Segons un estudi publicat fa poques setmanes pel Institut Nacional d'Estadística, gairebé una quarta part de les llars espanyoles vivia per sota del llindar de pobresa en 2013. Espanya, com els seus veïns de la Unió Europea, estableix el llindar de pobresa en disposar del 60% del ingrés mitjà de la població total. Segon l'estudi el 42% de les llars no van ser capaços de fer front a despeses inesperades i el 10% va admetre pagar tard les seves factures de gas o d'electricitat o la hipoteca.
Un informe recent de la OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament) advertia que globalment, precisament el 10% de la població més pobre ha vist disminuir els seus ingressos en un 14% anual; aquest sector de la població ha perdut pràcticament un terç dels seus ingressos.
En el seu Informe sobre la malnutrició infantil a Catalunya d’agost 2013, el síndic de greuges posava de manifest que 50.000 infants catalans menors de 16 anys, passen privacions materials que afecten l'alimentació. Recentment una publicació sobre la nutrició de la població infantil d’Astúries, en la mateixa línea trobava que el 1,1% dels nens o nenes estaven massa prims per la seva edat.
El Club dels petits dejeuners (el club dels esmorzats), al Canadà, es una organització que des de fa 20 anys està compromesa amb l’alimentació dels nens i nenes. Aquesta organització calcula que en Canada 1 de cada 7 nen està en risc de començar el seu dia sense menjar. Aquesta organització han iniciat una campanya, a la que dona suport entre altres, Sebastain Lefrevre guitarrista del grup Simple Plan, que pretén recollir 100.000 signatures pel seu manifest pels nens. Un grup d'empreses canadenques s'ha compromès a aportar 1$ per cada signatura (http://www.jesignepourlenfance.org/). El manifests diu:
- Perquè tots els nens i nenes tenen dret a l’alimentació
- Perquè tots els nens i nenes tenen capacitat per aprendre
- Perquè els somnis generen grans idees
- Perquè tots els nens i nenes han de tenir les mateixes oportunitat de prosperar
- Perquè el nostres fills i filles han de créixer amb les seves màximes aspiracions
- Perquè al construir un mon millor cap nen o nena s’ha de quedar endarrere
- Perquè hem d’ajudar a eliminar les diferencies
- Perquè la societat del Quebec té el poder de promoure els seus fills i filles
Un manifest al que podríem donar ple suport i signar, canviant únicament el mot Quebec pel de Catalunya.
Tot plegat, unes dades que posen de manifest que la pobresa al primer mon en compte de millorar, empitjoren; i si aquesta és la realitat a casa nostra, fa fredor pensar com està evolucionant la pobresa en els paisos pocs desenvolupats.
Aquestes dades justifiquen que el nostre compromís amb la infància ha de ser encara una prioritat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada