Fòbia a la escola o bullying? Que es el bullying?

Els seu noi/a no vol anar a la escola? Inventar mil excuses per quedar-se a casa? S’aixeca amb mal de cap o de panxa o qualsevol o altre malestar que desapareix quan ha passat l’hora anar a escola? Mai parla del que fa a la escola o dels amics de la escola? Els seu noi/a pot tenir fòbia a la escola o patir bullying. Bullying és el mon anglès que defineix l’assetjament.

Quan un noi/a està patint un comportament agressiu, repetitiu, amb la intenció de mantenir-lo sotmès a un altre noi/a es quan es troben davant d’un assetjament escolar. No es tracta de les barrales o dels conflictes puntuals que poden sortir en la relació entre nois/es, sinó en una acció repetitiva i amb finalitat d’intimidació. L’assetjament comença entre el 4-11 anys. El noi/a assetjat pateix insultats, amenaces, cops de puny o puntades, rep bromes, parlen malament del ell/a o propaguen rumors. El noi/a que pateix l’assetjament és troba en una situació sense sortida, fa que se senti sol i exclòs del grup. L’assetjament no és de cap manera  un element normal en el desenvolupament i el creixement dels nois/es, és la manifestació de un comportament anòmal. 

Mitjançant les xarxes socials els nois/es també podem patir assetjament cibernètic, i rebre igualment amenaces i insults.

 Que ha de fer la escola ?

La escola és l’àmbit on es produeixen la majoria dels assetjaments. Les escoles han de tenir per a ser eficaç un pla ampli, estructurat per a prevenir, detectar i intervenir en l’assetjament. En Canada la intervenció sobre l’assetjament va disminuir entre un 20 a 70 % els abusos en les escoles. Els plans més eficaços són aquest on tothom s’implica, mestres, alumnes, pares, mares... Recordeu que en l’assetjament hi ha tres actors sobre els quals és necessària la intervenció: El noi/a assetjada que és la víctima, l’assetjador que és l’abusador, i els còmplices, actius que ajuden o encoratgen al abusador o passius que no fan res tot i saber que algú pateix assetjament.

Què han de fer els pares i tutors ?

1. No esperi fins que el noi/a parli de l’assetjament si sospiteu o heu vist o escoltat alguna cosa parleu obertament amb el mostres fills i filles sobre l’assetjament i abordeu directament els problemes que puguin sorgir a l'escola, dins d'un grup d'amics, en equips esportius o en altres grups.
2. Els joves o adults que presencien un assetjament han d’intervenir per auxiliar la víctima. La majoria de les vegades una intervenció ràpida es suficient per a detenir l’assetjament, malauradament els adults podem intervenir poc perquè els assetjament quasi sempre es fan quan no hi ha adults presents.
3. L’assetjament es un problema que els joves no sempre poden resoldre sols. Les relacions d’abús de vegades són difícil de canviar sense la intervenció d’un  adult.
4. Si un noi/a l’informa que algú està sent assetjat escolti atentament i prengui seriosament les seves paraules tot i que no sembli versemblant.
5. Parli amb els adults que estan encarregat dels nois/es i recordi’ls la obligació de supervisar per prevenir i detectar aquests comportaments.
6. Els joves o adults coneixedor de un assetjament ho amb de denunciar (Denuncies per Internet: https://www10.gencat.net/jusinte_di/AppJava/jsp/form/idioma.jsp)

Les quatre regles de seguretat a Internet
Per garantir la seguretat dels infants i joves quan naveguen per Internet:

1. Mai heu de revelar les seves contrasenyes o números d'identificació personal a ningú
2. Mai obriu un fitxer adjunt o descarregueu documents de remitents o llocs web desconeguts.
3. Sempre feu servir pagines amb una política de privacitat i d’ús de la informació clara.
4. Recordeu que una vegada que s’ha escrit o publicat una foto no es pot tornar enrere. 

Denuncies per Internet: Internetsegurat@gencat.cat