Declaració de Budapest sobre els drets, la salut i el benestar dels infants i joves desplaçats.

El drama de la emigració apareix de forma intermitent en els mitjans de comunicació. Milers de persones, inclouen infants, estan fugint de casa seva per la situació de violència o pobresa dels seus països. Molts d’aquests infants que emigren perden les seves famílies en la seva fugida o encara pitjor han fugit tot sols.

Sempre ha hagut moviment de poblacions però ara ens troben davant d’un moviment mundial sense precedents d’infants i joves dins i fora dels seus països, en resposta als conflictes armats, altres formes de violència, pobresa i desastres naturals. Els nounats, els infants amb discapacitat, els joves, els menors no acompanyats i dones embarassades son els col·lectius més vulnerables als efectes perversos d’aquest desplaçament.

L’Acadèmia Americana de Pediatria preocupada pel fenomen de la immigració, en el seu cas en la frontera mexicana, va fer fa uns mesos unes  recomanacions sobre les mínimes normes d'atenció dels infants immigrats i refugiats. Demanaven els pediatres americans:

1.     Que els infants rebin la nostre compassió i ajuda.

2.     Que els infants no siguin separats mai dels seus pares i les seves famílies.

3.     Que els infants no vagin mai a centres de retenció.

Ara ha estat la “Societat Internacional per a la Pediatria Social i la Salut Infantil” que a la seva reunió a Budapest en el mes d’octubre de 2017 ha fet la “Declaració de Budapest sobre els drets, la salut i el benestar de nens i joves desplaçats”.

Algunes de les consideracions d’aquesta Declaració són:

·      Els nens i joves desplaçats han de tenir els mateixos drets i rebre la mateixa assistència sanitària que els de la població resident....

·      Els Estats s’han de responsabilitzar que amb les seves accions als nens i joves desplaçats asseguren la plena aplicació dels drets recollits a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’infant... 

·      L'atenció de salut física, mental i social hauria de respondre als riscos i exposicions en els seus respectius països d'origen i les rutes del seu viatge.

·      Les avaluacions de salut mental han d'incloure la identificació de problemes urgents i els factors de risc i protecció de la malaltia mental, incloent l'estat de salut mental dels seus cuidadors, sense estigmatitzar l’infant i la família.

·      Els professionals que treballen amb aquests infants haurien de formar-se en competència cultural i lingüística, com treballar amb intèrprets ....

·      S'han d'establir sistemes de cura que per satisfer les necessitats especials de salut física, mental, pública i social d'aquests nens i joves, .....

·      Tots els Estats haurien d'avançar en tots els enfocaments i compromisos de polítiques de salut pública  per promoure l'equitat en la salut i el benestar dels nens i joves en moviment.

 En definitiva aquesta Societat científica es demana a ella mateixa, als Estats i als professionals de salut que atenen aquest infants i joves que actuïn respectant els seus drets, sense establir cap diferencia amb els infants i joves autòctons