Voleu portar una mascota a casa?

Un animal pot oferir una gran diversió a la seva família si esteu disposat a assumir les responsabilitats que comporta. Pot servir a més a més per a ensenyar als nens valors i habilitats socials. Les relacions entre els éssers humans i els animals tenen molts aspectes positius, però abans de portar una mascota a la seva llar, ha de tenir en compte alguns elements importants.

Consideracions abans de portar una mascota a casa

1. Tot anirà millor si els nens i els animals saben i entenen les regles.
2. Cal entendre i acceptar la responsabilitat que suposa ser el propietari d'un animal.
3. Si el seu fill té al·lèrgies, una mascota no sembla en principi una bona idea.
4. No regali a ningú un animal si no sap si podrà oferir-li l'atenció que una mascota necessita.
5. Adopteu o compreu la vostra mascota en un centre reconegut i de confiança .
6. Penseu en la mida adulta final de la mascota que trieu. A més mida més necessitats i més demandes d'atenció.
7. Assegureu-vos que la vostra mascota ha seguit tots els controls veterinaris i té totes les vacunes que necessita.
8. Busqui un animal de caràcter amable si ha de conviure amb nens. Els animals grans no són adequats quan hi ha nens.
9. Pensi que els cadells, que són com a peluixos, estan tant plens d'energia que cal molt de temps i de paciència per entrenar-los adequadament.
10. Els animals exòtics no són bones opcions de mascotes per als nens. Poden ser perillosos i necessiten cures especials que els nens petits no els poden donar. Potser no cal convertir a un animal salvatge en una mascota.

Normes a casa

• Ensenyi als seus fills a tractar a la seva mascota amb amabilitat i respecte.
• Involucri al seu fill en la cura dels animals. Aprofiti la oportunitat per desenvolupar el valor de la responsabilitat del seus fills.
• Assegureu-vos que la vostre mascota té un lloc tranquil i confortable.
• No permeti que la seva mascota dormi amb els seus fills.
• No permeti que la seva mascota es quedi sola a l'habitació amb un nadó o amb un nen petit.
• No permeti que la seva mascota llepi la cara o ferides del seu fill.
• Mantingui la caixa de sorra neta. Sempre utilitzeu guants quan feu la neteja i renteu-vos bé les mans després acabar.
• Enfronteu els animals a diferents tipus de persones i situacions.
• Els gossos necessiten molt exercici. Aprofiti per a fer exercici vostè i els seus fills.

Consells per calmar un nadó inquiet

La maternitat, la paternitat, ens canvia la vida. Ser pare o mare d'un nadó pot ser el moment més emocionant, més sorprenent i més important de la vida, però també pot ser difícil, aclaparador i esgotador.

El teu preciós bebè, en el seu paper de nadó....comença a plorar. Plorar no és dolent. És un procés normal del desenvolupament dels nadons, però és angoixant. Sembla com si estigués amb dolor i no importa que feu, continua plorant.

És fàcil dir, és un "còlic", que és realment un terme anodí. Un “còlic” es defineix per la regla del 3: un plor de més de 3 hores al dia, durant almenys 3 dies a la setmana i durant 3 setmanes o més. Una definició que posa de manifest el desconeixement sobre aquesta situació. Tots els nadons passen una fase de plor, habitualment entre les 2 setmanes de vida i fins als 3 mesos d'edat. Després tot canvia, el plor millora dràsticament. La immaduresa del seu aparell digestiu o el seu sistema nerviós, els ritmes de sons i vigília modificats o simplement que alguns nadons són més sensibles als estímuls externs són hipòtesis per explicar aquest fenomen.

Heus aquí algunes maneres d'ajudar al seu petit:

1. Tapi al nadó amb una bona manta, sentir-se protegits i calents els calma.
2. Belluguis. Als nadons els agrada que els moguin. Trobeu el ritme del vostre nadó. Recordi, aquest és un procés suau i delicat. Mai sacsegi el seu nadó.
3. Succió no nutritiva. Xuclar calma als nadons, oferir un xumet per ajudar a calmar-lo.
4. Posi’l boca terrosa. Encara que sempre cal col·locar el nadó cap per amunt per dormir, intenti mantenir el seu nadó de costat o boca terrosa i fregar la seva esquena.
5. Parli o canti suaument al seu nadó.
6. Surti al carrer. Una mica d'aire fresc i un canvi d'escenari pot ajudar.
7. Bany calent. Relaxant i tranquil·litzant.
8. Pensi en posar musica relaxant
9. Limiti els estímuls extern.

Però no són consells universals. Cada nadó és diferent i mentre a alguns no els agrada estar massa tapats o els banys calents, a d'altres els encanta. Vostè ha de trobar que relaxa al seu nadó.

Però, especialment tingui cura de vostè mateix, com hem dit pot ser difícil, aclaparador i esgotador, prengui un descans!. Posi el seu nadó en un lloc segur com un bressol o moisès i prengui’s un respir. Faci torns amb la seva parella. Demani ajuda, si pot deixi el nadó a algú, per anar a fer una passejada o prendre una dutxa o una mica de cura personal o unes hores amb la parella.

Parli amb el seu pediatre si vostè està preocupat pel plor del seu nadó. Algunes infreqüents situacions com el reflux, la intolerància a alguns aliments, o altres condicions podrien exacerbar aquest període de plor. Podeu trobar molts medicaments, per els gasos, per la dentició, probiòtics, etc... però cap ha provat la seva eficàcia.

Sobretot, recordeu que això passarà. Ho farà segur: Hi ha una llum al final del túnel... i aquesta llum és el somriure del vostre nadó

Papa, mama vull fer-me un tattoo!!!! I ara que fem?

Els tatuatges són procediments de decoració del cos humà amb dibuixos indelebles consistent en la introducció de pigments colorants sota la pell, normalment per mitja de puncions, tot seguint dissenys previs pintats a la superfície (Enciclopèdia catalana). A centreeuropea i Escòcia era una practica freqüent fins la edat mitja especialment. Les darreres aventures dels herois gals Astèrix i Obèlix, que transcorreren a Escòcia, es titulen “Astèrix i els Pictes “(“pintats”, “tatuats”). També era habitual en les illes del Pacífic (Polinesia, Micronesia...). A casa nostra, els tatuatge eren propis d'ambients marginals, però això ha canviat definitivament des de fa anys.

Pot causar problemes de salut 

Els tatuatge podem ocasionar alguns problemes de salut. La reacció al·lèrgica als tints és poc freqüent però no es pot oblidar. Si els tatuatges no es fan amb òptimes condicions higièniques, com en altres procediments amb punxades, podem transmetre infeccions dels tipus SIDA, o hepatitis B i C. Un inconvenient peculiar en pacients amb un tatuatge al final de l'esquena es la impossibilitat per l'aplicació de anestesia epidural.

De totes maneres, el major inconvenient dels tatuatges està relacionat amb la seva indelebilitat. Tatuar-se un nom o una dibuix pot ser satisfactori als 15 anys i una carrega poc temps després per a la resta de la vida. Perquè tot i que és possible eliminar un tatuatge, per aconseguir-lo cal passar per un procediment molest que precisa de diverses sessions i que no sempre aconsegueix els resultats desitjats.

Papas vull fer-me un tatoo!!!

Quan arribi aquesta pregunta, habitualment a la adolescència, com en moltes altres ocasiones en la criança dels fills cal tenir preparada una resposta. Una resposta que inclou molt de negociació i poc d'imposició. A la pagina “En família” de la Sociedad Española de Pediatria podeu trobar més informació per elaborar la resposta.

 (http://enfamilia.aeped.es/edades-etapas/tatuajes)

Picor de cap? Poden ser polls !!! Que hem de fer ?

Soc conscient, només llegir-lo ja pica. He tornat a rebre consultes sobre els polls recentment. Ja comença a ser una rutina que el inici de la primavera s’acompanyi amb una nota a la agenda escolar informant de la presencia de “bestioletes”.

El poll del cap és un insecte que viu entre els cabells. El símptoma principal de la parasitació de polls (pediculosi) és la picor del cuir cabellut, però no sempre. El contagi, es porta a terme quan una persona no infectada estableix contacte amb una parasitada o amb algun dels seus elements d'ús personal com pinta, raspall, vestimenta, coixí, etc.

(http://www.fcodinagarcia.cat/planes/malalties/polls.html)

Què es pot fer per prevenir aquesta parasitosi ?

1. Portar els cabells curts o molt lligats amb trenes o cues.
2. No compartir pintes, gorres, gomes ni cintes dels cabells.
3. Evitar el contacte entre els caps.
4. Pentinar tres vegades al dia i revisar les pintes i raspalls.
5. Evitar recolzar el cap en sofàs, coixins, etc. que hagin estat amb contacte amb una
   persona infestada.
6. Observar el cap si els nens que es rasquen o diuen que tenen picor al cap.

És totalment comprensible voler una solució ràpida a l'hora de fer desaparèixer les bestioles. Els tractament amb Permetrina que trobareu de venda lliure a la farmàcia són la solució per desfer la infestació. Els pares, mestres i amics es poden alarmar quan els veuen, però cal recordar que es una situació que té poca repercussió sobre la salut del nen. Per això adverteixo contra tractaments més

forts, que tenen possibles efectes secundaris reals.

Com aplicar el tractament?

1. Aplicar la loció antiparasitària, que és cremosa, sobre el cuir cabellut i cabell, de
   manera que quedi tota la base del cap mullada. La aplicarem realitzant una suau
   fricció, i insistirem al clatell i darrere de les orelles, que són les zones més afectades.
   S'aconsella deixar durant una o dues hores. Embolicar el cap amb una tovallola o barret de
   plàstic per al seu aïllament.
2. Rentar amb xampú antiparasitari i aclarir amb aigua abundant. Compte amb els ulls, si
   entra sabó rentar bé amb aigua neta (no és perillós , però produirà coïssor).
3. Així mateix la incorporació de vinagre a l'aigua de l'esbandida facilitarà el despreniment
   dels ous.
4. És recomanable repetir el tractament farmacològic als set dies d'haver realitzat el
   primer.

Com fer un bon pentinat?

El pentinat es l’altre eina bàsica del tractament. Recordeu que les llémenes queden fortament adherides fins i tot quan són mortes, per això es fa necessari el pentinat amb una llemenera per facilitar l'arrossegament dels ous.

1. Comprar una bona pinta. La LiceMeister és un bon exemple però hi ha moltes altres, amb pues de metall llargues que estan molt a prop entre si.
2. Reservar temps pel pentinat cada dia. Al principi, quan n'hi ha més, es necessitarà més temps, després d'uns dies, pot anar més ràpid.
3. Tenir una bona il·luminació, i una tassa d'aigua a prop per netejar la pinta després de cada passada.
4. El cabell ha d'estar lliure d'embolics o la pinta es quedarà bloquejada. Pot posar condicionador per a facilitar la feina.
5. Separar el cabell en seccions. Al clatell i darrere de les orelles és on tenen més probabilitats d'aparèixer polls.
6. Mantenir el pentinat diari fins que hagi passat una setmana sense trobar res (aquest és el temps que triga un ou per incubar).

Altres mesures higièniques?

1. Rentar els llençols i la roba amb aigua calenta (55º durant uns 20 minuts), i si és possible que s'assequin a l'assecadora , a temperatura elevada.
2. Submergir els raspalls i pintes en vinagre o alcohol de 90º.
3. No compartir la mateixa pinta amb la familiars o els companys .
4. Netejar tots els barrets i la roba amb aigua el més calent possible.
5. Passar l'aspirador a consciència per l'habitació de parasitat, matalàs, catifa, etc. (el poll adult pot sobreviure menys de 24 hores fora de l'individu humà)

Si les coses no milloren, consulti el seu metge. Però us avanço el seu consell:Compri una bona pinta i preparis a passar unes bones estones amb el seu fill