La llei txeca prohibeix l'atenció dels parts a domicili

En resposta a una demanda posada per dues dones, el Tribunal Europeu de Drets Humans va fallar que la llei txeca que prohibeix l'atenció dels parts a domicili no violenta els drets fonamentals d'aquestes dues dones (http://cort.as/oJ9q)

Les taques blanques a les ungles no son per falta de calci !!!

Totes les "fadrines" a les que pregunteu us diran que les taques blanques de les ungles són per falta de calci. Tradicionalment s'ha atribuït la leuconíquia, terme científica de les taques blanques de les ungles, a la falta de calci a la dieta. És una creença molt estesa, però no hi ha cap dada científica que ho justifiqui.

La causa certa de les taques són els traumatisme en l'arrel unguial. Els traumatisme capaços de produir-les són de diferent intensitat, de vegades traumatismes tant intensos com quan ens agafem els dits amb una porta o un calaix (i nos recordem tota la vida), però més freqüentment  cops tant lleus com un dels tants que es fan a diari tots els nens.

L'origen traumàtic explica que siguin excepcionals les taques blanques en les ungles dels lactants, perquè és estrany que en l'ambient controlat que hi estan els lactants es donin cops en els dits, i són per contra molt freqüent en els escolars que no paren quiets i es fan molts cops al cap del dia.

Normes d’actuació front la intoxicació per fum

 Sembla que les isòbares dels mapes del temps indiquen que el fred ja ha arribat. Durant els propers mesos escalfarem les nostres cases amb estufes o altres estris de combustió. Heu de revisar que aquests aparells funcionen bé, que fan una combustió correcte i hi ha una manera eficient d'eliminar els gasos i els fums de la combustió.

La intoxicació per monòxid de carboni, que és el resultat de la mala combustió de estufes, brasers, xemeneies... sempre apareix, òbviament, en aquesta època de l'any. El monòxid de carboni és un gas inodor, insípid i incolor, és a dir que no és pot detectar per els nostre sentit, i així la intoxicació és produeix sense adonar-nos. La intoxicació per monòxid carboni provoca malestar, son, mal de cap i vòmits, i si la intoxicació prou greu pot ser mortal.

La Societat Espanyola d'Urgències Pediàtriques va elaborar uns consells de com "actuar frente a un accidentes infantil", que en l'apart de d'intoxicacions per fums recomana 5 normes d'actuació dels pares davant d'aquesta situació:

1.   Obrir les finestres.

2.   Treure el infant a l'aire lliure.

3.   Demanar ajut, trucar al 112.

4.   Si l'infant està inconscient, però respira, deixar tombat de costat fins que arribi l'ajut.

5.   Si l'infant està inconscient, però no respira, iniciar maniobres de reanimació (boca a boca i massatge cardíac).

Visca la mercromina !!! Digues com juguen els nens d'avui i et diré en quina societat viuran demà.

 Fa dies el diari "Le Monde" publicava un article titulat "Visca la mercromina" que tractava sobre la tendència actual a la sobreprotecció dels infants per part dels pares i la societat en general. Relatava el diari com un metge anglès havia escrit una carta astorat pels desplaçaments, no acompanyats, del infant d'una família que feia quatre generacions que vivien a Sheffield. Es preocupava el bon doctor, com aquest infant de 8 anys anava sol a la escola fins al final dels seu carrer. A la mateixa edat, en 1979, la mare de l'infant anava tota sola 800 metres per banyar-se a la piscina. En 1950, l'avi travessava sol cada dia un bosc d'un quilòmetre. Al 1919, el besavi, també als 8 anys recorria, sense la companyia de cap adult, alguns quilometres per anar a pescar.

Però ara quan es creueu amb un infant en bicicleta podeu estar segur que tot seguit trobareu la resta de la família pedalejant just darrera. Hem progressivament prohibit el carrer als infants i els hem reclòs en zones de jocs dels nens que tenen el terra entapissat amb revestiments per amortir els cops i on els bancs, dissenyats perquè els pares esperin una mica distanciats mentre els infants juguen, estan buits perquè els adults s'han ficat a la zona de jocs i esperen enganxats al tobogan.

Recordo un paràgraf del llibre "Quiet" del Màrius Serra on l'autor explicava la seva petita batalla diària per guanyar la vorera. L'assumpte anava així, el Màrius Serra i el seu fill, que patia una greu discapacitat, esperaven cada matí a la vorera prop de la porta de la escola del barri per ser recollits per l'autobús que el portava a la seva escola especial. L'escriptor reflectia la cara d'enuig dels pares per no poder deixar el seus fills "sans" sobre la vorera a la mateixa porta de la escola i haver-lo de deixar uns metres més enllà i no poder veure com enfilaven el carreró que travessa el jardí de l'entrada de l'escola.

Tabac a l'hospital

Temps era temps, en que es permetia fumar als hospitals, no només, sinò que els sanitaris semblaven promoure el seu consum. Impensable a dia d'avui.