La
mutilació genital femenina és una pràctica ancestral a alguns països. Aquesta
pràctica s’ha relacionat amb raons d’ordre sanitari (protecció davant infeccions),
moral (prevenen la promiscuïtat) o religiós (precepte del Islam) totes elles
excuses per justificar una agressió inacceptable.
L’arribada
a Catalunya d’una important població dels països on es practica de forma
sistemàtica la mutilació ha fet necessària elaborar estratègies que protegeixin
la integritat física de les nenes. Tot i
que depèn més de la família o l’ètnia que de la localització geogràfica, els
països de més ric són: Benín, Burkina Faso, Camerun: República centreafricana,
Txad, Costa d’Ivori, República democràtica del Congo, Djibouti, Egipte,
Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Ghana, Guinea Bissau, Kenya, Libèria, Mali, Mauritània,
Níger, Senegal, Sierra Leone; Somàlia, Sudan, Tanzània, Togo,Uganda i Iemen.
La
Carta de Drets de l’Infant de Nacions
Unides, el codi penal espanyol, així com el Parlament i el Govern de Catalunya
no tan sols defensa el dret de les nenes a estar lliures d’aquestes pràctiques
que son perjudicials per la seva salut si no també que tipifiquen com a delicte
la mutilació genital femenina. La protecció
de les nenes davant de pràctiques que puguin suposar un maltractament infantil
és part inseparable de la feina del pediatra, mes enllà que sigui un delicte
que cal si és el cas denunciar.
Resultat
d’aquest maltractament infantil ens podem trobar múltiples complicacions per la
salut, complicacions físiques, psíquiques i socials que poden aparèixer a
l’edat pediàtrica o a l’edat adulta. Les complicacions més significatives són
les hemorràgies, la infecció de la ferida, sèpsia, gangrena, anèmia, contagi
hepatitis B i C, contagi VIH, complicacions genitourinàries,
complicacions sexuals i reproductives, obstètriques i de salut mental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada