somriu a les persones

·       No pot sostenir el cap amb fermesa

·       No es porta les coses a la boca

·       No refila ni fa sons amb la boca

·       No empeny amb els peus quan li donen suport sobre una superfície dura

·       Té dificultat per moure un o els dos ulls en totes les direccions

Edat: 12 mesos

·       No gateja

·       No pot romandre de peu amb ajuda

·       No busca les coses que la veu amagar

·       Perd habilitats que havia adquirit

·       No aprèn a fer servir gestos com saludar amb la mà o moure el cap

·       No assenyala coses

·       No diu paraules senzilles com "mama" o "papa"

Edat: 18 mesos

·       No assenyala coses per mostrar-se a altres persones

·       No pot caminar

·       No sap per a què serveixen les coses familiars

·       No copia el que fan les altres persones

·       No aprèn noves paraules

·       No sap com a mínim 6 paraules

·       No s'adona ni sembla importar-li si la persona que el cuida es va a o torna

·       Perd habilitats que havia adquirit

Edat: 2 anys

·       No fa servir frases de 2 paraules (per exemple, "Nina maca")

·       No sap com utilitzar objectes d'ús comú, com un raspall, telèfon, forquilla o cullera

·       No còpia accions ni paraules

·       No pot seguir instruccions senzilles

·       No camina amb estabilitat

·       Perd habilitats que havia aconseguit

Edat: 3 anys

·       Es cau molt o té problemes per pujar i baixar escales

·       No mira les persones als ulls

·       No pot operar joguines senzills (taulers de peces per encaixar, trencaclosques senzills, girar una maneta)

·       No fa servir oracions per parlar

·       No entén instruccions senzilles

·       No imita ni fa servir la imaginació en els seus jocs

·       No vol jugar amb altres nens ni amb joguines

·       Perd habilitats que havia adquirit

·       Es baveja o no se l'entén quan parla

La migranya, el mal de cap que batega

La Marta, s’ha aixecat amb el cap com encapotat, com el cel quan està núvol, i amb una sensació estranya, com de formigueig, a la cara i les mans. Després ha començat a veure com a petites espurnes que peten. Un fort mal de cap que ha ocupat la part dreta del seu cap ha convertit qualsevol soroll en una estridència insuportable i qualsevol llum en un resplendor insofrible. Té una migranya. Confia que aquesta vegada la migranya sigui curta i que en poques hores es tornarà a trobar-se bé. És quedarà a casa, no anirà a l’Institut, prendrà Paracetamol i és posarà al llit a les fosques i sense sorolls.

Aquests és el relat típic d’una noia que pateix una migranya. Com la Marta, 5 de cada cent infants o joves pateixen de migranya. La migranya que és un tipus de mal de cap més freqüent en noies que nois, es caracteritza per ser recurrent (la pacient patirà de tant en tant migranya) i que afecta una part del cap (no sempre la mateixa). El dolor de la migranya és molt intens, com batecs dintre del cap, i s’acompanya habitualment de nàusees i vòmits.

Algunes alteracions visuals i sensitives que els pacients ja saben reconèixer anuncien que està començant una nova migranya que pot durar unes poques hores o 2 - 3 dies.

La migranya té un important component genètic i es fàcil que la Marta tingui algun parent que pateixi de migranya. La contracció i dilatació dels vasos sanguinis del cap en relació amb diferents factors (neurògens, hormonals, humorals...) no del tot aclarits, és l’explicació més plausible del seu mal de cap.

No hi ha cap tractament curatiu de la migranya. Quan comença la crisis, i quan abans millor, ha de prendre un analgèsic, Paracetamol o Ibuprofèn, i reposar en un lloc sense soroll i a les fosques. Alguns pacients poden tenir la recomanació del seu metge de fer servir alguns fàrmacs específics com els Triptans.

La  pacient per experiència pròpia sap que alguns factors poden desencadenar-li la migranya, com quan està fatigada perquè dorm malament, està ansiosa o estressada o ha fet exercici físic intens, o pels canvis de temperatura o d’alçada. També per no esmorzar o saltar-se els àpats, o certs aliments o les begudes alcohòliques o la cafeïna, o quant té la regla...

La migranya té uns símptomes tant característics, com en el cas de la Marta que amb el relat de la pacient i l’exploració física i neurològica hi ha prou per a fer el diagnòstic. En alguns pacient cal fer estudis complementaris per a descartar altres processos. La migranya és rara en infants menors de 5 anys, així que els infants menors d’aquesta edat hauríen de consultar, igual que els pacients amb una migranya que no cedeix amb els analgèsics habituals, o els que tenen una migranya amb unes característiques diferents a les habituals (més intensa, més duradora, que afecta a la part posterior del cap...)

Es recomanable que la Marta porti un “calendari de migranyes” on reculli quantes migranyes té, de quina duració, de quina intensitat i quant afecta a les seves activitats habituals (no pot a anar a l’institut, no pot fer activitats extraescolars, esports...) per a poder determinar la necessitat d’un tractament farmacològic preventiu.

Intoxicació per fum

Aquest dies amb tant de fred, a totes les cases estan a funcionant a totes hores tota mena d’aparells per escalfar-les. En el fum produït per la  combustió de benzina, fusta, gas o carbó es troba el monòxid de carboni. El monòxid de carboni és un gas tòxic per a persones i animals que impedeix que la sang transporti l’oxigen que els teixits necessiten. Si la combustió d’aquestes substàncies és dolenta o incompleta es produeix encara més gas. A les llars, un mal funcionament de xemeneies, calderes, escalfadors d’aigua, estufes… es pot acumular monòxid de carboni en espais tancats i produir una intoxicació.

El monòxid de carboni és un gas inodor, incolor i insípid, es ha dir que no és pot ni veure ni olorar. La seva presència no és pot detectar amb cap dels nostres sentits.

A Catalunya cada any entre 300 i 400 persones s’intoxiquen per monòxid de carboni. Les intoxicacions per aquest gas són ​​totalment prevenibles. Amb les mesures de prevenció adients i reconeixent i actuant ràpidament quan apareixen els símptomes es poden evitar les intoxicacions i les seves complicacions.

Quin símptomes dona la intoxicació per CO?

Els pacients intoxicat per monòxid de carboni presenten freqüentment els següents  símptomes:

•   Mal de cap

•   Mareig

•   Nàusees

•   Vòmits

•   Dolor al pit

•   Somnolència

•   Comportament alterat

•   Confusió

•   Pèrdua de consciència

Les persones que estan dormint, poden patir una intoxicació per monòxid de carboni molt greu sense adonar-se.

Què cal fer en cas d’intoxicació?

Si comenceu a sentir qualsevol símptoma d’intoxicació:

•   Obriu les finestres per a ventilar

•   Sortiu de la habitació i aneu a un altre ben ventilada

•   Apagueu tots els aparells de combustió

•   Tanqueu el subministrament de gas

•   Truqueu al telèfon d’emergències 112 per avisar als serveis sanitaris d’emergència.

Com prevenir la intoxicació per CO?

•   No deixeu mai el motor del cotxe encès en un lloc tancat com el garatge

•   Mantingueu obertes les sortides d’aire de casa, assegureu-vos que no estan obstruïdes.

•   Assegureu-vos del bon funcionament de calderes, estufes i altes aparells de combustió. Compliu els períodes de revisió i les normatives de les calderes.

•   No feu servir estufes si no esteu segurs del seu bon funcionament

•   Reviseu el bon funcionament del tir de les xemeneies

•   No feu servir dintre de casa fogonets de càmping o altres elements dissenyats per a ser utilitzats a l’exterior

•   No deixeu cap estufa ni xemeneia encesa durant la nit si no es estrictament necessari.