divendres, 14 de juny de 2019

Gaudir amb seguretat de tirar coets.

L’any passat 320 persones ateses la nit de Sant Joan. Què podem fer per disminuir aquestes dades?

Ja hi ha casetes de venda de petard. És l’anunci de que s’apropen les revetlles. Els focs artificials i els petards són una forma habitual de celebrar les grans festes, i especialment les revetlles,  a casa nostre i a tot al mon. Cada any hi molts ferits de diferent consideració per l’ús inadequat de aquests elements. L’any passat, per exemple, 320 persones van rebre atenció en un Hospital o un Centre d’Urgéncies d’Atenció Primaria la nit de Sant Joan per problemes relacionats amb els petards. Els Bombers van atendre a 800 incidents durant la nit de la revetlla de l’any passat. Què podem fer per disminuir aquestes dades? Gaudir amb seguretat de tirar coets.

Aquí teniu un decàleg de normes, modificat dels consells de la Societat Canadenca de Pediatria, per gaudir amb seguretat de tirar coets.

  1. Mai us torneu. No intenteu reparar un element pirotècnic que sigui defectuós. Mai intenteu tornar a disparar un petard que no ha funcionat. Espereu almenys 30 minuts abans d'apropar-vos a una peça pirotècnica que no ha funcionat.
  2. Mai a la mà. No agafeu amb la mà els petards, excepte que les instruccions del fabricant indiquin que estan dissenyades per ser de mà.
  3. Trieu un bon lloc. Trieu una ubicació adequada, lluny de qualsevol obstacle. No enceneu focs artificials en un dia ventós. Consulteu les instruccions de seguretat de l'etiqueta de focs artificials per conèixer les distàncies mínimes amb edificis i persones.
  4. Trieu una bona base. Utilitzeu una bona base de col·locació, com ara una galleda plena de terra o sorra.
  5. Aigua a prop. Tingueu aigua a mà. Poseu els focs artificials que heu fet servir (i les deixalles) en una galleda amb aigua.
  6. Al final de la metxa. Enceneu adequadament els petards: sempre pel final de la metxa.
  7. Amb ulleres. Es recomana utilitzar ulleres de seguretat.
  8. Mai els infants sols. Els infants que volen tirar petards han de fer-ho sempre sota la supervisió d'un adult (responsable).
  9. Llegiu les instruccions. Llegiu totes les instruccions de seguretat del fabricat sobre els focs artificials. Determineu l'ordre de llançament abans de començar.
  10. Vigileu on els guardeu. Mantingueu els petards en una zona fresca, seca i ventilada fora de l'abast dels infants.



divendres, 7 de juny de 2019

Quan poseu una crema protectora solar eviteu les cremades solars i reduïu el risc i càncer de pell

La revista de la “Organització de consumidor i usuaris” ha publicat un article on posa en dubta que el grau de protecció que ofereixen les cremes solars d’Isdin i Bavaria sigui de 50 com anuncien. L’Agencia espanyola del Medicament ha demanat a la revista les dades on suporta aquesta opinió. Restem a l’espera. Aquesta la polémica just a l’inici dels mesos d’estiu es una oportunitat per a  record la necessitat de la protección solar per a tothom però especialmente en els infants.

El sol és una font de salut. Per exemple l’exposició solar és necessària per a la formació de la vitamina D, una vitamina imprescindible per facilitar l’absorció del calci dels ossos i evitar el raquitisme. L’exposició solar també pot ajudar en casos d’acne i altres malalties de la pell, com ara la psoriasi. Però una exposició solar excessiva provoca envelliment de la pell, cremades i a la llarga, lesions cutànies, taques a la pell i fins i tot càncer de pell. La pell dels infants sense protecció, pot ser danyada en tant sols 15 minuts d’exposició solar, tot i que el dia estigui nuvolat.

La protecció solar que heu d’aplicar en la pell dels vostres infants, per evitar els problemes amb l'exposició solar, depèn òbviament del tipus de pell. El fototipus és la capacitat de la pell per assimilar les radiacions ultraviolada solar. El Dr. Fitzpatrick, un dermatòleg de la Universitat de Harvard va fer una classificació en sis tipus, des de la pell molt blanca com la dels pèl-rojos que no en bronzegen mai i que sempre es cremen, fins a les pells més fosques. Quant més baix sigui el fototipus, més elevades han de ser les mesures de protecció solar.



Consells generals de protecció solar

  1. Els infants, especialment els més petits, no s’han d’exposar directament al sol. Eviteu sempre les hores de màxima radiació ultraviolada entre les 11 – 16 hores.
  2. Respecteu les limitacions d'edat del fabricant, però recordeu que la recomanació general es evitar el seu ús en els menors de 6 mesos i en menor mesura la limitació es fa extensiva fins als 3 anys. 
  3. Feu servir el filtres solars amb el màxim factor de protecció en els infants, que són els dels factors 50. Quant més alt és el factor, major poder de protecció i més temps de protecció, i es necessitarà menys aplicacions del producte. 
  4. Utilitzeu majors factors de protecció quan més clara sigui la pell de l'infant.
  5. Els fotoprotectors són una forma segura de prendre el sol, però no una manera de perllongar l’exposició al sol.
  6. Apliqueu la crema fotoprotectora 30 minuts abans de sortir de casa.
  7. Torneu a aplicar el protector solar cada dues hores. 
  8. Feu servir fotoprotectors resistents a l'aigua i torneu a fer una aplicació després d'un bany prolongat (més de 20 minuts). 
  9. Esteneu bé les cremes i assegureu-vos que cobreixen totes les àrees corporals exposades al sol.
  10. Tot i que estigui nuvolat, a l’estiu els infants han d’anar amb para-sol, roba de cotó i gorra.
  11. Tot i estar sota un para-sol, cal posar-se fotoprotecció, perquè quasi el 40% de la radiació ultraviolada pot passar el para-sol.
  12. NO us descuideu d’oferir aigua.
  13. Hidrateu suficientment la pell als infants amb olis o cremes hidratants després de l’exposició al sol.
  14. Recordeu que alguns medicaments són fotosensibles, és a dir, que poden fer algun tipus de reacció si el pacient s’exposa al sol. Consulteu si el vostre infants pren alguna medicació.


dijous, 30 de maig de 2019

El tabac és la causa de mort prevenible més important al tot el mon. Recupera la inspiració.


La Setmana sense fum promoguda per el Departament de Salut de la Generalitat finalitza aquest divendres 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac. Aquest dia, proposat per L'Organització Mundial de la Salut (OMS) des de 1988, vol centrar l’atenció sobre el greu problema de salut que suposa el tabaquisme.
Les darreres dades mostren que el 34% de les persones entre 15 i 64 anys fumen. El tabac és la causa de mort prevenible més important al tot el mon. El tabac que causa quasi 6 milions de morts arreu del mon, dels quals 600.000 són fumadors passius. Perquè tot i no ser fumador, com és el cas dels infants, es poden patir els problemes de salut relacionats amb el consum de tabac.
Els problemes de salut relacionats amb el tabac són possible inclús abans del naixement, durant l’embaràs. En aquest sentit cal destacar la tasca pionera que els pediatres de la Garrotxa fan en la seva Unitat de Salut Mediambiental en relació a l’exposició prenatal a drogues (tant legals com il·legals) i altres  factors ambientals (contaminació...)
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) coordina campanyes a tot el mon pel dret a la salut i a una vida sana i per a prevenir a les poblacions davant els perills que suposa el consum de tabac.



divendres, 24 de maig de 2019

Una sola pastilla pot matar (One pill killers) a un infant petit

En certs medicaments, una sola pastilla pot matar (One pill killers) a un infant petit. Mantingueu sempre els medicaments fora de l’abast dels infants

Estem a casa dels avis. El nen ha anat a l’habitació i s’ha pres una (o dos?) pastilles de les que pren l’avi. Fa estona que ha passat, però fins ara no ens hem adonat. El nen està perfectament bé. Cal fer alguna cosa? Una única pastilla pot ocasionar-li algun problema?

Molts medicament poden causar intoxicació en els infants si els prenen accidentalment, però alguns són altament tòxiques inclús a dosis petites. La ingestió d’una única pastilla d’alguns medicaments per adults pot ser potencialment letal en els infants. Algunes medecines  (One pill killers - una pastilla pot matar) arriben a assolir una dosis letal per un infant de 10 kg amb un sol comprimit. La llista de medicaments potencialment letals amb un sola dosis s’ha duplicat a la darrera dècada. 

Alguns dels fàrmacs potencialment letals en una única dosis pels infants són medicaments d’ús freqüent i inclouen medicaments per a controlar la tensió arterial, medicines pel cor, per la diabetis, els analgèsics opiacis o alguns antidepressius. La ingesta per part d’un infant d’algun d’aquests fàrmacs obliga a una consulta. 

Sempre es preferible prevenir que curar (que lamentar). Els pares, però també avis i familiars que conviuen amb els infants, heu de recordar les mesures de seguretat pels fàrmacs a casa:

  • Mantingueu sempre els medicaments fora de l’abast dels infants. Deixeu els medicament en una farmaciola no accessible als infants.
  • Mantingueu els medicament en el seu envàs original. Molts medicaments tenen un tap de seguretat per evitar que els infant els puguin obrir.
  • Els organitzadors de pastilles són una eina molt útil per recordar tots els fàrmacs a prendre, però als ulls d’un infant petit és una autèntica i temptadora caixa de llaminadures que cal treure del seu davant.
  • No preneu medecines davants dels infants. Els infants són grans imitadors i tard o d’hora voldran fer-ho ells mateixos.
  • Feu un ús responsable dels medicaments. No emmagatzemeu fàrmacs a casa. Recicleu adequadament els medicaments caducats.  
  • Tingueu a mà el telèfon de Sanitat respon 061 i no dubteu a consultar 
Els fàrmacs (Buprenorfina-naloxona, Diltiazem, Glibencamida, Glipizida, Dapsona, Hidroxicloroquina, Metadona, Morfina, Oxicodona, Propafenona, Tapentadol, Tramadol, Teofilina, Verapamilo i Ziprasidona)  poden arribar a dosis letals en infants petits amb un sol comprimit. Altres fàrmacs (Amitriptilina, Bupropion, Clorpromazina, Cloroquina, Clozapina, Codeïna, Difenhidramina, Flecainida, Hidromorfona, Isoniazida, Lamotrigina, Nifedipino, Olanzapina) poden ser  igualment letals en un infant petit  amb només 2-3 comprimits 


divendres, 17 de maig de 2019

La primavera el pol·len altera! La Maria té al·lèrgia i com cada any per aquestes dates té esternuts i picor al nas.

La Maria és una noia de 10 anys que com cada any per aquesta època té molts esternuts. La Maria té una al·lèrgia.

L’al·lèrgia és una reacció de defensa de l’organisme contra substàncies externes que penetren dins del cos. Aquestes substàncies poden arribar per via oral (aliments, medicaments), per via respiratòria (pol·len) o per via cutània  (contactes, picades). Les al·lèrgies són malalties molt freqüents, una quarta part de les persones dels països desenvolupats en pateixen alguna.


Els pòl·lens són substàncies potencialment capaces d’induir una reacció al·lèrgica. Tot i que són habituals a la primavera, segon el tipus de planta i el clima, els pòl·lens també poden aparèixer en diferents èpoques de l’any. Per exemple, l’olivera presenta la seva màxima pol·linització entre els mesos d’abril i juliol, les gramínies entre l’abril i el maig o els xiprers entre el febre i el març. Podeu conèixer els nivells ambientals dels diferents pòl·lens a la web de la Xarxa Aerològica de Catalunya (https://lap.uab.cat/aerobiologia/es/ ).

L’al·lèrgia al pol·len que té la Maria a més dels esternuts i picor al nas, li pot causar altres  símptomes com:

  • Llagrimeig, picor, envermelliment dels ulls.
  • Inflamació de la mucosa nasal, que causa congestió i degoteig nasal.
  • Esternuts freqüents.
  • Inflor a sota dels ulls.
  • Fatiga i cansament.
  • Irritabilitat.
  • Mal de cap.
  • Asma bronquial relacionada amb l’exposició a al·lèrgens.

Disminuir  el contacte amb el pol·len i redueix els símptomes de l’al·lèrgia. Per això el que fan els seus pares és:

  1. Programen les sortides al camp i les activitats a l’aire lliure evitant els dies amb més pol·linització.
  2. Quan estan a l’aire lliure netegen amb aigua les mans i la cara (també els nas i els ulls) de la Maria.
  3. Després de les sortides al camp la fan dutxar i canviar de roba en arribar a casa.
  4. Viatgen amb les finestretes del cotxe apujades.
  5. Eviten fer exercici físic intens a l’aire lliure en època de més pol·linització.
  6. Li fan portar ulleres de sol (que fan de barrera entre el ulls i el pol·len) quan surt al carrer.
  7. Mantenen les finestres de casa tancades durant el dia (amb cinc minuts n’hi ha prou per ventilar una habitació).
  8. Extremen la neteja de la casa. Per treure la pols fan servir una baieta humida o aspiradors en lloc d’escombres o plomalls que remoguin les partícules.
  9. Eviten estendre la roba a l’aire lliure en l’època de màxima pol·linització.
  10. Inicien el tractament que ja tenen pautat quan apareixen els símptomes de l’al·lèrgia.


divendres, 10 de maig de 2019

Sortides al camp.

Les sortides al camp, les excursions a la muntanya són una forma molt divertida de passar temps en família. Arribada la primavera comença el bon temps, el moment d’organitzar excursions ben entretingudes. Passar de caminar per carrers per caminar per la muntanya.
Aquí teniu uns quants consells per anar a la muntanya amb els  infants, perquè amb una bona planificació gaudireu de les activitat a l’aire lliure amb la canalla sense accidents.


1. Planifiqueu la ruta. Decidiu el moment de sortida i el moment aproximat de tornada. Aviseu a algú de la ruta que fareu. Consulteu la predicció del temps, si es preveu mal temps, no sortiu d’excursió.
2. Sigueu realistes. Tingueu en compte l’edat dels infants en el moment de preparar l’excursió.  Feu camí amb un ritme lent i constant, eviteu de córrer per estalviar energies i evitar lesions. Feu aturades curtes (10 minuts) de tant en tant per descansar, hidratar-vos i menjar una mica. Eviteu que s’esgotin.
3. Roba i calçat adequat. Porteu roba que transpiri, millor diferents capes per anar adaptant-se als canvis de temperatura. Calçat amb mitjons ajustat, per evitar ferides i butllofes, adequat al tipus d’excursió que voleu fer. Sempre és encertat portar alguna peça de roba i mitjons de recanvi per si es mullen.
4. Hidratació i alimentació. Es important anar bevent aigua aprofitant les aturades. A l’estiu es necessari portar un 1,5 litres per adolescent o adult i 1 litre per infant. Mai heu de beure aigua de rius o llacs. Depenent de la durada de l’excursió porteu una mica de fruita, entrepans, fruits secs o xocolata per a recuperar forces. No mengeu fruites del bosc o bolets que no coneixeu. Algunes poden ser verinoses.
5. Protecció solar. El sol crema igual a la muntanya que a la platja. No es pot començar cap excursió sense la crema solar, crema als llavis i la gorra posada.
6. Ulleres de sol: Protegiu la pell del sol i també els ulls.
7. Repel·lent de mosquits. Després de la crema solar repel·lent d’insectes especialment si aneu prop de  rius o llacs. 
8. Farmaciola: Per anar tranquils, porteu un mini-kit de primers auxilis. (Guants d’un sol ús, tovalloletes humides  (millor sense alcohol), tovalloleta  o barreta d’amoníac –per si hi ha una picada-, ampolletes de sèrum, gases estèrils, benes, esparadrap, tiretes, tisores i pinces).
9. Respecteu la natura.  Ensenyeu-los a respectar la natura i l’entorn, a ser respectuosos amb la flora i la fauna. No deixeu als infants apropar-se a animals desconeguts. Respecteu les senyalitzacions de perill.
10. Seguretat. Porteu carregat el telèfon, ajuda a geolocalitzar-vos i demanar ajut si cal. En cas d'accident: truqueu al 112

dijous, 2 de maig de 2019

Mens sana in corpore sano


La salut, tal com ho defineix l’Organització Mundial de la Salut, és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties. Per assegurar la salut dels vostres infants heu saber reconèixer i consultar si observeu símptomes que fan sospitar una dolència física (tos, febre, diarrea...) però també si hi ha símptomes de possibles problemes de salut mental.

Els problemes de salut mental són freqüents en l’edat pediàtrica, els estudis coincideixen en el fet que els trastorns mentals poden afectar aproximadament entre un 10% i un 20% en la població infantil i adolescent. Els 58 centres d’atenció als problemes de salut mental dels infants i joves de Catalunya es van atendre, l’any 2017, 66.501 infants, la qual cosa suposa un 4,6 % de la població entre 0 – 17 anys.

L’infant que està trist perquè ha mort l’avi, o té por dels gossos, no té un problema de salut, com no ho té l’adolescent malhumorat perquè s’ha barallat amb un amic o una amiga, o el que està neguitós en l’època d’exàmens. Les emocions no són una malaltia, estar trist, content, enfadat,  amb por... és un comportament normal, però si apareixen de forma inapropiada o es prolonguen inadequadament fan sospitar problemes de salut mental.

Els símptomes dels problemes de salut mental són inicialment menys evidents que els de les dolències físiques, per això es important que pares, professors o cuidadors en coneguin els senyals d’alerta, que són diferents segon l’edat.  En els nois o noies adolescents les senyals d’alerta que fan sospitar un problema de salut mental són:
1. Excessius temors i preocupacions. Tristesa perllongada
2. Angoixa. Extrema hiperactivitat
3. Disminució sobtada del rendiment escolar
4. Aïllament. Pèrdua d'interès pels amics o les activitats favorites
5. Pèrdua de gana. Canvis bruscos de pes. Preocupació excessiva pel pes
6. Canvis sobtats en els hàbits de la son
7. Comportament destructiu, antisocial. Ús o abús de drogues
8. Comenta el desig de fer-se mal a si mateix o als altres
9. Fuig. Amenaça amb escapar-se de casa.

dimarts, 23 d’abril de 2019

Feliç Diada de sant Jordi

Es somia amb imatges, però es pensa amb paraules, per això és important el llenguatge i de retruc la lectura en el desenvolupament dels infants i dels joves. Llegir és una part necessària del creixement personal dels infants, allò que seran serà en bona part dels llibres. Un poble que llegeix és un poble lliure.

divendres, 12 d’abril de 2019

Papa, què és la eutanàsia?



La Setmana Santa és, segon la tradició cristiana, el moment de rememorar la Passió (tortura), Crucificació (mort) i Resurrecció (retorn d’entre els morts) de Jesucrist. Tot plegat imatges difícil de gestionar pels infants, sense una explicació adequada. Per acabar de reblar el clau és casi segur que els infants hagin inclòs en el seu vocabulari una nova paraula: Eutanàsia.


Per explicar l’eutanàsia hi ha llibres sencers d’ètica i filosofia. Simplificant diríem que l’eutanàsia, tot i que és una paraula formada de dos mots del grec antic que volen dir “bona mort”, el seu significat actualment és el de “mort assistida”. Qualsevol acció que facilita la mort en el final de la vida. Parlar de la mort és una d’aquelles converses difícils d’encetar amb els infants però que tard o d’hora cal fer.

Quan parlar?
Abans dels 5 anys d’edat, la mort no es veu com un fet final sinó com una situació  temporal. Els infants a aquesta edat no entenen el concepte de límit final. Com els personatges de les seves historietes que cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent estan perfectament bé, pensen que les persones també poden recompondre.
Després dels 5 anys entenen la vida con un procés on es neix, es creix i es mort, i comencen a considerar alguns signes relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, els hospitals o les malalties, però ho perceben com quelcom que passa als altres, no relacionat amb ells. La mort es una figura sinistra que espanta.
Molts infants dels 9 - 10 anys ja són capaços d’entendre que la mort és un fet  inevitable i irreversible.
A partir dels 12 anys el seu pensament és molt semblant al dels adults. Tenen un pensament abstracte plenament desenvolupat.

Com parlar?
La millor manera de parlar amb els infants és escoltar-los. No es tracta de preparar-se per a fer un gran discurs, sinó més aviat estar disposat a respondre sincerament les seves preguntes, els seus dubtes i les seves pors.

Què parlar?
Nati Bergadà Bofill  és una mestra d'educació especial que va publicar en el seu blog (https://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort) un recull força extens de contes per a parlar de la mort. Els contes són un bon recurs per parlar-hi, perquè és un objecte d'ús habitual pels infants. Disposar d’un text elaborat i escrit és un bona eina de suport per a pares i educadors, per xerrar amb els infants. Escolliu aquell que sigui més adient en funció de l'edat del infant, del seu desenvolupament i la seva situació especifica.

Quant parlar?
Tothom vol saber-ho tot, però potser no cal tot a la vegada. Respecteu el ritme de l’infant, potser avui només vol saber qui vindrà a buscar-lo a l’escola si l’avi ha mort, i demà voldrà saber si tornarà l’avi.


dimarts, 2 d’abril de 2019

I ∞ autisme. Una dinàmica nova per l’autisme

L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2 d'abril com a Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme. Aquest any  2019, el lema escollit es “I ∞ autisme. Una dinàmica nova  per l’autisme”

L'autisme és una discapacitat permanent que afecta la comunicació. Es caracteritza per dificultat en la interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal i patrons de comportament, interessos i activitats restringits i repetitius. Es fa servir els mots "espectre autista" perquè aquesta discapacitat presenta diferents graus de gravetat, que van des dels infants que necessiten un suport lleu fins aquells que requereixen suports molt importants.

Els infants amb autisme:
Abans dels 12 mesos poques vegades miren a les persones. No mostren anticipació quan se’l agafa. No mostren interès en jocs interactius simples com el "Tat". Manca d'ansietat davant els estranys als 9 mesos.
Als 12 mesos d'edat no somriuen a les persones conegudes. No giraren el cap quan algú els demana pel seu nom. No reclamen atenció. No vocalitzen, només fan balboteig.
Als 18 mesos d'edat no assenyalen amb el dit per demanar coses o en resposta a preguntes. No responen regularment al seu nom. No miren les persones que les parlen. No retornen el somriure a la gent. No riuen amb la gent. No diuen “Mama / Papa” específicament a una persona.
Als 24 mesos d'edat, similar a 18 mesos, però a més no obeeixen ordres senzilles. No realitzen o imiten el joc imaginari (pentinar una nina, donar-li de menjar). No participen en les activitats de grup (excepte córrer i perseguir). Prefereixen jugar sols. Tenen un vocabulari escàs, de menys 10 paraules. Tenen peculiaritats en el seu llenguatge, poden dir paraules llargues i complexes com " dinosaures " o " quadrilàter ", però no "mama", "pilota", "nen", etc)
Als 3 anys d'edat, similar a 18 i 24 mesos, però a més no fan frases de dues paraules (“nina maca”).
Als 5-6 anys no es preocupen per tenir amics. Tenen un ventall limitat d'emocions i interessos. Són molt sensibles al so, la llum, el tacte o el dolor. Insisteixen en fer coses de certa manera o en la repetició de rutines sense canvis.
Alguns infants amb autisme agiten les mans amb vehemència, caminen de puntetes, tenen tics i fan moviments maldestres, de manera que el focus principal de preocupació pot centrar-se en el sistema locomotor deixant de banda el seu problema de comportament. El seu veritable problema està en la seva dificultat per adquirir les habilitats de comunicació social.

divendres, 29 de març de 2019

Canvi d’hora! Problemes a la son? . Consells per assolir hàbits de son saludables

A la matinada de diumenge, a les 2 hores els rellotges s’avançaran una hora per donar entrada al nou horari d'estiu. Aquest canvi suposarà que es faci de dia més tard i també que es faci fosc més tard. El canvi d'horari pot produir un desajust en algunes persones. La variació de l'hora pot produir alteracions del son, dels hàbits alimentaris o de l'estat d'ànim. L'adaptació a aquest canvi depèn de cada persona, habitualment els adults poden trigar tres dies a normalitzar-se. Els nens s'adapten més fàcilment que els adults al canvi d'horari però, en alguns casos, poden estar més irritats amb més son i menys gana els primers dies.

El son té un paper fonamental en el desenvolupament, creixement i benestar dels infants i dels adults. Com a guia orientativa poden dir que els nadons poden dormir entre 16 i 18 hores al dia; els menors de 2 anys fan una mitjana de son de 13 hores al dia (incloent migdiades); dels 3 als 5 anys la mitjana és de 10-12 hores (incloent migdiades), i entre els 6 i els 10 anys els infants dormen unes 10 hores al dia. Els adolescents necessiten dormir de 8-10 hores diàries.
Sempre es important establir pautes per assolir hàbits de son saludables però aquests dies encara més.
Consells per assolir hàbits de son saludables

  1. Un nen que està massa cansat tindrà més dificultat per dormir. Mantenir-lo despert tot el dia sense fer migdiada potser més un problema que una solució.
  2. Si es desperta a la nit. Espereu uns minuts perquè es torni a dormir tot sol abans d'anar a veure-ho.
  3. Eviteu estímuls durant la nit.
  4. Mantingueu l’horari habitual per anar a dormir i per les migdiades.
  5. Mantingueu les rutines a l’hora d’anar a dormir: Bany d'aigua tèbia (per més petits), rentar-se els dents, llegir un llibre o fer un joc tranquil (un puzle)... dintre de la seva habitació o en el seu propi llit
  6. Feu que el dormitori sigui un lloc tranquil, còmode i relaxat, amb una il·luminació suau i poc soroll.
  7. Tranquil·litzeu el vostre infant té por a l'hora d'anar a dormir o té malsons.
  8. No doneu begudes amb cafeïna.
  9. Eviteu la televisió abans d'anar a dormir.