Mickey ha agafat el xarampió

El Centre pel Control de Malalties diu que fins al moment el brot de xarampió de Disneyland ha afectat a 125 casos (la xifra augmenta cada dia) en set estats dels Estats Units. Almenys 10 casos de xarampió han estats confirmats a la regió Lanaudière de Canada, que poden estar vinculats amb el brot de xarampió en el parc temàtic de Califòrnia. També semblen estar relacionats alguns casos apareguts a Mèxic. Un treballador del parc que estava en fase d’incubació de la malaltia és el focus inicial d’aquest  brot de la malaltia. Aquesta ràpida disseminació se explica per la baixa cobertura vacunal als Estat Units.

El xarampió és una malaltia que es transmet per via respiratòria i és altament infecciosa. Abans de la introducció de les vacunes contra el xarampió, el virus del xarampió infectava el 95%-98% dels infants abans dels 18 anys d'edat.
El xarampió té un període d'incubació de 8-12 dies, després comença un augment de la febre (39C-40.5C) junt a tos, mucositat i conjuntivitis. Els símptomes s'intensifiquen durant els 2-4 dies abans de la sortida de les taques. Les taques que s’observen primer a la cara i el coll, apareixen com plaques vermelles. La febre pot persistir 2-3 dies després de sortir les taques. 

El xarampió és una causa important de complicacions greus i mort. Pot produir complicacions respiratòries, gastrointestinals, neurològiques, oculars  o altres. Fa por, perquè 1 de cada 20 persones amb xarampió farà una pneumònia, 1 en 1000 una encefalitis, que és una inflamació del cervell que pot provocar convulsions i dany cerebral i 1 o 2 de cada 1000 malalts de xarampió morirà.
Fa cent anys la mortalitat del xarampió era de 30 a 40 morts per cada 1.000 casos. En els països desenvolupats les morts per xarampió han disminuït en relació amb el desenvolupament econòmic, la millora de la nutrició, i el tractament per a la pneumònia secundària. Als països en desenvolupament a l'any 2000 uns 770.000 nens van morir de xarampió. 

La vacunació contra el xarampió és una de les intervencions sanitàries més eficaces i més rendibles. Els riscs de les vacunacions són baixos. En el cas de la vacuna del xarampió, que s’administra conjuntament amb la vacunes contra la rubèola i les galteres, els més comuns són febre, dolor a les articulacions, taques o ganglis inflamats que desapareixeran ràpidament. Els efectes secundaris més greus, com a convulsions o sagnat per la disminució del nombre de plaquetes, apareixen molt rarament.

Després de mes de quaranta anys de l’aparició de les vacunes, després de la desaparició per efecte de la vacuna d'una malaltia tant terrible com la verola, després de la disminució fins a la pràctica desaparició en els països desenvolupats de malalties com la polimielitis, la difteria o el propi xarampió encara ara s’ha de justificar el seu ús. 
La eradicació del xarampió seria una gran fita de la salut pública i la vacuna és la principal arma de la que disposem per aquest fi.