divendres, 27 de juliol de 2018

Tot el que vola no són mosquit, ni tots els mosquits no són mosquits tigres



 El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora de mosquits especialment perjudicial que es va detectar per primera vegada a Catalunya l'any 2004.
El mosquit tigre s’adapta ràpidament a una gran varietat d'hàbitats. L'espècie està adaptada a l'entorn humà i es desenvolupa perfectament tant en entorn rurals com en zones urbanes molt denses. Aquesta espècie de mosquits continua expandint-se per Catalunya.
Cicle de vida
Es pot desenvolupar en qualsevol recipient que contingui aigua estancada. El mosquit pon ous i es desenvolupa en espais amb aigua estancada i evita les aigües en moviment. El període d'activitat del mosquit tigre a Catalunya comprèn des del mes de maig fins al mes de novembre. El moment de màxima expansió de l'espècie es dóna el mes de setembre. Amb temperatures per sota de 10ºC s’atura els seu cicle reproductiu.
L'efecte negatiu d'aquesta espècie sobre la població general és a causa de les nombroses picades que aquests mosquits poden fer, encara que hi ha risc sanitari de transmissió de malalties, aquest risc es molt reduït. El mosquit tigre és capaç de transmetre a l'home diferents virus, inclosos els de dengue, chikungunya i Zika, però com afortunadament no hi ha pacient autòctons amb aquestes malalties a casa nostra la capacitat per transmetre aquestes malalties d’una persona a altre és limitada, tot i que no absent.

Com és el mosquit tigre
El nom mosquit tigre  és enganyós, especialment pel que fa a la mida de l'insecte. El mosquit tigre és un petit mosquit, més petit que una moneda d’1 cèntim. El nom del mosquit tigre també és enganyós en referencia al seu color, perquè no és groc i negre, sinó d’un color blanc i negre molt contrastant.  Els mosquits tenen un dispositiu de picadura (un llarg apèndix en extensió del cap) per alimentar-se. Els insectes que no tenen cap dispositiu per picar, no són mosquits.
Prevenció
La prevenció és el millor mètode per al control de l’expansió d’aquest mosquit: com recomana l’Agencia de Salut publica de  Catalunya (ASPCAT) el més important i efectiu és evitar la posta d’ous i el creixement de les seves larves aquàtiques, eliminant tots els punts d’aigua on pot créixer.

·      Elimineu les zones on l'aigua es pot estancar.
·      Renoveu l'aigua de les plantes i les flors una vegada per setmana i, si és possible, treure els platets dels tests.
·      Comproveu el flux de les aigües pluvials i les aigües residuals i netegeu regularment els canals i els drenatges.
·      Cobriu els dipòsits d'aigua amb mosquitera o tela
·      Tracteu l'aigua de la piscina (clor ...).

Com a totes les picadures cal que renteu i desinfecteu bé la zona de la picada. El tractament és simptomàtic; en cas que persisteixin les molèsties consulteu vostre centre de salut.

dimarts, 10 de juliol de 2018

L'ofegament és un perill real i evitable


L’ofegament en platges i piscines és un problema que reapareix cada estiu. L'any 2017, 44 persones, infants i adults, van morir ofegats a Catalunya, 14 més que l’any 2016.


Hem de gaudir de l'aigua, però al mateix temps actuar amb prudència. La majoria dels ofegaments que tenen com a víctimes a infants menors de 4 anys es produeixen perquè no hi havia una vigilància adequada en piscines, al mar o en banyeres. Molta gent no s'adona que l'ofegament pot ser molt silenciós i que els infants més petits es poden ofegar en tant sol 2,5 cm d‘aigua. Perquè sigui eficaç la vigilància prop de l’aigua, aquesta ha de ser visual i permanent, i almenys un adult per cada dos infants, i un adult per cada bebè.

Algunes normes de seguretat per evitar els ofegaments que ens recorda l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):
1.     Ensenyeu als infants a nedar com més aviat millor. L’única acció eficaç davant d’aquest problema és la prevenció.
2.     Mai els deixeu sols, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un instant prop de piscines, banyeres o a la platja. Si està banyant el seu infant petit i necessita obrir la porta, apagar el cafè, contestar una trucada, etc., carregui’l a sobre (millor refredat que ofegat). La majoria dels infants que s'ofeguen en piscines familiars, l’adult que els vigilava els va perdre de vista durant menys de cinc minuts.
3.     No demaneu que un germà gran vigili a un infant petit.
4.     Si teniu una piscina al domicili, envolti-la d'una tanca adequada.
5.     Ensenyeu les regles importants de seguretat i respecteu-les en tot moment:
a.    Assegureu-vos que els infants nedin sempre sota la supervisió dels adults. Ensenyeu-los que no han de nedar estant sols. Fins i tot un nedador experimentat pot tenir algun problema.
b.    Obeïu els consells de seguretat presents a les platges. Ensenyeu el codi de les banderes. El  color de les banderes a les platges ens ajuda a planificar els banys amb seguretat. La bandera de color verd significa que el bany està permès, que les condicions per banyar-se (natació i busseig) són bones. La bandera de color groc significa que cal tenir precaució a l'hora de banyar-se, les condicions del mar són dures, de forma que els nedadors han de tenir molta cura. La bandera de color vermell significa que el bany està prohibit per a tothom. 
c.     Ensenyeu als infants i adolescents que no saltin o es capbussin en aigües que no coneguin. No permeteu que els infants s’empenyin els uns als altres o juguin a ofegar-se mentre estan nedant.
d.    Feu entendre als adolescents la relació que hi ha entre els ofegaments, amb la ingestió d'alcohol o drogues
6.     Mantingueu els cables elèctrics lluny de les piscines per evitar descàrregues elèctriques.
7.     Tots els pares haurien d'aprendre i ensenyar als seus fills grans a realitzar maniobres de reanimaciócardiopulmonar bàsica.

L’objectiu és que cap infant, ni cap adult, pateixi un ofegament i per això és important respectar els senyals de seguretat i les indicacions dels socorristes, i que hi poseu en pràctica l’ABC de normes de seguretat a l’aigua:
A: Adults vigilants sempre als infants. Recordeu que perquè sigui eficaç la vigilància dels infants prop de l’aigua, aquesta ha de ser visual i permanent.
B: Barreres per tancar les piscines. Els infants s'han de vigilar ininterrompudament però hem de tenir les mesures preventives necessàries per evitar qualsevol accident.
C: Classes de natació. Ensenyar a nedar és la millor i més efectiva mesura preventiva davant dels ofegaments. Millor prevenir que curar.

Trobeu més informació visualitzant  els consells que el Dr. Pou explica en el vídeo de Faros (portal d'informació per a pares de l’Hospital Sant Joan de Deu): Diversión en el agua.(http://faros.hsjdbcn.org/es/video/diversion-agua-evita-ahogamiento-ninos