És Nadal

És Nadal i el tradicional dinar a casa dels avis és a punt de començar. Avançant pel passadís començo a sentir aquella olor a brou acabat de fer que fa que les cames se’n vagin sense voler cap a la cuina, on un munt de cassoles de mides diferents desprenen olors variades i interessants. Amb poques ganes surto de la cuina per ajudar a parar la taula amb un mantell blanc que té brodats els dibuixos típics del Nadal com el grèvol, un trineu, les campanes, etc...

Quan els plats i la coberteria bona ja estan amb una pulcritud digna de restaurant de primera, un assortit de colors apareix en forma d’entremesos salats i gustosos. I és en aquest moment quan l'estomac ja fa acte de presència i s’apodera sense remei de la poca raó que et queda. Amb aquest suculent i temptador aperitiu davant dels morros, has de fer un esforç sobrehumà per esperar el típic familiar despistat que sempre arriba tard i no llançar-se grollerament sobre el menjar quan aquest arriba...Un cop ja hi son tots, obliguem a l'àvia a que segui, ja que es posa nerviosa i comença a fer viatges entre el menjador i la cuina com una cinta transportadora. En els entremesos abunden els salats i els colors grocs, vermell i verd fosc que estan repartits estratègicament com si d’un camp de batalla es tractés. Per a no espatllar aquest gran moment de classe i educació, entre tots ens esforcem per controlar els nostres braços i sentits i d’aquesta manera racionar el consum d’aquest aperitiu deliciós i inoblidable.

Però ara és quan arriba l’estrella de l’espectacle, el brou de Nadal. Les soperes blanques surten a la cuina fumejant vigorosament i desprenent una olor captivadora que col·lapsa el sistema nerviós i et deixa en un estat de catalèpsia total. Un cop el brou és al plat, el primer que fas és reclamar la pilota, una bola feta amb carn picada i les verdures que resten en el bullit, que al trencar-la i barrejar-la amb la sopa adquireix una textura esponjosa combinada amb el sabor del brou que s’imposa sobre cap altre. Surant sobre aquest mar daurat que és el brou hi trobem uns galets enormes que, degut al seu pes, s’han trencat i només en queda una meitat.

Per a menjar aquest brou hi ha tres passos que inevitablement es repeteixen cada any sens falta.: el primer plat de sopa es devora de pur vici, el segon es disfruta, es menja amb calma i parsimònia, gaudint-ne. El tercer plat no te'l pots prendre perquè ja no queda brou, cosa que et produeix una sensació de decepció i melancolia al recordar que el brou de Nadal ja s’ha acabat.

Aquest és un treball escolar del meu fill Ferran Codina de 2004, que cada vegada que el llegeixo en venen els flaires de Nadal.

BON NADAL!!!!