divendres, 4 de desembre del 2015

1 de desembre, dia mundial de la SIDA. Accelerant per posar la SIDA a zero

En els anys 70, l'alliberament sexual estava en el seu zenit. En ciutats com San Francisco o Nova York proliferaven els locals on es consumia en la mateixa mesura copes, música o sexe.

Van proliferar llavors les malalties de transmissió sexual (MTS), la gonorrea, la sífilis o l’herpes genital. No obstant això, els hàbits sexuals de l'època no es van modificar per què la majoria d'aquestes malalties es solucionaven amb antibiòtics.

Al juny de 1981 es publicà el primer cas de pneumònia per Pneumocystis carinii en un pacient homosexual. Gairebé simultàniament es van publicar casos de sarcoma de Kaposi en pacients joves. Aquestes eren malalties rares que apareixien només en individus sense capacitat per defensar-se de les infeccions.

Alguna cosa estava passant! En pocs mesos van aparèixer casos similars en altres països occidentals, fonamentalment europeus. Es van encendre totes les alarmes. Ningú era llavors conscient que estàvem vivint els primers passos d'una epidèmia que ha havia d’arribar fins al nostre dies.

A l’Hospital Vall d’Hebró es va diagnosticar el primer cas pediàtric, en un lactant nascut al 1983. A l’any 1984, es va identificar el retrovirus, el virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), com a causant de la malaltia.

Al desembre de 1987 per primera vegada un nen va rebre tractament amb Aziditimidina (AZT), però va morir als 17 mesos de vida per una infecció. Al  1997 l’iniciï dels tractaments amb tres fàrmacs (triple teràpia), va suposar un canvi radical en l’evolució dels pacients.

Els pacients que tenen accés a la triple teràpia, no es curen però la seva situació davant d’aquesta infecció ha canviat radicalment. La SIDA és al primer mon, on es disposem dels tractaments adequats, ara una malaltia crònica.

Aquesta epidèmia ens ha enfrontat a situacions diverses, per un costat mai havien aconseguit tanta informació d’una malaltia en tant poc de temps, però tampoc en l’època moderna mai una malaltia havia estat tant estigmatitzada com aquesta. També aquesta epidèmia ha obligat a l’Església a passar de puntetes quan parla de preservatius i d'anticoncepció. Per acabar-lo d'adobar a més d’un tema sanitari i de discriminació dels pacients, la malaltia va prendre una vessant mediàtica quan algunes personalitats del mon del espectable van manifestar estar afectes de la malaltia.

Tot i els avenços en aquesta malaltia, l’epidèmia de la infecció pel VIH ha estat, i és encara, un gran problema mèdic i social, tot i que potser, menys mediàtic.

Diferents fronts de millora esperarem en els propers anys, d'una banda una millor acceptació social, seguir avançant en la no discriminació dels pacients, i per l'altre, noves tècniques diagnòstiques, nous fàrmacs antivirals o noves vacunes. Tot plegat per fer realitat l’eradicació d’aquesta malaltia, com diu el lema d’aquest any “Accelerant per posar la sida a zero”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada