dijous, 24 de desembre del 2015
divendres, 18 de desembre del 2015
Dinars i Nadals
Aquesta nit tinc un sopar amb companys del Hospital Sant Joan de Deu. La setmana passada ja vaig fer un altre sopar amb "els de la feina". Les properes setmana començà la tornée dels dinars de nadalencs. Prèviament, aquests dies, tenim aquest preescalfament que són els dinars d'empresa.
No és el moment per a començar a fer dieta, però tampoc morir d'afartament. Està bé tenir alguns consells al cap quan anem als dinars familiars d'aquests dies:
- No aneu als dinars nadalencs famolencs, mengeu una mica abans.
- No acabeu tota la vostre gana amb els entremesos, penseu en tot el dinar.
- Sigueu selectius, eviteu els fregits.
- Mengeu una mica d'amanida al començament dels dinars.
- Mengeu poc a poc, mastegueu bé.
- Controleu el consum de les begudes alcohòlic o ensucrades.
- Si aneu a un bufet lliure, feu un ús responsable.
- No mengeu tota la estona, parleu amb els comensals dels costats.
- Feu més exercici aquests dies.
- Torneu a la vostra alimentació habitual lo abans possible.
divendres, 11 de desembre del 2015
L'obesitat es cosa de pobres. L'obesitat una malaltia metabòlica o social?
La crisis econòmica que estem patint des de fa uns anys ha posat de manifest una vegada més com les condicions socioeconomiques són una condició bàsica en la salut dels infants. Fins i tot el Sindic de Greuges va elaborar un informe al 2013 sobre la situació de la malnutrició infantil.
El Barometre de la infància i les families de Barcelona, fet al 2014, posa de manifest que el 1,4 % del menors de 16 anys de Barcelona, el 5,3% a tota Catalunya i el 4,2% a Espanya, no es podem permetre un apat amb carn, pollasre o peix cada dos dies. Les dades són contungents, però la malnutrició va per barris. Si a Barcelona hi ha un 1,4% en risc de patir malnutrició, en un barri amb un nivell socioeconomic alt, com el de Sarria - Sant Gervasi només 0,3% dels nens o nenes estan en risc, al Example estan en risc el 0.5%, i en un barri amb un nivell socioeconimic baix, com el Rabal, fins el 4,4% del menors no es podem permetre un apat amb carn, pollastre o peix cada dos dies.
Aquest any, la Marató de TV3 vol recaptar diners per la investigació en diabetes i obesitat, les dues malalties metaboliques més frequents. Pot semblar que l'obesitat és tot el contrari de la desnutrició, que la desnutrició infantil estaria lligada a la falta de recursos i l'obesitat a la opulència. Això era així abans, però ara no. L'obesitat i la desnutrició son totes dues formes de malnutrició infantil indisolublement relacionades amb el nivell socioeconomic.
L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal amb relació el pes, la talla, la edat i el sexe superior al 97%, en el sobrepés aquesta relació es superior al 80%. A Catalunya 1 de cada 3 nens o nenes té un problema per excés de pes.
El mateix Barometre confirma com el 11,3% dels nens presenten obesitat, a més un 20% presenta sobrepes. Però l'obesitat va per barris i lligada al nivell socio-economic. Als barris amb nivell socio-economic alt, com Sarria - Sant Gervasi, el percentatge d'obesitat baixa al 6,6%, en l'Example és del 12% i en el barris com baix nivell socio-economic, com el Rabal, el percentatge d'obesitat supera el 16%.
L'Organitzacio Mundial de la Salut considera l'obesitat la epidemia més greu que patirem en el segle XXI. La causa fundamental del sobrepes i l'obesitat infantils és el desequilibri entre la ingesta calórica i el gast calóric. L'augment mundial del sobrepes i l'obesitat infantils es atribuible a diferents factors com:
El canvi dietetic amb un augment de la ingesta d'aliments hipercalórics amb abundants greixos i sucres però amb escases d'altres nutrients saludables.
La tendència cap a una disminució de l'actividad física i un augment del sedentarisme.
Però és que també l'activitat física i el sedentarisme estan relacionats amb el nivell socioeconòmic de les families. El percentatge de infants que no podem fer regularment activitats d'oci i esport és a Barcelona del 11,3%, però en Sarria és del 4%, en l'Eixample del 12 i en el Rabal 19,6%.
En definitiva totes les dades senyalen en la mateixa direcció, l'obesitat és una malaltia metabólica però tambè una questió social, majoritoriament una cosa de pobres. Res de nou, com ja sabiem la pobresa és el pitjor factor de risc conegut per a la salut. Així a poder controlar l'epidemia de l'obesitat que l'Organicaió Mundial de la Salut ha predit pel segle XXI, hem de dedicar esforços i diners en augmentar i millorar els nostres coneixements d'aquesta malaltia metabolica, però sense descuidar la lluita contra la pobresa i l'exclusió social.
El Barometre de la infància i les families de Barcelona, fet al 2014, posa de manifest que el 1,4 % del menors de 16 anys de Barcelona, el 5,3% a tota Catalunya i el 4,2% a Espanya, no es podem permetre un apat amb carn, pollasre o peix cada dos dies. Les dades són contungents, però la malnutrició va per barris. Si a Barcelona hi ha un 1,4% en risc de patir malnutrició, en un barri amb un nivell socioeconomic alt, com el de Sarria - Sant Gervasi només 0,3% dels nens o nenes estan en risc, al Example estan en risc el 0.5%, i en un barri amb un nivell socioeconimic baix, com el Rabal, fins el 4,4% del menors no es podem permetre un apat amb carn, pollastre o peix cada dos dies.
Aquest any, la Marató de TV3 vol recaptar diners per la investigació en diabetes i obesitat, les dues malalties metaboliques més frequents. Pot semblar que l'obesitat és tot el contrari de la desnutrició, que la desnutrició infantil estaria lligada a la falta de recursos i l'obesitat a la opulència. Això era així abans, però ara no. L'obesitat i la desnutrició son totes dues formes de malnutrició infantil indisolublement relacionades amb el nivell socioeconomic.
L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal amb relació el pes, la talla, la edat i el sexe superior al 97%, en el sobrepés aquesta relació es superior al 80%. A Catalunya 1 de cada 3 nens o nenes té un problema per excés de pes.
El mateix Barometre confirma com el 11,3% dels nens presenten obesitat, a més un 20% presenta sobrepes. Però l'obesitat va per barris i lligada al nivell socio-economic. Als barris amb nivell socio-economic alt, com Sarria - Sant Gervasi, el percentatge d'obesitat baixa al 6,6%, en l'Example és del 12% i en el barris com baix nivell socio-economic, com el Rabal, el percentatge d'obesitat supera el 16%.
L'Organitzacio Mundial de la Salut considera l'obesitat la epidemia més greu que patirem en el segle XXI. La causa fundamental del sobrepes i l'obesitat infantils és el desequilibri entre la ingesta calórica i el gast calóric. L'augment mundial del sobrepes i l'obesitat infantils es atribuible a diferents factors com:
El canvi dietetic amb un augment de la ingesta d'aliments hipercalórics amb abundants greixos i sucres però amb escases d'altres nutrients saludables.
La tendència cap a una disminució de l'actividad física i un augment del sedentarisme.
Però és que també l'activitat física i el sedentarisme estan relacionats amb el nivell socioeconòmic de les families. El percentatge de infants que no podem fer regularment activitats d'oci i esport és a Barcelona del 11,3%, però en Sarria és del 4%, en l'Eixample del 12 i en el Rabal 19,6%.
En definitiva totes les dades senyalen en la mateixa direcció, l'obesitat és una malaltia metabólica però tambè una questió social, majoritoriament una cosa de pobres. Res de nou, com ja sabiem la pobresa és el pitjor factor de risc conegut per a la salut. Així a poder controlar l'epidemia de l'obesitat que l'Organicaió Mundial de la Salut ha predit pel segle XXI, hem de dedicar esforços i diners en augmentar i millorar els nostres coneixements d'aquesta malaltia metabolica, però sense descuidar la lluita contra la pobresa i l'exclusió social.
divendres, 4 de desembre del 2015
1 de desembre, dia mundial de la SIDA. Accelerant per posar la SIDA a zero
En els anys 70, l'alliberament sexual estava en el seu zenit. En ciutats com San Francisco o Nova York proliferaven els locals on es consumia en la mateixa mesura copes, música o sexe.
Van proliferar llavors les malalties de transmissió sexual (MTS), la gonorrea, la sífilis o l’herpes genital. No obstant això, els hàbits sexuals de l'època no es van modificar per què la majoria d'aquestes malalties es solucionaven amb antibiòtics.
Al juny de 1981 es publicà el primer cas de pneumònia per Pneumocystis carinii en un pacient homosexual. Gairebé simultàniament es van publicar casos de sarcoma de Kaposi en pacients joves. Aquestes eren malalties rares que apareixien només en individus sense capacitat per defensar-se de les infeccions.
Alguna cosa estava passant! En pocs mesos van aparèixer casos similars en altres països occidentals, fonamentalment europeus. Es van encendre totes les alarmes. Ningú era llavors conscient que estàvem vivint els primers passos d'una epidèmia que ha havia d’arribar fins al nostre dies.
A l’Hospital Vall d’Hebró es va diagnosticar el primer cas pediàtric, en un lactant nascut al 1983. A l’any 1984, es va identificar el retrovirus, el virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), com a causant de la malaltia.
Al desembre de 1987 per primera vegada un nen va rebre tractament amb Aziditimidina (AZT), però va morir als 17 mesos de vida per una infecció. Al 1997 l’iniciï dels tractaments amb tres fàrmacs (triple teràpia), va suposar un canvi radical en l’evolució dels pacients.
Els pacients que tenen accés a la triple teràpia, no es curen però la seva situació davant d’aquesta infecció ha canviat radicalment. La SIDA és al primer mon, on es disposem dels tractaments adequats, ara una malaltia crònica.
Aquesta epidèmia ens ha enfrontat a situacions diverses, per un costat mai havien aconseguit tanta informació d’una malaltia en tant poc de temps, però tampoc en l’època moderna mai una malaltia havia estat tant estigmatitzada com aquesta. També aquesta epidèmia ha obligat a l’Església a passar de puntetes quan parla de preservatius i d'anticoncepció. Per acabar-lo d'adobar a més d’un tema sanitari i de discriminació dels pacients, la malaltia va prendre una vessant mediàtica quan algunes personalitats del mon del espectable van manifestar estar afectes de la malaltia.
Tot i els avenços en aquesta malaltia, l’epidèmia de la infecció pel VIH ha estat, i és encara, un gran problema mèdic i social, tot i que potser, menys mediàtic.
Diferents fronts de millora esperarem en els propers anys, d'una banda una millor acceptació social, seguir avançant en la no discriminació dels pacients, i per l'altre, noves tècniques diagnòstiques, nous fàrmacs antivirals o noves vacunes. Tot plegat per fer realitat l’eradicació d’aquesta malaltia, com diu el lema d’aquest any “Accelerant per posar la sida a zero”
Van proliferar llavors les malalties de transmissió sexual (MTS), la gonorrea, la sífilis o l’herpes genital. No obstant això, els hàbits sexuals de l'època no es van modificar per què la majoria d'aquestes malalties es solucionaven amb antibiòtics.
Al juny de 1981 es publicà el primer cas de pneumònia per Pneumocystis carinii en un pacient homosexual. Gairebé simultàniament es van publicar casos de sarcoma de Kaposi en pacients joves. Aquestes eren malalties rares que apareixien només en individus sense capacitat per defensar-se de les infeccions.
Alguna cosa estava passant! En pocs mesos van aparèixer casos similars en altres països occidentals, fonamentalment europeus. Es van encendre totes les alarmes. Ningú era llavors conscient que estàvem vivint els primers passos d'una epidèmia que ha havia d’arribar fins al nostre dies.
A l’Hospital Vall d’Hebró es va diagnosticar el primer cas pediàtric, en un lactant nascut al 1983. A l’any 1984, es va identificar el retrovirus, el virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), com a causant de la malaltia.
Al desembre de 1987 per primera vegada un nen va rebre tractament amb Aziditimidina (AZT), però va morir als 17 mesos de vida per una infecció. Al 1997 l’iniciï dels tractaments amb tres fàrmacs (triple teràpia), va suposar un canvi radical en l’evolució dels pacients.
Els pacients que tenen accés a la triple teràpia, no es curen però la seva situació davant d’aquesta infecció ha canviat radicalment. La SIDA és al primer mon, on es disposem dels tractaments adequats, ara una malaltia crònica.
Aquesta epidèmia ens ha enfrontat a situacions diverses, per un costat mai havien aconseguit tanta informació d’una malaltia en tant poc de temps, però tampoc en l’època moderna mai una malaltia havia estat tant estigmatitzada com aquesta. També aquesta epidèmia ha obligat a l’Església a passar de puntetes quan parla de preservatius i d'anticoncepció. Per acabar-lo d'adobar a més d’un tema sanitari i de discriminació dels pacients, la malaltia va prendre una vessant mediàtica quan algunes personalitats del mon del espectable van manifestar estar afectes de la malaltia.
Tot i els avenços en aquesta malaltia, l’epidèmia de la infecció pel VIH ha estat, i és encara, un gran problema mèdic i social, tot i que potser, menys mediàtic.
Diferents fronts de millora esperarem en els propers anys, d'una banda una millor acceptació social, seguir avançant en la no discriminació dels pacients, i per l'altre, noves tècniques diagnòstiques, nous fàrmacs antivirals o noves vacunes. Tot plegat per fer realitat l’eradicació d’aquesta malaltia, com diu el lema d’aquest any “Accelerant per posar la sida a zero”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)