És
Nadal i el tradicional dinar a casa dels avis és a punt de començar.
Avançant pel passadís començo a sentir aquella olor a brou acabat
de fer que fa que les cames se’n vagin sense voler cap a la cuina,
on un munt de cassoles de mides diferents desprenen olors variades i
interessants. Amb poques ganes surto de la cuina per ajudar a parar
la taula amb un mantell blanc que té brodats els dibuixos típics
del Nadal com el grèvol, un trineu, les campanes, etc...
Quan
els plats i la coberteria bona ja estan amb una pulcritud digna de
restaurant de primera, un assortit de colors apareix en forma
d’entremesos salats i gustosos. I és en aquest moment quan
l'estomac ja fa acte de presència i s’apodera sense remei de la
poca raó que et queda. Amb aquest suculent i temptador aperitiu
davant dels morros, has de fer un esforç sobrehumà per esperar el
típic familiar despistat que sempre arriba tard i no llançar-se
grollerament sobre el menjar quan aquest arriba...Un cop ja hi son
tots, obliguem a l'àvia a que segui, ja que es posa nerviosa i
comença a fer viatges entre el menjador i la cuina com una cinta
transportadora. En els entremesos abunden els salats i els colors
grocs, vermell i verd fosc que estan repartits estratègicament com
si d’un camp de batalla es tractés. Per a no espatllar aquest gran
moment de classe i educació, entre tots ens esforcem per controlar
els nostres braços i sentits i d’aquesta manera racionar el consum
d’aquest aperitiu deliciós i inoblidable.
Però
ara és quan arriba l’estrella de l’espectacle, el brou de Nadal.
Les soperes blanques surten a la cuina fumejant vigorosament i
desprenent una olor captivadora que col·lapsa el sistema nerviós i
et deixa en un estat de catalèpsia total. Un cop el brou és al
plat, el primer que fas és reclamar la pilota, una bola feta amb
carn picada i les verdures que resten en el bullit, que al trencar-la
i barrejar-la amb la sopa adquireix una textura esponjosa combinada
amb el sabor del brou que s’imposa sobre cap altre. Surant sobre
aquest mar daurat que és el brou hi trobem uns galets enormes que,
degut al seu pes, s’han trencat i només en queda una meitat.
Per
a menjar aquest brou hi ha tres passos que inevitablement es
repeteixen cada any sens falta.: el primer plat de sopa es devora de
pur vici, el segon es disfruta, es menja amb calma i parsimònia,
gaudint-ne. El tercer plat no te'l pots prendre perquè ja no queda
brou, cosa que et produeix una sensació de decepció i melancolia al
recordar que el brou de Nadal ja s’ha acabat.
Aquest
és un treball escolar del meu fill Ferran Codina de 2004, que cada
vegada que el llegeixo en venen els flaires de Nadal.
BON
NADAL!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada