Al meu fill li ha picat una paparra! Què he de fer?

 Hi ha moltes bestioles que tenen el mal costum de picar a les persones. Les paparres són insectes que parasiten els animals, tant els silvestres com els domèstics i també als humans. Tot i que em diem: m’ha picat una paparra!, seria més adequat dir: tinc una paparra!. Perquè la paparra clava el seu aparell xuclador a la pell i es queda enganxada per anar xuclant. A diferència dels mosquits que piquen i marxen a buscar altre “víctima”, la paparra s’enganxa a la pell i no és deixa anar. S’enganxa com una paparra!

La majoria de les vegades la “picadura” de paparra és indolora i no ocasiona cap símptoma, molt poques vegades la paparra pot ser transmissora d’alguna malaltia. Hi ha més de 1000 especies de paparres i només unes poques piquen i poden transmetre algunes malalties que són molt poc freqüents:

·      La febre exantemàtica mediterrània. La picadura d’una paparra del gènere Ixodes infectada pel bacteri Rickesia Conorii pot provocar aquesta malaltia, pròpia de la conca mediterrània que es caracteritza per l’aparició aproximadament una setmana després de la picadura de febre elevada, malestar i taques pel tot el cos.

·      La malaltia de Lyne. La paparra Ixodes també pot estar infectada per la Borrelia Burdorferi, que és l’agent causal de la malaltia de Lyne. Una malaltia que ocasiona febre, malestar, alteracions de la pell, mal de cap i altres alteracions neurològiques.

·      La febre hemorràgia de Crimea-Congo. L’estiu passat és van declarar dos casos d'aquesta malaltia a Espanya. Era la primera vegada que es diagnosticava aquesta malaltia per sobre de 50º de latitud nord, que era el límit geogràfic on es podia trobar la paparra del gènere Hyalamna que és el seu transmissor principal. El virus de la febre hemorràgia de Crimea-Congo es transmet també per contacte amb la sang o teixits d'animals o persones infectats. Es sospita que la paparra va ser transportada per algun au migratòria. No s’han declarat més casos. (http://fcodinagarcia.blogspot.com.es/2016/09/febre-hemorragica-de-crimea-congo-una.html)

Totes aquestes malalties produïdes per la picadura de les paparres són molt infreqüentment. Si al vostre infant li pica una paparra es molt provable que no tingui cap símptoma o potser tingui una mica de picor al voltat de la zona de la picadura. Trobareu la paparra agafada a la pell de l’infant o si la paparra ja ha caigut una lesió crostosa fosca. El consell és treure la paparra el més aviat possible.

Per treure una paparra agafeu-la amb una pinça roma (sense dents) el més a prop possible de la pell i feu una tracció perpendicular a la pell. Alguns dels remeis casolans que proposen posar alcohol, cetona, vaselina, esmalt d’ungles... no estant recomanades perquè al contrari de facilitar-la poden dificultar l’extracció de la paparra. Després de treure la paparra renteu amb abundant aigua i sabó, sense fregar massa i poseu un desinfectant.

Com que el risc de patir una malaltia per transmissió de la picada de la paparra es molt baix, no es recomana prendre cap tractament preventiu de forma habitual

Com sempre la millor opció és la prevenció. Assegureu-vos que les vostres mascotes estan lliure de paparres.

Podeu trobar més informació en el cartell de canal de salut “Paparres? Que no se t'enganxin”

http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/contingut_responsiu/salutAZ/P/cartell_paparres.pdf